La Taula dels consellers: Intervencions molt celebrades de l’exconsellera Geli i també de l’exconseller Xavier Trias
El conseller Comin va passar desapercebut, i no el varen aplaudir ni tan sols “els seus” (els de la primera fila)
Fa uns dies es va
celebrar al Palau de Congressos de Barcelona els 25 anys del Servei Català de la Salut. 25 anys d’èxit, 25 anys de sanitat excel·lent, 25 anys de seny en la
configuració d’un sistema nacional de salut que ha superat en molt les expectatives,
tal com ho demostren els resultats assolits
en salut per la sanitat catalana, el cost tan eficient de la seva consecució i
la valoració que en fan els ciutadans que l’han utilitzat.
Els actuals
responsables del departament de Salut varen decidir celebrar l’efemèride en
base a un programa d’actes en el que hi havia un punt de màxim interès, com és
el que portava per títol “25 anys al servei del Sistema Nacional de Salut de
Catalunya” més conegut com la “taula dels consellers”. El programa tenia un segon
punt d’interès que era el que es titulava “Mirem cap al Futur Sistema Nacional
de Salut” que va desenvolupar David Elvira, director del CatSalut.
Complementava la celebració una conferència inaugural a càrrec de Sir Harry
Burns professor de salut pública de la Universitat de Strathclyde, i una mena
de taula rodona final al voltant dels quatre eixos en que es vol estructurar el
futur del CatSalut. Pel seu interès em centraré en la “taula dels consellers” i
en la conferència de David Elvira al voltant del futur del Sistema Nacional de
Salut de Catalunya.
La “Taula dels consellers” va ser moderada pel Dr. Miquel Vilardell. De la intervenció del Dr.
Vilardell jo en destacaria vàries argumentacions. La primera va ser la de
defensar el model sanitari actual basant-se, òbviament, en l’evidència dels seus excel·lents resultats. També va demanar al conseller de salut Toni Comin,
que a l’hora de prendre decisions deixi actuar en primer lloc als tècnics i
professionals, i en segon lloc i al seu darrere, que intervinguin els polítics.
Una tercera argumentació va ser la de demanar consens davant de qualsevol canvi
que es vulgui introduir en el sistema. El Dr. Vilardell va presentar als
diferents consellers participants per ordre de la seva incorporació al càrrec: Ramon
Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli, Boi Ruiz i Antoni
Comin i va fer un petit resum (en alguna ocasió massa generós) sobre les
aportacions dels diferents consellers que la sanitat catalana ha tingut des de
la Generalitat provisional de l’any 1977. A destacar l’absència del conseller
Josep Laporte, traspassat ja fa uns anys, i que va accedir al càrrec entre els
consellers Espasa i Trias.
Per donar una visió
de continuïtat explicaré les diferents intervencions dels consellers de manera
continuada, i no tal com van fer-ho a l’acte en el qual cada conseller va
respondre a dues preguntes formulades pel moderador, una en cada torn
d’intervenció. No comentaré la intervenció del Dr. Espasa que vaig trobar fora
de context. Lamentablement tinc la sensació que el Dr. Espasa, que per altre
banda em mereix tots els respectes, ha perdut el tren dels temps, i reclamar
ara un sistema sanitari 100% públic, amb “nacionalitzacions i expropiacions” de
centre sanitaris, tot ple de funcionaris i amb una organització del tot
ineficient, és més propi dels temps de les catacumbes que no pas del segle XXI
Intervenció de
Xavier Trias:
Xavier Trias va fer referència als moments anteriors a la creació del CatSalut, posant en valor el lideratge
de persones com el conseller Laporte i Elvira Guilera per la seva visió i les
seves aportacions. “Sense el conseller Laporte no hi hauria hagut Servei Català
de la Salut” va dir. També va esmentar el paper de Lluís Bohigas que des de la
vessant més d’organització i ordenació sanitàries va fer aportacions de molt
valor. Xavier Trias no es va oblidar d’Esperança Martí, que des de fora del
departament va ser capaç, amb les seves crítiques, la seva visió, insistència i
poder de convenciment, de fer aportacions valuoses pel sistema. També va fer
referència a la gran complicitat amb persones d’altres partits polítics que va
permetre consolidar el sistema. Trias es va referir a Joan Clos (PSC) i a
Antoni Farrés (ICV), i altres alcaldes amb qui va aconseguir molts acords
gràcies als quals es van minimitzar les conseqüències dels problemes que es varen
derivar dels traspassos de la sanitat a la Generalitat de Catalunya, que Xavier
Trias va qualificar de “drama”.
Trias va posar
l’accent en dues apostes importants que es van fer en aquella època. D’una
banda, el dotar als hospitals d’una visió empresarial, i de l’altre la
professionalització de la gestió. Aquella època va ser testimoni del salt que
va fer la medicina terciària, que va saltar el Tibidabo per passar de Barcelona
al Vallès.
Xavier Trias va
voler fer una crítica (amb el seu toc habitual de simpatia) al que havia comentat
abans el conseller Espasa. Trias va dir “ho té complicat l’Espasa...” en
referència a la impossibilitat de poder implementar un sistema sanitari públic
com el que el conseller Espasa havia exposat moments abans. Aquesta crítica
simpàtica va aixecar els aplaudiments i les rialles generalitzades de
l’auditori.
Trias va continuar
parlant del futur, i va comentar que sinó es sabia on es volia anar “no anem
bé”. “Quin serà el Mapa Sanitari que
volem tenir els propers 40 anys? Cal tenir en compte la transformació
tecnològica per preveure de quines eines ens dotarem...” va afegir
Trias va acabar la
seva intervenció parlant d’aspectes organitzatius i referint-se a l’ICS va dir
que un centre com Vall d’Hebron hauria de tenir personalitat jurídica pròpia
doncs resulta inconcebible que depengui de que els serveis centrals de
Balmes/Gran Via li diguin si o no a les seves peticions.
www.rbaestudisiprojectes.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada