Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estableix que les condicions de treball queden incorporades al contracte de treball del treballador
Tanmateix caldrà esperar la sentència definitiva del Tribunal Suprem (TS)
Recentment hem tingut coneixement que el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya reunit en Sala General composada per 24
magistrats i magistrades, ha dictat una sentència en la que aborda els efectes que es
produeixin quan un conveni finalitza la seva vigència ultra activa i no
existeix un conveni d’àmbit superior aplicable al que acollir-se.(Sentència núm. 4316/2014, de 13 de juny).
D’entre
les dues opcions que s’han discutit a la doctrina des de que va entrar en vigor
la reforma laboral de 2012 : la “contractualització” o la desregulació de les
condicions de treball, el TSJC és el primer tribunal autonòmic que es pronuncia
en el sentit de que la pèrdua de vigència del conveni les condicions de treball
que en ell s’estableixen s’han d’incorporar al contracte de treball, és a dir
es “contractualitzen”.
Què
vol dir que les condicions de treball es “contractualitzen”? Doncs que, en absència de conveni superior
aplicable, han de continuar sent aplicades les condicions regulades pel conveni
que ha decaigut al considerar que s’incorporaren al contracte de treball de
cada treballador i per tant no es pot plantejar una remissió a l’Estatut dels Treballadors (ET) i resta de normativa laboral bàsica per regular les
condicions individuals de treball que era l’altra opció acceptada per una bona
part de la doctrina.
Aquesta
“contractualització” suposa però que aquelles condicions de treball establertes
pel conveni que s’han incorporat als contractes de treball poden ser
modificades, si existeixen raons objectives per fer-ho, pel procediment de
l’article 41 de l’ET, és a dir són més fàcilment modificables que quan era condicions
de conveni quina modificació exigia la via de la seva inaplicació (at.
82.3 ET) molt més feixuga i rigorosa.
Si aquesta doctrina del TSJC acaba sent confirmada pel Tribunal Suprem es
modificaran substancialment les posicions negociadores de les parts, en
particular la de la part social doncs ja no serà tant temible la fi de la ultra
activitat del conveni. L’amenaça de la desregulació actuava com una espasa de
Dàmocles sobre els caps dels negociadors sindicals, ni farà tant temptadora per
la part empresarial deixar transcórrer el temps i que decaigui el conveni
col·lectiu doncs s’hauran de continuar mantenint les condicions de treball del que
ha perdut la seva vigència.
Vàrem
tenir una experiència en el sector de la salut concertat quan el 8 de juliol de
2013 va finalitzar la ultra-activitat del VIIè Conveni dels Hospitals de la
XHUP i dels centres d’Atenció Primària concertats, en aquell moment es va obrir
una febre de negociació col·lectiva a nivell d’empreses que va concloure amb acord en tots els centres excepte
l’Hospital de Sant Pau. A aquests acords va contribuir sens dubte la
responsabilitat que van demostrar les organitzacions sindicals a nivell
d’empresa que no havien tingut a nivell sectorial, però no hi ha dubte que
també va contribuir decisivament la
negror del panorama que s’obria davant de les incerteses jurídiques respecte
quins efectes tindria el decaïment del VIIè Conveni.
Cal
esperar doncs que dictamina el Tribunal Suprem, però és evident que estem
davant d’una decisió que tindrà repercussió en la negociació col·lectiva que ben
aviat s’ha d’encetar en l’àmbit de la Sanitat a Catalunya.
Nota: vull agrair al gabinet jurídic de Francesc Jose Maria la informació facilitada
per poder redactar aquest escrit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada