Montoro s’erigeix en el substitut de Fernández Diaz i de Alfonso, per intentar fer inviable el nostre sistema sanitari, ampliant la vigència de la intervenció de les finances de la Generalitat, i dificultant el normal funcionament dels centres sanitaris dels sistema públic.
El 155 continua castigant al departament de Salut, als centres del SISCAT i als ciutadans que utilitzen la sanitat pública. Qualsevol operació d’endeutament que vulgui dur a terme un consorci sanitari o empresa pública requereix l’acord del Consell de Ministres
Per Montoro, Catalunya és com el seu “cortijo” i ell el seu senyoret que fa el que vol, quan vol i com vol.

Com que Montoro
volia seguir castigant Catalunya, havia de prorrogar com fos la vigència
d’aquella Ordre la qual sembla que presentava alguns dubtes legals en quant a
la seva adequació a l’ordenament jurídic espanyol i per això acaba de dur a
terme un nou atac a les finances de
Catalunya, decretant que aquelles mesures preses al setembre, ara passaven a
formar part del conjunt de mesures integrades en l’aplicació de l’article 155
de la Constitució a la Generalitat de Catalunya. Aquesta decisió li permet
sortir al pas de la possible irregularitat d’aquella norma del setembre, i a
més aconsegueix prorrogar els efectes d’aquella mesura fins que no es declarin
extingits els efectes de l’article 155.
Per donar una idea
del que representa per als consorcis sanitaris i empreses públiques del
CatSalut la pervivència d’aquesta intervenció, i a títol d’exemple, val la pena llegir un dels seus articles:
“Operaciones de endeudamiento.
Desde la publicación del presente acuerdo, todas las operaciones de
endeudamiento de la Comunidad Autónoma de Cataluña precisarán autorización del
Consejo de Ministros. Esta autorización se exigirá para todas las operaciones
formalizadas por cualquiera de las entidades integrantes del sector público de
la Comunidad Autónoma en los términos establecidos por el artículo 2.1 de la
Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril y afectará tanto las que se formalicen a
corto como largo plazo.”
Com s’ho faran els òrgans
de govern i els gerents dels consorcis i empreses públiques per demanar un
crèdit per pagar per exemple les nòmines del personal?
Més enllà d’aquesta
trista realitat, i dels efectes tan dolents que se’n deriven, així com dels inconvenients del 155 abastament
explicats en altres entrades al blog, volia assenyalar encara altres
conseqüències directes de la nefasta i sembla que anticonstitucional manera (segons
el Consell de Garanties Estatutàries) en com s’ha aplicat aquest article 155.
Aquest 1 de gener,
havia d’iniciar el seu camí el nou Consorci Sanitari de Reus. Doncs bé; ja ens
en podem oblidar. L’1 de gener no hi haurà consorci a Reus, i ves a saber si
podrà ser-hi al llarg de l’any 2018. Dependrà de fins quan continua vigent
l’article 155. I mentre tant, a Reus confiant en que el Consorci els arreglaria
tots els mals, no s’han pres mesures correctores del dèficit de l’Hospital i en
conseqüència, es preveuen nous problemes econòmics de cara a l’any vinent.

El 155 encara deixaa l’aire un altre empresa pública del CatSalut, en aquest cas la que es volia
constituir a la Catalunya Central per gestionar l’Hospital de Berga. Com en els
cassos anteriors, ja ens en podem acomiadar mentre el 155 estigui vigent. Què
passarà a Berga? Com seran els resultats d’aquest exercici del 2017? Disposen
de recursos per pagar les nòmines?.
Com es pot veure,
al Sr. Montoro li importa molt poc si els treballadors podran cobrar o no, si
perillen o no els llocs de treball, si les institucions tenen o no problemes de
subsistència. Ell només està preocupat per una cosa: collar tant com sigui
possible Catalunya. Com els
seus col·legues Fernández Diaz i de Alfonso, tristament coneguts de la sanitat catalana, podrà
explicar als seus nets allò de “les hemos destrozado el sistema sanitario...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada