Han perdut el senderi

La “Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Publica” es desacredita a sí mateixa, donant a conèixer un informe que situa al sistema sanitari català entre els pitjors d’España.

O és mala fe, o és ignorància, o són les dues coses al mateix temps. El 155 i el “a por ellos” els ha fet perdre el sentit comú. Catalunya té un dels millors sistemes sanitaris públics d’Europa, digui el que digui Dn. Marciano

Dn. Marciano

Marciano Sánchez Bayle, continua destil·lant bilis contra la sanitat catalana i contra Catalunya, ara des de la secretaria d’organització de la “Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Publica”. Des d’aquesta secretaria elabora un informe anual en el que classifica a les comunitats autònomes de l’Estat, segons criteris “sui generis” del tot discutibles, d’acord al que ell anomena la qualitat dels serveis sanitaris autonómics.

Des de fa ja alguns anys, el Sr. Marciano està obsessionat en situar a la sanitat catalana a la cua de la seva peculiar “classificació”. En concret aquest any l’ha situat la tercera per la cua, davant només de València i Múrcia a les que considera pitjors que Catalunya pel que fa a la qualitat de l’assistència que presten. La mateixa posició que la classificació de l’any 2015 quan  va situar a la sanitat catalana davant nomes de  València i Canàries. A l’any 2016, Catalunya ocupava la quarta posició per la cua, superant a Múrcia, Canàries i València.

Com es pot veure en el gràfic que s’adjunta, a criteri del Sr. Marciano la qualitat dels serveis sanitaris de Catalunya es mou, any si any també, en els últims llocs de la classificació que ell elabora. No val la pena entrar en la discussió de la validesa o no dels paràmetres que aquest obscur personatge utilitza en l’elaboració dels seus informes, perquè hi ha una fet indiscutible i incontrovertible, que no és altre que els excel·lents resultats en salut de la sanitat pública catalana que la situen entre les millors d’Europa digui el que digui el Sr. Marciano.

Tanmateix sí que vull comentar algun dels paràmetres utilitzats en l’estudi per establir la classificació dels serveis sanitaris, perquè serveix per entendre la seriositat d’aquesta classificació. Em refereixo al que l’informe anomena “Privatización” en el que es presenta una taula on s’estableix el tant per cent de la despesa sanitària que cada comunitat dedica a la contractació de serveis privats. En aquesta taula apareix que Catalunya dedica un 24,8% de la despesa sanitària a contractar serveis a centres privats. Els autors de l’estudi, demostren el seu total desconeixement de l’estructura de la sanitat pública a Catalunya on d’acord el que estableix la LOSC, s’ha creat una xarxa assistencial pública, anomenada ara SISCAT, integrada per centres de titularitat pública i titularitat privada. Per tant, la contractació de serveis assistencials a Consorcis i altres entitats del SISCAT diferents de l’ICS en cap classificació mínimament seriosa es podria considerar com a privatització.

Encara un altre exemple. L’estudi considera el nombre mitjà de quiròfans d’hospitals públics existents a cada comunitat, sense considerar quin rendiment es treu de cada un d‘aquests quiròfans. Segons els autors de “l’estudi” allò important és el nombre de quiròfans i no la seva eficiència, de manera que es podria concloure que aquella comunitat que tingui molts quiròfans, encara que els tingui buits o els utilitzi amb un nivell d’eficiència molt baix, seria la que tindria un bon sistema sanitari. En el cas de Catalunya, no cal dir-ho, els quiròfans de Consorcis i altres centres del SISCAT de titularitat privada no han estat tinguts en compte. Com es pot veure, tot un seguit de despropòsits.

Tot plegat posa en evidència que l’estudi de Dn. Marciano és, tal com el seu nom indica, un estudi extraterrestre propi de l’espai sideral, ple de connotacions ideològiques, impropi de persones serioses, i fet des del més lamentable sectarisme polític. No seria d’estranyar que en el proper estudi, Dn. Marciano sigui capaç de concloure que gràcies a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, la sanitat catalana ha millorat les seves posicions en el seu particular i patètic rànquing.

 

Aquesta classificació de la “Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Publica” es contradiu d’una manera molt evident amb els guardons TOP 20 que no estableixen una classificació dels serveis públics de salut de les comunitats autònomes, però que assenyalen els millors centres sanitaris de l’Estat espanyol, i de sempre, Catalunya ha obtingut uns resultats excel·lents, sent una de les comunitats que més distincions ha rebut. Pe altre banda avui mateix s’ha donat a conèixer “l’índex d’excel·lència hospitalària” que elabora l’Institut de Coordenades de Governança i Economia Aplicada, en el que quatre hospitals de Barcelona es situen entre els deu millors hospitals d’ Espanya.

Només un ignorant pot posar en qüestió que el sistema sanitari públic català és un dels millors d’Europa i molt probablement el millor d’Espanya.