La immaduresa sindical a la sanitat de Catalunya

Com podem tornar a ensopegar amb la mateixa pedra

Segons algunes fonts properes a la negociació sindicats/patronals, sembla que en el procés de negociació de la lletra menuda del Conveni Sociosanitari que ha de recollir les propostes que al seu dia va fer el mediador, els sindicats es despengen amb una petició que em sembla pròpia del segle passat. En efecte, segons sembla, els sindicats posen com a condició per iniciar les negociacions que les patronals acceptin 4 alliberats sindicals per cada sindicat dels que van acceptar la proposta mediadora i això pel sector sociosanitari. No cal dir que quan ho vaig sentir no m’ho podia creure. I no m’ho podia creure per vàries raons.

La primera d’elles, fa referència als valors ètics de la societat. Avui el nivell d’atur a Catalunya és molt elevat; més de 600.000 catalans no tenen feina. Aquest nivell d’atur està propiciant drames socials que no tenen una solució senzilla: els desnonaments per no poder pagar la hipoteca, la mala alimentació de les famílies més vulnerables, el fet que en algunes famílies tots els seus membres amb possibilitats de treballar s’hagin quedat sense feina i sense cap tipus de prestació econòmica, etc. Doncs davant d’aquesta situació dramàtica venen els sindicats i demanen privilegis per que la seva gent tinguin un sou per la cara; un sou sense treballar. Pretendre això és senzillament burlar-se d’aquells que estan aturats i ho estan passant malament. És un menyspreu a tots els  aturats de Catalunya.

La segona raó és conceptual. Està clar que el sou dels treballadors respon a una contraprestació econòmica per un treball realitzat. Quin és el treball realitzat pels senyors alliberats dels sindicats?. Els treballadors d’un país, aporten un valor afegit a la societat o a les seves empreses en el cas de la iniciativa privada. Els sous no es regalen i es corresponen sempre a una contraprestació en valor per part del treballador. Quina és la contraprestació del alliberat sindical?

La tercera raó estaria lligada a la sostenibilitat i competitivitat del sistema sanitari. En uns moments en els que els ingressos de les empreses sanitàries han baixat més del 20% en 4 anys, fet que ha obligat a eliminar tant com ha estat possible les borses d’ineficiència de les organitzacions, ara venen els sindicats a demanar més ineficiència? A nivell europeu, s’està reclamant que Espanya recuperi la competitivitat perduda. És impossible fer-ho incrementant els costos laborals de les empreses sense generació de nou valor afegit.

Una quarta raó la situaria en el terreny dels VALORS (en majúscules). Com es poden demanar alliberats sindicals quan paral·lelament estem per exemple retallant prestacions als usuaris aplicant el copagament de farmàcia fins i tot als pensionistes? o reduint plantilles al màxim o no suplint les baixes, o incrementant les llistes d’espera?. Una mica més de dignitat no ens vindria malament...

Encara hi afegiria una cinquena raó: suposant que en el sector quedi alguna empresa que encara tingui capacitat econòmica (que és molt suposar), potser hauríem de deixar que fos aquesta empresa qui decidís com es gasta els diners i com prioritza les seves despeses. Tinc la certesa que si trobéssim una empresa amb capacitat econòmica, aquesta  preferiria gastar-se els recursos millorant l’atenció als seus clients, i reforçant el torn de nit, o millorant al qualitat de l’alimentació, o... està clar que en qualsevol cas és competència de les empreses decidir com es gasten els seus diners i com prioritzen les diferents necessitats que puguin tenir plantejades.

Segurament encara podria afegir-hi alguna raó més. Però em sembla que no cal ser redundant. Queda molt clar que a les portes de l’any 2014, el sindicalisme continua ancorat als any 80 i 90 del segle passat. Les coses han canviat, però no només per  a la societat en general sinó també per als sindicats que necessiten imperiosament un nou model de sindicalisme si no volen caure en problemes importants de supervivència. I aquesta supervivència ells l’han de superar també per la via de l’eficiència, i no per la via de la subvenció directa o indirecta. Les coses afortunadament han canviat també per als sindicats. Res tornarà a ser com era, i la “bona vida” dels sindicalistes tampoc ho serà.

Finalment una reflexió sobre l’estil de negociació duta a terme fins ara per sindicats i patronals. Tots els convenis signats fins a la sanitat pública catalana tenen un factor comú: reducció d’hores i més salari el que ha portat al cap d’uns quants convenis a tenir un cost  de l’hora real treballada dels més elevats. No diré que les conseqüències de negociar sota aquest plantejament siguin les que han causat la situació actual de manca de recursos a la sanitat, però sens dubte hi ha contribuït.  Si us plau, no tornem a cometre el mateix error! 

www.rbaestudisiprojectes.cat    

Els límits ètics de les retallades

La sanitat pública catalana està a punt del col·lapse si hi han més retallades

Des de l’últim pressupost del govern tripartit i els que portem de CiU (en total 4 exercicis pressupostaris), els recursos que els governs catalans han destinat a la sanitat catalana han anat baixant any rere any, d’una manera important.

Fins ara, aquestes retallades han afectat sobre tot a les retribucions del personal sanitari, a les llistes d’espera de determinades patologies i a la butxaca dels usuaris del sistema sanitari que han estat colpejats per el govern de l’Estat a l’incrementar el copagament de la farmàcia. També han afectat a la facturació dels centres assistencials, que han vist com les seves “vendes” al CatSalut baixaven com a conseqüència de la reducció de la compra de serveis que el CatSalut ha aplicat, així com la reducció del preu unitari al que el CatSalut paga els serveis que compra. Les “tarifes” del CatSalut han estat afectades per les rebaixes fetes, però a més per la no actualització segons l’IPC.

El conseller Ruiz huaria d'intentar evitar més retallades 

Les empreses sanitàries són les que en certa mesura han pogut salvar millor la situació, atès que per evitar el tancament s’han vist obligades a transferir als treballadors en tot o en una part molt important l’efecte de les retallades, a través d’ERO, reduccions salarials, i reduccions d’altres avantatges socials de que gaudien els treballadors. Són doncs els treballadors de la salut els que han suportat majoritàriament els efectes de les retallades i en menor mesura els usuaris per les llistes d’espera o el copagament de farmàcia. Les empreses sanitàries són per tant les que tot i pagar les conseqüències de les retallades, ho han fet a un nivell molt inferior. Tanmateix val a dir que les empreses han hagut de suportar increments d’IVA, l’increment dels subministres (aigua, llum i combustibles), la revisió de preus dels seus proveïdors, etc., etc.

Segurament, encara queden àmbits de l’Administració de Salut en els que poder retallar: Tant al Departament de Salut, com al CatSalut, com a l’ICS, com a altres ens del Departament continuen existint bosses d’ineficiència constituïdes per un nombre elevat de funcionaris que no aporten valor afegit al sistema sanitari. Cal doncs acabar amb aquests privilegiats que continuen tenint una retribució a canvi de no aportar res a la societat. I l’existència d’un sol d’aquests personatges, deixa sense cap mena d’explicació mínimament ètica l’existència de les retallades. Mentre hi hagi en el sistema persones que se’n gaudeixen sense aportar cap valor afegit, les retallades no tenen justificació.

El conseller Mas Colell hauria d'evitar proposar més
retallades a Salut

Tota racionalització dels serveis per assolir un sistema de Salut més eficient, la societat civil l’accepta i l’acceptarà. El sentit comú serveix per entendre que quan no hi ha recursos per pagar un servei públic, el primer que toca és reduir les despeses supèrflues que hi ha al voltant d’aquest servei públic. Si tot i així continuen havent-hi problemes de sostenibilitat del sistema, cal afectar als costos del sistema, que és el que s’ha fet fins ara amb les retallades. I si en una tercera fase el que cal és retallar les prestacions del servei públic, llavors fins i tot toca demanar responsabilitats als causants de tot plegat. Fins avui a Catalunya hem cremat una d’aquestes tres fases: la segona. El govern de Catalunya té l’obligació d’afrontar d’una vegada, la primera d’aquestes fases i reduir al mínim possible la munió de gent que té contractada per no aportar res. Ho ha de fer imperativament abans de tenir la necessitat d’abordar una tercera fase que si fos necessària hauria d’implicar la dimissió de molta gent.

És per això que l’altre dia jo feia el comentari de la manca de visió d’uns líders, que en uns moments de retallades, quan les prestacions dels serveis de Salut al nivell que ara els coneixem estan en perill, no es poden prendre decisions que són molt difícils de comprendre per una societat que veu com en els fons és ella qui està pagant els plats trencats de la crisi. En aquest sentit és un error polític, però també estratègic i sobretot ètic, que amb l’excusa de les RAT (que són del tot lògiques i necessàries), es transfereixin diners del sector públic a la iniciativa privada opaca. I no cal ja ni dir,  a la iniciativa privada amb ànim de lucre i amb la seu social fora de Catalunya.

En Sanitat, a Catalunya, no només no estem construint estructures d’Estat, sinó que les que teníem i que s’hi podrien considerar les estem malmetent incorporant-hi elements forans distorsionadors.  Els problemes de la sanitat pública catalana s’han de resoldre amb la gent d’aquí, i ara més que mai. Entitats per fer-ho n’hi ha, i líders per assumir-ho també. Només cal la voluntat de que sigui així i deixar-se d’acords de difícil comprensió, com a mínim per la ciutadania. Els negocis privats en la sanitat pública no tenen cabuda en un moment de crisi profunda i amb les retallades que se'n deriven. 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Enric Agustí podria haver dimitit

Era el gerent del CatSalut de la Regió Sanitària de Barcelona i la Regió Metropolitana de Barcelona

Avui s’ha conegut que Enric Agustí, gerent de la regió de Barcelona i Metropolitana del CatSalut, hauria presentat la seva dimissió. Pel que ha transcendit sembla que el Dr. Agustí podria ser víctima col·lateral del cas INNOVA. 

Fa molts anys que conec a l’Enric Agustí: des de la seva etapa en el Consorci Hospitalari de Catalunya, el seu pas per la direcció general del CatSalut, posteriorment per Reus com a gerent de l’Hospital Sant Joan de Reus i tornada al departament de Salut. Posaria la ma al foc per ell, i per tant, tinc el total convenciment de la seva innocència de qualsevol cosa que se li vulgui imputar. L’Enric Agustí és un home honest.

Enric Agustí, bon arenyenc i excelent gestor

Aventurar situacions en aquestes circumstàncies és massa agosarat. Desconec quines són les autèntiques raons que estan al darrere d’aquesta dimissió, però començo a entreveure que el judici al Sr. Josep Prat i la seva actuació a INNOVA, presumptament podria portar  danys col·laterals a persones innocents, que si han pecat d’alguna cosa és de bona fe davant el que el Sr. Prat els hauria pogut induir a fer. Sobretot pel que fa a determinades  contractacions .

Fins que no es coneguin més detalls de la dimissió, es fa molt difícil especular sobre les causes més enllà del que ja he comentat més amunt. És per això que no m’hi estendré més.   Només lamentar que un bon professional de la gestió es vegi arrastrat per un “tsunami” del qual ell no és responsable; en tot cas n’és la víctima com a conseqüència d’estar on estava, en el moment en que hi era. Si en el seu lloc, en aquell moment n’hi hagués hagut un altre, avui la situació seria la mateixa, però amb aquest altre com a afectat. Són ben bé els danys col·laterals als que el americans al·ludeixen sovint en els seus conflictes internacionals.   

No se que passa últimament, però  uns dels pocs bons gerents que hi havia al sistema sanitari, han desaparegut del primer nivell de la gestió. Ara ha estat l’Enric Agustí; fa uns mesos va ser en Xavier Corbella ex gerent de l’Hospital de Sant Pau. I això és lamentable. Al sector els bons gerents no abunden; si que pel contrari hi ha molts blufs que en un moment donat semblen qui sap què, però que el temps situa ràpidament al seu lloc. No és bona notícia pel sector que els bons professionals del sistema ho hagin de deixar. No abunden

El Dr. Agustí en la època en que era gerent de
 l'Hospital Sant Joan de Reus, acompanyat de
José Augusto Garcia Navarro 

I com que no abunden, la tasca de substituir a l’Enric Agustí no serà gens senzilla. Fins que no es trobi  a la persona idònia, pot passar temps, i a l’àmbit de la Regió que dirigia el Dr. Agustí hi ha centres que no poden esperar a que arribi un nou substitut no se sap quan. Vall d’Hebron, Clínic, Sant Pau, Mar, Sant Joan de Déu, Bellvitge, Germans Trias, Taulí, Mútua de Terrassa  etc., són hospitals que requereixen solucions als seus problemes, i l’Enric Agustí feia molt bé la seva feina.

Com que el seu substitut no serà fàcil trobar-lo, tampoc ens hauria d’estranyar massa que s’opti per la solució de fer que la responsabilitat de gestionar aquesta macro regió, sigui assumida pel propi Director del CatSalut, en Josep Maria Padrosa, que atenent a la càrrega de treball que ja té, possiblement acabi delegant en Francesc Brosa, persona que fa ja molts anys que està al CatSalut com a subdirector. Tot són suposicions; caldrà veure com va  evolucionant tot plegat les properes setmanes.

Acabo expressant tot el meu suport a l’Enric Agustí, que de cap manera mereix passar per aquestes situacions. Confio que ben aviat al tornem a veure entre els bons gestors de la sanitat catalana

www.rbaestudisiprojectes.cat

Debat de política general al Parlament: Propostes en Salut.

Resolucions que afecten al Departament de Salut

En suspens els plantejaments actuals que afecten a ICS i Hospital Clínic

Escrit per Dr. Toni Iruela

Metge de Família. EBA Vallcarca SLP.

@airuelal  

Fa unes setmanes vaig escriure un post en el que destacava el que al meu judici el propers temes d’interès en el curs 2013-2014 serien el pressupost del Departament de Salut/CatSalut, la manca de conveni al sector sanitari, les RAT, l’esperat nou model de compra de CatSalut, els treballs del Pacte Nacional de Salut, l’informe final de la Comissió d’investigació de Salut del Parlament, document que valori model de contractació pròpia en salut, les reformes pendents a l’ICS, Hospital Clínic i Sant Pau, el desenvolupament del Pla Interdepartamental de Salut Pública i els treballs del Consell Assessor del Govern en salut així com les eleccions al COMB.

La setmana passada va finalitzar al Parlament el debat de política general. Intentaré en aquest post fer un breu resum de les principals propostes de resolució consensuades en polítiques sanitàries i en salut per la centralitat del Parlament que representen en Salut els grups parlamentaris de Convergència i Unió, Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i Grup Parlamentari Socialista:

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir l’assistència sanitària de cobertura pública a tots els ciutadans de Catalunya, i superar les limitacions administratives d’accés a la Targeta Sanitària Individual que es deriven de l’aplicació del RDL 16/2012. 
2. El Parlament de Catalunya expressa el seu rebuig a la Resolució general de la cartera de serveis del sistema nacional de salut i farmàcia del Ministerio de Sanidad, que estableix el copagament del 10% del cost dels medicaments que es dispensen als serveis de farmàcia hospitalària. El Parlament de Catalunya insta el Govern a establir els mecanismes compensatoris necessaris per garantir l’accés de tots els ciutadans als medicaments de dispensació hospitalària i ambulatòria.
3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a coresponsabilitzar els diversos àmbits de Govern per millorar els nivells de salut de la població mitjançant el Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP). 
4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a reforçar l’actuació sobre els determinants de salut i els factors de risc principals de les malalties cròniques, incorporant-hi la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia com una part nuclear de la cartera de serveis de salut per a la població amb la signatura del contracte programa ASPCAT - CatSalut i la inclusió en els contractes de compres de serveis d’Atenció Primària de Salut d’objectius de salut comunitària.
5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar l’Informe Anual de Salut de Catalunya, mitjançant l’Agència de Qualitat i Avaluació en Salut de Catalunya.
6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a reforçar la Central de Resultats del Sistema Sanitari integrant els indicadors de la central de balanços; fent pública la informació que genera al conjunt d’operadors del sistema sanitari, al Parlament de Catalunya i a la ciutadania, de forma exhaustiva i entenedora. 
7. El Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar una proposta, en un termini de sis mesos, que garantirà la independència de criteri de l’Agència de Qualitat i Avaluació en Salut de Catalunya.
8. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir l’accessibilitat als serveis sanitaris en base a criteris clínics i l’equitat en l’accés als resultats qualitatius, tant des d’un punt de vista social com territorial.
9. El Parlament de Catalunya insta el Govern a convocar un nou concurs per a la gestió dels serveis de transport sanitari, de forma que es compleixin els terminis legalment establerts per a la convocatòria i es garanteixi un servei més eficaç pel que fa a seguretat del pacient i temps de resposta, adaptat a les necessitats de la població i del territori.  
10. El Parlament de Catalunya insta el Govern a implantar el Pla integral per a l’atenció a les persones amb trastorns mentals, incloent-hi mesures per a la inserció laboral d’aquest col·lectiu i elaborant un nou pla especial per a l’autisme.
11. El Parlament de Catalunya insta el Govern a avançar en el desplegament dels consells de participació territorials amb la finalitat de generar la complicitat local necessària entre l’administració sanitària i el ciutadà al servei de les polítiques sanitàries públiques, que permetin incorporar les aportacions del territori en el procés de planificació, tant estratègica com operativa, del Pla de Salut.
12. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a dur a terme les actuacions necessàries amb relació a l’Institut Català de la Salut (ICS) per:
•  Mantenir-ne la titularitat pública.
• Incloure’l en l’epígraf d’entitats de dret públic dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, donant compliment a la naturalesa jurídica que li atorga la Llei 8/2007 de l’Institut Català de la Salut, amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament de la Llei i permetre que l’ICS evolucioni i es configuri com una veritable empresa pública més àgil, descentralitzada, eficient, sostenible, competitiva, adaptable als canvis i propera a les necessitats assistencials de la població, disposant dels mateixos instruments de gestió que la resta d’empreses públiques dels sector.
• En el marc del que disposa l’article 12 de la Llei 8/2007, promoure’n la integració territorial amb la resta de proveïdors de la xarxa sanitària d’utilització pública. 
13. El Parlament de Catalunya insta el Govern a iniciar el procés per dotar de personalitat jurídica l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona com a ens públic de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, garantint la presència del coneixement clínic en els òrgans de Govern i de direcció de l’hospital.
14. El Parlament de Catalunya insta el Govern a dotar financerament un pla de viabilitat que asseguri la sostenibilitat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la continuïtat de la seva activitat, analitzant el conveni signat entre el Servei Català de la Salut i l’Hospital per garantir que s’assignen al centre prou recursos per cobrir l’activitat sanitària que du a terme. També s’insta el Govern a revisar la configuració jurídica per establir amb claredat la titularitat pública de tots els òrgans de gestió i direcció del centre, a establir nous mecanismes de transparència i control de gestió que garanteixin la dedicació dels recursos públics de l’hospital a les finalitats fundacionals i a reforçar l’activitat de control per la Intervenció General de la Generalitat, el Protectorat de Fundacions de la Generalitat i les altres entitats de control.
15. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir que els plans de millora dels nivells de resolució i accessibilitat territorials vinculats a l’acompliment dels objectius del pla de salut responguin a criteris clínics amb objectius concrets d’assoliment de resultats, promoguin la coordinació assistencial entre les entitats del SISCAT d’acord amb el Decret 126/2010, de 14 de desembre, del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya.
16. El Parlament insta el Govern a impulsar la internacionalització del sector salut i del sistema de salut de Catalunya i, en especial, pel que fa a l’àmbit de la recerca de serveis, d’innovació i de recerca biomèdica.
17. Fer públiques al web del CatSalut, en un màxim de 7 dies des de la compareixença semestral del conseller de salut a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per explicar el balanç i els resultats de l’atenció sanitària.
18. Elaborar dins del Pla Interdepartamental de Salut Pública, a presentar abans de finalitzar el 2013, un programa de prevenció i detenció precoç de les malalties i trastorns mentals, amb especial atenció al suïcidi i les conseqüències en salut de les creixents desigualtats socioeconòmiques.

Des de el meu punt de vista, aquestes resolucions són una molt bona base pel document pel Pacte Nacional de Salut. En temps tan complicats i plens de tacticisme polític, caldria saber posar en valor el que ha aportat cadascú.

www.rbaestudisiprojectes.cat