Estem assistint a una sèrie de despropòsits com mai s’havia vist en l’administració pública de Catalunya. La majoria d’aquests despropòsits han estat denunciats en aquest blog. El que jo no podia imaginar és que encara em quedaven coses per veure per increïble que sembli.
En efecte, els centres de la XHUP han començat a rebre les clàusules del contracte 2011. I a banda de les retallades que ja es coneixien se’n afegeix una de nova, que per altre banda s’havia garantit de paraula que no es produiria, com és la reducció d’un 5% en els imports de la política retributiva. Nou cop a les organitzacions que presten els seus serveis dins del marc de la XHUP. Si fa poc dèiem que la repercussió de les retallades en els ingressos d’aquests centres superava el 15% en un any, ara després de les últimes notícies i retallades, podem afirmar que s’apropen ja al 20%, i tot això en un any! I sort que venen les eleccions, si no fos per elles l’IVA ja hauria pujat al 20%, pujada que serà efectiva probablement l’any vinent segons apunten els rumors.
 |
El conseller Cleries va ser un bon diputat la legislatura
passada. Com a conseller, avui no és pas dels millors
|
A banda d’això i com a novetat d’última hora, indigna que el conseller Cleries de Benestar i Família hagi anunciat (el dia 26 de setembre) que deixen de pagar les factures als centres que s’havien de cobrar aquest mes i afegeix que segurament la d’octubre tampoc es pagarà. Ho ha dit tard i malament tot i que ell defensa haver-ho fet ràpid, “per evitar problemes a les empreses gestores dels serveis”.
Al marge dels molts inconvenients que aquesta decisió implica (no poder pagar les nòmines als treballadors, retardar pagaments als proveïdors, etc.) es inacceptable la manera com el conseller Cleries ho ha donat a conèixer. D’avui per demà et diuen que no et paguen i a sobre espavilat! Ni tan sols han estat capaços de negociar amb algun banc que pugui facilitar tresoreria a les empreses per pagar la nòmina. No han fet re! Les entitats proveïdores dels serveis estan completament ofegades, i el conseller Cleries n’és el responsable. I pensar que aquest conseller vol endegar la creació d’un codi ètic a Catalunya. Amb aquests precedents més val que ni ho intenti.
 |
El conseller Ruiz permet que a l'ICS el que avui és blanc,
demà sigui negre. El desconcert dels treballadors és absolut
|
Ara les empreses proveïdores d’aquests serveis estan deixades de la ma de Déu, i tots sabem com estan les entitats bancàries per facilitar liquiditat al mercat, de manera que no m’estranyaria gens si les properes setmanes i mesos comencen a arribar notícies d’entitats que han de tancar.
Jo em creia que consellers més mal destres que el conseller Ruiz, eren irrepetibles, doncs mira per on, ja en té un que l’iguala.
Jo he manifestat sempre el meu acord amb les retallades. És necessari viure d’acord a les nostres possibilitats i per tant, cal dotar-nos d’uns serveis públics que es corresponguin als recursos que generem. Això està molt clar per molta gent i no hi ha més remei que acceptar-ho. Amb el que no estic gens d’acord és amb la manera de portar-ho a terme, amb la manca de lideratge en que s’està fent, amb la manca d’exemplaritat per part de l’administració, i amb el fet de centrar totes les retallades significatives exclusivament en la sanitat
Aquesta sensació d’improvisació constant, de manca de previsió, d’actuar sense un pla prèviament establert, aquesta sensació de que no existeix un rumb prefixat és inacceptable. Sens havia promès el govern dels millors i ens hem trobat un govern on molts pocs consellers es mereixen aquest qualificatiu, i certament entre ells no hi són ni el conseller Ruiz ni el conseller Cleries.
No pot ser que ens despertem cada matí amb l’ensurt al cos, temen per on ens sortiran aquests dos consellers aquell dia. Cal un PLA DE MESURES URGENTS, seriós, raonat, estructurat, pactat si és possible amb altres forces polítiques, sindicats i col·legis professionals, i així poder redreçar el país des de la concòrdia i amb tothom sumant en lloc de restar com passa ara.
Hem criticat i amb raó al president Zapatero per les seves constant improvisacions i canvis de criteri. Doncs bé, actualment a Catalunya la vida de cada dia segueix el mateix camí atès que les mesures per reduir la despesa varien d’un dia a l’altre.
Un bon exemple d’això que estic dient el tenim a l’ICS: els seus treballadors van acabar la setmana temen que els reduirien el sou fins final d’any, i han començat la setmana actual pensant que tal vegada els reduiran la paga extraordinària de Nadal, i a dia d’avui, encara no saben que és el que realment els acabarà passat.
Certament, ni fet expressament es podria fer pitjor! Si no es posa ordre i s'actua amb una mica més de seny, el conflicte social està assegurat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada