Marina Geli:
"Cal establir un acord de confiança amb els professionals"
"El ciutadà ha de ser el director de la seva pròpia salut"
"La sanitat no està en crisi; en tot cas hi ha una crisi de confiança promoguda per alguns"
(... Continua de l'entrada anterior)
A l'any 2003, el conseller Pomés, va donar el relleu a Marina Geli al front del departament de Salut. Veiem alguns fragments de la seva intervenció
Intervenció de
Marina Geli:
Marina Geli va guanyar-se
immediatament a l’auditori perquè des de
la seva primera paraula, els assistents varen copsar que el seu discurs estava
inspirat en els sentiments, i en una identificació absoluta amb el sector sanitari.
Va començar la seva intervenció declarant el fort sentiment de pertinença que
sentia vers el sector salut que encara s’ha fet més fort després de deixar la
conselleria, assegurant que en la seva opinió el que realment està en crisi és precisament
aquest “sentiment de pertinença al sistema sanitari”. Va dir que sentia un
orgull profund d’un sistema de salut que durant més de 30 anys ha guardat com a
valor el consens i la continuïtat institucional. “La sanitat no està en
crisi atès que la valoració dels
ciutadans i dels pacients és molt bona i els resultats bons. En tot cas hi ha
una crisi de confiança en el sistema promoguda per alguns”. Tot seguit va
explicar que de sempre s’ha considerat que el que configura el caràcter públic
del sistema sanitari no és la provisió del serveis, sinó la cobertura universal
i el finançament dels mateixos via impostos. L’exconsellera Geli es va mostrar
partidària d’introduir reformes en el sistema i no la ruptura del mateix. Va
afegir que “cal introduir adaptacions davant els reptes com sempre ha fet el
sistema sanitari català. El Departament de Salut és l'autoritat, qui governa,
elabora la planificació estratègica, qui avalua, qui decideix el pressupost que
aprova Parlament. El Servei Català de la Salut és el garant de les prestacions
i de la qualitat dels serveis. Els proveïdors són qui gestiona.”
Va arrencar els
aplaudiments de l’auditori, quant referint-se al consens que es va aconseguir durant
el seu mandat, al voltant de l’aprovació al Parlament de la Llei de l’ICS quasi
per unanimitat, i dirigint-se al conseller Comin li va dir: “...no sé si ara la
faríem conseller...” Una Llei que aposta per la descentralització, la desconcentració i l'autonomia de gestió igual que qualsevol altre proveïdor del
sistema públic. Marina Geli es va preguntar si calia una nova Llei sanitària a
Catalunya, i en el supòsit que algun dia Catalunya assoleixi la independència
va afirmar que “caldrà una Llei de Bases
de Salut i Social. Caldrà una refosa de la LOSC, la Llei ICS, la Llei de Salut
Pública.”
Respecte a als
reptes de futur va dir: “els reptes més rellevants són les noves expectatives
dels ciutadans i dels professionals, l'envelliment de la població, i la
innovació. Per poder assumir aquests reptes cal identificar les prioritats per
poder fer les reformes necessàries o les adaptacions que corresponguin”.
Marina Geli va
concretar les seves propostes de futur d’aquesta manera:
- Cal un pressupost plurianual per la sanitat encara que sigui de tendències, també per les inversions.
- Cal un “Acord de Confiança” amb els professionals que incorpori un sistema retributiu just. I situï el seu sou als nivells que els correspon d’acord a la seva formació i grau de compromís demostrat sobradament aquests anys de crisi. Els professionals han de ser protagonistes en la gestió i participar en la planificació.
- Cal un model més orientat a la comunitat, sent la salut Pública la prioritat, i cal també debatre quins canvis són els més efectius pel benestar emocional, davant de l'envelliment, l'increment de les malalties cròniques, la necessitat atenció centrada a la persona, la integració social i sanitària. Va proposar un acord institucional amb els ajuntaments per assegurar un govern conjunt fent referència als governs territorials de Salut que s'havien implementat durant el seu mandat a la conselleria. Va fer servir l’exemple del Consorci Sanitari de Barcelona com a model de govern que va servir per definir la seva política d’implantació dels governs territorials de Salut durant el seu mandat.
- La transformació digital en el sistema sanitari ha permès retiments de comptes i exercici de la transparència com la Central Balanços, la Central de Resultats. La transformació digital ha de permetre en el futur la traçabilitat de la informació, és una auditoria constant en temps real, sense burocràcia afegida prou flexible i que no afecta a l’autonomia de gestió.
- El ciutadà ha de ser el director de la seva pròpia salut, i ha de ser capaç de discriminar en la societat de la informació, per poder utilitzar responsablement tot el sistema. Tindrem un ciutadà que vol garanties d'accessibilitat i informació rigorosa i un pacient que preserva l'autoritat del professional des d'aquesta confiança que és el valor més preuat.
- Per últim va reclamar un acord ètic amb les empreses proveïdores del sistema sanitari.
Va acabar la
seva intervenció reclamant “Orgull i capacitat de construir confiança per no
fer entrar en crisi un sistema del que ens sentim orgullosos, amb fort vincle
de pertinença. Els resultats sí que importen” va dir. Marina Geli va ser
llargament aplaudida per tot l’auditori.
(Continuarà...)
