Faig aquesta afirmació després de constatar que aquests darrers dies,
des de diferents fronts, s’ha posat en evidència una estratègia que pot dur al CHC a la seva pràctica desaparició.
CHC va ser fundat a l’any 1983 per la inquietud d’uns alcaldes que
tenien en els seus municipis hospitals en condicions econòmiques ruïnoses, però
també amb unes característiques hostaleres deplorables i uns d’equipaments
totalment obsolets. De la necessitat de poder demanar ajut d’una manera
conjunta a l’Administració per fer front a aquelles situacions va néixer CHC en un acte fundacional que va tenir lloc al teatre kursal de Manresa.
Aspecte de la seu del Consorci a l'Avinguda del Tibidabo 21 de Barcelona |
De llavors ençà CHC actualment CSSC (Consorci de Salut i Social de
Catalunya) ha tingut un paper cabdal en la sanitat catalana. No només per que
va aconseguir solucionar aquells problemes que van motivar la seva creació,
sinó sobre tot per que ha estat sempre un element innovador en el
desenvolupament de l’anomenat model sanitari català. Sense CHC i les seves
aportacions avui la sanitat catalana no seria com és; seria sens dubte
pitjor. No va ser l’únic element positiu
a Catalunya en el disseny del sistema, altres estaments com la pròpia UCH també
varen fer les seves aportacions, però les de CHC eren especialment valuoses
perquè comportaven una unitat d’acció de la sanitat catalana sobre tot en els
anomenats hospitals comarcals que estaven sota una dependència municipal i que
va permetre avançar cap a un sistema que
va arribar a ser reconegut per molts països. CHC va ser present en el Pla de Reconversió Hospitalària (PRH) de Catalunya que va aportar al sistema una
primera norma d’acreditació dels centres, la possibilitat de mesurar el
producte final dels hospitals, la creació de la XHUP, l’establiment de tarifes
que responien als costos reals de la majoria dels centres, etc. També va jugar
un paper molt significatiu en les negociacions que van dur al naixement de la
LLOSC (Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya) d’una gran transcendència en la configuració del que ha acabat denominant-se model sanitari català. CHC per
tant ha estat un dels actors distingits i significats de la sanitat a
Catalunya.
Les sessions tècniques a la seu del Consorci acostumen a tenir un nivell d'assistència elevat conseqüència del seu interès |
És cert també, que aquests últims anys el paper de CHC ha anat desdibuixant-se
d’una manera molt clara en el dia a dia de la sanitat catalana. Les causes són
múltiples; algunes d’elles les podem relacionar amb el desencert a l’hora de
substituir a diferents persones clau que per una raó o altre, han anat
abandonant el Consorci al llarg dels anys. Un altre causa es produeix en el
moment en que el llavors President del Consorci, que havia tingut sempre un
caràcter representatiu, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid es
converteix en president executiu. Aquest excés de personalisme polític porta al
Consorci a durs enfrontaments amb la consellera Geli en l’època del tripartit,
que evidentment tampoc ajuda gens a l’estabilitat
de CHC en el sistema. Aquests enfrontaments agafen una virulència especial
arrel de la presentació per part de CHC d’un document a la Universitat Pompeu Fabra, que irrita molt a la conselleria atès que el Consorci en cap cas va
intentar consensuar ni que fos mínimament el document esmentat.
És en aquest punt on el consorci comet l’errada més greu al meu entendre.
En lloc de substituir a aquest president, s’enroca en la seva posició i això
l’allunya d’una manera molt significativa
del nucli on es prenen les decisions importants.
Explico tot això per que tot i sent cert que el Consorci ha comés en
aquests darrers anys forces errors de tot tipus, no és menys cert que en el seu
balanç els encerts superen molt a les errades. I que el fet que una persona
hagi dirigit malament la nau no justifica que la nau no serveixi per navegar.
Segons un diari d'abast espanyol, aquests són els cotxes d'alta gama aparcats a la seu del Consorci |
Com deia al començament de l’escrit sembla que hi ha persones
interessades a “eliminar del mapa” al Consorci, fins el punt que algú m’ha
explicat que el seu actual President, no fa masses dies informava en una reunió
de direcció que “no puc resistir més les pressions...” . Pressions de qui?
Pressions d’algun grup d’un partit polític, probablement CiU, que és el partit
en el qual milita el President actual del
Consorci?, pressions mediàtiques d’algun diari d’abast nacional amb redacció a Catalunya que sembla que ha
endegat una dura campanya contra el Consorci?, pressions d’algun ressentit del
PSC, ara diputat al Parlament que sembla que està disposat a embrutar-ho tot?, o potser lluites intestines entre diferents faccions del propi PSC?, etc., etc. Tanmateix
no es pot deixar de banda un fet significatiu: l’actual conseller de Salut, i
la secretària general del mateix departament han estat lligats professionalment
molts anys a la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), i segons diuen alguns, actualment els lligams només són sentimentals, però lligams al cap i a la fi: Només
així s’entén que el gran beneficiat del desmantellament del Consorci sigui
precisament la Unió.
Un altre manera d'entendre el que està passant pot tenir relació amb una tendència que aquests últims temps està agafant empenta en alguns creadors d'opìnió del país quan intenten assimilar corrupció i autonomia de gestió. Són els defensors de la gestió pública pura i dura com si aquesta fos per ella mateixa "portadora de valors eterns". També hi ha qui opina que el que es preten amb tot plegat és acabar amb una costum arrelada de fa anys a la sanitat catalana, on s'ha experimentat amb força èxit l'anomenada "sociovergència" com una manera de fer. Podria semblar que en aquests moments aquests plantejaments arribin a molestar a alguns polítics.
Un altre manera d'entendre el que està passant pot tenir relació amb una tendència que aquests últims temps està agafant empenta en alguns creadors d'opìnió del país quan intenten assimilar corrupció i autonomia de gestió. Són els defensors de la gestió pública pura i dura com si aquesta fos per ella mateixa "portadora de valors eterns". També hi ha qui opina que el que es preten amb tot plegat és acabar amb una costum arrelada de fa anys a la sanitat catalana, on s'ha experimentat amb força èxit l'anomenada "sociovergència" com una manera de fer. Podria semblar que en aquests moments aquests plantejaments arribin a molestar a alguns polítics.
La Patronal del Consorci sembla que té números per quedar diluida en el sí d'UCH |
I quina culpa en té el Consorci de tot això? Sincerament cap. La
situació es tan obscura que sembla que algun “sanedrí” de la sanitat catalana
ja ha decidit que a Catalunya no hi poden haver dues patronals, i l’opció ja
està presa: UCH és la guanyadora. La
Unió absorbirà a la Patronal CAPPS de CHC, i CHC quedarà reduït a un mer
conglomerat d’ajuntaments associats no se sap ben bé per què, i la part empresarial
de CHC (Consultaria i Gestió) pot ser privatitzada en aquelles de les seves
activitats que són rentables.
Jo he defensat des d’aquest blog que era bo per la sanitat catalana la unificació
de Consorci i Unió Catalana d’Hospitals. Ho he defensat per que crec que és
positiu per tothom. El que mai defensaré és el mal tracte i la desconsideració que
sembla volen tenir amb el Consorci. Senzillament no és just. Consorci i Unió
haurien de constituir d’igual a igual una nova plataforma patronal i de
serveis. Seria bo per ells, i seria bo pel sistema sanitari català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada