Debat organitzat pel Cercle de Salut al voltant de les propostes electorals dels partits polítics (I)

Els partits polítics amb representació parlamentaria expliquen el seu posicionament sobre diferents temes al voltant del sector sanitari

Pel que fa a la renovació dels plantejaments, i a propostes imaginatives, els partits polítics  semblen ancorats en el passat, sense una visió clara de futur i sense un posicionament adequat per fer front als interrogants del futur. En termes generals, les propostes del passat continuen sent les propostes d’avui dia, i si ningú no ho arregla continuaran sent les propostes del futur.

Dilluns passat a la sala d’actes de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues del Llobregat, amb un aforament que s’aproximava a les tres quartes parts de la seva capacitat va tenir lloc la presentació per part dels partits polítics amb representació parlamentària que concorren a les properes eleccions del dia 21, de les seves propostes en matèria de salut. L’acte va estar coordinat per el Dr. Manel del Castillo, gerent del centre, i va comptar amb la presència dels  representants dels partits que concorren a les properes eleccions del dia 21 següents:

Marina Geli, en representació de JuntsxCat

Alba Vergés, en representació d’ERC

Jorge Soler, en representació de Ciutadans

Assumpta Escarp, en representació del PSC

Marta Ribas, en representació de Cat en Comú-Podem

Santiago Rodríguez, en representació del PPC

Eulàlia Reguant, en representació de les CUP

Lamentablement l'acte ha tingut poca o nul·la repercussió en els mitjans, tot i que els serveis de salut estan en l'epicentre de les demandes socials. Es pot dir doncs, que aquesta presentació de propostes hauria estat destinada exclusivament al consum intern dels que eren presents a la sala d'actes de l'Hospital, i per això des del blog m'en faig ressò per aquells que no hi varen poder assistir.      

La presentació es va dividir en dos blocs diferenciats, el primer per abordar la cobertura i les prestacions dels sistema sanitari públic de Catalunya, així com el seu finançament, i el segon per posicionar-se al voltant de l’organització del sistema sanitari i els seus resultats. Marina Geli, pels seus coneixements del sector i per l’experiència acumulada en els 7 anys que va exercir com a consellera de Salut va destacar molt per sobre dels altres participants en el debat. Per altre banda cal destacar la constatació que malgrat les tensions que avui dia es viuen a Catalunya en l’àmbit polític, pel que fa al sector sanitari les diferents posicions de cada formació política no genera cap mena de crispació, fet que és d’agrair.

El primer dels dos blocs pràcticament no va generar massa controvèrsia, i el consens va ser força generalitzat en qüestions com l’equitat i la universalització de l’assistència, la revisió de la cartera de serveis per adequar-la a la realitat d’avui en dia, en la millora de les condicions dels professionals retributives i contractuals, millorar el finançament o revertir els efectes de les retallades, modernitzar els equipaments i aparellatge sanitari atenent a la seva reposició, donar una resposta adequada a la cronicitat que anirà creixent significativament els  propers anys,  enfortir l’assistència primària per a poder-la situar d’una manera efectiva en la primera línia d’atenció als ciutadans, apoderar als ciutadans per participar d’una manera més activa en les solucions per resoldre els problemes derivats de la seva salut, etc.

En aquest primer bloc van aparèixer algunes discrepàncies pel que fa a la necessitat d’aplicar (sota determinades condicions) els copagaments, amb alguna proposta tendent a incrementar de manera progressiva encara més la pressió fiscal sobre els catalans (Cat en Comú-Podem) per poder aportar més diners al pressupost sanitari   

 En aquest primer bloc, cal destacar una demanda de l’exconsellera Geli, que reitera des de fa anys cada vegada que en té l’ocasió, com és el fer pressupostos plurianuals per la sanitat. També, i per la seva novetat, cal destacar un altre proposta de Marina Geli que es pot considerar com la única aportació autènticament inèdita del debat: la creació d’un fons de reserva, a l'estil del fons de reserva del sistema de pensions, que Marina Geli veu del tot necessari per fer front a caigudes d’ingressos del sistema com les del quinquenni 2010-2015, o per fer front a desviacions cròniques dels pressupostos que anys enrere es cobrien gràcies a la desviació que feia l’INSALUD, però desprès que la sanitat fos transferida a totes les comunitats i desaparèixer l’INSALUD aquelles liquidacions extres també varen desaparèixer. La proposta de l’exconsellera Marina Geli passa per tant per crear un fons de reserva que serveixi per contingències vàries, i que es nodreixi a través del propi pressupost per tant per la via dels impostos.

(Continuarà...)