Com a conseqüència de la última entrada al blog, he rebut l’escrit que tot seguit adjunto en el que Josep Maria Bosch, assessor jurídic de la Unió Catalana d’Hospitals, matisa i corregeix alguna de les afirmacions que jo feia en el meu escrit. He de dir que agraeixo molt sincerament l’escrit del Sr. Bosch, perquè un dels meus objectius fent el blog, és el de facilitar que tothom que vulgui donar la seva opinió sobre qualsevol tema ho pugui fer amb tota llibertat, encara que la seva visió i la meva puguin no ser coincidents. Es tracta de que qui tingui interès en llegir-ho pugui treure les seves pròpies conclusions, i per això escrits com el del Sr. Bosch s’han d’agrair perquè contribueixen a aquesta finalitat.
Aquest
és l’escrit:
Benvolgut
Ricard,
Llegint amb interès el teu post, crec pertinent fer algunes matisacions al que hi dius,
especialment perquè entre tots no acabem confonent l’objecte del debat al
voltant d’aquest tema.
En
primer lloc cal dir que es tracta d’un tema tècnic, essencialment al voltant de
complir la llei, sense reserves de cap mena, però amb seguretat jurídica. I els
dubtes sobre la seguretat jurídica no provenen dels directius sanitaris: et
faig notar que en menys d’un any, la Comissió de Garanties del dret a l’accés a
la informació pública, la Comissió Inter departamental de Transparència i
Govern Obert (per dos cops) i el CatSalut (mitjançant 2 instruccions), han
interpretat de manera diferent la Llei de Transparència en aquesta matèria.
Fixa’t
amb un detall: tu mateix celebres la nova instrucció del CatSalut però ja
detectes temes que no estan clars en una primera lectura.
En
segon lloc, val a dir, que fins a on jo conec, cap directiu sanitari s’ha negat
a donar la seva informació retributiva. Alguns han formulat al·legacions
d’acord amb les garanties que els hi atorga la Llei de la Transparència, i tots
han facilitat la informació retributiva. Alguns han recorregut, després de
facilitar la informació, als tribunals amb l’objectiu de que en benefici de
tots es delimitin els contorns d’aplicació d’una llei tant rellevant. Estaràs
d’acord amb mi que titllar d’opac aquest comportament és injust (com injusta és
la pressió a la que s’està sotmetent a aquestes persones que complint la normes
-insisteixo, facilitant la informació demanada-, en demanen la seva
clarificació allà on toca fer-ho, en seu judicial)
En
tercer lloc, en el sector (i novament fins a on jo conec) no hi ha cap mena de
dubte al voltant de que s’ha de facilitar la retribució dels màxims directius
de les organitzacions sanitàries, i cap Gerent ni Director General del SISCAT
ha formulat el mínim dubte sobre aquest extrem. On son les discrepàncies? Doncs
ja ho detectes tu al post: què s’entén per càrrec directiu d’una entitat
privada que presta majoritàriament serveis públics. I per no fer-ho tècnicament
feixuc, et diré que el GAIP analitza la norma que regula el personal directiu del sector públic i a
partir d’aquí aplica als directius d’entitats privades el test de l’ànec: si sembla un ànec, si neda com un ànec i
claca com un ànec, llavors probablement serà .... un cavall! Tal com tu
dius al teu post: Segons l’esperit de la
norma, un director de serveis generals, o de comunicació, per posar dos
exemples, té la consideració de directiu?. Al meu entendre, no queda clar.
Benvingut al club.
Dos
detalls per acabar:
- La Instrucció pot molt ben bé ser que no tanqui al polèmica. Recull els criteris de la Comissió Inter departamental però aquests no son coincidents amb els del GAIP. Esperem esdeveniments.
- Tinguem cura a l’hora de comparar coses que no son comparables: les taules salarials del conveni o la informació sobre les condicions retributives del personal de l’Institut Català de la Salut penjades al seu portal de la Transparència (per posar dos exemples) faciliten informació segmentada sobre conceptes retributius, resultant del tot impossible conèixer la retribució de cap persona concreta que allà hi treballi en els mateixos termes en que ara es demana dels directius del SISCAT (fix, variable, dineràries i en espècie). Aquesta és la realitat, al marge d’opinions.
Hem
de fer tots un esforç per definir bé que és transparència i bon govern; que és
retiment de comptes i debat sobre la despesa pública. I sobretot ens farem un
gran favor com a societat si enlloc de contribuir a aquesta insana costum, tant
instaurada darrerament, de retorçar el coll a les lleis per fer-les-hi dir el
que volem, aplaudim a aquells que en volen aclarir el seu abast.
Fins
aquí la nota de Josep Maria Bosch, molt més autoritzat que no pas jo per emetre
una opinió fonamentada sobre aquest i molts altres temes. Jo desconeixia que
els directius que han presentat al·legacions havien comunicat també els seus
sous al CatSalut. S’havia dit que esperarien a comunicar-lo a que es resolguessin les seves al·legacions. Per tant, rectifico el que vaig escriure.
On em costa més de rectificar és en el tema del que jo anomenava privilegi.
Continuo pensant que el sou dels treballadors del sector sanitari, sotmesos al
conveni, és conegut, en els seus components bàsics, per tots aquells que
consultin les taules salarials del conveni, i per tant no entenc perquè el dels
seus directius haurien de restar opac.
Queda clar que segurament no estem al final de la polèmica. I que la instrucció contè alguns elements de difícil interpretació. Tant
de bo entre tots puguem contribuir a posar llum sobre temes confusos. El sentit
comú és una bona eina per cassos com el que tenim ara sobre la taula. Per això
agraeixo novament, molt sincerament, les aportacions de l’advocat Josep Maria
Bosch assessor jurídic d'UCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada