diumenge, 20 d’octubre del 2013

Comissió de Salut al Parlament (I)


Balanç dels 6 primers mesos del 2013

Compareixença de Josep Maria Padrosa



El passat dijous 17 d’octubre es va celebrar al Parlament de Catalunya la Comissió de Salut. La sessió del matí queda fora de l’abast d’aquest blog. Tanmateix qui la vulgui seguir pot fer-ho a través d’aquest l’enllaç.

Per la tarda va comparèixer el conseller de Salut Boi Ruiz, per donar comptes de l’activitat assistencial del primer semestre del 2013 en comparació amb el mateix període de l’any 2012. Hi faré poc èmfasi per que sempre és millor comparar activitats d’un any per l’altre, i per tant ja tindrem ocasió de poder-ho fer quan les dades estiguin més consolidades i corresponguin a un exercici complert. Tanmateix l'amic Toni Iruela està preparant una valoració sobre l'Atenció Primària i Comunitària que penjarem al blog properament.


En la seva última intervenció en la Comissió de Salut
el conseller Ruiz estava visiblement molest
per la manca d'ètica d'alguns.
Cal assenyalar en primer lloc la consolidació d’una tendència que es ve observant aquests darrers anys que està molt lligada a la crisi brutal que el país està patint, i que fa referència a la disminució de les targetes sanitàries.

Pel que fa a l’Assistència Primària, destacar una disminució de les vistes als equips d’atenció primària del 1,1% degut a les noves tecnologies que possibiliten l’accés virtual a determinades consultes.

En els cas de l’atenció especialitzada, indicar que continua la tendència observada des de fa ja alguns anys, d’una disminució progressiva de les visites als serveis d’urgències hospitalaris.  Les dades indiquen un increment del 2,5% pel que fa a les visites a consultes externes, i un lleuger decrement del nombre total d’altes (0,4%), tot i que les altes quirúrgiques continuen augmentant. Les llistes d’espera en general presenten millores en el temps d’espera en determinades patologies, llevat d’alguns cassos en els que el temps d’espera està incrementant-se (cas de la cirurgia cardíaca). En el seu conjunt, les llistes d'espera poden haver augmentat al voltant del 12%.

Més enllà del conjunt de dades que es van facilitar, la Comissió tenia interès per la compareixença del director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa. El Dr. Padrosa havia estat injustament acusat al més de juny d’haver afavorit a la seva anterior empresa (Fisiogestión) per que encara tenia poders de la mateixa.  Aquesta acusació injusta, va arribar fins extrems inimaginables, atès que algun malintencionat va arribar a confondre tenir poders amb tenir accions, i es va arribar a dir que el Dr. Padrosa havia afavorit a les “seves” empreses.

L'honorabilitat del Dr. Padrosa és indiscutible. Què passa
ara amb aquells que l'han volgut desprestigiar per
obtenir rèdits polítics, fent mal a la persona? 
Ara el Dr. Padrosa ha comparegut a la Comissió de Salut per aclarir tots els dubtes que alguns havien generat al voltant de la seva honorabilitat. En la seva compareixença el Dr. Padrosa va exposar el seu llarg currículum (quasi 30 anys de dedicació) que es va iniciar com a inspector mèdic a l’àrea del Barcelonès Nord i Maresme a l’any 1984. D’aquests quasi 30 anys de professió, Padrosa n’ha dedicat 8 a l’activitat privada i per tant quasi 22 a l’activitat pública. D’aquests 22 anys dedicats a l’activitat pública, el Dr. Padrosa ha estat lligat durant quasi 20 anys, bé a l’ICS bé al CatSalut, ocupant sempre càrrecs de responsabilitat en el Departament de Sanitat.  El Dr. Padrosa va explicar que va accedir a la Direcció del CatSalut al gener del 2011, i  des d’aquella data, només ha signat amb Fisiogestión les clàusules anuals que es deriven del concurs públic que hi va haver al 2006, i que com a director del CatSalut té l’obligació de signar amb tots el proveïdors dels serveis de salut de Catalunya. Aquestes clàusules incorporen les tarifes que el CatSalut paga, i l’activitat que el CatSalut compra cada any, i les tarifes són públiques, aprovades pel Consell de Direcció del CatSalut i sempre es publiquen al DOG. Per tant, cap tracte de favor a Fisiogestión atès que aquesta empresa ha estat sotmesa als mateixos condicionants  i a les mateixes tarifes que la resta d’operadors en el camp de la Rehabilitació.

El Dr. Padrosa també va explicar que quan al 2012 es va aprovar fer el nou concurs de Rehabilitació ell va demanar per escrit al conseller, que atenent al seu càrrec anterior i tenint en compte que Fisogestión es presentaria al concurs atès que és un dels principals proveïdors del sector, fos reemplaçat com a òrgan de contractació. Cal dir que el Director del CatSalut és per llei l’òrgan de contractació d’aquest organisme. El conseller Boi Ruiz va dictar una Resolució per la qual el director del CatSalut quedava rellevat com a òrgan de contractació per aquest concurs específic, i assumia les funcions el Subdirector del Servei Català de la Salut. Per tant, tot impecable. No es pot criticar res del procediment seguit. 


En el seu torn de preguntes la majoria de diputats van donar a entendre que no han entès res. Només l’exconsellera de Salut Marina Geli i el diputat de CiU van orientar correctament el tema dels poders. Els poders del Dr. Padrosa eren poders ficticis. Quan ell va deixar Fisiogestión dies abans del seu nomenament com a Director del CatSalut, va signar la seva quitança, i per tant va tancar tota vinculació amb l’empresa anterior. Que Fisiogestión no revoqués els poders del Dr. Padrosa, en tot cas només es pot explicar per una praxi inadequada d’aquesta empresa, mai del Dr. Padrosa. Per tant, el Dr. Padrosa era apoderat, cert, però ni disposava materialment dels poders ni tan sols sabia que encara ho era.

Els diputats de ERC, PPC,  ICV, Ciutadans i CUP, han incidit en una incompatibilitat mal entesa atès que tres assessories jurídiques diferents de l’Administració no ho han considerat així, i algun d’ells ha dut la demagògia a extrems preocupants parlant de les “seves empreses”, de conflicte d’interessos, etc. Al final m’ha agradat molt la intervenció del conseller Ruiz que ha tancat la compareixença, visiblement molest per algunes acusacions del tot injustes que s’han hagut de sentir. Ha demanat respecte a la l’honorabilitat de les persones,  ha negat que en aquest país es puguin saltar les lleis a la torera i nomenar a qui vulguis, i ha denunciat a aquells que parlen “d’incompatibilitats basades en allò que interessa que sembli i no en allò que realment és”

Tanmateix, ens toca fer una reflexió: ha quedat clar que el Dr. Padrosa és un home honest. Qui repara ara el mal que li han fet? Està clar que en un país democràtic, tothom pot dir allò que cregui oportú, però també està clar que aquells que juguen amb l’honorabilitat de les persones per obtenir rèdits polítics, aquells que llancen acusacions falses, aquells que dissenyen estratègies de desgast polític sense cap mena de consideració a la persona, el propi sistema democràtic els ha d’aïllar.  No tot si val.


dimecres, 16 d’octubre del 2013

Premis TOP 20, 2013



L’Hospital Universitari Mútua de Terrassa és el gran guanyador d’aquest any amb 5 guardons aconseguits


El segueixen el Consorci Hospitalari de Vic i el Consorci Sanitari de l’Anoia amb 3 guardons cadascun 

Ahir dimarts 15 d’octubre es van donar  a conèixer els guardons TOP 20 corresponents a l’any 2013  que organitza l’empresa IASIST des de fa 14 anys. L’acte es va celebrar a Madrid amb la presència d’unes 200 persones (la gran majoria d’elles, dels hospitals guardonats)

L'Hospital Univesitari Mútua de Terrassa ha estat el gran
guanyador dels guardons TOP 20 d'aquest any 2013 
Aquest any els premis s’atorgaven en l’apartat de “Gestió Global” i en cada una de les àrees clíniques  de “Sistema Nerviós”, “Respiratori”, “Cor”, “Cirurgia Digestiva”, “Dona” i “Atenció al pacient crític”. Han participat 162 hospitals de l’Estat espanyol, 127 dels quals pertanyen al Sistema Nacional de Salut i 35 són privats. S’ha atorgat un total de 55 guardons que s’han repartit entre 44 hospitals de tot l’Estat. Els guardons TOP-20 pretenen identificar les millors pràctiques  en qualitat, funcionament, i eficiència econòmica.

Del total d’hospitals guardonats (44), 18 són catalans, el que significa que un 40,9% dels hospitals guardonats són d'aquí. Per altre banda, els hospitals catalans han aconseguit entre tots 28 guardons dels 55 que s’han repartit el que implica que un 50,9% dels guardons se’ls han endut els hospitals catalans.
La relació de guardonats és, pel que fa a hospitals catalans, la que s’indica tot seguit. La relació complerta es pot trobar en aquest enllaç.

El Consorci Hospitalari de Vic ha aconseguit també
uns molt bons resultats
Grans hospitals de referència regional i nacional de l’SNS
  • Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu - Hospital Clínic: 1 guardó en gestió hospitalària global.
  • Hospital Universitari Germans Trias i Pujol: 1 guardó en gestió hospitalària global.
  • Hospital Universitari de Bellvitge: 1 guardó en gestió hospitalària global.
Hospitals amb especialitats de referència
  • Consorci Sanitari de Terrassa: 1 guardó en gestió hospitalària global.
  • Hospital Universitari Mútua de Terrassa: 5 guardons, 1 en gestió hospitalària global, 1 en l’àrea de respiratori, 1 en l’àrea del sistema nerviós, 1 en l’àrea de la dona i 1 en l’àrea de cirurgia digestiva.
  • Hospital Universitari Arnau de Vilanova: 1 guardó en gestió hospitalària global. 

Grans hospitals generals
  • Consorci Hospitalari de Vic: 3 guardons, 1 en gestió hospitalària global, 1 en l’àrea del cor i 1 en l’àrea del sistema nerviós.
  • Fundació Hospital Asil de Granollers: 1 guardó en l’àrea del sistema nerviós.

Hospitals generals mitjans
  • Hospital Sant Joan de Déu de Martorell: 1 guardó en gestió hospitalària global.
  • Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi): 2 guardons, 1 guardó en gestió hospitalària global i 1 guardó en l’àrea de la dona. 
  • Consorci Sanitari del Garraf: 1 guardó en gestió hospitalària global. 
  • Consorci Sanitari de l’Anoia: 3 guardons, 1 guardó en gestió hospitalària global, 1 guardó en l’àrea de la dona i 1 guardó en l’àrea de cirurgia digestiva.
  • Hospital de Tortosa Verge de la Cinta: 1 premi especial a hospitals de gestió directa.
  • Consorci Sanitari Integral. Centre Atenció Integral Dos de Maig: 1 guardó en l’àrea de respiratori.

Hospitals generals petits
  • Hospital Comarcal de Sant Bernabé: 1 guardó en gestió hospitalària global.
  • Hospital de Campdevànol Comarcal del Ripollès: 1 guardó en gestió hospitalària global.
  • Hospital Comarcal del Pallars: 1 guardó en gestió hospitalària global.
  • Hospital de Sant Jaume d’Olot: 1 guardó en l’àrea de la dona. 

El resultats del Consorci Hospitalari de l'Anoia han estat
força rellevants

Cal felicitar a tots ells pels èxits aconseguits, i més en un any complicat, amb retallades significatives en els pressupostos de tots aquests centres, fet que reforça encara més el mèrit que tenen. Aquesta felicitació s’ha de fer extensiva sobretot als treballadors d’aquests centres, que són qui ha patit amb més cruesa l’efecte d’aquestes retallades.



      



diumenge, 13 d’octubre del 2013

El Deute històric a la Seguretat Social, dels hospitals catalans de l'antiga XHUP



El ministre Montoro vol trencar un pacte de quasi 20 anys d’antiguitat


Si es confirma, el drama està assegurat



Aquests dies ha saltat l’alarma al Departament de Salut: segons sembla, el projecte de pressupostos de l’Estat per el 2014 que ha presentat el ministre Montoro, no inclou una disposició que des de fa 19 anys s’hi venia incloent sistemàticament, com a conseqüència del pacte que a l’any 93 es va fer entre el Departament de Sanitat i Seguretat Social de Catalunya i la Tesoreria General de la Seguridad Social i el Ministeri espanyol de Treball. Segons aquell pacte, i atenent al fet que la pràctica totalitat dels hospitals catalans de la xarxa pública havien adquirit un deute molt important amb la Seguretat Social, i compte tingut que el deute no es podia condonar per no establir precedents perillosos per les arques de la seguretat social, s’establia una moratòria que aplaçava el pagament del principal del deute per un any. I aquest aplaçament s’incloïa cada any en els pressupostos generals de l’Estat,  de manera que en la pràctica era com si el deute s’hagués condonat. El que si que es condonava era el recàrrec  dels interessos generats pel deute.


El ministre Montoro està en disposició de crear un greu
problema a la sanitat catalana
En concret, i per aquest any 2013, els pressupostos generals de l’Estat incloïen la disposició següent:

“Octogésima. Pago de deudas con la Seguridad Social de instituciones sanitarias cuya titularidad ostenten las Administraciones Públicas o instituciones sin ánimo de lucro.
Las instituciones sanitarias cuya titularidad ostenten las Administraciones Públicas o instituciones públicas o privadas sin ánimo de lucro, acogidas a la moratoria prevista en la disposición adicional trigésima de la Ley 41/1994, de 30 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para 1995, podrán solicitar a la Tesorería General de la Seguridad Social la ampliación de la carencia concedida a diecinueve años, junto con la ampliación de la moratoria concedida hasta un máximo de diez años con amortizaciones anuales.”
Les conseqüències de que el projecte de pressupostos   de l’Estat per al 2014 no incloguin aquesta clàusula poden ser tremendes, atès que a partir de l’1 de gener de 2014 la Tresoreria de la Seguretat Social estaria en disposició de exigir el cobrament de quasi 500 milions d’Euros que és la quantitat  del deute. Aquest deute es va produir any rere any, com a conseqüència del sub finançament  que històricament han tingut els hospitals catalans, que al no arribar a equilibrar els seus comptes un any i un altre, van prioritzar el pagament de nòmines i proveïdors i van deixar de pagar les quotes patronals a la seguretat social. La situació va anar  de pitjor a pitjor fins que l’any 1994 es va forjar l’acord que va tenir la seva primera visualització en els pressupostos de l’any 1995.  Com a contrapartida, els hospitals de la llavors XHUP es van comprometre a pagar religiosament les quotes patronals a la seguretat social, condició “sine qua non” per poder-se adherir a la moratòria.  


L'Hospital Clínic és un dels hospitals de la XHUP que va
arribar a tenir el deute més elevat amb la
Seguretat Social
Cal reconèixer que algun hospital, com per exemple el Clínic de Barcelona, en va fer un abús d’aquesta pràctica, i va arribar a deure una quantitat molt important propera als 25.000 milions de pessetes (uns 150 milions d’€), mentre per altre banda assumia fortes inversions com per exemple, poder disposar d’una de les unitats de diagnòstic per la imatge més avançades de l’època.
El cert és que el ministre Montoro en el seu afany per “ajudar” a Catalunya ha trobat aquesta possibilitat que difícilment deixarà escapar, coneixent com de generós és amb Catalunya a qui ni tan sols paga deutes reconeguts per Lleis vigents, com ara l’Estatut de Catalunya. Segons sembla, els diputats de CiU (i espero que els d’ERC, PSC i ICV també) intentaran que en el tràmit parlamentari que la Llei de pressupostos ha de seguir tant al Congrés com en el Senat, poder incloure una esmena per tal que les coses tornin a ser com eren. Si no s’aconsegueix el Departament de Salut ja s’ha afanyat a dir que Catalunya no té diners per pagar aquest deute.
Tot plegat em fa mala espina. Montoro és igual que un gitano i és molt probable que a canvi de introduir novament la disposició en la llei de pressupostos demani coses inacceptables per Catalunya. M’ho veig a venir...  


divendres, 11 d’octubre del 2013

Noves RAT a la sanitat catalana



L’opacitat del Departament, desvirtua la bondat de les mesures adoptades



Cirurgies complexes i parts, serán els afectats per les noves Reordenacions



Fa pocs dies els mitjans de comunicació donaven la notícia que les cirurgies complexes es centralitzarien en només 10 centres hospitalaris a Catalunya, i avui llegim que aquesta reordenació afectarà també als parts.

En el primer dels cassos, sembla que en la fase actual, aquesta reordenació de la cirurgia afectarà a la cirurgia vascular complexa, així com la cirurgia de genoll, maluc i esquena també complexes. En el cas de la cirurgia vascular que avui es fa a 22 hospitals de Catalunya, es vol arribar a que la practiquin només 10 centres, sobretot la cirurgia de caròtida i els aneurismes abdominals. Pel que fa a la traumatologia, el que es vol concentrar també en només 10 centres són les anomenades repròtesis (recanvis de pròtesis) així com les infeccions de pròtesi, que avui es fan en 30 hospitals a tot Catalunya. Els hospitals que les deixin de fer  s’hauran de centrar en assumir intervencions més bàsiques. Aquesta reconversió de la cirurgia complexa també afectarà a la cirurgia pediàtrica, i es deixarà de fer en aquells centres que només fan unes 10 o 15 intervencions a l’any.    

El Dr. Alex Guarga és qui lidera al CatSalut
l'elaboració de les RAT 

És evident que totes aquests reconversions signifiquen un estalvi important i una racionalització dels serveis, amb la que per força s’hi ha d’estar d’acord. Ara bé, es presenten diferents dubtes que el CatSalut no aclareix. En una entrada anterior al blog, ja vaig exposar avantatges i inconvenients d’aquest plantejament. Ara bé, de la mateixa manera que el CatSalut esgrimeix raons qualitatives per justificar aquestes actuacions (seguretat en l’obtenció de bons resultats assistencials), queden a l’aire interrogants que no aclareix ningú.

El més important són les llistes d’espera: què succeirà si determinades intervencions es concentren en 10 o 12 hospitals? El més probable és un increment notable de les llistes d’espera, atès que quiròfans ociosos no n’hi solen haver en cap d’aquests 10 0 12 grans hospitals. Una pròtesi infectada pot ser inclosa en una llista d’espera? Com pensa resoldre el CatSalut aquest problema? Està molt bé que de tant en tant ens vulguin anunciar aquest tipus de mesures, però és evident que en tot plegat hi ha una forta dosi d’improvisació. Entenc que s’ha de racionalitzar l’activitat d’aquestes cirurgies, és clar que si, però també entenc que en aquest procés de racionalització s’hi haurien d’incloure accions per pal·liar els efectes col·laterals d’aquestes mesures, i no tinc la impressió que hagi estat així. Què passarà quan els serveis quirúrgics d’aquests 10 o 12 hospitals s’hagin saturat i comencin a tenir llistes d’espera?

Les cirurgies complexes seran objete d'una RAT
Un altre RAT anunciada avui és la de concentrar el parts d’aquells hospitals que en fan pocs. Es posa l’exemple de l’Hospital de Sant Pau i el Parc de Salut Mar, però és evident quer la mesura per ser efectiva ha d’afectar a molts més hospitals a Catalunya. Hi ha molts hospitals de la xarxa pública catalana (SISCAT) que no arriben a fer un part al dia, i tot i així han de tenir tocoginecòleg,  pediatre, anestesista i llevadora de guàrdia, a més del personal d’infermeria necessari. Per tant es tracta d’una proposta del tot raonable, però una vegada més plena d’opacitat atès que en cap cas, a banda de l’exemple esmentat, es diu a quins hospitals afectarà. 

És una llàstima que el CatSalut, que ha dissenyat una molt bona eina no la utilitzi millor. No costa res explicar-li al sector quines són les RAT que té previst aplicar, quines són les raons de cada una d’elles, quin és l’estalvi de la reordenació, com es pensa incidir sobre els danys col·laterals que cada una d’elles pugui implicar, quin és el calendari d’aplicació, etc. Probablement algunes podrien generar polèmica, però és que ara totes generen conflicte pel fet de no haver estat explicades amb temps suficient ni a la societat, ni als prestadors de serveis, ni sobretot als professionals afectats, ni als interlocutors polítics. No tinc cap dubte que quan se li digui a alguns hospitals comarcals amb menys d’un part al dia, que han de deixar de fer parts, els telèfons del conseller Ruiz trauran fum per les trucades indignades de molts alcaldes de pobles de Catalunya, i tot per fer-ho malament i no explicar-ho, per que el plantejament és bo. 


www.rbaestudisiprojectes.cat