dilluns, 15 de setembre de 2014

Comissió de Salut al Parlament de Catalunya (II)


(Continuació…)


La quarta intervinent va ser la Diputada  Marta Ribas d’ICV-EUiA. Excel·lent  Diputada la Sra., Marta Rivas; la seva va ser per a mi la millor intervenció una vegada més en una comissió de Salut.

La Diputada Rivas va començar la seva intervenció defensant-se de les acusacions de manca d’ètica que el conseller Ruiz havia fet abans de vacances, referint-se a aquells que manipulaven les informacions per obtenir rèdits polítics dels conflictes que s’havien produït a Bellvitge o Vall d’Hebron. La manca d’ètica és, per la Diputada Rivas, el deixar “llits sense persones i persones sense llits”.

Posteriorment com algunes diputades que l’havien precedit, Marta Rivas ha explicat per què s’havia demanat la compareixença del conseller Ruiz a la Diputació Permanent. Es tractava que el conseller expliqués la planificació de recursos que s’havia fet per afrontar la resta de l’estiu amb garanties. I el que ha succeït és que a l’agost ha continuat passant el que ja passava al juny i al juliol: hi ha hagut saturació de les urgències. I això ha passat per que hi ha més pacients que llits de tractament i personal disponible, un  temps d’espera que excedeix un temps raonable, més pacients monitoritzats als passadissos i pacients pendents d’ingressar, aparcats a urgències (quests factors identificats per la Diputada Rivas són precisament els que el Dr., Antoni Juan havia descrit en la seva conferència inicial com a definidors d’una situació de “Saturació dels serveis d’Urgències”). En definitiva, segons la Diputada Rivas, “més necessitats que recursos disponibles”.

Ha denunciat també l’efecte dominó que segons ella es crea per la manca de llits a conseqüència de les retallades: la manca de llits fa que els llits disponibles s’omplen amb els ingressos procedents d’urgències, i això fa que s’hagin d’anul·lar ingressos programats, fet que a la seva vegada obliga a anul·lar intervencions quirúrgiques  programades i per tant tot plegat contribueix a allargar les llistes d’espera. El problema és doncs el tancament de llits. I no es pot parlar que s’han tancat els mateixos llits que l’any passat, per que la base de partida no és comparable: no és el mateix tancar 200 llits d’un total de 800, que tancar 200 llits d’un total de 600.

La Diputada Rivas coincideix amb el conseller que no es pot anar més enllà, i per això li va demanar si hi haurà garantia de més pressupost  per sanitat a l’any 2015, preguntant-se si només amb mesures organitzatives i tècniques n’hi hauria prou per satisfer la necessitat imperiosa de disposar de més recursos pel proper exercici.

Referint-se a la presentació feta pel Dr. Antoni Juan, la Diputada Rivas li ha preguntat si la reducció experimentada pels malalts d’urgències que han requerit ingrés es correspon d’alguna manera amb la reducció dels llits disponibles a l’hospital, i ha acabat demanat-li al conseller Ruiz un compromís i plans de millora  que evitin que es tornin a produir aquestes saturacions als serveis d’urgències. 


La cinquena intervinent va ser la Diputada Carme Pérez de Ciutadans. Aquesta diputada, ben coneguda per els conflictes que va protagonitzar a l’Hospital de Sant Pau quan era la presidenta del comitè d’empresa, i per tan bona coneixedora dels sistema sanitari públic català, va començar la seva intervenció, comentant la presentació que havia fet el Dr. Juan. Comparteix els diagnòstics fets pel Dr. Antoni Juan però no les solucions. En aquest sentit ha manifestat la seva sorpresa davant del fet que es digui que no es necessiten més llits quan tots sabem (diu ella) que la CMA no ho justifica de cap manera, i enumera tot una sèrie de patologies canceroses per justificar-ho.

Denuncia que Catalunya és la tercera comunitat que més llits ha tancat en aquests 3 últims anys  i assegura que cal tenir els dispositius necessaris preparats per quan apareixen urgències vitals. També comenta que hem convertit les llistes d’espera amb un nínxol de negoci, enviant malalts a centres del SISCAT, però amb ànim de lucre, i curiosament es tracta de centres on els propietaris són amics dels que han governat durant 30 anys a Catalunya.

La Dra. Pérez ha continuat dient que mentre es pensi que la formació és una despesa i no una inversió anem malament. Confia que això es vegi reflectit en el pressupost de l’any vinent, i sobre l’escassesa del mateix ha comentat que és el govern de la Generalitat qui determina d’acord a la seva sensibilitat el pressupost que dedica a Salut, i per tant el problema no és tant dels recursos globals que ens transfereix l’Estat espanyol, sinó de les prioritats establertes del propi govern de Catalunya.

També va demanar al CatSalut que col·labori amb la justícia responent a tots el requeriments que sobre el cas INNOVA  té damunt la taula, per no donar la imatge una vegada més, que s’està protegint als amiguets.

Finalment demana al conseller de Salut que s’abstingui de fer comentaris acusant de manca d’ètica a partits i sindicats i de buscar rèdits polítics als problemes que han sorgit als serveis d’urgències dels hospitals de Bellvitge i Vall d’Hebron. Referint-se a l’ètica conclou dient: no es pot presumir d’allò que no es va precisament sobrat.


La sisena intervinent va ser la Diputada Isabel Vallet de les CUP . He de dir, com en el cas de la diputada d’ERC, i comparativament  amb intervencions anteriors, que la diputada Vallet ha fet un esforç important per anar millorant els seus coneixements del sector sanitari.

Va començar la seva intervenció dient-li al Dr. Juan que l’exposició tècnica que havia fet estava del tot allunyada de la realitat, com ho justificaven les moltes manifestacions, i protestes  que s’havien produït en els diferents centres.

Va fer un repàs dels esdeveniments produïts d’ençà la última compareixença del conseller i va destacar entre ells: una nova retallada a l’ICS, la persistència en el nou consorci de Lleida tot i les protestes que s’han fet a Ponent, l’intent d’un consorci encobert a Tarragona que ella qualifica com la “teclarització” de la sanitat a Tarragona, la saturació dels serveis d’urgències,  el tancament de llits, les persones vinculades al govern involucrades en cassos de corrupció, mobilitzacions, etc. Es va preguntar quins són els motius pel quals això va passar, i va demanar si tota aquesta gent afectada per aquestes situacions està mentint, assegurant que és una mica pretensiós pensar que tothom menteix i només ell (el conseller) està en possessió de la veritat.

A partir d’aquest repàs  va argumentar en contra dels comentaris del conseller al voltant de l’ètica fets al juliol passat. Va dir que el que no és ètic és posar els interessos particulars per sobre dels generals, o identificar SISCAT amb sanitat pública i posar-los al mateix nivell, quan dins del SISCAT hi ha entitats amb ànim de lucre i centre públics sotmesos al dret privat; també va identificar com a no ètic el fet de reduir pressupostos en el SISCAT però no d’una manera equitativa per tothom, sinó incrementant els ingressos de la privada, o fer derivacions a la privada adduint col·lapses  que de fet són conseqüència del tancament de llits i de plantes i reduir personal.

En el seu repàs d’actuacions no ètiques va situar també el fet d’amagar una voluntat ideològica neoliberal que no té res a veure amb la disponibilitat pressupostària. Va continuar dient que tampoc és ètic mantenir una Assistència Primària totalment infra-dotada o “tancar 1 sol llit mentre hi hagi una sola persona en llista d’espera”.

Ja en la part final de la intervenció va denunciar com a no ètic el fet de precaritzar lo públic per després privatitzar-ho. Va acabar la seva intervenció dient que el seu partit “posarà tota la carn a la graella per aconseguir que tot el SISCAT sigui de titularitat del CatSalut.


La setena i última intervinent va ser la Diputada Meritxell Borràs de CiU. La diputada Borràs es va dedicar en al seva intervenció a contradir la majoria de crítiques fetes pels partits de l’oposició, incloent dins d’aquest terme a ERC atès que la seva diputada va mantenir una actitud de certa agressivitat contra el conseller Ruiz. La diputada Borràs ho va fer molt bé, desarmant raonaments agosarats d’algunes diputades. 

Va agrair que el Departament de Salut no defugi els problemes, admetent que hi ha moltes coses a millorar, però reconeixent l’esforç fet. Va criticar també que davant dels informes presentats i de les xifres que es deriven dels mateixos, alguns grups parlamentaris venien amb el seu discurs preparat, passant de les explicacions donades. La diputada Borràs va dir que el que no es pot fer és qüestionar els números fets pels professionals.

A la pregunta que havia formulat la diputada de les CUP sobre si tots mentim, la diputada Borràs li ha contestat que de l’enquesta de satisfacció que es fa cada any a la sanitat catalana, hi ha un 87% de persones enquestades que diuen estar satisfets dels serveis rebuts de la sanitat catalana, per tant, està clar que potser sí que algú està mentint.

Pel que fa a les urgències la diputada Borràs va destacar millores en l’eficiència, en el temps d’espera dels malalts en els serveis d’urgències, en el nombre de pacients que estan més de 24 hores a urgències o els que hi han d’estar més de 72 hores.

Va explicar referint-se a les llistes d’espera que la problemàtica ve de lluny, assenyalant als membres del tripartit que l’any 2008 hi havia un escrit en un diari d’una persona que deia “tarden tant a cridar-me, que me’n vaig a la privada”. La Diputada Borràs va afegir que queda molta feina per fer, però ens agrada veure que hi estan treballant.

Va criticar també a la diputada del PPC que va parlar de “la Universitat Independentista d’Estiu”, quan ni tan sols havia assistit ni una sola vegada a Prada de Conflent  i per tant, de cap manera tenia base per fer “la gracieta”.

Li va recordar a ICV, que poden parlar de privatització, però el decret del SISCAT és un  decret de l’any 2010 del govern tripartit, i si IDC es avui propietària de l’Hospital Sagrat Cor, això es deu a un informe favorable fet pel departament d’Economia i Finances del govern tripartit. També els va recordar que el que s’està fent a Lleida estava previst fer-ho a l’any 2010, també sota el govern tripartit, per tant el discurs de la privatització no és cert de cap manera.

La diputada Borràs va fer seves les paraules de la coordinadora d’usuaris de la sanitat quan aquesta diu en un escrit: “els malalts han de ser atesos, no utilitzats”.

Per acabar Meritxell Borràs va explicar que les retallades es van haver de fer a desgrat com a conseqüència de la dramàtica  situació en que es trobaven les finances de la Generalitat, conseqüència entre altres coses de la galdosa gestió econòmica del govern Montilla. Va demanar unitat, “front comú” va dir ella, per tenir un pressupost adequat a les necessitats de la sanitat a nivell d’Estat, i també a Catalunya  


www.rbaestudisiprojectes.cat                   


                 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada