El Futur de l’ICS i del Clínic

Escrit conjuntament per el Dr. Toni Iruela

i Ricard Bosch

El Departament de Salut explica en el Parlament als grups polítics, els esbossos de com s’haurien d’estructurar en el futur els òrgans de govern d’aquestes dues organitzacions

Segons va publicar fa pocs dies “Diario Médico” la secretaria general del Departament de Salut   Roser Fernàndez, acompanyada pel gerent de l’ICS Dr. Casanovas i del gerent del l’Hospital Clínic Dr. Piqué, es van reunir amb els grups polítics del Parlament, de forma privada, per tal d’explicar en quin estat es trobaven els projectes de reforma organitzativa d’ambdues institucions. 

La secretària general del Departament de Salut Roser Fernandez
va presentar als partits polítics representats al Parlament
els trets bàsics de la reforma de l'ICS i Hospital Clínic

Abans d’entrar en el contingut de les explicacions que es va donar als Diputats, val a dir que continuem davant d’un  problema no resolt: la definició de cap on van les empreses públiques i consorcis (EPiC). En aquest blog, s’ha explicat en més d’una ocasió que la finalitat inicial dels consorcis de salut era la de facilitar un procés de presa de decisions àgil, fugint de les rigideses derivades de l’Administració, de la comptabilitat pressupostària i d’una plantilla composta de personal estatutari. A llarg del temps, les EPiC han acabat esdevenint un element més de l’Administració Pública en part degut a l’aparició de la directiva europea anomenada SEC 95, i de l’altre banda per la progressiva presa de poder dels interventors de la Generalitat sense que a nivell polític ningú els hagi volgut/pogut aturar. Tot plegat, l’objectiu inicial i que justificava l’aparició d’aquesta fórmula jurídica del consorci, ha estat reconduït cap a unes organitzacions que no són més que un apèndix de l’Administració Pública, fet que dificulta enormement (per no dir impedeix) la gestió i el procés de presa de decisions.

A partir d’aquesta realitat, sembla que el Clínic es voldria estructurar d’una banda en una fundació privada per la gestió assistencial pròpiament dita, juntament amb un consorci exclusivament patrimonial. En la fundació privada hi participarien els professionals del centre i la societat civil (i no la Generalitat) i el consorci patrimonial incorporaria els edificis i estaria constituït per la Universitat de Barcelona i la Generalitat. D’aquesta manera la fundació podria actuar amb criteris de gestió empresarial, mentre que les rigideses administratives restarien en el consorci patrimonial. Seria en tot cas una manera d’estalviar-se les cotilles administratives derivades de la intervenció de la Generalitat.

l'Hospital Clínic de Barcelona 

Davant d’aquest plantejament apareixen preguntes: i què passa si les inversions que pugui requerir la fundació de gestió, són superiors a les quantitats que el consorci patrimonial  pugui posar a la seva disposició? De qui són els equipaments  tecnològics de l’hospital? Qui els reposa? Qui assumiria els risc en cas de pèrdues derivades de l’explotació? La Fundació de Gestió hauria de presentar-se a un concurs públic per adjudicar-se la gestió del centre?

Aquesta idea del Departament de Salut, és més senzilla que formular de bell nou els consorcis sanitaris amb l’objectiu d’evitar que els sigui d’aplicació la directiva SEC 95?. I preguntar-se el perquè de la presència de la Generalitat en el consorci actual? Què hi pinta la Generalitat avui en dia en els consorcis sanitaris? És necessària la seva presència?

Com es pot veure falta definició en la proposta i apareixen molts interrogants sense resposta. Segur que caldrà seguir-ne parlant per trobar la millor fórmula de gestió per l’Hospital Clínic.

I l’ICS? Quines idees planteja el Departament de Salut? Doncs sembla que no han variat massa de les que ja ens havien explicat en l’època d’en Josep Prat.  Volen trossejar l’ICS en 22 empreses públiques, 7 d’elles hospitalàries, una per cada hospital de l’ICS, ajuntant en una de sola Bellvitge i Viladecans, i altres 15 empreses públiques que gestionarien l’assistència primària. D’entrada els representants del Departament de Salut van anunciar que començarien per les dues que han estat objecte d’una prova pilot: la de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, i les 23 àrees bàsiques de salut de les comarques de Girona.

L’objectiu d’aquesta atomització de l’ICS seria el dotar a aquestes empreses d’una autonomia de gestió que ara no tenen, i aconseguir que amb el temps el personal sigui laboral i no estatutari/funcionari a través d’una substitució progressiva del personal començant per tots els interins que hagin d’entrar de bell nou. Caldria doncs esperar 25 anys, tota una generació, per aconseguir aquest objectiu...I ho deixem amb punts suspensius, per que aquesta decisió ja es va prendre als anys 1988/89 per tot l’ICS. Va succeir que pocs anys més tard, un secretari general del Departament va pactar el contrari amb els sindicats i de sobte una bona quantitat de contractats laborals que s’havien incorporat al sistema, van passar tot d’una a ser funcionaris quasi per “art de màgia”. Per tant, tot i acceptant la voluntat de que les coses fossin així, no existeix cap garantia que ho acabin sent.

La seu central de l'ICS a Barcelona.  

Però hi han més interrogants: per més que els serveis corporatius de l’ICS facin de paraigües de les 22 empreses, i que les compres siguin comunes, i que s’intenti tota la coordinació que es vulgui, el mantenir l’autonomia  de gestió en 22 empreses i fer-ho compatible amb que hi hagin condicions que forçosament hagin de ser iguals en les 22 empreses ens sembla una utopia absoluta.

I què passaria amb la compra de serveis? Què se li demanaria a la primària i què als hospitals? Si la compra de serveis a primària està més ben remunerada que la dels hospitals, no seria lògic que els “guanys” puguin repartir-se entre ambdues línies d’activitat?   

Però els inconvenients van més enllà: i el “contínuum assistencial”? Aquesta proposta comporta que Primària i Hospitals continuïn donant-se l’esquena com de fet està passant a alguns llocs de Catalunya. Els enfrontaments i desconfiances entre professionals dels dos àmbits assistencials estan a l’ordre del dia, i exemples n’hi ha bastants.

Què passarà si una empresa de primària poc resolutiva envia excessius malalts al servei  d’urgències de l’Hospital? La manca de coordinació entre la primària i l’hospital pot acabar comportant uns increments de despesa molt importants. I si els de l’hospital no accepten el diagnòstic de la primària i volen repetir les proves? I si els de l’Hospital no es fan responsables juntament amb els de la primària de la gestió de farmàcia?

L'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, serà una de les
 proves pilot que l'ICS vol dur a terme

Avui en dia, la previsió es que Catalunya es doti de 6 o 7 vegueries.  Què passaria si les actuals gerències territorials de l’ICS es convertissin en gerències de vegueria i l’abast de l’empresa pública fos la vegueria, incorporant en el seu sí tots els dispositius assistencials de l’ICS tant de primària com hospitalaris? Per què no transformar el que ja existeix en lloc de plantejar un esquema amb 22 empreses públiques, que amb el temps corre el risc de convertir-se encara en més monstruós del que ja és?

En definitiva moltes preguntes sense resposta, molts interrogants, poca claredat en els plantejaments  i moltes afirmacions poc sustentades en criteris que es puguin acceptar per una majoria. Sincerament opinem que si es vol avançar amb consens, si  es volen fer les coses assenyadament cal obrir un debat ampli, en el que hi han de participar els polítics, però també els tècnics i els professionals i que hauria de buscar acords en temes com:

Forma de governança de les Institucions Sanitàries

El paper de la Generalitat en els consorcis

La participació dels professionals

Objectius dels sistemes de compra de serveis

L’organització territorial del sistema de salut,

Etc...

www.rbaestudisiprojectes.cat