Un discurs polític i molt abraonat del conseller Comin: ...Us demano resistir i persistir; junts som molt forts, i junts guanyarem. Visca Catalunya !
Brussel·les es va despertar el dijous dia 7 sota un fred que es feia notar. La pluja amenaçadora es
va apiadar dels catalans que a primera hora ens acostàvem al “Parc du
Cinquantenaire” uns provinents dels hotels i d’altres dels autocars que no
paraven d’arribar a les immediacions del Parc. Mica en mica els espais s’anaven
omplint de catalans amb les seves senyeres i el color groc envaïa tot el
recinte i les seves immediacions. El Parc del Cinquantenari és un jardí immens que va ser construït a l’any 1880 en commemoració del 50è aniversari de la
independència de Bèlgica i per tant era només pel seu origen el millor lloc de
Brussel·les per concentrar als aproximadament entre 45.000 i 60.000 catalans
(segons les policies belgues i estatal) que havien decidit acudir a la capital
d’Europa per enviar diversos missatges als ciutadans de les antigues nacions
del continent europeu, i als dirigents d’una Europa que en cap cas és, avui, l’Europa
dels ciutadans.
I entre els
diversos missatges, cal assenyalar el d’un reduït grup de catalans que amb el
lema “Salut Tots Junts a Brussel·les, en defensa del govern legítim i de les
institucions catalanes” van fer acte de presència a la multitudinària
manifestació. Lamentablement alguns no ens vàrem poder unir al grup perquè el
punt de trobada que havien anunciat (la porta de la Gran Mosque de Bruxelles)
no va ser on finalment el grup es va reunir, i per tant va resultar impossible
contactar amb ells. Una llàstima. Una vegada finalitzada la manifestació els
privilegiats organitzadors del grup de
Salut, varen tenir l’oportunitat de poder trobar-se amb el conseller Comin i fer-li arribar el suport i el caliu que molts altres ciutadans també hauríem
volgut fer-li arribar. Però ja se sap; sempre hi ha qui s’aprofita de la força
del col·lectiu en benefici propi.
La manifestació pacífica i festiva va arribar sense cap mena d’incident a la plaça Jean Rey de
Brussel·les a tocar de les institucions de la Unió Europea i del despatx del
Sr. Junker, on es va celebrar l’acte final amb la participació entre altres,
dels membres del govern a l’exili. Atesa l’especificitat del blog, em centraré
en la intervenció d’Antoni Comin legítim conseller de Salut de la Generalitat
de Catalunya, que haig de dir que va fer el discurs més abraonat que mai li he
sentit amb un fort contingut polític i de denuncia. La seva intervenció va ser
molt ben valorada per la gent que m’envoltava. El resum del que va dir el
conseller és el següent:
“Avui necessitàvem
dir-vos coses; necessitàvem parlar amb vosaltres avui per dir-vos gràcies;
gràcies per la força que ens doneu; tenim un compromís que és seguir endavant
pel camí de la República. Us vull enviar tres missatges per a tres interlocutors diferents.
El primer missatge
per al govern espanyol: Tenéis
miedo de que un juez belga diga la verdad; gobierno de España estás aterrorizados
que la justicia belga diga que somos perseguidos por nuestras ideas políticas y
que los presos son presos políticos y eso lo habría dicho la justicia belga, no
nosotros. Tenéis miedo de un juez belga porque tenéis miedo a la democracia de
la misma manera que tenéis miedo a las urnas porque sois unos fascistas que tenéis
miedo de la democracia y del estado de derecho. Tenéis miedo de Catalunya
porque Catalunya es un país de demócratas y la democracia siempre gana.
A Europa el segon
missatge: Europa t’estàs jugant la teva ànima perquè Europa es va fundar entre
altres coses, per garantir que no tornés mai més el totalitarisme al continent
europeu; el combat a Catalunya és el combat entre la democràcia i el
totalitarisme de l‘Estat espanyol. Europa te la jugues amb Catalunya, te la
jugues amb el que facis davant dels cas català.
(En aquest punt les
paraules del conseller Comin varen ser interrompudes per crits de “ni un pas
enrere... ni un pas enrere... ni un pas enrere... que ell mateix va corejar amb
la multitud present a la plaça Jean Rey).
I el tercer
missatge als catalans: Us volem proposar un
pacte de reciprocitat; un compromís avui a Brussel·les i és el següent:
per més dur que sigui el camí seguirem endavant. Un compromís tal que per
moltes que siguin les dificultats dels propers dies mesos o anys seguirem
endavant i assumirem sacrificis complicats. L’1
d’octubre hauria estat en va, el 27 d’octubre en va , la presó en va, el
nostre exili en va sinó som capaços de seguir endavant i això no ens ho podem
permetre. Si seguim endavant amb tots els sacrificis, els presos, els exiliats,
res no haurà estat en va; l’1-O, el 27-O no seran en va i seran la primera pedra sobre la que
construirem el futur; seran la llavor de la nostra llibertat; la llavor de tot
el futur que ens espera.
Nosaltres seguim
sent el vostre govern. A nosaltres no ens destitueix el feixisme; ens
destitueix la democràcia i mentre estiguem a l’exili no estarem destituïts;
mentre estiguem a l’exili voldrà dir que el feixisme encara hi és present a
Catalunya. Hem de seguir endavant siguin quines siguin les dificultats. Us
demano resistir i persistir. Junts som
tan fots que junts guanyarem! Visca Catalunya!"
Va tancar les
intervencions el president Puigdemont qui va agrair a tots els presents
l’esforç immens que havien fet per desplaçar-se multitudinàriament fins a
Brussel·les. Va ser aclamat al crit de President, President, President...
El més trist de tot
va venir després, quan al pujar a l’autocar o als avions per tornar a Catalunya,
alguns ens vàrem donar compte que nosaltres tornàvem a casa però ells, els
nostres legítims governants es quedaven allà, i això va resultar definitiu per entendre
la malignitat absoluta que el 155 ha fet a Catalunya, a la bona gent de
Catalunya, a les nostres institucions i a la nostra sanitat que una vegada més
ha volgut fer arribar al legítim conseller de Salut l’escalf dels
catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada