dissabte, 20 de setembre de 2014

Què passa l’endemà de la finalització de la ultra-activitat dels convenis col·lectius de treball?


Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estableix que les condicions de treball queden incorporades al contracte de treball del treballador


Tanmateix caldrà esperar la sentència definitiva del Tribunal Suprem (TS)


Recentment  hem tingut coneixement que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reunit en Sala General composada per 24 magistrats i magistrades, ha dictat una sentència  en la que aborda els efectes que es produeixin quan un conveni finalitza la seva vigència ultra activa i no existeix un conveni d’àmbit superior aplicable al que acollir-se.(Sentència  núm. 4316/2014, de 13 de juny).

D’entre les dues opcions que s’han discutit a la doctrina des de que va entrar en vigor la reforma laboral de 2012 : la “contractualització” o la desregulació de les condicions de treball, el TSJC és el primer tribunal autonòmic que es pronuncia en el sentit de que la pèrdua de vigència del conveni les condicions de treball que en ell s’estableixen s’han d’incorporar al contracte de treball, és a dir es “contractualitzen”.

Què vol dir que les condicions de treball es “contractualitzen”? Doncs  que, en absència de conveni superior aplicable, han de continuar sent aplicades les condicions regulades pel conveni que ha decaigut al considerar que s’incorporaren al contracte de treball de cada treballador i per tant no es pot plantejar una remissió a l’Estatut dels Treballadors (ET) i resta de normativa laboral bàsica per regular les condicions individuals de treball que era l’altra opció acceptada per una bona part de la doctrina.

Aquesta “contractualització” suposa però que aquelles condicions de treball establertes pel conveni que s’han incorporat als contractes de treball poden ser modificades, si existeixen raons objectives per fer-ho, pel procediment de l’article 41 de l’ET, és a dir són més fàcilment modificables que quan era  condicions  de conveni quina modificació exigia la via de la seva inaplicació (at. 82.3 ET) molt més feixuga i rigorosa.

Si aquesta doctrina del TSJC acaba sent confirmada pel Tribunal Suprem es modificaran substancialment les posicions negociadores de les parts, en particular la de la part social doncs ja no serà tant temible la fi de la ultra activitat del conveni. L’amenaça de la desregulació actuava com una espasa de Dàmocles sobre els caps dels negociadors sindicals, ni farà tant temptadora per la part empresarial deixar transcórrer el temps i que decaigui el conveni col·lectiu doncs s’hauran de continuar mantenint les condicions de treball del que ha perdut la seva vigència.

Vàrem tenir una experiència en el sector de la salut concertat quan el 8 de juliol de 2013 va finalitzar la ultra-activitat del VIIè Conveni dels Hospitals de la XHUP i dels centres d’Atenció Primària concertats, en aquell moment es va obrir una febre de negociació col·lectiva a nivell d’empreses que va concloure  amb acord en tots els centres excepte l’Hospital de Sant Pau. A aquests acords va contribuir sens dubte la responsabilitat que van demostrar les organitzacions sindicals a nivell d’empresa que no havien tingut a nivell sectorial, però no hi ha dubte que també va contribuir decisivament  la negror del panorama que s’obria davant de les incerteses jurídiques respecte quins efectes tindria el decaïment del VIIè Conveni. 
Cal esperar doncs que dictamina el Tribunal Suprem, però és evident que estem davant d’una decisió que tindrà repercussió en la negociació col·lectiva que ben aviat s’ha d’encetar en l’àmbit de la Sanitat a Catalunya.


Nota: vull agrair al gabinet jurídic de Francesc Jose Maria la informació facilitada per poder redactar aquest escrit



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada