L’ICS guanya (de moment) el contenciós sobre la jubilació forçosa dels facultatius als 65 anys

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia plantejat un recurs d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC)  

En la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’any 2012, la Generalitat hi va incloure un acord del Consell de Direcció de l’ICS, pel qual s’establia la jubilació forçosa del personal facultatiu a partir dels 65 anys. Aquesta llei preveu una excepció condicionada a l’existència de 4 supòsits:

Voluntarietat de l’interessat en continuar treballant

Temporalitat del perllongament, com a màxim fins el compliment dels 70 anys d’edat

Mantenir la capacitat funcional per continuar en la prestació de serveis o desenvolupament de les seves funcions

Tenir l’autorització del Servei de Salut en funció de les necessitats de l’organització, articulades en un PORH. (Pla d’Organització i Recursos Humans)

Aquests supòsits s’han de donar tots quatre per que el metge pugui continuar exercint les seves funcions a l’ICS a partir dels 65 anys.

El Tribunal Constitucional es posiciona sobre les
jubilacions forçoses a l'ICS als 65 anys

Abans de valorar el resultat final del conflicte, voldria fer un repàs de com s’han produït els fets al llarg dels últims anys:

El conflicte neix a l’any 2004, quan el Director Gerent de l’ICS (Raimundo Belenes), decideix tirar pel dret i sense masses miraments aconsegueix que el govern li aprovi la jubilació forçosa els metges de l’ICS. Això va donar peu a una batalla judicial que va durar 6 anys. A l’octubre de 2007, (sent director gerent de l’Institut Francesc Jose Maria) es va aprovar una moratòria d’aquesta disposició per a sis especialitats atesa la manca d’especialistes (anestesiologia, ginecologia, obstetrícia, pediatria, psiquiatria, i radiologia)

Al 2008, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó als metges que havien reclamat en contra de la disposició,  i la norma va quedar anul·lada. Finalment a l’any 2012 el Tribunal Suprem (TS) va confirmar la sentència del TSJC, i la disposició va quedar definitivament anul·lada.

Mentre això succeïa, al juliol del 2010 (el gerent de l’ICS era Enric Argelagués), l’Institut va denegar a un metge de l’ICS la possibilitat de continuar treballant a l’Institut després de complir els 65 anys. Aquesta denegació va comportar que el metge recorregués la decisió als tribunals de justícia. El TSJC va avaluar la situació i no va tenir clar si la nova disposició elaborada per l’ICS i inclosa en la Llei acompanyament dels pressupostos del 2012 podia ser inconstitucional, i va presentar un recurs d’inconstitucionalitat davant del TC. Finalment el TC ha contestat fa pocs dies in-admetent a tràmit el recurs presentat pel TSJC. En concret el TC ha resolt:

“Inadmitir a trámite la cuestión de inconstitucionalidad núm. 6111-2012 planteada por la Sección Cuarta de la Sala de lo Contencioso-administrativo del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Publíquese este Auto en el “Boletín Oficial del Estado”.

Dado en Madrid a veintitrés de abril de dos mil trece”

Als metges de l'ICS als 65 anys els ha arribat l'hora...

Les raons aduides per justificar aquesta decisió fan referència al fet que la norma estatal (l’Estatut Marc del Personal Estatutari dels Serveis de Salut) és una norma bàsica susceptible de ser desenvolupada per una comunitat autònoma que és el que ha acabat fent Catalunya. El TC afegeix que l’administració autonòmica pot, sense vulnerar les normes estatals, prendre una decisió pròpia d’acord amb “les necessitats organitzatives en un context com el present de restricció i racionalització de la despesa pública que determina la necessitat d’adoptar una estratègia de racionalització dels recursos humans”

Fins aquí el procés i la situació actual (que no se si és definitiva). Veiem ara algunes reflexions sobre el tema.

Un metge quan aconsegueix el títol té com qualsevol universitari un seguit de coneixements que li permeten exercir la seva professió. És al llarg dels anys quan va sumant a aquests coneixements un seguit d’experiències i de nous coneixements que a banda d’exercir la seva professió li permeten a més, tenir criteri. Quan arriba als 65 anys, el seu nivell de coneixements altíssim i el seu criteri és respectat per la resta de companys i valorat per la societat. Precisament és en aquest moment quan cal prescindir d’un professional? Jo diria que ens estem equivocant...

Però a més, quan el TC parla de “racionalització de la despesa pública”, costa una mica d'entendre a què es refereix exactament, perquè no és malbaratar diner públic tirar per la borda tots aquests coneixements del metge de 65 anys, amb tots els diners que ens ha costat al país que aquesta persona arribés a adquirir aquests coneixements?   I quant més caldrà gastar per que un metge jove, recent titulat, ocupi la seva plaça? No seria molt més raonable si es vol  “racionalitzar la despesa” deixar que els metges de 65 anys continuïn fent les seves tasques, congelar les plantilles, i evitar que metges joves comencin a gastar en proves innecessàries i en definitiva a gastar per formar-se?

Encara es pot plantejar un altre argument: mentre la tònica general (i la LLei) van en la direcció d'allargar l'edat de jubilació als treballadors de l'Estat, a l'ICS s'empren la direcció contraria. Qui té raó? 

Segur que els responsables de l’ICS ho veuen diferent, i creuen que jubilant al metge si la plaça no es cobreix acabaran fent un estalvi, però estan tant equivocats... per que moltes de les places es tornen a cobrir amb interins o becaris, o fins i tot a vegades amb algun contracte mercantil...

www.rbaestudisiprojectes.cat