Ja tenim Reforma Laboral !

He de confessar que em temia una reforma de la legislació laboral molt més light que la que el govern del PP ha anunciat aquest migdia. Em temia que una vegada més els dirigents d’aquest país desaprofitarien l’ocasió de regular les relacions laborals d’acord a les exigències dels temps que ens ha tocat viure. La reforma anunciada avui, tampoc és que ho hagi de resoldre tot o que sigui d’un gran calat, però déu ni do el canvi radical que significa i la patacada que reben uns sindicats ancorats a mitjans del segle passat. Ara cal veure com es desenvolupa la negociació del decret llei a les Corts espanyoles, i quina és la lletra petita de tot plegat. Quan la Llei entri en vigor o sigui aprovada en el sí del Parlament de Madrid, serà l’hora de comentar-la. Tanmateix  pel que avui ens han anunciat si que es poden avançar alguns comentaris de caire general que fan referència als aspectes més transcendents de la llei segons el meu criteri. De fet aquesta reforma laboral ha estat reclamada desde fa temps no només per empreasris, si no a nivell internacional. De fet en una entrada recent al blog me'n vaig fer ressò. 

La Vicepresidenta del govern espanyol la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría,
i la ministra de de Treball la Sra Fátima Báñez han presentat
 avui la reforma del mercat laboral

La llei establirà una indemnització per acomiadament improcedent  de 33 dies de salari per any treballat fins un màxim de 24 mensualitats. La vigència d’aquesta disposició serà a partir del moment en que la Llei entri en vigor. Per l’acomiadament procedent o objectiu, la indemnització serà de 20 dies per any treballat fins un màxim de 12 mensualitats. Aquesta última condició  es donarà quan l’empresa tingui pèrdues econòmiques o les seves vendes o ingressos baixin durant 3 trimestres consecutius. 

Les empreses amb dificultats econòmiques podran despenjar-se del conveni  i pactar amb els seus comitès d’empresa les noves condicions que els permetin evitar acomiadaments. Això és possible per que aquesta reforma dona molta força i preponderància als convenis d’empresa, més enllà dels convenis provincials o de sector com era fins ara.  Aquesta flexibilitat permetrà a l’empresa modificar la jornada i les hores de treball anuals i organitzar torns de treball i horaris amb l’objectiu de millorar l’eficiència global de l’empresa sense les dificultats i traves sindicals  actuals.

A l'Hospital de Calella com a molts hospitals catalans
es va plantejar la possibilitat d'un ERO. En el futur
 la negociació col·lectiva anirà per uns altres camins 

Un altre aspecte rellevant és que per fer un ERO, no caldrà com fins ara l’aprovació administrativa. I un tema que no puc assegurar amb rotunditat, però m’ha semblat entendre que les empreses i organismes públics també podran presentar ERO,s per motius econòmics exactament igual com qualsevol altre empresa de l’àmbit privat.

Cal destacar que finalment s’ha actuat contra la ultra activitat dels convenis, de manera que aquests quedaran definitivament extingits, una vegada transcorreguts 2 anys des de la seva finalització; això tindrà conseqüències immediates en al sanitat catalana: tots sabem que el VIIè conveni de la XHUP acabava l’any 2008. Avui, any 2012, el conveni segueix vigent com a conseqüència d’aquesta ultra activitat doncs des de la seva extinció els sindicats no n’han volgut negociar un altre de nou, atès que tenien clar que un nou conveni els portaria indefectiblement a fer passos enrere en salari, jornada, etc. Això la Llei no ho permetrà i si al cap de 2 anys de la finalització d’un conveni no n’hi ha un de nou, les empreses no  estaran obligades a seguir pagant les motxilles acumulades del conveni anterior tal i com succeeix ara.

Vull destacar també un fet per  a mi molt important atès que en un entrada al blog ja havia manifestat el meu rebuig a les retribucions poc ètiques dels directius de la banca. El govern Rajoy ha anunciat avui una important reducció de la retribució als directius de la banca que hagin dut al banc a situacions crítiques, i de les consegüents indemnitzacions en cas de ser acomiadats. 

Des del meu punt de vista cal estar amatents al procés de negociació d’aquest decret Llei. Podria ser millor pels interessos del país, però cal ser objectius i entendre que el pas donat, si es té en compte d’on venim, és molt important.

De moment els sindicats semblen fora de joc. Tímides reaccions d’alguns líders sindicals descol·locats davant la magnitud de la tragèdia. Caldrà veure i seguir la seva reacció quan copsin l’abast de les reformes, i se’n adonin que la negociació col·lectiva ha cedit pes a la negociació en les empreses d’una manera molt i molt important. S’han acabat aquelles meses de negociació que no acabaven mai. Ara negociaran un marc general, i seran a les empreses on empresaris i treballadors cercaran acords que permetin la viabilitat de l’empresa i la continuïtat en el lloc de treball del treballador. Les reaccions dels empresaris han estat més positives de cara valorar les millores derivades de la flexibilització del mercat de treball

En el futur la negociació col·lectiva serà diferent

Val a dir que aquesta reforma no soluciona el problema de l’atur. Però posa les bases per que en una propera crisi, la pèrdua de llocs de treball no arribi ni de bon tros a les magnituds a que s’ha arribat en aquesta crisi de la qual encara no sabem ni com ni quan ens en sortirem. També serveix per afavorir contractacions quan l’economia comenci a revifar una mica.

www.rbaestudisiprojectes.cat