Alguns hospitals catalans no podran pagar la nòmina aquest mes de juliol

Tal com es venia anunciant des de fa  ja alguns dies, laGeneralitat no podrà abonar aquest mes de juliol les factures als hospitals delSISCAT, i sembla que tampoc  a les escolesconcertades. En conseqüència alguns d’aquests centres, amb la tresoreria molt tocada no podran fer front al pagament de proveïdors i el que és més greu, alpagament de les nòmines.

Rajoy i Duran Lleida semblen preocupats, però segur que no
es plategen  beneficiar  als treballadors d'aquest país per
sobre dels interessos de la banca

Quan en el nostre país encara existien els valors i la ètica, els gestors, que també havíem viscut situacions compromeses pel que fa a tresoreria, teníem una màxima: “la nòmina és sagrada”. Malauradament avui en dia aquesta expressió ha passat a la història i la seva pervivència també. Quin és el verdader motiu d’aquest canvi en l’escala de valors? Perquè hem arribat a aquesta situació?

Hi poden haver diferents respostes però jo en defenso una que em sembla molt clara:

El primer que ens hem de preguntar és com han actuant  les Administracions en tot el procés d’aquesta llarga, profunda i injusta crisi que estem patint. La resposta l’estem vivint a diari tots els ciutadans. Tots? Ben bé tots?

Doncs és obvi que tots no, que hi ha una casta de privilegiats que és la casta política, que no només no aporta res a la societat sinó que a més la parasita per treure’n el màxim de profit. Quants polítics hi ha a Espanya i a Catalunya vivint de la rifeta però aconseguint cada mes un salari? Com és que l’Administració carrega les retallades una vegada i un altre sobre els pobres assalariats sense actuar ni gens ni mica contra aquesta lacra social que són els polítics i vividors sense ofici ni benefici que gaudeixen de privilegis indecents en una situació econòmica com l’actual? La resposta és molt clara: el “clan” es protegeix, el “clan” practica allò de “avui per tu, demà per a mi”. El “clan” no es preocupa dels ciutadans, el “clan” defensa els seus interessos.

Els Srs. Nin i Fainé alts directius de La Caixa
responen als accionistes sobre temes relacionats
amb les participacions preferents

Però no tots el mals estan en l’interminable nòmina de polítics del nostre país. Hi ha encara uns actors perversos que fan encara més mal a la societat: el bancs, els banquers i aquesta altra elit constituïda per un conjunt de persones sense escrúpols que actuen com si fossin la màfia siciliana o napolitana. M’explico: de tothom és conegut que en moltes ocasions el bancs perdonen crèdits o si més no els interessos d’aquests crèdits als partits polítics. No fa pas massa elsmitjans de comunicació explicaven que La Caixa li va perdonar els interessosd’un crèdit al PSC (quan el PSC manava a Catalunya a través del tripartit al final del periode Pasqual Maragall i al inici de la trista etapa del Sr. Montilla al front de la Generalitat). Però aquest fet no és puntual ni exclusiu del PSC; estic convençut  que tots els partits en el poder gaudeixen en un  moment o en altre de “favors” d’aquest tipus. I la pregunta és ben evident: i com és que la banca fa aquests favors als partits polítics i mai els ha fet al ciutadans als que desnona pel simple fet de no poder pagar alguns rebuts de la hipoteca? 

La resposta és òbvia: amb aquesta manera de fer la banca el que està fent és assegurar-se que els partits en el poder sempre els tractaran amb la màxima condescendència i mai els perjudicaran amb les seves decisions. Aquesta és la raó per la qual després del desastre de la banca espanyola els seus directius se’n vagin a casa amb l’esquena ben coberta amb fons de pensions multimilionaris, a més d’haver cobrat sous estratosfèrics. També s’asseguren una certa impunitat davant les malvestats de que són capaços com està succeint amb l’escàndol  de les participacions preferents, o com va succeir quan el Sr. Zapatero va amnistiar al Sr. Alfredo Saez, alt directiu delBanc de Santander o tants altres exemples que escpodrien posar.

El Sr. Alfredo Saenz directiu del Banc de Santander va ser indultat
pel Sr. Zapatero poc abans que aquest abandonés la
Presidència del govern  espanyol

En definitiva els bancs amb les seves actuacions davant dels partits polítics el que estan fent és comprar impunitat i favors  per continuar actuant i beneficiar-se de tot el que poden, amb el consentiment o el “mirar a un altre costat” dels poders públics. Només així s’explica que malgrat la crisi, la Generalitat aboni als bancs, puntualment, tot allò que se’ls deu. Jo no puc entendre perquè, en una situació crítica com l’actual el govern de Catalunya davant la disjuntiva de pagar les factures de juliol de sanitat i  ensenyament o deixar de pagar algun crèdit d’algun banc opta per deixar als treballadors dels serveis públics sense cobrarla nòmina. O més ben dit...en funció de tot el que he explicat...si que ho entenc...i tant que ho entenc!   




www.rbaestudisiprojectes.cat