Quan els tramposos fan evidents les baixeses de la condició humana

Unes lamentables notícies han estat protagonistes aquests dies, sobre uns fets ocorreguts a Catalunya i Madrid, relacionats amb la vacuna contra la Covid-19. Tanmateix, conegut el tarannà de molta gent d’aquest país, on aconseguir coses per recomanació o per “enchufe” alguns ho entenen com un mèrit, no seria d’estranyar que a més d’aquests cassos que s’han conegut n’hi pugui haver d’altres similars i que fins avui encara no siguin públics.  

Es tracta de dos fets succeïts a les comarques de Tarragona i d’un que ha passat a l’àrea de Madrid, on personal sanitari, sembla que infermeres, haurien vacunat a familiars i fins i tot a algun polític local.

 

 

Quan el 27 de  desembre varen arribar les primeres vacunes a Espanya, em va sobtar llegir que el transport de les vacunes des de l’avió que les havia portades fins el lloc on havien de ser emmagatzemades, havia estat custodiat per l’exercit. Vaig pensar que en aquest país som molt exagerats. Doncs resulta que tot i que la mesura em va semblar molt de pel·lícula, la realitat ha demostrat que en aquest país nostre, no tothom és digne de ser dipositari de la confiança dels seus conciutadans. La ètica continua sent un valor escàs, que no abunda.

 

Fa dies es va saber que en un geriàtric de Valdemoro (Madrid), es varen desviar vacunes de la Covid-19 a familiars de treballadors del centre, vulnerant l’ordre de prioritats establert per vacunar als ciutadans. Però no és només a Madrid on passen aquestes coses. A Catalunya hem donat també mostres de manca d’honradesa i professionalitat i de solidaritat.

 

Va ser a les Terres de l’Ebre, a Tortosa, on tres infermeres varen citar a alguns parents seus per administrar-los-hi la vacuna. Una vegada coneguda la malifeta, sembla que l’ICS els ha obert un expedient informatiu i han estat apartades cautelarment del servei. Val a dir, que el sindicat Infermeres de Catalunya ha fet públic un comunicat en el que condemna l’actitud d’aquestes infermeres, i concretament diu “en el supòsit que la investigació iniciada corrobori aquests fets, condemnem qualsevol actitud que s’allunyi de la bona praxi”. Cal agrair al sindicat que lluny del corporativisme habitual, deixi clar que no s’alinea amb comportaments poc ètics. El sindicat continua dient en la seva nota que “Volem deixar clar que les males pràctiques que hagin pogut cometre aquestes tres infermeres, si es confirma, no poden eclipsar la feina que, amb professionalitat i responsabilitat, està fent la resta d’infermeres a Catalunya, tant en aquesta campanya de vacunació com durant tota la pandèmia”. 

Aquesta actitud contrasta amb la de l’alcalde de Riudoms, població del Baix Camp tarragoní, que juntament amb un regidor del consistori ha estat vacunat en una residència de la localitat, en la que pel moment només poden vacunar-se els residents i el personal. En lloc d’admetre que haver-se vacunat ha estat un error, l’alcalde ha intentat justificar la seva vergonyosa actuació dient que si no els vacunaven a ells, les vacunes s’haurien perdut, com si en el poble no hi hagués persones molt més prioritàries a l’hora de ser vacunades  que el Sr. Alcalde i el seu regidor. Un altre actuació indigna tot i que en aquest cas no hi ha ningú que els hagi obert cap expedient informatiu, ni els hagin apartat del servei. Sembla que la residència afectada, ha fet un comunicat sobre l’assumpte en el que insisteix en la caducitat de les vacunes si no eren administrades dintre del marge de temps dels 15 minuts, i justifica que fos l’alcalde un dels vacunats, per la seva “implicació” amb la residència. Certament impresentable, com a justificació i sobretot com a  actitud personal d’un alcalde que no mereix cap consideració, per part dels seus veïns. És, malauradament, tan egoista i poc solidari com masses mortals.  

Aquests fets posen en evidència una mancança organitzativa important a l’hora d’administrar les vacunes, relativa a quin us donar a les dosi sobrants després d’una sessió de vacunació. Sembla que cada unitat de vacuna conté 5 dosi, i que una vegada estan preparades per injectar ja no es poden regenerar, i han de ser administrades dins d’un marge de 15 minuts. Si això és així, caldria que algú estableixi que fer amb  les dosi sobrants per evitar que es malmetin. Algú amb suficient responsabilitat hauria de decidir a qui s’apliquen aquestes dosi sobrants. El que no és defensable sota cap criteri es que es vacuni al mossèn, a l’alcalde o al caporal dels mossos d’esquadra, o a qui sigui sense un criteri preestablert, i tampoc és acceptable que les vacunes es perdin.

 

Ningú té dret a vulnerar l’ordre de prioritats establert per el govern a l’hora de ser vacunat: ni els parents del personal sanitari, ni els alcaldes, ni els polítics, ni ningú.               

La decisió sobre les eleccions del 14F: entre la política i el coneixement científic

Fa dies, entre els experts i científics, es comenta amb preocupació que les eleccions al Parlament de Catalunya s’hagin de celebrar el dia 14 de febrer. Després de constatar la situació generada per unes restriccions massa suaus per el pont de la Puríssima i les celebracions nadalenques i d’Any Nou, es preveu que pels voltants del 14 de febrer la pandèmia pugui arribar a un nou pic, fet que impediria que molts electors poguessin exercir el seu dret al vot, no només per patir la malaltia, sinó també tots aquelles que estiguessin en quarantena. Mantenir les eleccions en la data prevista pot ser un problema de salut pública.

 

L’informe presentat recentment per el departament de Salut a la taula de grups parlamentaris, preveu que en el conjunt de dies que envolten al 14 de febrer, quan està previst celebrar les eleccions, hi pugui haver entre 3.000 i 5.000 nous contagis diaris i entre 610 i 640 pacients ingressats a les UCI, fet que comportaria des-programacions d’activitats no Covid-19 i dedicació intensiva de recursos professionals per atendre aquesta malaltia, posant en risc el ritme de vacunació i dificultant la realització d’un rastreig òptim dels contagis.

A banda d’aquest informe, diferents experts s’han manifestament contraris a la celebració de les eleccions en la data prevista. La Dra. Magda Campins, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, el Dr. Antoni Trilla amb el mateix càrrec que la Dra. Campins, però a l’Hospital Clínic, El Dr. Bonaventura Clotet cap del servei de malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i pujol o el Dr. Daniel Prieto catedràtic farmaco-epidemiològic de la Universitat d’Oxford entre altres, s’han manifestat en la necessitat d’aplaçar la data de les eleccions a l’estiu o inclús a finals d’any. Estem doncs davant d’una disjuntiva entre els interessos d’alguns polítics i els dels ciutadans.

 

Malgrat que l’informe presentat per Salut als grups polítics representats al Parlament de Catalunya és prou eloqüent, les reaccions d’uns i altres són diferents. Aquestes són algunes de les reaccions dels partits:

JuntsxCat.- S’han compromès a respectar l’opinió del experts segons un últim informe que esperen rebre els propers dies

ERC.- La Sra. Marta Vilalta, ha dit que tot i que les dades epidemiològiques i el criteri sanitari seran tinguts en compte, la decisió es prendrà entre els partits; no la prendran els experts sanitaris. El vicepresident Aragonès ha afegit que el govern farà tot el possible per que les eleccions es puguin celebrar el 14F. 

PSC.- Per boca de la Sra. Eva Granados, el partit vol que les eleccions es celebrin si o si en la data prevista, i ha emplaçat al Prociat a establir totes les mesures necessàries per poder garantir el dret al vot de tothom. No cal dir que el Sr. Iceta, defensant arguments de pàrvuls, és dels que vol votar, sigui com sigui, el dia 14.

PP.- Com en el cas del PSC, els populars es decanten per mantenir el 14F com a data per celebrar les eleccions.

Ciutadans.- Volen que s’acabi aquesta incertesa sobre la data i que Salut i govern aclareixin ja, si les eleccions es podran celebrar tal com estaca previst, o bé caldrà ajornar-les.    

Per la seva banda, la CUP i els Comuns han adoptat postures similars, acceptant un ajornament de les eleccions sempre que aquest ajornament estigui basat en la realitat epidemiologia i en el criteri dels experts.

A totes aquestes opinions també s’hi afegeix la Sindicatura de Greuges, que a través d’un grup d’experts també vol dir-hi la seva. Per la seva banda, Ismael Peña, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals tampoc té clar que les eleccions es celebrin en la data prevista. Si a Galícia i al País Basc, es va decidir aplaçar les eleccions com a mesura per garantir l’exercici del dret a vot sense posar en risc la salut dels ciutadans, perquè a casa nostra alguns polítics pretenen passar per sobre de la salut, de l’opinió dels experts i del que dicta el sentit comú? 

Què en som de complicats els catalans! tota l'incertesa que hi ha al voltant de la data de les eleccions respon exclusivament a un càlcul de possibilitats dels partits: què ens va millor? ajornar-les? fer-les quan abans millor? I en base a aquest càlcul, prenen decisions. Preservar la salut de les persones esdevé del tot secundari en la resolució d'aquesta equació. Malgrat tot, sembla que el divendres 15 sortirem de dubtes i la taula de partits del Parlament prendrà una decisió definitiva. 

A tots els que s'oposen a ajornar les eleccions jo els pregunto: si el dia 14 de febrer vaig a votar i em contagio, a qui demano responsabilitats? Imagino que si això passa, el Sr. Iceta i tots els que com ell prioritzen els seus interessos polítics a la salut dels ciutadans, xiularan com fan sempre que volen eludir les seves responsabilitats.       

Tant de bo s'imposi el seny!   

Eleccions el 14 de Febrer? Vot per correu? Es garanteix la cadena de custòdia dels vots?

 

La Dra. Magda Campins és Cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i professora de la Facultat de Medicina de la UAB. També és membre de la Junta de Govern del CoMB. La Dra. Campins, experta en l’anàlisi de les epidèmies i les seves conseqüències, és una persona moderada en les seves expressions, i per aquest motiu, quan algunes de les seves opinions ultrapassen la seva habitual prudència, és senyal que ens hem de posar en guàrdia. Ahir va ser entrevistada al programa FAQS de TV3 i va deixar comentaris com: “No és responsable mantenir el 14 de febrer com a data per celebrar les eleccions; estarem pitjor... Anar a votar implica unes interaccions que poden representar un problema de salut pública”.

La Dra. Campins no és la única que diu que les eleccions no s’haurien de celebrar quan estaven previstes; l’investigador i professor de la Universitat de Leicester, Salvador Macip també s’ha mostrat partidari d’aplaçar els comicis. Fins i tot des del propi govern de la Generalitat, el conseller Bernat Soler ha dit que les eleccions del 14 F estan en risc. 

Curiosament, en contra del que sembla de sentit comú, aplaçar les eleccions, tant ERC com PSC, intentant dur l’aigua al seu molí, estan demanant als ciutadans que votin per correu. 

En principi, el vot per correu, està concebut per garantir el dret al vot a les persones que el dia de les eleccions no es puguin desplaçar a les seus electorals a exercir el seu dret a votar, bé per estar absents de les seves localitats de residència, per malaltia o per qualsevol altre causa que impedeixi anar físicament a votar. La pandèmia seria doncs una d’aquestes situacions. Tanmateix sorprèn que a un mes vista de les eleccions, la crida al vot per correu s’hagi activat com mai, i en aquest sentit, dos partits s’han significat d’una manera molt especial en demanar als electors que utilitzin aquesta alternativa al vot presencial. ERC i PSC estan al capdavant d’aquesta crida a votar per correu; són els mateixos partits que es van posar d’acord per la investidura del president del govern espanyol Pedro Sánchez, sense res a canvi per Catalunya, o van acordar una taula de diàleg que no ha servit per a res, i els mateixos que han aprovat uns pressupostos que no aporten res excepcional a Catalunya, ni tan sols la garantia que es gastarà tot allò que estigui pressupostat. També TV3 controlada per ERC, està molt activa a l’hora de fer publicitat del vot per correu. Tanmateix, el més sorprenent és que la pròpia Junta Electoral Central ha aprovat l'ampliació del termini per votar per correu.  

 

El perill del vot per correu és que no garanteix la cadena de custòdia dels vots, que pot ser trencada molt fàcilment, des del moment en què el votant diposita el seu vot al mostrador d’una oficina de correus, o en ma al carter, fins que el president de la mesa electoral introdueix a les urnes els vots “suposadament” enviats per els votants per correu. Ni interventors ni apoderats dels partits poden garantir la cadena de custodia atès que no han participat en cap moment del procés. Quan el vot per correu l’utilitza un baix percentatge de la població, el possible frau té una incidència relativament baixa; per contra, quan el vot per correu s’utilitza de manera molt generalitzada, les possibilitats de tupinada són evidents.

Al País Basc i a Galícia, s’havien convocat eleccions per el dia 5 d’abril. Estaven en plena primera onada de la Cocid-19 i els governs de les dues comunitats, en lloc d’entestar-se a demanar als sues ciutadans que votessin per correu, varen decidir aplaçar les eleccions que finalment es van celebrar el dia 12 de juliol, quan la pandèmia havia reduït significativament la seva expansió. Perquè a Catalunya ens volen obligar a votar massivament per correu? 

 

Molts experts coincideixen a dir que ens esperen setmanes molt complicades, amb un increment notable de nous contagis, i la conseqüent pujada de la pressió sobre els llits hospitalaris i en particular sobre els llits de cures intensives. On és la lògica de tot plegat? Perquè a Catalunya les eleccions es faran si o si? Què hi té a perdre el Sr. Pere Aragonès? 

 

Queda una setmana de termini per decidir si les eleccions es fan o no el 14F. De nou manarà la política a l’hora de decidir-ho, o aquesta vegada deixaran que els experts aconsellin que és millor per poder garantir una alta participació i a la vegada no posar en risc als que vagin a votar presencialment? Els nostres governants tindran la maduresa que han tingut els d’Euskadi i Galícia o seguiran demostrant que la salut dels ciutadans els importa ben poc?  

Com cada vegada que hi ha situacions estranyes, per poder treure’n l’entrellat cal preguntar-se qui en surt beneficiat. I en aquest cas la resposta és clara: d’una banda ERC veu com les enquestes indiquen que JuntsxCat els està retallant la distància, i per tant, com més aviat siguin les eleccions menys marge tindran els Junters de fer el “sorpasso”, i de l’altre, menys temps tindrà la ciutadania per constatar com de malament han gestionat els consellers d’ERC les conselleries de Salut, de Treball (residències socials) o Ensenyament, durant la pandèmia. Encara hi ha un altre possible raó; la de la tupinada. Com més vots per correu hi hagi, més rèdits dona preparar una tupinada. Voldria creure que el “Trumpisme” no ha arribat a Catalunya 

 

Per tot plegat, per transparència, per la pulcritud dels resultats, perquè ho demanen els experts, cal aplaçar les eleccions tal com varen fer a Galícia i al País Basc. Cal preservar la democràcia i la salut de les persones per sobre dels interessos del partits, i més si aquests poden ser irregulars. Cal una transparència absoluta que elimini qualsevol ombra de tupinada.  

Sembla que a Salut es volen posar les piles

Durant els primers 7 deis de vacunació i fins el dia 2 de gener, a Catalunya s’havia administrat la vacuna a unes 6000 persones. Molta gent va denunciar la ineficiència de l’estratègia de vacunació que Salut havia preparat i aquestes denúncies han tingut efectes positius atès que 5 dies més tard, el dia 7 de gener, el nombre de catalans vacunats supera ja els 24000. Vol dir que aquests darrers 5 dies s’ha vacunat a un ritme lleugerament superior a les 3.500 vacunacions diàries de mitjana. Tanmateix, suposant que calgui vacunar a 5 milions de catalans, si seguim vacunant a aquest ritme ens farien falta gairebé 4 anys per acabar de vacunar a tothom. I això només per a la primera dosi. De fet, a efectes pràctics, posar dues dosis de la vacuna a 5 milions de persones, equival a posar una sola dosi a 10 milions de persones. És evident que cal accelerar encara molt i molt més el ritme si es vol assolir la immunitat de grup a finals d’aquest any 2021.

 

Segons s’havia comunicat, el plans del departament de Salut contemplen que el 70% de la població catalana estigui vacunada a finals de l’any 2021. Si partim de la base d’una població total de 7,5 milions d’habitants, vol dir que el sistema de salut català haurà d’haver estat capaç de vacunar a més de 5 milions de persones abans d’acabar l’any. Tenint en compte que ens queden 360 dies mal comptats per final d’any això requereix un ritme mitjà d’unes 14.000 vacunes diàries per assolir l’objectiu, i si considerem que les vacunes necessiten ser administrades en dues dosis, llavors els números ja s’enfilen gairebé fins als 30.000 vacunats diaris de mitjana. Per fer-nos idea del que significa aquesta última xifra, valgui saber que en aquests 15 dies transcorreguts des de la primera vacuna fins avui, la xifra màxima de vacunes administrades en un sol dia és d’unes 13.000 vacunes. Aconseguir l’objectiu que Salut s’ha marcat requereix multiplicar per una mica més de 2 aquesta xifra, i això fer-ho cada dia, fins el 31 de desembre... sembla més aviat una utopia.  

Resulta per tant evident que aquesta és una operació logística de gran envergadura i extremadament complicada, que requereix d’una planificació molt ben feta. Calen equips de vacunació per a la primera dosi i per a la segona, calen punts de vacunació, calen les vacunes, les xeringues, les neveres, els consentiments, els llistats de persones a vacunar segons les prioritzacions que s’han fet, les seves adreces, avisar el dia, l’hora i el lloc on se’ls vacunarà, cal preveure que en els equips de vacunació hi haurà baixes, faran vacances, i sorgiran mil inconvenients. Treballar amb totes aquestes variables i resoldre l’equació no és una tasca senzilla ni tan sols per aquells que es maneguen bé amb les matemàtiques. En el departament de Salut actual, salvant les excepcions que d’haver-n’hi n’hi ha, jo diria que les matemàtiques no són precisament el seu punt fort.

 

És cert que des de la foto publicitària de la consellera de Salut Alba Vergés i del vicepresident del govern català Pere Aragonès amb la primera persona vacunada a Catalunya a la residència de La Feixa Llarga a l’Hospitalet, fins avui, el ritme de vacunacions s’ha anat incrementant, i que aquests últims dies s’ha vacunat a un ritme més elevat que a l’inici, i també es veritat que Salut ha decidit habilitar els dies festius com a vàlids per continuar vacunant a la gent, però el repte que tenim davant és molt important, i segurament costarà molts esforços assolir la fita. I no vull amagar que veig molt difícil que es pugui assolir. Estaria encantat d’equivocar-me. 

 

I mentre anem discutint si són verdes o son madures, a Salut continuen els nervis. De moment la consellera ha d’acudir al Parlament a donar explicacions sobre el contracte amb Ferrovial, i s’està pendent de l’arribada de neveres adequades per poder transportar les vacunes sense que aquestes es malmetin. També s’estan acabant de constituir els equips de vacunació que sembla que els ha agafat amb un cert retràs, i a nivell organitzatiu s’estan polint destalls de tota la logística que cal posar en funcionament de cara a assolir l’objectiu. I a tot això, la xifra de contagis no para de créixer. És evident que algunes coses van tard.

Com que les xifres diàries de nous contagis són molt altes, la pressió sobre els llits hospitalaris i en particular sobre els llits de crítics és cada dia més elevada. Les decisions del Procicat, de permetre tanta mobilitat des del pont de la Puríssima fins pràcticament avui, les pagarem tots ben cares. Per si de cas, avui el secretari de Salut Pública ja ha avisat que d’aquí a tres setmanes estarem molt pitjor... Algun dia haurem de saber que s’amaga darrere l’acrònim “Procicat”. Són només plantejaments tècnics? Hi influeixen les opinions dels polítics? Fins a quin punt?         

 

El departament de salut, superat

En els últims quaranta anys, d’ençà les transferències de les competències en Salut a la Generalitat de Catalunya, mai havíem patit un problema sanitari de la gravetat com el que tenim ara amb nosaltres. Ni tan sols l’aparició de la SIDA va ser tan dura com el que ens ha tocat viure aquest 2020. Tanmateix en aquest període tampoc havíem tingut mai un departament de Salut amb tants càrrecs proveïts en base a carnets polítics, i amb tan pocs coneixements del sistema de salut ni de la sanitat en general. La pandèmia ha servit per constatar que a banda de la militància en un partit polític, per ocupar càrrecs claus a l’administració pública, en un departament tan sensible per la població com el de Salut, cal una formació, uns coneixements i una experiència que justifiquin el sou que es percep.

Si per acabar-ho d’arreglar, a banda de la manca d’idoneïtat de molts responsables, hi afegim que el departament de salut té una consellera formal, la consellera Vergés, però per sobre d’ella hi ha un conseller de Salut a l’ombra, que en sap molt de números, però molt poc de salut pública, que pren decisions, o millor dit, pressiona per què altres les prenguin, tenim preparat l’escenari ideal per que sorgeixin el desconcert, les contradiccions, els canvis de criteri, en definitiva perquè aparegui en escena el caos que tenim avui dia, que els màxims dirigents es posin nerviosos i es comenci a buscar culpables abans que solucions.     

 

Malauradament, i com a conseqüència de lo anterior, portem ja pràcticament un any de pandèmia. Era als inicis del mes de mars de l’any passat quan des de Salut ens deien que la grip era molt més greu que el SARS-Cov-2. Un any més tard, només a Catalunya portem més de 400.000 persones contagiades, i superem els 17.000 morts. Aquest és el trist balanç d’una pandèmia que els nostres polítics no han sabut afrontar.

 

I és que continuem estant entossudits en fer compatibles l’activitat econòmica (vol dir la mobilitat de les persones) amb la salut, quan aquests dos conceptes, amb un virus pel mig, són del tot antagònics. Portem des del mes de març amb confinaments massa lleugers seguits de des-confinaments massa ràpids, i el resultat és que anem d’onada en onada. Aquest últim any, des de l’inici de la pandèmia, ja portem tres onades, i continuem.

L’activitat econòmica és fonamental per una societat. Per tant, cal garantir-la fins allà on sigui possible i més. Tanmateix, ens trobem en una situació paradoxal: portem 10 mesos intentant que l’activitat econòmica no s’ensorri. Però que ha succeït en la realitat? Doncs que ho hem fet tan malament que l’activitat econòmica està molt i molt danyada,  fins i tot alguns negocis estan a punt de desaparèixer, i a sobre no hem estat capaços d’acabar amb la pandèmia i per culpa de l’excessiva mobilitat dels ciutadans han continuat incrementant-se els contagis. No hem volgut mantenir la duresa de les restriccions massa temps per no afectar a l’economia però la repetició continuada en el temps de períodes amb restriccions de mobilitat ha acabat portant l’activitat econòmica al desastre.  

 

Convindria que els responsables polítics s’aturin a pensar que és el que han fet malament, més enllà de les errades ja conegudes pels que hem anat seguint l’evolució de la pandèmia. No es poden tornar a repetir situacions com les viscudes des del pont de la Puríssima. A començaments de desembre, tots els experts denunciaven que calien mesures més dràstiques. Els “savis” del departament de Salut no els hi varen fer cas fins que les xifres van començar a ser de nou alarmants; calia actuar fent més restrictives encara les mesures de cara als endimoniats ponts de Nadal i Any Nou. Què va fer el govern? Va aplicar mesures relativament toves que van permetre que la gent continues interaccionant els uns amb els altres en un intent de respectar la celebració de les festes, i possibilitar un cert volum de negoci de cara al comerç. I què ha passat? Doncs de nou, unes xifres de contagis fora de control, que han obligat al govern a confinar de nou els municipis i tancar negocis. Però ai las, han anunciat un confinament municipal i noves restriccions el dia 5 de gener, que no tindran vigència fins el dia 7. I això perquè? Doncs perquè es pugui celebrar la jornada de Reis, i el dia 5 els catalans puguin continuar contagiant a altres catalans aprofitant les compres de reis de l’últim dia. Un despropòsit rere l’altre.

A destacar que la Xina (on es va originar la pandèmia), Corea, Japó i altres països del continent asiàtic, on la gent es pren seriosament les consignes dels governs, i on els governs vetllen per la salut de les persones, prenent les mesures que consideren mes adequades més enllà dels interessos de l’economia, amb una sola onada, han resolt el problema. Però aquí, avui, a la Generalitat, a Salut, mana qui mana... 

Ineficiència absoluta !

Catalunya estaria a la cua... felicitats als estrategues del Pla de vacunacions del departament de Salut. Per quan les primeres dimissions? Ja estan tardant...  

Fins el dia 2 de gener havien arribat a Catalunya 60.000 dosis de la vacuna contra la Covid-19, però només se n’han administrat 6.000. Aquesta gestió desastrosa del procés de vacunació té noms i cognoms i exigeix dimissions o cessaments immediats, al nivell que sigui, i toqui a qui toqui. 

És intolerable. 

 

El diumenge 27 de desembre arribaven les primeres dosis de la vacuna contra la Covid-19 a Catalunya i el mateix dia s’iniciava l’administració de les mateixes a les residències d’avis. El govern català en ple es desplaçava aquell dia, a una residència de l’Hospitalet de Llobregat per “fer-se la foto” amb la primera persona vacunada a Catalunya. Des d’aquell acte propagandístic fins el dia 2 de gener només s’han administrat 5.999 vacunes més, a conseqüència del fracàs logístic de “l’operació vacuna” a Catalunya, responsabilitat de la consellera Vergés. 

 

Setmanes abans d’aquest fracàs logístic la consellera de Salut Alba Vergés havia presumit de la capacitat de vacunar del departament de Salut, quan explicava els objectius de vacunació que els seu departament estava preparant. Deia que “Catalunya estava preparada per vacunar contra la Covid-19 gràcies al rigor amb que estaven preparant l’estratègia de vacunació i a l’experiència en aquestes tasques” Doncs bé, a l’hora de la veritat, fracàs. Un nou bla, bla, bla de la consellera Vergés allunyat com quasi sempre de la tossuda realitat. 

Ara, quan els mitjans de comunicació han començat a posar el crit al cel veient l’absoluta ineficiència de Salut a l’hora d’administrar les vacunes, han començat a sorgir excuses de mal pagador: què si el col·lapse de la frontera de Calais ha retingut les neveres comprades, que si els manca personal, que si els tràmits perquè els familiars signin els consentiments per vacunar als seus avis, etc., com si tot això només tingués incidència a casa nostra. Qualsevol excusa val per intentar dissimular un fracàs de dimensions estratosfèriques, que ja té altres antecedents recents com amb la compra d’EPI quan la primera onada de la pandèmia, o amb la manca de mascaretes i tests diagnòstics també durant el mes de març. 

 

El cert és que a les potents neveres del Banc de Sang i Teixits hi ha 60.000 vacunes esperant per ser administrades, i a Catalunya hi ha 7,5 milions de ciutadans esperant ser vacunats. Tota una contradicció, i una mostra molt evident del nivell d’eficiència d’una administració pública plena de funcionaris amb carnet d’ERC, però buida de capacitat professional. Davant de la urgència de vacunar quan abans millor a una bona part de la població de risc, les ments pensants del departament de Salut han decidit que durant els festius, no es vacuna ningú; com si el virus entengués de calendaris. És el que succeeix quan un departament del govern es converteix en agència de col·locació, i la única condició que s’exigeix als que es contracten és el carnet del partit, deixant de banda la idoneïtat per ocupar el càrrec i la capacitat per assumir responsabilitats. La carta financera d’ERC té molt a veure amb la manca d’eficiència i professionalitat del departament de Salut.

 

Feia dies que la consellera Vergés explicava l’estratègia de vacunació que el departament de Salut estava preparant. Per dur-lo a terme es va demanar el concurs d’infermeres voluntàries i se’n van arribar a presentar unes 900, per 500 places que el departament estimava necessàries. Tanmateix i com a prova de la improvisació amb que s’actua, valgui l’exemple d’una infermera que va donar positiu per Covid-19 l’endemà mateix d’haver vacunat a uns avis en una residència de Lleida. 

El resultat de tot plegat és que amb 7 dies s’han vacunat 6000 persones. Facin el càlcul per saber quan es tardarà a vacunar als 7,5 milions de catalans si es continua a aquest ritme. Tanmateix, l’estratègia de vacunació preparada per Salut pretenia vacunar entre 450.000 i 470.000 persones en el primer trimestre del 2021. Al ritme actual caldria esperar gairebé un any per vacunar a les persones que el govern català volia vacunar en un trimestre. Tot plegat un desgavell de dimensions considerables que exigeix la dimissió dels responsables directes d’aquest nyap. Els que han organitzat aquest desastre no poden continuar ni un dia més a l’administració pública, per més que cotitzin un percentatge del seu sou a ERC, el partit que els ha col·locat en es seus càrrecs.      

 

Amb uns resultats tan negatius, fruit de la ineficiència més absoluta, ens hem de preguntar quina serà la pròxima residència a la que la consellera Vergés i el vicepresident Aragonès aniran a fer el pinxo?...                      

Residències: els familiars dels residents no hi poden anar amb la freqüència que voldrien, però en canvi, els governants poden anar-hi quan els ve en gana, ni que no hi tinguin família.

Quan un dirigent creu estar per sobre del bé i del mal, quan algú es creu amb més drets que els altres, quan et dona la sensació que tot t’està permès és quan es cau en els errors més grans: El propi departament de Salut incompleix les normes d’accés a les residències d’avis, i en una actuació propagandista de cara a les properes eleccions es “fan la foto” de la vergonya. Cap respecte per les famílies  i els residents i només afany de protagonisme.    

I tot per quatre vots, que fins i tot s'els podrien girar en contra. Quin menyspreu a la salut de les persones... són les misèries de la política. En un país que té dirigents d'aquest nivell, què podria anar pitjor? 

Realment resulta preocupant donar un cop d'ull al món de la política, i salvant les excepcions, que d'haver-n'hi n'hi ha, fa feredat constatar a mans de qui hem posat el país; sembla mentida que això sigui possible.      

 

Fa pocs dies que ha arribat a Catalunya la primera vacuna contra el coronavirus. I fa pocs dies també s’ha subministrat la primera dosi a una ciutadana catalana. Va ser a la residència pública La Feixa Llarga “Laia González” de l’Hospitalet de Llobregat. I l’encarregada de rebre-la va ser una senyora de 89 anys. 

 

L’arribada d’aquestes primeres dosis de vacunes ha estat tot un espectacle: a Madrid la varen rebre envoltada de la bandera espanyola i l’escut patri, i en canvi a Catalunya l’escenografia va ser diferent. En lloc del tipus de propaganda triada pels de “una, grande y libre” es va preferir una actuació més nostrada. Els nostres dirigents varen voler fer-se la foto, en busca del vot, atès que ben aviat toquen eleccions autonòmiques.

En el moment d’efectuar-se la visita a la senyora que acabava de ser vacunada, segons la normativa vigent, aquell dia només la podien visitar simultàniament 3 familiars com a màxim. Només a la foto distribuïda per el propi departament de Salut es compten 6 persones envoltant a la senyora vacunada i cap d’ells és familiar. Perquè les pròpies autoritats sanitàries es salten les normatives? On és l’exemplaritat que tots els dirigents haurien de donar? Només pel fet d’aconseguir quatre vots, es permeten posar en risc la vida de les persones? 

 

Aquesta manera d’actuar desacredita a qualsevol persona que tingui aspiracions de governar un país i al mateix temps li manlleva tota autoritat pública. Per aconseguir una foto, i la posterior publicitat que s’hi dona, posen en risc la vida dels ciutadans. Sembla mentida !

 

Sembla que quan venen eleccions els polítics es posen especialment nerviosos, i encara més si les enquestes internes no els són tan propícies com a ells els agradaria, i és en aquestes circumstàncies quan cometen els errors més estrepitosos. Segur que si el Sr. Pere Aragonès i el seu seguici, s’haguessin aturat una moment a avaluar els pros i els contres del que anaven a fer, haurien vist clarament que un acte publicitari com aquest, en ple període preelectoral, els podria causar més perjudicis que guanys a les seves expectatives electorals. Però com que estan preocupats perquè veuen que l’avantatge amb que partien tot just fa unes setmanes cada vagada és més curta, comencen a posar-se nerviosos i perden els papers.

 

Val a dir que aquesta davallada en les preferències electorals de la ciutadania, està motivada entre altres causes per una gestió molt deficient en l’àmbit de les residències socials. Just el dispositiu triat per el Sr. Aragonès per muntar el seu espectacle publicitari. Unes residències que degut a la pèssima gestió del departament de Treball i en particular del conseller El Homrani, han vist com molts i molts avis es contagiaven de la Covid-19, i masses d’ells fins i tot perdien la vida.

Certament no es pot dir que la gestió de la pandèmia en els departaments de la Generalitat gestionats per ERC (Sanitat, Treball, i Educació) hagi estat un èxit, sinó que ha estat molt més a prop del fracàs que no pas de l’èxit. Precisament per aquesta mala gestió es va haver de traspassar la dependència de les residències socials des de Treball a Salut. Les residències a Catalunya han viscut un autèntic drama. 

Amb tot aquests antecedents sobta que qui vol ser president de la Generalitat, hagi triat precisament una residència social per anar-se a fer la foto. Ben mirat és una foto que se li gira en contra al Sr. Aragonès perquè sobretot, a nivell de residències socials, pitjor no es podia fer.