Aquesta setmana el tema del copagament ha planat de nou sobre els
nostres caps. D’una banda l’ex conseller Pomés en un article publicat a La
Vanguardia i de l’altre el Dr. Vilardell President del Col·legi Oficial de
Metges de Barcelona en un vídeo blog a la pàgina web del col·legi, s’han
encarregat de revifar una vegada més la polèmica tantes vegades encetada pel
propi Boi Ruiz, actual conseller de Salut.
Casualitat? Estratègia? En principi soc poc amic de creure en les
casualitats de manera que tot això em sona més a una estratègia estructurada
des de la conselleria per recavar el suport de “veus autoritzades” a la
implantació del copagament quan per altre banda, el president Mas no s’ha estat
de manifestar el seu posicionament contrari a la mesura.
 |
| El Conseller Ruiz, gran "activista" del copagament |
A Xavier Pomés, també conegut com “mansa” (sobrenom posat per
l’exalcalde de Lleida per la coincidència entre el cognom Pomés i un cantant
d’èxit d’aquella època anomenat “manzanita”) o cardenal Richelieu, com se’l
coneixia a la facultat de medicina de Lleida, o Guadiana referint-se al fet que
apareix de tant en tant, tal com acaba de fer ara, aquest paper de
participar en aquest tipus de
estratagemes li cau com anell al dit.
Al Dr. Vilardell també li va de perles sentir-se reforçat en una
demanda (més diners pels metges) que no deixa de repetir des que va ser elegit
president del Col·legi de Metges de Barcelona, tot i que sovint ho revesteix
tot sota el concepte “qualitat de la sanitat catalana”.
Això reforçat amb el fet que el conseller Ruiz sempre que pot es mostra
favorable al copagament, em fa pensar que tot plegat respon a una estratègia
planificada per aconseguir que el copagament sigui un concepte que es vagi
consolidant en la mentalitat de la societat catalana. No descarto que en els
pròxims dies o setmanes, altres “veus autoritzades” s’afegeixin a aquest
corrent d’opinió favorable al copagament.
He de dir per ser just, que l’article d’en Xavier Pomés, i el discurs
del Dr. Vilardell difereixen no obstant en alguns matisos: mentre el Dr. Pomés
sembla que es preocupa més per la sostenibilitat dels sistema català de salut,
i pel manteniment de la qualitat assistencial, el discurs del Dr. Vilardell va
molt més dirigit als metges: sota la defensa de la qualitat del sistema
sanitari català no amaga reivindicacions salarials i corporatives.
 |
| El Dr. Pomés exconseller de Sanitat, s'afegeix també al copagament, tot i que reclama la limitació de la cartera de serveis de la sanitat pública |
En el meu cas ja ho he manifestat en altres entrades a aquest blog: estic
totalment d’acord amb el copagament...però sota determinades condicions:
En primer lloc crec que no és el moment. Mentre el país estigui immers en la crisi econòmica, detreure diners a l’economia productiva per incrementar
les arques públiques és un error. No es pot carregar amb taxes o impostos a les
famílies quan moltes d’elles estan afectades per l’atur i en prou feines poden
pagar les hipoteques i arribar a final de mes.
En segon lloc, em sembla que abans d’implantar els copagament cal fer
altres deures com ara:
Redefinir amb responsabilitat l’abast de la cartera de serveis. No pot ser que el sistema sanitari públic ho
financi tot, el que són problemes de
salut, i el que són problemes estètics; cal dir què entra i què no entra a
càrrec de la seguretat social. Si no s’actua en aquest sentit, i atenent a que
amb el pas del temps la cartera de serveis no para de créixer, cada vegada ens
faltaran més diners per poder finançar el sistema. Cal doncs acotar-lo.
 |
| El Dr. Miquel Vilardell President del COMB reclamant més diners per mantenir segons ell la qualitat de l'assistència |
Per altre banda hi ha molts usuaris que de l’assistència gratuïta en
fan un abús. Per l’ús reiterat, per l’ús interessat (aconseguir baixes laborals
o medicaments per familiars), per l’ús
exagerat (anar a urgències i no tenir cap dolència que ho justifiqui)
etc. Per tota aquesta gent, que no és poca, cal un “tiquet moderador” que els
faci canviar d’actitud davant d’una sanitat pública, que pel fet de no tenir
preu, sembla que s’hagi d’utilitzar sense límit com si no tingués cap cost.
Avui en dia hi ha afortunadament prou eines informàtiques per conèixer qui fa
un abús del sistema.
Finalment, abans de demanar-li als usuaris que es rasquin la butxaca
per utilitzar el servei sanitari públic, cal que aquest estigui totalment net d’ineficiències. No pots demanar-li a la gent que faci un esforç si tu
continues mantenint en el sistema tot un seguit de vividors, que no fan cap
aportació, que cobren cada mes i que a més generen despeses del tot inútils.
Quan les autoritats sanitàries tinguin la consciència tranquil·la en el sentit
que de tot el que es gasta en sanitat no es malbarata res, llavors implanta el
copagament; fer-ho abans és prendre el pel a la gent.
Certament, quan el Copagament s’implanti caldrà vetllar per que no hi
hagin injustícies socials, i poder assegurar que tan si es tenen recursos com
si no se’n tenen, seràs atès correctament.
Per tant i com a conclusió: copagament si, però amb condicions. I amb
rigor per part de tothom, oi Dr. Vilardell?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada