El senyor Josep Prat Domènech
ha sol·licitat al conseller de Salut, Boi Ruiz, ésser rellevat de les seves
funcions com a president del Consell d’Administració de l’ICS per tal de poder dedicar
tots els seus esforços a atendre els assumptes que l’afecten aliens a
l’Institut Català de la Salut.
El conseller de Salut, Boi
Ruiz, ha acceptat la seva sol·licitud i properament el Consell Executiu
procedirà al nomenament del seu substitut.
El Departament de Salut
agraeix i reconeix la tasca i dedicació del senyor Josep Prat en el temps que
ha exercit el càrrec de president del Consell d’Administració de l’ICS.
 |
| Josep Prat, president del consell d'administració de l'ICS ha peesentat la seva renúncia al càrrec |
Així d’aquesta manera tan breu i
freda, el Departament de Salut ha donat a conèixer la dimissió del Sr. Josep
Prat com a President del Consell d’Administració de l’Institut Català de la
Salut
De fet, era una dimissió que es
veia a venir atès que el Sr. Prat en poc temps ha causat masses problemes en el
sí del Departament. Des de les negociacions fallides amb els sindicats, la
divisió de l’ICS en empreses públiques o els seus problemes de compatibilitat
de càrrecs, la mala gestió a INNOVA (holding empresarial de l’Ajuntament de
Reus) i les denúncies per pagaments irregulars han acabat per forçar una dimissió que acaba amb la carrera del Sr. Prat en la sanitat pública catalana.
Sembla que Prat ha adreçat un escrit als treballadors de l’ICS en els que s’acomiada de la plantilla. En
aquest escrit Prat explica que la seva renúncia no es deu a una manca
d’il·lusió sinó que té relació amb la repercussió que podrien tenir en el
projecte de transformació de l’ICS algunes informacions que el vinculen amb
presumptes irregularitats.
 |
| I el conseller Ruiz l'ha acceptat |
Prat diu: “en els últims mesos he estat protagonista involuntari d’una sèrie
d’informacions en les que s’ha qüestionat de manera sistemàtica la
compatibilitat de les meves ocupacions, la legitimitat de la meva tasca al
front de l’ICS i fins i tot la meva professionalitat i honorabilitat”
En l’escrit Prat continua dient
que la seva intenció era convertir l’ICS “en
una institució molt més àgil, plenament descentralitzada, eficient, sostenible,
competitiva, adaptable als canvis i propera a les necessitats assistencials de
la població”. L’escrit acaba dient que “el
canvi que he liderat és imprescindible per a la millora del sistema sanitari
públic català i es completarà amb èxit en els propers anys”
Com deia més amunt, aquest adéu de
Prat és també el seu adéu a la sanitat pública catalana. Un final trist però a
la vegada injust. I dic injust per que més enllà de la veracitat o no dels
actes dels que se l’acusa Prat ha fet una gran aportació a la sanitat del nostre país. Tant a l’antic Hospital Sant Joan de Reus, com a la Direcció del CatSalut on va encunyar el concepte de “la
gran asseguradora pública de Catalunya”. És una llàstima que un cap privilegiat
com el d’en Prat tingui un final com aquest. Però així és la vida...
 |
| En Josep Maria Via entra en la quiniela per substituir Prat al front de l'ICS |
Ara cal esperar a la seva
substitució. Sembla que en Prat continuarà al front de l’ICS mentre no hi hagi
un substitut nomenat fet que podria produir-se la setmana vinent. Per cert, a la llista de possibles que el oferia l’altre
dia, apuntin un altre nom: Josep Maria Via i Redons. Veurem què passa.
Esperem que el successor posi ordre a tant desconcert, fomenti la pau laboral en lloc de provocar el conflicte, aprofiti el talent del personal i no el malbarati, respecti la llei i no actui arbitrariament, i posi a tothom al lloc que realment li ccorrespongui. Es demanar molt, però hi ha l`il.lusió que sigui així.
ResponEliminaCal esperar que sigui tal com dius; és cert que l'ICS s'ha de reinventar, que la seva estructura no és la més adecuada i els seus costos són massa elevats. Però tot i això si no hi ha un consens en definir cap a on es vol anar, segur que no estrobarà cap camí que ens hi porti.
EliminaVeurem que passa
Bé, a Catalunya no tenim la Llotja del Bernabeu, però hi havia el CHSC, la UCH, Innova i la Conselleria( independentment del conseller seient). Per molt que es puguin explicar derterminades coses, la percepció que la gent del carrer té és que el laberint i la trama d'interessos confluents entre alguns "capos" de la sanitat és fosca i també que sempre decideixen els mateixos. Serà allò de la Sociovergència? Jo crec que no, és més bé el "Gang dels espabilats". Més enllà del que és obvi que cal agilitzar i modernitzar l'ICS i aprimar la pesada càrrega que suposen algunes empreses públiques creades en els darrers anys, cal transparència en el què es fa i transparència en el què es vol fer. Ni l'una ni l'altra l'han tingut aquests senyors, ens al contrari, el discurs de la confussió i del menyspreu continu, estigmatització crec jo de tot allò que feia aroma de públic/públic, com si calgués empenedir-se de la feina feta.Honorabilitat a banda que aquesta sempre es presuposa però és un bé escàs, serà bo aclarir les situacions de Prats, Manté, Bagó, Crespo, etc...A diferència de la esconsellera Geli que creu que millor no investigar...que prendrem mal...val la pena aprofundir en el coneixement del que ha passat, del que s'ha denunciat i si s'escau depurar amb tot el pes de la llei les culpes que es puguin demostrar. I si prenem mal...benvingut, no hi ha renaixement sense esforç (omiteixo dolor, doncs fins i tot en cas de necessitat es pot anestesiar la excreció)
ResponEliminaAmic Mallory t'expresses amb contundència. Estic d'acord en el que dius, però deixa'm que et matisi alguna cosa: porto 30 anys a la sanitat. En aquests anys ami abans havia trobat el més petit bri de corrupció fins l'arribada del tripartit al poder. La sanitat sempre havia restat al marge de la confrontació política, i mai s'havien produit situacions d'alarma social com les que s'han produit en aquests darrers 8 anys. Tinc el convenciment de l'absoluta inocència de la consellera Geli i del Sr. Bagó. Els altres, els que hi són per influències de partit o de faccions de partits, no hi poso la ma al foc. Tanmateix, abans del tripartit mai ens haviem trobat amb això.
EliminaBé...no feia referència a cap partit en concret, però entenc que aquest suposat sistema "vaticà" de prestació i contraprestació ve de molt més lluny...si més no és el que es desprén de les diferents denúncies i és el que caldrà aclarir per part dels que avui són d'una manera o altra acusats que no culpables ( mentre no es demostri, naturalment). El "tuf", jo que també porto uns 30 anys a la Sanitat ( amb més miopia que tu, segur) ve de lluny, amic Ricard. Tan de bo no hagués culpables de rés! pot ser aixó és el somni d'una nit d'estiu
ResponEliminaEl que més m'agrada d'aquesta discusió és que tornes a ser tu...un molt bon amic, i un excel·lent oponent. Mira, accepto que el tuf pugui venir d'abans del tripartit, però el TUF ve d'aquests darrers anys. El més greu no és determinar d'on ve el tuf, sinó la seva mera existència. Aixó és molt greu. El problema cal abordar-lo molt seriosament i tinc dubtes fonamentades de que molts dels diputats del Parlament i alguns dels partits (els més marginals) busquin gresca només per veure quants vots esgarrapen. I això t'agradi o no, és també un altre mena de tuf o TUF com vulguis
EliminaEl teu amic i company Irving
Estem d'acord, però, en que la cosa "ATUFA"
ResponEliminaEl que també em preocupa és qui substituirà Prat. Canvi d'estratègia a l'ICS? alguns diuen que si, que el projecte Prat està mort i enterrat. Ja ho veurem
Elimina