dimarts, 13 de desembre del 2016

Els sous dels equips directius dels centres del SISCAT. Punt i final a la polèmica? (II)


Com a conseqüència de la última entrada al blog, he rebut l’escrit que tot seguit adjunto en el que Josep Maria Bosch, assessor jurídic de la Unió Catalana d’Hospitals, matisa i corregeix alguna de les afirmacions que jo feia en el meu escrit. He de dir que agraeixo molt sincerament l’escrit del Sr. Bosch, perquè un dels meus objectius fent el blog, és el de facilitar que tothom que vulgui donar la seva opinió sobre qualsevol tema ho pugui fer amb tota llibertat, encara que la seva visió i la meva puguin no ser coincidents. Es tracta de que qui tingui interès en llegir-ho pugui treure les seves pròpies conclusions, i per això escrits com el del Sr. Bosch s’han d’agrair perquè contribueixen a aquesta finalitat.


Aquest és l’escrit: 


Benvolgut Ricard,

Llegint amb interès el teu post, crec pertinent fer algunes matisacions al que hi dius, especialment perquè entre tots no acabem confonent l’objecte del debat al voltant d’aquest tema.

En primer lloc cal dir que es tracta d’un tema tècnic, essencialment al voltant de complir la llei, sense reserves de cap mena, però amb seguretat jurídica. I els dubtes sobre la seguretat jurídica no provenen dels directius sanitaris: et faig notar que en menys d’un any, la Comissió de Garanties del dret a l’accés a la informació pública, la Comissió Inter departamental de Transparència i Govern Obert (per dos cops) i el CatSalut (mitjançant 2 instruccions), han interpretat de manera diferent la Llei de Transparència en aquesta matèria.

Fixa’t amb un detall: tu mateix celebres la nova instrucció del CatSalut però ja detectes temes que no estan clars en una primera lectura.

En segon lloc, val a dir, que fins a on jo conec, cap directiu sanitari s’ha negat a donar la seva informació retributiva. Alguns han formulat al·legacions d’acord amb les garanties que els hi atorga la Llei de la Transparència, i tots han facilitat la informació retributiva. Alguns han recorregut, després de facilitar la informació, als tribunals amb l’objectiu de que en benefici de tots es delimitin els contorns d’aplicació d’una llei tant rellevant. Estaràs d’acord amb mi que titllar d’opac aquest comportament és injust (com injusta és la pressió a la que s’està sotmetent a aquestes persones que complint la normes -insisteixo, facilitant la informació demanada-, en demanen la seva clarificació allà on toca fer-ho, en seu judicial)

En tercer lloc, en el sector (i novament fins a on jo conec) no hi ha cap mena de dubte al voltant de que s’ha de facilitar la retribució dels màxims directius de les organitzacions sanitàries, i cap Gerent ni Director General del SISCAT ha formulat el mínim dubte sobre aquest extrem. On son les discrepàncies? Doncs ja ho detectes tu al post: què s’entén per càrrec directiu d’una entitat privada que presta majoritàriament serveis públics. I per no fer-ho tècnicament feixuc, et diré que el GAIP analitza la norma que regula el personal directiu del sector públic i a partir d’aquí aplica als directius d’entitats privades el test de l’ànec: si sembla un ànec, si neda com un ànec i claca com un ànec, llavors probablement serà .... un cavall! Tal com tu dius al teu post: Segons l’esperit de la norma, un director de serveis generals, o de comunicació, per posar dos exemples, té la consideració de directiu?. Al meu entendre, no queda clar. Benvingut al club.

Dos detalls per acabar:
  • La Instrucció pot molt ben bé ser que no tanqui al polèmica. Recull els criteris de la Comissió Inter departamental però aquests no son coincidents amb els del GAIP. Esperem esdeveniments.
  • Tinguem cura a l’hora de comparar coses que no son comparables: les taules salarials del conveni o la informació sobre les condicions retributives del personal de l’Institut Català de la Salut penjades al seu portal de la Transparència (per posar dos exemples) faciliten informació segmentada sobre conceptes retributius, resultant del tot impossible conèixer la retribució de cap persona concreta que allà hi treballi en els mateixos termes en que ara es demana dels directius del SISCAT (fix, variable, dineràries i en espècie). Aquesta és la realitat, al marge d’opinions.
Hem de fer tots un esforç per definir bé que és transparència i bon govern; que és retiment de comptes i debat sobre la despesa pública. I sobretot ens farem un gran favor com a societat si enlloc de contribuir a aquesta insana costum, tant instaurada darrerament, de retorçar el coll a les lleis per fer-les-hi dir el que volem, aplaudim a aquells que en volen aclarir el seu abast.

Fins aquí la nota de Josep Maria Bosch, molt més autoritzat que no pas jo per emetre una opinió fonamentada sobre aquest i molts altres temes. Jo desconeixia que els directius que han presentat al·legacions havien comunicat també els seus sous al CatSalut. S’havia dit que esperarien a comunicar-lo a que es resolguessin les seves al·legacions. Per tant, rectifico el que vaig escriure. On em costa més de rectificar és en el tema del que jo anomenava privilegi. Continuo pensant que el sou dels treballadors del sector sanitari, sotmesos al conveni, és conegut, en els seus components bàsics, per tots aquells que consultin les taules salarials del conveni, i per tant no entenc perquè el dels seus directius haurien de restar opac.


Queda clar que segurament no estem al final de la polèmica. I que la instrucció contè alguns elements de difícil interpretació. Tant de bo entre tots puguem contribuir a posar llum sobre temes confusos. El sentit comú és una bona eina per cassos com el que tenim ara sobre la taula. Per això agraeixo novament, molt sincerament, les aportacions de l’advocat Josep Maria Bosch assessor jurídic d'UCH




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada