Rectificar és de savis !

En una decisió presa a corre-cuita, el govern català va decidir tancar les comarques de la Cerdanya i el Ripollès, atesa l’escalada dels contagis per Covid-19 en aquestes zones. Aquesta situació és conseqüència immediata de la imprudència comesa pel “Procicat” quan va permetre una mobilitat excessiva als ciutadans durant el pont de la Puríssima. A aquesta imprudència de les autoritat sanitàries, cal afegir-hi la manca de criteri i de solidaritat de molts ciutadans que amb els seus desplaçaments a aquestes i altres comarques, no han fet més que escampar el virus. A més mobilitat més contagis: 10 mesos després de l’aparició de la Covid-19 a Catalunya, els catalans encara no ens hem après aquesta evidència. Alguna cosa falla a l’hora de COMUNICAR  

 

En una compareixença pública, el secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya Josep Maria Argimon va declarar, referint-se al pont de la Puríssima, que ell hauria pres unes mesures de més impacte, per protegir el sistema sanitari i les UCI. Aquesta explicació demostra d’una manera molt clara, que les mesures que es prenen al “Procicat”, tenen en compte altres consideracions a més de les purament sanitàries, i entre elles les relatives als interessos de l’economia i de la política. Els experts voldrien prendre “mesures de més impacte” però els polítics pensen en el vots i es decanten per mesures més flexibles, sense respectar allò que els experts consideren que seria ineludible fer.  

Tot i així, i per evitar mals majors que es traduirien en la pèrdua de més vides humanes, el govern va decidir el tancament de la Cerdanya i el Ripollès només dos dies després d’haver aprovat un Pla de Nadal valorat per tots els experts com complicat d’interpretar per totes les excepcions que contemplava, però sobretot com insuficient; un Pla de Nadal massa laxa, que no es corresponia amb la gravetat de la situació. Una vegada més els interessos de l’economia i de determinats lobbys i grups de poder passaven per davant dels sentit comú i de la salut de les persones.

 

El dia 18 de desembre el govern català aprovava endurir les mesures contingudes en el Pla de Nadal, i només 4 dies després, el 22 de desembre, el govern, per sorpresa, decidia tancar la Cerdanya i el Ripollès. Una acció feta de forma totalment improvisada però del tot necessària veient com estaven evolucionant els indicadors d’aquestes comarques. De fet, veus molt reconegudes com la del president de la Generalitat Quim Torra, demanaven que es prenguessin mesures més dures per intentar reduir l’expansió de la pandèmia. En aquesta ocasió, al president Torra, (destituït per penjar una pancarta en favor dels presos polítics i dels exiliats), el govern li va fer cas.

 

Tot i així els indicadors han anat empitjorant dia a dia, fet que demostra que les rectificacions dutes a terme no eren encara prou efectives. La velocitat de transmissió del virus continua estan per sobre de l’1, el nombre de nous contagiats es manté dia si dia també més a prop del 2000 que no pas del 1000 i per tant el risc de rebrot es situa a uns nivells gens esperançadors. Segurament per això, s’esperen noves mesures del govern per restringir encara més la mobilitat dels ciutadans. Recordem que l’expansió del virus i la mobilitat són directament proporcionals: a més mobilitat més expansió del SARS-CoV-2.

El “Procicat” tenia les projeccions de com evolucionarien els indicadors i per tant sabien molt bé el que podria passar amb les mesures preses, però varen preferir  contemporitzar excessivament amb els lobbys i gremis varis, més afectats per unes mesures més restrictives. Afortunadament el govern català ha reaccionat; tard i malament però ha reaccionat. I sembla que encara reaccionarà més els propers dies veient que la situació no millora. Caldrà fer més restrictives les mesures per intentar aturar un virus que també ha tingut al calendari com un aliat al seu favor: Nadal, Sant Esteve i diumenge han estat tres festes seguides i un pont diabòlic que ha fet que tot i les restriccions, molts ciutadans insolidaris hagin decidit anar-se’n de pont. Però parem atenció perquè vuit dies després tornem a trobar un aqüeducte similar amb tres dies més de festa seguits: any nou, dissabte i diumenge. Segurament, davant d’aquest calendari, el Procicat s’ha vist obligat a reaccionar endurint més les restriccions. Sigui pel motiu que sigui, cal aplaudir-ho i dir-li al govern que la protecció de la salut dels ciutadans ha de passar per davant dels interessos corporativistes dels diferents lobbys, gremis, i altres actors de la economia.

 

Rectificar és de savis. Dilluns sabrem quin és l’abast d’aquesta rectificació