Continuen alimentant el "mantra" de fer creure que la titularitat és important

David Elvira:

 “En el futur caldrà una major integració entre lo social i lo sanitari; som bons en el tractament del malalt agut, no tant bons en el tractament del malalt crònic, i encara molt menys bons en la coordinació amb lo social”

“Volem una aproximació molt més comunitària. L'atenció comunitària és un enfocament del model que transcendeix de l’assistència primària. També volem uns hospitals d’orientació comunitària” 

Fa pocs dies, el director del Servei Català de la Salut David Elvira, va donar una conferència al voltant de la seva visió sobre el CatSalut. Des d’una anàlisi retrospectiva en la que va tornar a insistir en el quinquenni negre de la sanitat catalana tant des del punt de vista de la manca de  recursos com de la politització de la sanitat, Elvira va repassar els factors d’èxit del nostre sistema sanitari públic i va justificar els canvis que vol introduir en el CatSalut en base a nous reptes estructurals i conjunturals que aquests últims temps ens ha deparat. Entre aquests reptes estructurals va esmentar l’augment de l’esperança de vida i una baixa natalitat, la revolució digital que estem vivint, uns ciutadans més i millor informats, etc. Entre els conjunturals un increment de les desigualtats fruit de la crisi i una major perspectiva comunitària  entre d’altres.

A partir d’aquest punt en algun moment la seva intervenció va adoptar una mena d’estratègia defensiva, per justificar algun dels errors que està cometent dia sí i dia també el seu amic i conseller de Salut Antoni Comin. Em referiré a un d’aquests moments, quan Elvira parlava dels seus 4 “mantres” habituals i de sobra coneguts per aquells que hem anat seguint les seves intervencions públiques. Avui només en voldria discutir un: el que ell situa en quarta posició i que podríem titular segons frase del conseller Comin com “la propietat si que importa”.

Diu David Elvira, que la diversitat en la provisió dels serveis de salut ha estat una riquesa pel sistema sanitari i un punt fort del propi sistema. Però (sempre hi ha un però desprès d’un reconeixement elogiós), resulta que en opinió de David Elvira, la diversitat té uns costos, implica reptes, i els objectius i les visions dels diferents operadors si que importen i s’han de considerar.

Una vegada més la ideologia sobre la taula. Un ideologia imposada d’amagatotis perquè a les eleccions el programa sanitari de Junts pel Sí en cap cas parlava de replantejar la diversitat en la provisió dels serveis de salut pròpia del sistema sanitari català. Una vegada més la ideologia intenta utilitzar la porta del darrere per assolir uns objectius quan les urnes no li han atorgat el dret a fer-ho. Una vegada més la ideologia fa que un membre del govern traeixi la confiança dels seus companys de l’executiu aplicant unes polítiques que no han estat consensuades en el sí del govern.

M’agradaria poder fer entendre a qui correspongui que ja n’hi ha prou de debat estèril; ja n’hi ha prou de cortines de fum per distreure a la gent dels temes que sí que importen; ja n’hi ha prou de tractar al sistema sanitari públic com si fos un “divertimento” del conseller. Posaré un últim exemple per veure si soc capaç de fer-me entendre:

Imaginem un malalt atès en un centre de l’ICS, i que l’atenció rebuda no sigui correcte. Imaginem també que el malalt es queixa a la direcció de les errades que s’han comés amb ell. Imaginem que el directiu que parla amb el malalt li diu... “ si és cert, ho hem fet malament, ens hem equivocat, però pensi que ha estat atès en un centre de titularitat pública...” Que ens dirà aquest malalt? Segurament agafarà l’escopeta que tingui més a ma i ens perseguirà a trets per tots els passadissos de l’hospital. El mateix succeiria si els fets passessin en un hospital privat, i l’excusa del director fos... “pensi que l’hem atès en un centre de titularitat privada”. Tindríem els mateixos trets perseguint-nos.

Per tant, el Sr. David Elvira, que coneix bé el sector sanitari públic català sap de sobres, que el que realment importa és la qualitat del servei que es rep. Això és el que realment és important, i això és el que els ciutadans valoren. Que es guardi el “mantra” de “la titularitat si que importa” perquè és del tot fals. Més val que vetlli perquè l’assistència sanitària que el CatSalut presta als ciutadans de Catalunya sigui, com fins ara, una assistència d’excel·lència. Les discusions filosòfiques al voltant del sexe dels àngels, ara sincerament no toquen per més que alguns polítics vulguin posar aquesta qüestió al centre del debat.  

Per cert, dit això, manifestar l’acord absolut amb al visió de futur que David Elvira té sobre el CatSalut, i que va exposar amb claredat en el si dels "esmorzars sanitaris de la Casa de Convalescència" en particular quan parla de construir un sistema sanitari més resolutiu en l’atenció primària de salut, que sigui proper als ciutadans i per tant més accessible, adaptat i obert a la innovació i a les noves tecnologies, i que fomenti la participació dels professionals i de la ciutadania.          

www.rbaestudisiprojectes.cat