divendres, 1 de desembre de 2017

O ens desembarassem del 155, o la sanitat catalana quedarà col·lapsada, i per tant amb un pas enrere significatiu pel que fa a la qualitat dels serveis.



És inaudit que quan les competències de sanitat estant transferides a tot l’Estat, a Catalunya s’hagi de demanar permís a Madrid per comprar qualsevol aparell de diagnòstic.



El subdirector del Servei Català de la Salut, Josep Maria Argimon, en unes declaracions al diari digital VilaWeb, es queixa de la situació de bloqueig que viu el departament de Salut de la Generalitat.



Fa dies que els funcionaris de la Generalitat manifesten el seu mal estar per la situació de bloqueig que viu l’administració catalana i per les conseqüències greus que es deriven d’aquesta situació. En diferents ocasions els funcionaris de l’administració catalana han explicitat públicament les seves queixes per la situació, que perjudiquen a tots els catalans en general, tant si són unionistes, independentistes o pertanyen al grup del tant-se-me’n-fot. Pensin el que pensin, els ciutadans de Catalunya estan sotmesos a les decisions de l’administració espanyola, desconeixedora de la realitat catalana i de les necessitats dels ciutadans.

Certament la realitat deu ser molt greu quan una persona com Josep Maria Argimon, que a banda de la seva capacitat professional demostrada en els diferents càrrecs que ha ocupat al departament de Salut, sempre s’ha distingit per una discreció exquisida, s’ha decidit a denunciar una situació tan perjudicial pel dia a dia de la sanitat catalana però també per la qualitat dels seus serveis. Moltes coses deuen estar en risc quan Josep Maria Argimon es manifesta amb la contundència que ho ha fet en una entrevista que publica avui el diari VilaWeb, i que pel seu interès cal fer-ne alguns comentaris.

Tot i que el dia a dia dels serveis sanitaris funciona, el que és inacceptable és parlar  de “normalitat” com fa Madrid, quan Catalunya està sota una situació del tot anormal amb un govern legítim cessat i amb un Parlament votat pels ciutadans dissolt. En aquestes circumstàncies parlar de normalitat requereix una certa dosi de cinisme. El fet que les decisions que pren el CatSalut serveixin per atendre el millor possible les necessitats en salut dels ciutadans, no vol dir en cap cas que s’accepti cap mena de submissió a la situació anormal que viu Catalunya. El fet que el conseller de Salut estigui a l’exili defineix per ell sol la “normalitat” de les mesures aplicades pel govern espanyol.

De les explicacions de Josep Maria Argimon se’n dedueix que a banda de la feixuga burocràcia originada per l’aplicació de l’article 155, l’administració catalana (i per tant també el departament de Salut) des de meitats de setembre està subjecte a la intervenció econòmica decretada pel ministre Montoro fet que encara incrementa més la situació de col·lapse burocràtic. Per comprar qualsevol aparell de diagnòstic, el CatSalut, ha de fer una declaració responsable dient que els diners del pagament  s’utilitzaran  exclusivament per comprar l’aparell de que es tracti, i en cap cas serviran per pagar cap cosa il·legal que vagi en contra de cap sentència judicial. I això per cada cosa que el CatSalut compra.

Un dels temes que s’està ressentint molt directament de la tenalla del 155 és la recerca, amb partides retingudes que no arriben quan haurien de fer-ho als diferents centres afectats i això comporta informes i més informes per mirar d’alliberar els crèdits, i depèn si es convenç o no al funcionari de torn, els diners es desencallen o no. És una situació regida per l’arbitrarietat en contra de qualsevol lògica administrativa o pressupostària.

També està en risc l’augment de les tarifes als centres sociosanitaris. Aquest augment havia de servir per incrementar un 1% el sou dels treballadors d’aquests centres, i de moment malgrat els diferents informes que s’han fet arribar a Madrid encara no hi ha llum verda, fet que perjudica al conjunt de treballadors del sector sociosanitari. És curiós que davant d’aquesta situació els sindicats no hagin aixecat la veu en contra de les conseqüències de l’article 155 que com es veu també perjudica els interessos dels seus afiliats.

Dels comentaris del Dr. Argimon se’n desprèn que la seva preocupació va més enllà de la vigència d’aquest nefast article 155. Ell preveu que després de les eleccions el 155 sigui retirat pel govern espanyol, però tem que la intervenció dels comptes es prolongui en el temps amb els perjudicis que tot plegat implica. Que els interessos del departament de Salut siguin representats per el ministeri de Sanitat espanyol, demostra per sí mateix que la sanitat catalana podria quedar del tot sotmesa als interessos del govern espanyol. En un altre àmbit això s’acaba de posar clarament de manifest amb les peces d’art del Museu Diocesà de Lleida, reclamades per l’Aragó. És un bon exemple per entendre com el govern espanyol preserva els drets dels ciutadans de Catalunya

Per tant, de cara a les eleccions del proper 21 de desembre, els catalans hem de tenir ben clar el que ens hi juguem: La derogació de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i de la intervenció de les finances de la Generalitat o la continuïtat d’aquestes mesures

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada