Un comença a estar ja una mica cansat de tanta notícia referent als
abusos i potser delictes que persones de l’àmbit privat però també del públic
fan d’una manera sistemàtica en aquest país.
Si és execrable i poc ètic que això passi en el mon privat (Palau de la
Música, Bankia, CAM, Caixa de Catalunya, etc.) encara és molt més detestable quan això succeeix
en l’àmbit públic. Per que el tema ja no és l’import o les quanties malversades,
sinó el prestigi de les institucions democràtiques que es posa en qüestió, la
confiança dels ciutadans en al cosa pública que queda fortament malmesa i
sobretot la desconfiança que es genera sobre el sistema polític del que ens hem
dotat i sobre els polítics en general.
 |
| L'ex conseller Milà opinava que utilitzar un helicopter oficial per un viatje privat, està legitimat si ho fas per conciliar vida laboral i familiar |
En l’àmbit públic va quedar absolutament impune el viatge que en el seu
dia va fer el Sr. Salvador Milà, exconseller del tripartit quan un cap de
setmana va marxar al delta de l’Ebre en helicòpter amb tota la seva família.
Quan va ser denunciat per aquests fets ho va justificar dient que ho havia fet
per “conciliar la vida laboral i familiar”. Evidentment no va dimitir ni va ser
cessat. Un molt mal exemple que hauria necessitat una recriminació moral del president
de la Generalitat.
Fa molts pocs dies, el Sr. Carlos Divar, president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, va passar uns càrrecs a la seva
institució per valor de més de 12.000€ per un seguit de viatges que havia fet a
Marbella i algun altre localitat andalusa amb tota la família, quan dels costos
d’aquests viatges només una petita part tindria relació amb la seva activitat
professional. Evidentment, tampoc ha dimitit ni ha estat cessat. Aquest fins i
tot ha arribat a presumir d’una actitud ètica irreprotxable a l’hora de
justificar aquestes despeses.
 |
| El Sr. Carlos Divar (envoltat de la bandera espanyola) considera ètic passar càrrecs a la seva institució per viatges pressuntament privats |
Aquesta setmana ha aparegut un altre d’aquests aprofitats: el Sr.
Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya que ha vist com un diari d’abast
espanyol denunciava que en dos anys aquest home ha fet més de 50 viatges a l’estranger, amb un cost que supera els 150.000€. També ha sortit a
justificar-ho dient entre altres bajanades que el cost total dels viatges no
arriba al 0,7% del pressupost de la seva institució, cosa que vol dir en
primera instància que el pressupost de la Sindicatura de Greuges de Catalunya és
excessivament alt. Però és que a més, es dona la circumstancia que a la
sindicatura han hagut de fer un ERO i acomiadar gent, mentre el Sr. Síndic
viatjava per raó de càrrec, acompanyat en ocasions de la Sra. Cap del Gabinet
del Sr. Síndic amb càrrec a l’erari públic.
Aquests són només viatges a l’estranger; si hi afegim els viatges que
deu haver fet per les espanyes i per la pròpia Catalunya convindrem que en dos
anys ha trepitjat poc el seu despatx, fet que justifica sobradament que en
alguns viatges l’acompanyi la seva cap de gabinet, atès que bé que han de poder
despatxar els assumptes del dia a dia.
A banda de viatges a països dits convencionals, destaquen viatges del Sr. Ribó les Illes Bermudes, a Taiwan, a Zàmbia, al Kazakhstan etc. És evident
que en aquests països hi han molts temes d’interès per que els catalans haguem
finançat els cost d’aquests viatges al Sr. Síndic
 |
| El Síndic de Greuges Sr. Rafael Ribó, és un dels homes més viatjats del segle XXI |
En una època de crisi com la que estem vivint, i tenint en compte les “importantíssimes i imprescindibles”
aportacions que la Sindicatura de Greuges ha fet al país en relació als costos
que ocasiona a les arques de la Generalitat, jo crec que és del tot just
demanar que en lloc de reduir llits i intervencions quirúrgiques als hospitals,
en lloc de fer pagar l’€ per recepta, en lloc de pagar els cèntims
sanitaris, en lloc de propiciar ERO als centres sanitaris, en lloc de retallar en prestacions de salut en
definitiva, es suspengui per uns anys la Sindicatura de Comptes i es redueixi a
zero el seu pressupost. Em sap greu proposar això pel personal que hi treballa,
però no me’n sap gens pel Sr. Ribó que és un dels grans aprofitats d’aquest
país i del que fins i tot podríem discutir no al legalitat del seu nomenament
sinó l’ètica emprada per aconseguir prorrogar el seu mandat 9 anys més.
És evident que el país, Catalunya, té molts problemes: econòmics,
financers, laborals, de tot ordre, però si hi afegim el mal exemple que donen
totes aquestes persones aprofitades, llavors el desànim és encara més gran. I
si aquest “ser aprofitat” es produeix en una persona que se les dona de
progressista i que procedeix de l’antic PSUC és encara més desconcertant.
Sincerament, crec que el Sr., Ribó hauria de plegar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada