No, això no és democràcia!

Aquest matí el conseller Boi Ruiz ha anat a l’Hospital Vall d’Hebron a presidir un acte relatiu al segon aniversari de la Unitat de Recerca en Teràpia Molecular del Càncer que ha atès en aquests dos anys uns 500 pacients.

A l’hospital hi ha mal ambient no només per les retallades  en general  i de sou en particular  sinó a més per que des de fa aproximadament un mes, el nou gerent del centre, el Dr. José Jerónimo Navas i Palacios vell conegut del sistema, va decidir tancar les inscripcions pel proper curs a l’escola bressol del centre atès que amb les retallades aquesta guarderia a partir de setembre ja no tornaria a obrir les portes.

Els manifestants exhibint pancartes en favor del
 manteniment de la guarderia; fins aqui tot bé

La guarderia fou inaugurada al 1974 i de llavors ençà més d’un gerent ha pensat la possibilitat de tancar-la, però mai s’havia arribat a una situació com l’actual en la que el tancament no és una possibilitat sinó una necessitat econòmica. Està clar que la guarderia presta un servei útil, atès que en l’últim curs hi han participat uns 150 nens i nenes atesos per 22 treballadors.

Però prestar un servei útil no vol dir de cap manera un servei imprescindible. És evident que en una època de bonança econòmica aquest servei que s’oferia de franc als treballadors és una avantatge molt gran per aquells que s’hi han acollit, tant evident com que en una època de crisi en la que els pensionistes han de pagar una part del cost dels medicaments, o que els catalans paguem a la hisenda pública  més que cap altre país a Europa,  o l’atur arriba a uns nivells alarmants,  també toqui que una guarderia hagi de tancar per que el seu pressupost fa falta per pagar altres coses més prioritàries.

Els manifestants han començat a perdre la raó quan
han trencat els vidres de d'alguna porta

Els treballadors/res de la Vall d’Hebron han de saber que aquesta guarderia que a ells no els costa res, la paguem entre tots. També la paguen els pensionistes i els aturats, i tots aquells que han vist reduir el seu sou i els seus ingressos.  Per tant, entenc la protesta i el dret a fer-la pública, però no estaria de més que algú els hi recordés que això, com tantes i tantes coses les paguem tots els ciutadans i que els nostres representants democràticament escollits han decidit que els treballadors de la Vall d’Hebron deixaran de tenir aquest privilegi que molts altres ciutadans que ho necessiten tant o més que ells, no tenen.  

Per tant, dret a protestar és evident que si. Dret a manifestar-se, a queixar-se a mostrar el seu desacord amb aquesta decisió de l’Administració, només faltaria. Ara bé, el que no  es pot acceptar de cap manera és l’espectacle d’aquest matí quan representants dels treballadors han intentat boicotejar l’acte dificultant la sortida dels assistents trencant vidres, i fins i tot han arribat a colpejar el cotxe del conseller.

Des d’aquest blog, he criticat moltes vegades al conseller Ruiz per la seva manca de lideratge, o la seva inoportunitat a l’hora de fer determinades manifestacions, però tenir aquest comportament incivilitzat amb ell i amb les persones que l’acompanyaven no és democràtic. I amb aquests actes, comitès d’empresa, sindicats i manifestants perden una part important de la seva raó. El Conseller Ruiz no és el culpable d’aquesta situació; ell és el braç executor d’unes decisions que venen donades per la situació econòmica del país, situació prou coneguda per tothom, personal de la Vall d’Hebron inclòs.

I l'han perduda del tot quan han començat a colpejar
el cotxe del conseller

Certament, veient l’actitud i certs tics antidemocràtics d'alguns, sembla com si a Catalunya estem més a prop de Grècia que no pas del mon occidental.  La situació és complicada i és lògic un cert nerviosisme per part de la societat civil. Fins aquí d’acord, però només fins aquí. Aquest matí a Vall d’Hebron alguns han creuat la ratlla que separa la democràcia de l'anarquisme més radical.

Vull acabar explicant que el conseller Ruiz ha volgut dialogar amb els manifestants; s’ha reunit amb alguns dels que es manifestaven i els ha promès estudiar de nou la situació de l'escola bressol. Molt bé: aquesta vegada cal felicitar al conseller. Ara bé, confio que després d’estudiar el problema la decisió de tancar es mantingui ferma. Fer el contrari voldria dir que la decisió s’ha pres sense cap mena de fonament i a caprici del Sr. Gerent i això si que seria el como!

www.rbaestudisiprojectes.cat