El projecte de decret de prescripció infermera català sembla que es mou...

El sindicat Metges de Catalunya presenta les seves al·legacions a la prescripció infermera, però transita del “No és No” de l’inici a “si, però...” sotmès a condicions. 

Finalment, la sanitat catalana tindrà el seu propi decret de prescripció infermera que sembla que millorarà el Reial decret l’estatal

Catalunya tindrà el seu decret de prescripció infermera. Com és sabut, durant la legislatura passada, i després de moltes anades i vingudes, l’exconseller Comin va agafar el brau per les banyes, i malgrat les reticències existents va decidir tirar endavant el projecte de prescripció infermera i d’aquesta manera donar cobertura legal a les infermeres per que puguin continuar fent una feina que forma part del seu dia a dia habitual en els nostres centres sanitaris. 

Alguns estaments mèdics s’havien oposat fermament a la mesura, en particular el sindicat Metges de Catalunya que sostenia que el diagnòstic mèdic és una competència exclusiva dels metges, i que no hi pot haver prescripció sense un diagnòstic previ si es vol garantir la seguretat clínica del pacient; per tant, diagnòstic i prescripció formaven part d’un conjunt inseparable. “No és no”, deien des del sindicat mèdic. Per la seva banda el CoMB també havia anunciat que presentaria al·legacions al projecte quan es va obrir la fase participació ciutadana. 

A l’altre costat de la balança hi trobem posicionaments a favor com els del COIB, l’AIFiCC, o fins i tot professionals de CAMFIC entre d’altres, que han aixecat la seva veu en favor de la regulació de la prescripció infermera. Un debat per tant, molt interessant, que haurà de resoldre’s finalment amb una normativa que seria de desitjar que comptés amb el màxim consens possible. Una normativa es va quedar al bell mig de la seva tramitació al Parlament de Catalunya com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a la Generalitat de Catalunya, i ara, el nou Parlament constituït després de les eleccions del 21D sembla que mica en mica va reprenent els temes pendents, i entre ells el de la prescripció infermera. 

Les al·legacions presentades recentment per el sindicat Metges de Catalunya passen d’aquella posició inicial del “No és no” a un “Sí, però” sota determinades condicions. Quines són aquests condicions que demana el sindicat mèdic? 

Doncs el sindicat demana que l‘experiència professional d’un any que preveu el projecte de decret no es pugui substituir superant un curs de formació, de manera que les dues coses siguin requisit. En aquest sentit el sindicat també proposa que l’acreditació obtinguda per la infermera sigui vàlida només per l’àrea d’especialitat en que s’hagi obtingut de manera que si en el futur la infermera canvia de seervei, hagi d’obtenir una nova acreditació. 

Pel que fa als cursos de formació, el sindicat també demana que la formació no sigui impartida exclusivament per les organitzacions professionals d’infermeria i proposa que el col·lectiu mèdic estigui present en les ofertes de formació que es formulin. Les al·legacions del sindicat també fan referència al procediment excepcional d’acreditació d’infermeres prescriptores

Sense entrar a valorar la conveniència o no d’aquestes al·legacions, si que cal destacar que el sindicat ha modificat la postura. Des d’una negativa absoluta inicial (No és no), ara han passat a acceptar la prescripció infermera sota determinades condicions (Si, però...). Per tant aquest canvi de postura dona a entreveure que estem a les portes d’un decret de prescripció infermera que comptarà amb un grau elevat de consens, per poc que s’acceptin algunes de les consideracions que els metges han fet.

Tanmateix la infermeria veu amb cert recel algunes de les al·legacions presentades per el sindicat mèdic. Una persona molt implicada en la lluita que ha mantingut la infermeria catalana per assolir un decret propi que les faculti per poder prescriure comentava que no es pot acceptar que els metges ignorin que les infermeres en els seus estudis en totes les universitats catalanes han acreditat sobradament hores de formació en farmacologia, i per tant estan perfectament capacitades per oferir cursos de formació a les seves companyes. 

Sigui com sigui, alguna cosa es mou, i per tant aviat sabrem com queda finalment aquest decret tan esperat, i que no farà res més que reconèixer a nivell legal, allò que les infermeres fan habitualment en la seva feina de cada dia.                          

Mala maror al departament de Salut?

Les desavinences personals estan a la base de no pocs problemes en les empreses. El departament de Salut no és aliè a aquesta problemàtica i pràcticament des dels seus inicis aquestes desavinences s’han anat manifestant d’una manera o altre. Més o menys fortes, més o menys evidents, les disputes entre directius han estat a l’ordre del dia. Convé tallar d’arrel aquestes situacions si no es vol que les seves conseqüències repercuteixin negativament en el sistema sanitari.  

Comencen a circular comentaris que fan referència a la manca d’enteniment entre persones clau en l’organigrama del departament de Salut. Malauradament existeixen antecedents al voltant de situacions com aquesta, que varen generar conseqüències indesitjables per el bon funcionament de la sanitat. Fa més de 20 anys va ser molt comentat el fort l’enfrontament que varen protagonitzar la direcció del CatSalut i la direcció de l’Àrea Sanitària del departament de Salut, amb un gran cavall de batalla com era la Planificació sanitària. Qui havia d’assumir aquesta funció? el departament de Salut? el CatSalut?. Ara sembla que les diferències es situen al voltant de la direcció del CatSalut i de la secretaria general del departament. En aquest sentit cal recordar una època també llunyana en la que la secretaria general del departament era un autèntic escull a l'hora de poder avançar amb propostes innovadores; només es podia superar amb molta imaginació, les moltes traves que posaven a qualsevol proposta que es pogués considerar "fora d'allò normal".      

Sigui com sigui, aquests enfrontaments no comporten res de bo; ni per les persones enfrontades ni per el sistema sanitari. Els enfrontaments entre alts càrrecs sempre acaben amb la dimissió d’algun dels directius implicats en la baralla; habitualment no és el més inepte o el més ineficient qui acaba dimitint, sinó el més dèbil políticament parlant. Els màxims responsables acostumen a seguir aquests enfrontaments des de la tribuna, esperant el resultat del combat, per acabar aixecant el braç del guanyador que no és altre que aquell que compta amb més suport del partit que l’havia situat en el càrrec.  Tant si val com si no; el que té més suport polític és qui guanya.

Aquestes baralles comporten conseqüències colaterals en el sistema, atès que els col·laboradors immediats dels directius enfrontats solen arropar al seu superior, i és aquí quan la feina d’un departament comença a ressentir-se de la situació. Documents paralitzats, acumulació de temes pendents, demores innecessàries en el procés administratiu... la sensació de col·lapse es va estenent dins de l’àmbit dels departaments i arriba un moment en el que aquesta situació es desborda cap a l’exterior; quan això passa estem a l’antesala de la solució final, les coses es precipiten i algun dels directius enfrontats se sent tan incòmode que acaba decidint anar-se’n a treballar a un altre lloc. Tanmateix val a dir que en ocasions, el que acaba marxant és qui encara conserva una certa dosi de dignitat

En el cas del departament de Salut, aquestes situacions repercuteixen a les seves estructures satèl·lit com per exemple l’ICS i també l’Agència de Qualitat Avaluació Sanitàries, que com el propi CatSalut entren en una situació de paràlisi. És un mal difícil d’eradicar. Només es soluciona amb recanvis que probablement no tardaran a arribar.

Pel que expliquen veus properes al conflicte, sembla que l’origen del problema es situa en l’organigrama del CatSalut, que el director se’l va trobar recent cuinat quan va arribar al càrrec, i ara es comenta que no s’acaba de trobar del tot còmode amb algunes posicions, i no troba el suport per poder refer-lo. A partir d’aquí dona la sensació que les desavinences han continuat manifestant-se en les diferents situacions que han anat sorgint. Sigui com sigui, aquesta ambient de treball ha generat recels, mals entesos, i sobretot un cert col·lapse en el funcionament del departament. Fins i tot hi ha algun directiu important, aliè al conflicte, que es planteja deixar-ho perquè no se’n pot sortir per l’acumulació de temes i la manca de respostes efectives. 

Val a dir que tant la direcció del CatSalut com sobretot la secretaria general del departament de Salut, tampoc s’han distingit excessivament, a dia d’avui, en la seva gestió del dia a dia. El director del CatSalut va merèixer la consideració inicial del sector quan recent nomenat en el càrrec va optar per la prudència, escoltant al sector abans de posicionar-se d’una manera clara davant dels problemes existents. La realitat és que avui, després que ha escoltat a quasi tot el sector, ningú no sap quin és el seu posicionament, com pensa pel que fa al futur del model, a la configuració de la xarxa pública, per posar uns exemples més enllà de fer seus alguns dels posicionaments dels seus antecessors. 

I pel que fa a la secretaria general, la situació és encara pitjor. No se li coneixen ni fets ni paraules...          

Els departaments de Salut i d'Economia han d’anar sempre de bracet? Si?... No?...

Hi ha hagut èpoques en les que la relació entre el departaments d’Economia i de Salut feia saltar espurnes. Tanmateix el departament de Salut aconseguia bona part dels seus objectius gràcies a les habilitats personals d’alguns dels seus consellers.

Avui, el departament de Salut sembla un negociat en mans d’Economia. El Sr. Pere Aragonès, en el seu paper de vicepresident del govern català, és qui realment exerceix les funcions de conseller de Salut per tot allò que pot implicar una despesa econòmica. 

Fa ja alguns mesos, parlant amb la consellera Vergés de la recuperació del poder adquisitiu dels professionals manllevat brutalment per una crisi econòmica molt dura, em deia que aquesta recuperació era del tot necessària, que s’hauria de fer de manera progressiva, i que ella mai s’enfrontaria amb el vicepresident Aragonès i conseller d’Economia, forçant unes assignacions pressupostàries més enllà del que fos possible. Aquesta reflexió de la consellera em va transportar anys enrere, quan alguns consellers de Salut mantenien una relació personal exquisida amb els consellers d’economia, i tot i així sabien reivindicar quan tocava els recursos que entenien necessaris pel departament de Salut. No n'hi va haver masses de consellers amb aquest perfil, però n'hi va haver.

La tendència normal de qualsevol conseller d’Economia és l’estalvi. L’estalvi com a norma i el respecte al pressupost com a eina per aconseguir-ho. El control econòmic de tots els departaments de la Generalitat comporta la capacitat de dir no, auto adjudicant-se un poder sobre la resta de departaments a l’hora d’aturar algunes de les seves propostes. 

És una manera de fer que ja l’hem viscut altres vegades i no és nou d’aquesta legislatura. Quan va començar la crisi econòmica la consellera Geli es va veure obligada pel conseller Castells a aplicar la primera retallada salarial als professionals de la sanitat pública des de les transferències de la sanitat a Catalunya. En la legislatura següent, va ser el conseller Ruiz qui va sucumbir a les imposicions del conseller Mas Colell, que va organitzar una retallada dels pressuposts del departament de Salut mai vista. Tant Marina Geli com Boi Ruiz, aquest d’una manera molt significada, varen haver de cedir a les pressions d’Economia davant d’una crisi econòmica que semblava imparable. 

Amb això no vull dir que Salut i Economia hagin de barallar-se contínuament; no és això. Salut i Economia haurien de mantenir una relació de cordialitat institucional i sent la sanitat pública una prestació social molt sensible per els ciutadans, Economia hauria de ser capaç de tractar al departament de Salut també amb una sensibilitat especial, cosa que habitualment no es produeix. Economia és el “ordeno y mando” i Salut, segons com sigui la personalitat del conseller, deixa fer, sense presentar batalla.

Sembla que ara estem en una d’aquestes fases, amb un departament de Salut afeblit davant d’Economia que decideix el que més els convé a ells, sense analitzar massa en profunditat les conseqüències de les seves decisions i amb el silenci còmplice de Salut. En tenim deferents exemples:

El Sr. Pere Aragonès, vicepresident del govern català i conseller d’Economia ha esmenat la plana al conseller Comin, retardant un any més (com a mínim) les inversions de l’edifici tecno-quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge.

El mateix Sr. Pere Aragonès, ha decidit vetar la creació de dues empreses públiques del CatSalut, que havien de gestionar dispositius sanitaris públics de les terres de l’Ebre i de la Catalunya Central. Aquestes empreses públiques havien estat anunciades per el conseller Comin en la passada legislatura i la seva creació semblava coherent amb un plantejament que voli donar una major visibilitat i responsabilitat al territori. Què el CatSalut tingués una entitat gestora de serveis sanitaris no ICS, en cada una de les regions sanitàries no era una mala proposta, sinó tot el contrari.

L’equip del Sr. Aragonès al departament d’Economia persegueix encara un altre objectiu. Després que els consorcis sanitaris hagin deixat de ser considerats mitjà propi del CatSalut, Economia no vol perdre el control sobre aquestes entitats. En conseqüència estan intentant canviar el model de relació amb els consorcis i empreses públiques de manera que desapareguin les relacions contractuals d’aquest empreses amb el CatSalut, i per tant deixin de ser retribuïdes via tarifes, sinó que a l’igual que l’ICS els seus ingressos provinguin per la via de transferències del capítol II. 

Un primer pas per acabar fusionant-ho tot en un gran ICS incontrolable i ingovernable. Aquest és el model que Economia proposa per la sanitat pública, imposat per la porta del darrere, sense debat, sense discutir-ho al Parlament, sense escoltar al sector, i amb la connivència dels màxims responsables de Salut, no per convenciment sinó per allò de l’obediència deguda...

Al departament d’Economia són predadors per naturalesa; si de tant en tant no els plantes cara, et passen per sobre. Queda clar que quan el departament de Salut i el d’Economia van sempre de bracet, qui hi perd és el sistema sanitari.                                   

El projecte de pressupost de Salut per al 2019

El projecte de pressupost de Salut per l'exercici 2019, està per sota de la despesa real de l'exercici 2018. Per tant, no es poden esperar miracles...

Oficialitzar sistemàticament el dèficit, porta a repetir situacions com les viscudes l'any 2011 i posteriors; alguns encara no han après la lliçó. O gestionem la sanitat pública amb rigor i professionalitat, o anirem de problema en problema. Convertir un dèficit pressupostari en un èxit social, és propaganda política desafortunada.    

  

Aquests dies s’ha conegut la proposta del govern de la Generalitat pel que fa al projecte de pressupostos del departament de Salut per aquest any 2019, i això en el supòsit que el govern català aconseguís recolzament parlamentari suficient per poder-lo aprovar. Es tracta d’un pressupost que respecte a l’exercici anterior comporta un increment de 535 milions d’€. D’acabar sent efectiu aquest pressupost seria el tercer més gran del departament de Salut, darrere del exercicis del 2010 (el pressupost més gran del que ha disposat mai la sanitat catalana) i del 2009. Un pressupost per tant que continuarà sense revertir del tot els nocius efectes de les retallades. Per tornar als nivells del 2010 caldria encara un increment quasi com el que es preveu per aquest any, i això sense comptar amb els efectes de la inflació de tot aquest llarg període. 

L’increment pressupostari previst per aquest any 19, es destinaria a millorar la problemàtica de les llistes d’espera així com a possibilitar que els acords que varen servir per desconvocar la vaga dels metges de primària es puguin dur a terme, que preveien entre altres accions la incorporació de 250 metges de família addicionals o la recuperació de les DPO. També hi ha una previsió per reforçar l’atenció sanitària als col·lectius més vulnerables, i un lleuger augment de les inversions en tecnologia i equipaments.   

Estem per tant, davant d’un projecte de pressupost pràcticament de continuïtat si no fos per la vaga de metges de primària que ha obligat al departament d’Economia a incloure una provisió econòmica per fer front al cost dels acords que varen servir per desconvocar la vaga. Tanmateix no queda clar si el pressupost incorpora els fons necessaris per fer extensius aquests acords a l’assistència primària concertada. 

Segons la previsió que s’ha conegut el pressupost de Salut per el 2019 es situaria en torn dels 9.400 milions, front els aproximadament 8.800 de l’any 17 (recordem que l‘any 18 s’ha desenvolupat sota pròrroga pressupostària, conseqüència directe de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern espanyol). Aquest increment (6%) podria semblar important però cal situar-lo en el context per entendre que aquesta xifra és del tot insuficient.

El primer que cal considerar és que aquest increment al voltant del 6% és en referència al 2017, atès que l’any 2018 ha estat en una situació de pròrroga pressupostària, per tant és un increment baix considerant un període de dos anys, sobretot quan els polítics no paren de dir que volen revertir les retallades. Seguint aquest ritme, costarà encara uns quants anys assolir els nivells del 2010 sobretot si es té en compte els efectes de la inflació.

Però hi ha encara un altre situació molt i molt preocupant. La consellera Vergés en la seva compareixença al Parlament de Catalunya, retent comptes dels seus 100 primers dies al govern, va deixar un titular que no hi ha per on agafar. La consellera va dir que l’exercici 2018 acabaria amb la despesa més elevada de la història del departament de Salut. Concretament va parlar de 1.500 milions gastats de més durant l’any 2018. És a dir, la consellera va anunciar un dèficit brutal de l’exercici econòmic de l’any passa. Ella ho ha intentar vendre com un “èxit” del seu partit quan en realitat aquest dèficit denota una gestió pèssima dels recursos. Segurament, quan la consellera va fer aquest anunci “triomfal” no tenia en compte que aquest dèficit tant elevat anirà contra el pressupost de l’any 2019, de manera que si ningú no ho arregla la disponibilitat pressupostària per aquest any no serà de +535 sinó de –1000 aproximadament. 

La única manera d’acomplir amb els compromisos adquirits amb els professionals i amb el sector, serà actuar transferint despesa cap a l’exercici següent (2020), i així fins que el sistema exploti. Gestionar eficientment és una exigència ètica i social, i no és tan senzill com alguns imaginen. De moment el pressupost 2019 neix amb un  tret important a la línia de flotació. En puritat hi haurà menys diners que els que hi va haver l’any passat.

Per això, quan alguns demanen que s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat per que així hi hauran més diners per la sanitat catalana, em costa molt acceptar-ho perquè amb el dèficit de l’any passat a Catalunya, farien falta molts més diners al pressupost estatal perquè això fos així... Mentre continuem gestionant malament i convertint un dèficit monumental en una proesa política de gran sensibilitat social, continuarem sent un país de tercera; amb república o sense república.

                    

Patronals i Metges de Catalunya, inicien una tímida aproximació

Les patronals del sector sanitari concertat s’han reunit amb el sindicat Metges de Catalunya, per intentar apropar postures davant de la convocatòria de vaga prevista entre els dies 18 i 22 de febrer.  El proper dimarts dia 5 de febrer, hi ha convocada una reunió de mediació a la seu del departament de Treball en la que les parts en conflicte, i amb l’absència del CatSalut, intentaran establir les bases per aconseguir algun acord que permeti desconvocar la vaga. La reunió que han celebrat no es pot considerar que hagi significat cap avanç; ha estat una mera presa de contacte. Ha quedat clar que sense la intervenció directa o indirecta del CatSalut no es poden aconseguir recursos addicionals per satisfer algunes de les demandes dels metges, tot i que hi ha qüestions que no requereixen noves aportacions dineràries al sistema de salut.Veurem si el CatSalut aconsegueix escapolir-se de la negociació, i en tot cas caldrà que el compromís de la consellera Vergés de fer de facilitadors d’una entesa entre el sindicat mèdic i les patronals sigui certament efectiu, no es quedi en un simple anunci i serveixi per desconvocar la vaga. Recordem que la vaga té les seves arrels en el descontentament del col·lectiu mèdic que no ha vist en cap cas compensat l’esforç que han fet mantenint ininterrompudament la qualitat de l’assistència aquests últims deu anys, malgrat les retallades, amb una considerable pèrdua del seu poder adquisitiu. Per reblar el clau només ha faltat que en aquesta última negociació del conveni col·lectiu les reivindicacions mèdiques no hagin estat tingudes en consideració per unes patronals amb una visió de curt abast.

Aquesta no hauria de ser la imatge de la negociació entre
el CatSalut i Metges de Catalunya 

Metges de Catalunya ha convocat la continuació de la vaga dels metges dels centres concertats que es va començar la última setmana de novembre passat, i que es durà a terme entre els dies 18 i 22 de febrer, amb marge de temps suficient per poder negociar acords que permetin desconvocar-la. Tot i que la consellera de Salut Alba Vergés, havia anunciat la seva intenció que el departament de Salut fes de “facilitador” del diàleg entre les patronals del sector i el sindicat Metges de Catalunya, la reunió d’avui s’ha dut a terme per una trucada del sindicat a les patronals demanant si volien tenir una trobada amb ells, abans de la reunió de mediació del dia 5, que havia convocat el departament de Treball. La resposta de les patronals ha estat immediata i la reunió s’ha dut a terme, tot i que no ha servit per apropar postures. Segurament tampoc era el moment, però es bo que hi hagi diàleg, que es parli, i que s’intenti arreglar per part de les patronals haver deixat de banda les reivindicacions dels metges a l’hora de pactar el conveni col·lectiu del sector. Sembla doncs que avui per avui, aquell paper de facilitadors dels acords que la consellera Vergés havia anunciat, encara no ha produït efectes.

De la reunió es desprèn que si el CatSalut no s’implica en la negociació serà molt difícil trobar camins d’entesa. I això perquè les patronals tenen les mans lligades; no poden acordar una major despesa si el CatSalut prèviament no dona el seu vist i plau; no es pot fer cap pacte que impliqui una despesa sense que el CatSalut garanteixi que hi posarà els diners necessaris per assumir-la. En entrades anteriors he defensat que el CatSalut hauria de ser present en aquestes negociacions, atès que els consorcis sanitaris i les empreses públiques del sector li pertanyen. Molts metges que han convocat la vaga seran metges del CatSalut; així, directament.

Per la seva banda el CatSalut sap quina serà l’assignació econòmica que rebrà dels pressupostos de la Generalitat per aquest any 2019, i aquest pressupost incorpora com a aportacions noves, les despeses derivades dels acords del conveni col·lectiu signat al novembre, però no inclou les reivindicacions del metges que varen quedar fora. Per tant, el CatSalut intenta no implicar-se en la negociació perquè no té marge econòmic per negociar, i les patronals sense la benedicció del CatSalut tampoc poden hipotecar unes despeses que després els centres concertats no les podran pagar. Quina és la clau de volta de la situació?.

Certament la sortida és complicada. És una d’aquelles ocasions en les que l’art de la política juga un paper fonamental. L’empatia entre les parts en conflicte és del tot necessària. Patronals, sindicats i també del CatSalut haurien de entendre’s per el bé dels serveis sanitaris públics. La primera vaga dels metges de la concertada del finals de novembre passat es va tancar malament i ara n’estem pagant les conseqüències. El malestar mèdic és molt elevat i aquest conflicte no es pot tancar en fals com l’anterior. Per tant, cal molta ma esquerra, però sobretot cal política. La POLÍTICA amb majúscules és la que permet resoldre conflictes; no crear-los. I aquest conflicte requereix política, molta política...  


  

El departament de Salut s’enroca: no hi haurà negociació amb Metges de Catalunya

Després que la consellera Vergés deixés clar que el departament de Salut no es sentia interpel·lat per la vaga de metges dels centres concertats anunciada per els dies del 18 al 22 de febrer, representants del CatSalut i del sindicat Metges de Catalunya han mantingut una trobada que ha acabat sense cap mena d’acord.

Contràriament al discurs oficial, la vaga de metges de la sanitat concertada interpel·la directament al CatSalut. No es pot defugir la responsabilitat de l’atenció sanitària pública a la població quan el Servei Català de la Salut “és el garant de l’atenció de salut i de l’accessibilitat als serveis sanitaris de la població de Catalunya”     

Els representants del departament de Salut s’han enrocat en les posicions ja conegudes i han reiterat que no volen negociar les reivindicacions dels metges per respecte a l’autonomia de les parts que van subscriure el segon conveni del SISCAT. En aquesta reunió, a la que han assistit per part de l’administració Marta Chandre (subdirectora del CatSalut), Marta Álvarez (gerent d’Entitats Participades del CatSalut) i Xavier Rodríguez (director de Serveis del departament de Salut), el CatSalut ha deixat clar que no vol participar en la negociació per desconvocar la vaga que els metges tenen convocada, i que en tot cas faran de “facilitadors” perquè el sindicat i les patronals puguin arribar a una entesa. És exactament el mateix discurs, paraula per paraula, que va fer la consellera Vergés va fer quan va ser entrevistada al programa “El matí de Catalunya Ràdio”. 

Per la seva part Metges de Catalunya ha fet un comunicat en el que acusa al departament de Salut de defugir de les seves responsabilitats atès que el Servei Català de la Salut és propietari i participa amb un 60% en els consells de govern de les empreses públiques i consorcis del sector, nomenant també als seus presidents i gerents. Per altre banda el sindicat denuncia que el respecte a l’autonomia de les parts amb que s’excusa el CatSalut, només es produeix quan a Salut li convé, fent referència a la interferència en el procés negociador del II conveni col·lectiu del sector concertat quan el CatSalut va donar instruccions a sindicats i patronals del que calia acordar, i es va comprometre a aportar els recursos per fer front a aquests acords si es que es produïen, com així va ser. El sindicat mèdic lamenta que no assistís a la reunió el director del CatSalut Adrià Comella. Tanmateix el sindicat deixa la port oberta a que s’enceti finalment una negociació i resten pendents d’una entrevista que han demanat al President de la Generalitat.

Certament estem en un moment delicat. Ho és per la posició del departament de Salut, que actuant així, aconseguirà tensar més la situació que no pas destensar-la. Fer política no és només aprovar normes al Parlament amb una orientació determinada, sinó que també és tenir ma esquerra per entendre’s amb uns i amb els altres. També és un moment delicat perquè fer veure que això dels consorcis no va amb el CatSalut, tindrà conseqüències. No es pot abandonar a la seva sort, al col·lectiu de metges que treballen als consorcis, al banc  de sang i altres empreses públiques. Si el propi CatSalut té en el seu organigrama una gerència d’Entitats Participades, com es pot desentendre del que passi en aquestes entitats?. En aquest sentit, les funcions d’aquesta gerència són prou clares com per entendre que els conflictes laborals que es produeixin en aquestes  institucions no li són alienes. 

Però a banda dels consorcis, cal tenir present que el Servei Català de la Salut és el garant i últim responsable de l’atenció sanitària dels catalans. Com es pot desentendre el departament de Salut del que succeeixi en els centres que presten aquests serveis als ciutadans en nom del CatSalut? Què vol dir que aquesta vaga de metges no va amb ells?.  La pàgina web del CatSalut defineix així a missió d’aquesta entitat: 

“La missió del CatSalut és garantir l'atenció sanitària de cobertura pública, integral i de qualitat a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, mitjançant una adequada adaptació de l'oferta a les necessitats de la població”

Com es pot garantir una atenció sanitària de qualitat si els metges encarregats de fer-ho estan de vaga? La vaga convocada per el sindicat Metges de Catalunya interpel·la directament al CatSalut i al departament de Salut. Intentar mirar a un altre banda és enganyar a la ciutadania i defugir les responsabilitats, i això és un fet molt greu. 

    

Una prova de lo contradictòria que és la realitat que viuen els metges l’hem tingut aquest passat dia 28 de gener quan la comissió negociadora del conveni es va reunir entre altres coses per resoldre l’equiparació salarial dels metges de l’atenció primària de salut. En aquesta reunió els sindicats que representen a infermeres, telefonistes, personal de manteniment, administratius, camillers, auxiliars, i alguns pocs metges varen decidir quant i com els metges d’assistència primària havien de cobrar l’equiparació amb els seus homòlegs dels hospitals, amb la connivència de les patronals i amb la disconformitat del sindicat Metges de Catalunya. Això no és normal en un país mínimament normal... En una negociació sobre la retribució dels metges, aquests queden fora de l’acord, i una majoria que no representa al col·lectiu mèdic decideix com s’ha d’aplicar aquesta equiparació. Increïble ! 

Calen solucions, no es pot continuar amb aquest sense-sentit, qualsevol col·lectiu ha de ser escoltat; els metges mereixen ser escoltats; el sentit comú diu que no es poden organitzar determinades funcions en un hospital o un CAP sense comptar amb els metges. La seva opinió i les seves aportacions són com a mínim tan importants com les de qualsevol col·lectiu. Perquè les patronals les deixen sempre de banda?  Perquè el departament de Salut se’n renta les mans? Alguna cosa no va...  

Si us plau, parlin. Acordin i desconvoquin una vaga que els ciutadans no mereixen...         

La consellera de Salut reapareix després de la seva baixa maternal (i II)

(...Continua de l’entrada anterior)

L’entrevista a la consellera Vergés va continuar amb la manca de professionals i les fuites d’aquests a comunitats veïnes atrets per el fet de tenir menys pressió assistencial i guanyar més diners. La consellera va explicar que havien organitzat el Fòrum de diàleg de professionals que va servir per identificar entre altres coses que la primària és un dels punts claus en els que actuaran per dotar-la de tots els professionals que calgui. Alba Vergés va dir que “hem de planificar les necessitats futures de metges, tot i que avui acaben medicina tants metges com els que els jubilen. Estem per sobre de la mitjana europea en metges, i en canvi ens falten infermeres. Però tot i així tenim problemes amb certes especialitats i en determinats llocs, però ho hem de solucionar. Sabem quines necessitats tenim a tot el territori, també als Pirineus i hem de posar les mesures per retenir el talent a tot el territori. Els hospitals de referència han de creure’s que ser de referència també vol dir col·laborar amb els hospitals més petits del seu entorn per aportar solucions quan hi ha manca de professionals en alguna especialitat”. 

Segons la consellera, el futur passa per reforçar el rol de les infermeres també a la primària. Les infermeres estan fent funcions que no les tenen reconegudes oficialment però en canvi les estan duent a terme. L’orientació de l’assistència primària cap a la comunitat és un camp on les infermeres tenen un important paper a jugar-hi.

També es va parlar de la incorporació dels metges de família acordats amb el sindicat Metges de Catalunya, i la consellera va explicar que dels 250 metges que es preveu incorporar ja ho han fet 30. També s’han pres mesures per portar a la pràctica la resta d’acords pactat amb el comitè de vaga.

En l’entrevista no podia faltar la polèmica arran del trasllat de l’oncologia infantil del Parc Taulí a Vall d’Hebron. En aquest tema la consellera va explicar que la qualitat de l’assistència que es presta requereix d’un conjunt de cassos suficients per mantenir l’expertesa dels professionals i va garantir que es continuarà fent a Sabadell el seguiment dels malalts per evitar tant como sigui possible els desplaçaments de Vall d’Hebron.

La consellera Vergés va estar molt poc precisa sobre el futur de l’Hospital de  Mora d’Ebre del que va evitar comprometre’s amb la seva forma de governança i es va limitar a explicar que el departament hi invertirà 5 milions d’€ per diferents millores.

L’entrevista va continuar parlant de la saturació dels serveis d’urgències dels hospitals, i en aquest punt la consellera va demanar que els afectats per situacions de possible urgència utilitzessin abans d’anar a l’hospital, els serveis del 061 CatSalut Respon, els CAP d’assistència primària i els CUAP, el mateix SEM i això descongestionaria els serveis d’urgències hospitalaris, i va insistir en que els col·lectius de risc es vacunin. Va defensar les avantatges del PLANUC i com aquest pla aprofita els recursos dels sociosanitaris per descongestionar els hospitals entre moltes altres mesures. 

“El problema de les urgències no és dels hospitals sinó també de com poden ingressar més ràpidament malalts en el sociosanitari, com potenciem l’hospitalització a domicili, com ens posem d’acord amb la primària perquè sigui més resolutiva, tot això exigeix molta feina que per primera vegada s’està fent amb la implicació de les gerències” va afegir Alba Vergés.

En aquest punt toca un altre aclariment a banda: que la consellera digui que és la primera vegada que s’estan fent les feines que ella ha enumerat, només s’explica pel fet que ella desconeix que és el que s’ha estat fent a Salut abans que ella arribés al departament. Seria acceptable dir que ara s’intenten fer millor, però que és la primer  vegada que es fan...Hi ha afirmacions que no es poden fer amb tanta lleugeresa. La humilitat sempre és una bona companya de viatge. 

Sobre el rebrot del xarampió a Europa, la consellera recomana les vacunacions sistemàtiques atès que són necessàries i remarca que cal insistir en que ens hem de protegir no només a títol individual sinó també col·lectivament. No ens hem d’alarmar, però hem d’estar absolutament vigilants. A Catalunya tenim un índex de vacunacions prou elevat amb relació a molts països europeus, però hem de mantenir-nos vigilants.

També es va parlar de la gestació subrogada, tema en el sembla que el comitè de bioètica espanyol es partidari de no regular-ho, mentre que el comitè català de bioètica sembla que sí, que ho vol analitzar. Sobre aquest punt la consellera Vergés va dir que “Intervenen molts drets en aquest tema, els de la dona, els dels infants... És una realitat que hi ha, però no és una prioritat. Cal tenir en compte que en aquests moments això no és un problema sanitari, sinó sobretot un problema jurídic”.

Tot seguit es va encetar el problema que es va generar l’any passat quan el conseller Comin volia comprar l’Hospital General de Catalunya. Sobre aquesta qüestió la consellera va dir que “la situació està com tal com estava; no hi ha novetats. És cert que el Vallès si concentra una quantitat de població molt gran, i el mapa sanitari preveia més dispositius en aquesta zona, però hem de mirar que necessitem ara, amb la realitat actual de població i si el Vallès necessita un reforç continuarem la línia del conseller Comin, però ho hem de continuar estudiant”. 

Sobre el problema del maltractament de nadons la consellera va explicar que en el cas del nadó que va morir recentment a Vall d’Hebron no hi va haver cap problema en l’atenció clínica que va rebre el nen en els diferents dispositius sanitaris en els que va ser atès, segons demostra la investigació que s’ha dut a terme. Això no treu que no  es pugui revisar circuits i protocols per millorar les actuacions de futur. Sobre la ingesta  d’alcohol en l’embaràs la consellera va dir que es fan i es continuaran fent campanyes perquè les dones embarassades deixin  de consumir alcohol ni que sigui mínimament.   

L’entrevista va acabar amb un comentari sobre  del ministre Borrell que com és sabut ha volgut menystenir el nombre de ferits de l’1-O . Sobre això la consellera Vergés va dir “Jo li vaig dir mentider, perquè no hi ha un altre paraula per qualificar les afirmacions del Sr. Borrell. El seu comentari posa en qüestió la integritat dels professionals sanitaris que van atendre als més de 100o ferits. Li diré mentider tantes vegades com toqui”.

I fins aquí el que va donar de sí l’entrevista a la consellera Vergés.