A Bellvitge no hi ha “purgues” a la direcció. En tot cas els problemes són d’un altre índole.

Els excessius canvis en la direcció del centre estan en la base del desencís dels professionals, així com la constatació que la total posada en servei de l’ampliació de l’Hospital (Fase II) llargament esperada, s’hagi quedat novament aturada per unes inversions en equipaments que a hores d’ara, després de 6 anys que han acabat les sobres, continuen  sense finançament.

 

La nova direcció del centre té un projecte assistencial que pretén reforçar i donar protagonisme als professionals, que han vist com la nova direcció aposta clarament per ells.

Gemma Martínez, nova directora d'infermeria de l'Hospital Clínic de
Barcelona, i exdirectora d'infermeria de
l'Hospital de Bellvitge  

Fa dies algun mitjà es va fer ressò d’un rumor relacionat  amb una suposada purga a la direcció del centre, com a conseqüència d’alguns canvis produïts en alguns càrrecs directius. Per esbrinar fins a quin punt aquests rumors responien a la realitat he parlat amb diferents persones vinculades amb l’Hospital, per intentar treure’n l’entrellat. 

El fals conflicte arrenca amb el nomenament de Toni Andreu, gerent de Bellvitge com a director general de Recerca i Innovació de departament de Salut. El Dr. Andreu portava escassament 10 mesos dirigint Bellvitge, quan va ser substituït en la gerència del centre. La substitució de Toni Andreu la va assumir Montserrat Figuerola. La Dra. Figuerola, per currículum, té un molt ampli coneixement de l’assistència primària però la visió hospitalària no la té tan consolidada. Per això la Dra. Calle, gerent de l’ICS, aprofitant la seva relació personal amb el Dr. Xavier Corbella cap del servei de Medicina Interna de l’Hospital, que a la vegada és el seu director de tesi a la Universitat Internacional de Catalunya, va intentar consensuar un responsable assistencial del centre que fos ben acceptat pels metges de l’Hospital. D’aquí va sorgir el nom de Cristina Capdevila, que era directora d’urgències a l’Hospital de Mollet i que ja havia treballat en una etapa anterior a Bellvitge. Cristina Capdevila és una persona amb empenta, coneixedora dels poders fàctics de l’Hospital i està molt il·lusionada amb culminar amb èxit el projecte que li han encarregat.

El nou equip directiu de Bellvitge volia una direcció del centre amb un perfil molt més assistencial, i per això van analitzar les capacitats i característiques de l’equip existent. En aquest anàlisi varen constatar que Gemma Martínez, que era la directora d’infermeria del centre, tenia un perfil molt acadèmic i investigador i s’havia implicat molt en la formació del personal d’infermeria, i varen detectar també mancances en la vessant assistencial de l’àrea mèdica. Tot plegat va comportar la creació de tres subdireccions mèdiques noves, i la proposta de potenciar una nova àrea estratègica de gestió del coneixement incorporant-hi a Gemma Martínez que tenia un perfil idoni per assumir aquesta responsabilitat. Això hauria permès dotar l’àrea d’infermeria d’una visió més assistencial. Val a dir però que Cristina Capdevila, directora assistencial i Gemma Martínez, havien coincidit en el passat a Urgències de Bellvitge on totes dues havien treballat. Potser per aquest coneixement previ que l’una tenia de l’altre, en saber que la Dra. Capdevila tornava a Bellvitge, Gemma Martínez va decidir presentar-se a un concurs per la direcció d’infermeria de l’Hospital Clínic. Sigui per aquest motiu, o bé per que Gemma Martínez volia fer un salt professional que la portés de Bellvitge al Clínic el cert és que va guanyar al plaça del Clínic, coincidint amb el moment dels canvis a Bellvitge.

Gemma Martínez té unes qualitats molt destacables, atès que tant a Bellvitge com al Clínic, l’accés a la direcció d’infermeria el va aconseguir a través de processos participatius en els que els diferents estaments dels respectius hospitals havien coincidit en apreciar els seus valors professionals a l’hora d’anomenar-la directora d’infermeria. A Bellvitge l’ha substituït Celia Reyes, que havia estat directora d’infermeria a l’Hospital de Viladecans, molt avesada a viure el dia a dia de la infermeria. Altres candidates internes, no varen voler acceptar el càrrec quan se’ls hi va oferir.

Pel que fa a Sara Manjón, que també ha deixat l’Hospital de Bellvitge,  val a dir que la seva sortida de Bellvitge no té res a veure amb la nova orientació dels perfils professionals que s’ha volgut donar a l’Hospital del Baix Llobregat, que com he explicat més amunt, es vol que tinguin una vocació molt més assistencial i molt més implicada en el dia a dia de les diferents unitats que configuren l’Hospital de Bellvitge. Sara Manjón ha deixat Bellvitge, perquè el seu projecte professional passa per completar la visió que té del sector sanitari. Ella havia treballat a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Bellvitge, en l’àmbit de les persones i els recursos humans. Més tard es va incorporar a l’ICS també centrada en millorar el tractament a les persones de la institució. La seva visió de la sanitat abastava per tant el  món de la sanitat de titularitat pública, en el que la gestió dels recursos humans està plena de cotilles burocràtiques que dificulten enormement la implementació de noves tècniques de gestió de persones. Recentment va rebre una oferta professional per incorporar-se al Consorci Hospitalari de Vic, una institució que tot i ser de titularitat pública, té una organització molt més empresarial en el si de la qual hi ha a més de l’Hospital d’aguts, una fundació per atenció sociosanitària, activitat privada, residència per a gent gran, etc. El Consorci Hospitalari de Vic també participa en alguna AIE i altres aliances estratègiques. S’entén doncs la sortida de Sara Manjón per motius estrictament professionals.

Tornant a Bellvitge, i més enllà de l’enrenou que sempre provoquen els canvis, val a dir que un dels problemes greus del centre ve derivat dels excessius canvis en la direcció de l’Hospital, i aquest fet ha frustrat força als professionals que després de moltes lluites van aconseguir que l’administració finalment assumís la construcció de la segona fase d’ampliació de l’Hospital, i que aquesta porta ja forces anys acabada, sense que els 40 milions d’€ necessaris per equipar-la acabin d’arribar mai malgrat les promeses continuades de l’administració sanitària. Els professionals interpreten (amb raó), que els canvis continus al capdavant de l’Hospital tenen una relació directe amb els incompliments de l’administració pel que fa a completar els equipaments de la Fase II. Veurem si la direcció actual té força suficient per aconseguir que es prioritzin les inversions que Bellvitge necessita però molt em temo, veient el pressupost d’inversions d’aquest any vinent, que el 2017 en prou feines permetrà un lleuger avanç en la utilització dels equipaments de la Fase II. Tant de bo m’equivoqui.  

www.rbaestudisiprojectes.cat