divendres, 16 de setembre del 2011

Insisteixen amb el copagament




Aquesta setmana el tema del copagament ha planat de nou sobre els nostres caps. D’una banda l’ex conseller Pomés en un article publicat a La Vanguardia i de l’altre el Dr. Vilardell President del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona en un vídeo blog a la pàgina web del col·legi, s’han encarregat de revifar una vegada més la polèmica tantes vegades encetada pel propi Boi Ruiz, actual conseller de Salut.

Casualitat? Estratègia? En principi soc poc amic de creure en les casualitats de manera que tot això em sona més a una estratègia estructurada des de la conselleria per recavar el suport de “veus autoritzades” a la implantació del copagament quan per altre banda, el president Mas no s’ha estat de manifestar el seu posicionament contrari a la mesura.

El Conseller Ruiz, gran "activista" del copagament

A Xavier Pomés, també conegut com “mansa” (sobrenom posat per l’exalcalde de Lleida per la coincidència entre el cognom Pomés i un cantant d’èxit d’aquella època anomenat “manzanita”) o cardenal Richelieu, com se’l coneixia a la facultat de medicina de Lleida, o Guadiana referint-se al fet que apareix de tant en tant, tal com acaba de fer ara, aquest paper de participar  en aquest tipus de estratagemes li cau com anell al dit.

Al Dr. Vilardell també li va de perles sentir-se reforçat en una demanda (més diners pels metges) que no deixa de repetir des que va ser elegit president del Col·legi de Metges de Barcelona, tot i que sovint ho revesteix tot sota el concepte “qualitat de la sanitat catalana”. 


Això reforçat amb el fet que el conseller Ruiz sempre que pot es mostra favorable al copagament, em fa pensar que tot plegat respon a una estratègia planificada per aconseguir que el copagament sigui un concepte que es vagi consolidant en la mentalitat de la societat catalana. No descarto que en els pròxims dies o setmanes, altres “veus autoritzades” s’afegeixin a aquest corrent d’opinió favorable al copagament.

He de dir per ser just, que l’article d’en Xavier Pomés, i el discurs del Dr. Vilardell difereixen no obstant en alguns matisos: mentre el Dr. Pomés sembla que es preocupa més per la sostenibilitat dels sistema català de salut, i pel manteniment de la qualitat assistencial, el discurs del Dr. Vilardell va molt més dirigit als metges: sota la defensa de la qualitat del sistema sanitari català no amaga reivindicacions salarials i corporatives. 

El Dr. Pomés exconseller de Sanitat, s'afegeix també
al copagament, tot i que reclama  la limitació de
 la cartera de serveis de la sanitat pública

En el meu cas ja ho he manifestat en altres entrades a aquest blog: estic totalment d’acord amb el copagament...però sota determinades condicions:

En primer lloc crec que no és el moment. Mentre el país estigui immers en la crisi econòmica, detreure diners a l’economia productiva per incrementar les arques públiques és un error. No es pot carregar amb taxes o impostos a les famílies quan moltes d’elles estan afectades per l’atur i en prou feines poden pagar les hipoteques i arribar a final de mes.

En segon lloc, em sembla que abans d’implantar els copagament cal fer altres deures com ara:

Redefinir amb responsabilitat l’abast de la cartera de serveis.  No pot ser que el sistema sanitari públic ho financi tot, el que són problemes  de salut, i el que són problemes estètics; cal dir què entra i què no entra a càrrec de la seguretat social. Si no s’actua en aquest sentit, i atenent a que amb el pas del temps la cartera de serveis no para de créixer, cada vegada ens faltaran més diners per poder finançar el sistema. Cal doncs acotar-lo.

El Dr. Miquel Vilardell President del COMB reclamant
més diners per mantenir segons ell la qualitat de l'assistència

Per altre banda hi ha molts usuaris que de l’assistència gratuïta en fan un abús. Per l’ús reiterat, per l’ús interessat (aconseguir baixes laborals o medicaments per familiars), per l’ús  exagerat (anar a urgències i no tenir cap dolència que ho justifiqui) etc. Per tota aquesta gent, que no és poca, cal un “tiquet moderador” que els faci canviar d’actitud davant d’una sanitat pública, que pel fet de no tenir preu, sembla que s’hagi d’utilitzar sense límit com si no tingués cap cost. Avui en dia hi ha afortunadament prou eines informàtiques per conèixer qui fa un abús del sistema.

Finalment, abans de demanar-li als usuaris que es rasquin la butxaca per utilitzar el servei sanitari públic, cal que aquest estigui totalment net d’ineficiències. No pots demanar-li a la gent que faci un esforç si tu continues mantenint en el sistema tot un seguit de vividors, que no fan cap aportació, que cobren cada mes i que a més generen despeses del tot inútils. Quan les autoritats sanitàries tinguin la consciència tranquil·la en el sentit que de tot el que es gasta en sanitat no es malbarata res, llavors implanta el copagament; fer-ho abans és prendre el pel a la gent.

Certament, quan el Copagament s’implanti caldrà vetllar per que no hi hagin injustícies socials, i poder assegurar que tan si es tenen recursos com si no se’n tenen, seràs atès correctament.

Per tant i com a conclusió: copagament si, però amb condicions. I amb rigor per part de tothom, oi Dr. Vilardell?      


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada