El contracte amb la filial de Ferrovial pel rastreig dels contactes estrets de les persones contagiades de Covid-19, torna a estar en el punt de mira

El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, denuncia que aprofitant les facilitats derivades de l’aplicació de l’estat d’alarma, el govern de Catalunya ha contractat serveis a grans corporacions en detriment d’altres proveïdors de proximitat i més especialitzats en feines concretes. 

En la seva denuncia destaca el contracte del departament de Salut a Ferroser (filial de Ferrovial) pel rastreig dels contactes estrets de les persones contagiades de la Covid-19, per un import que supera els 17 milions d’€

 

 

Segurament, el pitjor fracàs del departament de Salut en la gestió de la pandèmia ha estat el rastreig dels contactes estrets de les persones contagiades amb la Covid-19. Un rastreig que està costant als ciutadans més de 17 milions d’€ i que en la pràctica ha aportat molt poc valor afegit a la lluita contra l’expansió de la malaltia. Aquest contracte va ser rebutjat per els professionals sanitaris des de l’endemà mateix que es fes pública la seva existència. Un contracte que hauria estat molt més efectiu si aquests diners s’haguessin invertit a l’assistència primària, en lloc de ser regalats a una empresa privada, amb l’únic afany de treure el rendiment econòmic més elevat per als seus accionistes. 

Segons opinions de professionals que han estat molt a prop de l’execució d’aquest contracte, la gestió de Ferroser ha estat un desastre absolut atesa la manca d’especialització en aquest àmbit, i per l’excessiva rotació de les persones contractades, sense cap experiència. Com que per altre banda els sous dels teòrics rastrejadors són molt baixos, i tenen contractes temporals de curta durada, quan han adquirit certa experiència han de deixar la feina, són substituïts per altres persones de nou sense experiència. D’aquesta manera, a Ferroser, els resulta impossible dotar a aquest servei d’una certa expertesa a l’hora de fer la feina. Un fracàs en tota regla, i un ús dels diners públics si més no, discutible.

 

Fent una mica d’història cal recordar que aquest contracte va ser qüestionat des del primer moment per els propis professionals de la primària i per algun col·legi professional, a banda d’insinuar-se alguna mena de tracte de favor, atès que un dels principals directius de l’empresa Ferroser és germà del president d’ERC. Fins i tot el Parlament de Catalunya, al mes de juliol passat va aprovar una moció en la que es demanava al departament  de Salut la rescissió immediata del contracte. 

 

Han anat passant els dies i a Salut ningú ha mogut fitxa al respecte. Només la consellera Vergés quan un periodista li va preguntar perquè no s’havia rescindit encara el contracte va al·legar raons econòmiques assegurant que la rescissió del contracte costaria més diners que acabar-lo de complir. Un argument lamentable per justificar que Salut no feia cas a una moció que emanava del Parlament de Catalunya.  

Ara l’afer ha tornat a cobrar actualitat quan el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya ha denunciat públicament que la major part de les contractacions fetes per el govern català durant la pandèmia, aprofitant les facilitats derivades de la declaració de l’estat d’alarma han estat fetes a grans corporacions, fet que ha jugat en contra d’empreses locals, de proximitat, que també haurien pogut assumir les tasques encomanades a aquestes grans corporacions, afectant així la lliure concurrència. I entre aquests contractacions ha assenyalat alguns contractes fets a empreses que no estaven especialitzades en la matèria que els ha estat contractada, posant d’exemple el contracte de Salut amb la filial de Ferrovial. Destacant que en aquest cas, i en altres, ni s’ha rendit comptes de l’aplicació del contracte, fet que comporta una manca absoluta de transparència.  En opinió del director de l’Oficina Antifrau a l’hora de fer un contracte d’emergència cal una relació directa i immediata entre l’empresa contractada i l’objectiu del contracte, situació que en el cas de Ferrovial no es donava de cap manera. A més ha assenyalat que el contracte va ser suspès durant un temps, fet que demostra clarament que no hi havia cap necessitat imperiosa que justifiqués una contractació d’emergència. 

 

I és que la dona del César a més de ser honesta ho ha semblar, i en el cas que ens ocupa, tal com s’han produït els fets, de semblar-ho, no ho sembla massa.