Mentre Alemanya, Itàlia, Holanda, Portugal i Regne Unit, implanten noves restriccions de cara a Nadal i Any Nou nosaltres anem des-escalant com aquell que res. Veient com el govern català relaxa les mesures de prevenció contra la pandèmia es diria que la Covid-19 a Catalunya és cosa del passat, però lamentablement la situació és justament la contrària. Les dades del coronavirus ens porten directes a la tercera onada tal com diferents experts han pronosticat.
Coneixent les capacitats de molts dels professionals que prenen decisions al departament de Salut, tinc el convenciment que aquesta actuació, en certa mesura caòtica, del govern català es deu a les fortes pressions que des del poder econòmic s’exerceixen sobre el poder polític. No hi ha cap altre explicació.La pela, és la pela...
Resulta difícil entendre perquè el govern català està alleugerint les mesures per evitar la propagació de la Covid-19. Resulta difícil entendre perquè alguns responsables del departament de Salut, amb capacitat tècnica més que sobrada, cedeixen tot i saber que cedir és contraproduent. Resulta difícil saber on es prenen realment les decisions que afecten a la salut dels catalans. Resulta difícil entendre que és el que realment està passant.
El cert és que les dades de propagació de la pandèmia són molt preocupants. Després de la relaxació de mesures prèvies al pont de la Puríssima, diferents experts pronosticaven que la tercera onada era inevitable. Uns la preveien per Nadal i altres la post-posaven al mes de gener, però tots coincidien en que hi hauria tercera onada. I no és només el pont de la Puríssima on es concentrava el perill, sinó i sobretot, a les celebracions del Nadal i Any Nou on pot acabar de configurarar-se aquesta tercera onada que pot ser demolidora.
Resulta incomprensible que molts països europeus estiguin prenent més mesures restrictives de la mobilitat dels seus ciutadans davant de les festes de Nadal, i nosaltres aquí les anem relaxant. Alemanya, Itàlia i Holanda, Portugal o el Regne Unit entre d’altres països, han decidit que aquests Nadals seran diferents pels seus habitants mentre que nosaltres en esforcem per intentar que aquests Nadals s’assemblin tant com sigui possible als Nadals d’anys enrere. Anem just en direcció contrària al que el seny sembla indicar. Per això també resulta difícil entendre perquè el departament de Salut encara manté el seu Pla de Nadal.
On és el problema? Perquè fem les coses al revés de com les fan els països del nostre entorn? Quins són els interessos que ens porten a deixar de banda la protecció de la vida de les persones més febles davant la pandèmia? No ho sé explicar, no ho acabo d’entendre.
Entrant en el terreny de les hipòtesi, només se m’acut respondre als diferents interrogants assenyalant al departament d’Economia com un dels responsables de les decisions que s’estan prenent a Catalunya en matèria de salut pública. I és que els antecedents em porten de manera molt evident a aquesta conclusió. Quan Catalunya encara tenia un govern al complert, i quan les comarques de Ponent eren objecte d’un rebrot important de Cvid-19, el president Torra volia confinar aquell territori per evitar l’expansió de la pandèmia. Qui si va oposar? El conseller d’Economia i vicepresident del govern Pere Aragonès amb l’inestimable suport de la consellera de Salut, que van intentar evitar el confinament de la Terra Ferma. Afortunadament per a tothom, el llavors president de la Generalitat Quim Torra es va poder imposar i passant per sobre de les traves del conseller Aragonès en va decretar el confinament perimetral de la comarca. Aquests fets semblen provats, atès que han estat fets públics i cap dels afectats els ha negat o replicat. Per tant, si al juliol ja s’actuava d’aquesta manera, intentant suavitzar mesures, és lògic pensar que en l’actualitat està passant quelcom de similar, i ara amb l’afegit que el president Torra ja no hi és. Per tant, sense poder-ho assegurar, sembla més que evident que de nou, el departament d’Economia està sent un fre a les iniciatives que els tècnics del departament de Salut prendrien en una situació com la que estem patint.
Tanmateix ens hem de preguntar perquè Economia actua d’aquesta manera, i la resposta és evident. Els interessos econòmics de les grans corporacions, les grans patronals, i sembla que ser que algun sindicat, estan pressionant dia si, dia també, per aconseguir que la vida dels ciutadans torni com més aviat millor a la “normalitat”. Defensen que els restaurants obrin amb les mínimes limitacions possibles, defensen que l’oci nocturn funcioni amb normalitat, defensen que s’obrin les pistes d’esquí del Pirineu tot i que França tingui les seves tancades, defensen que la gent vagi a les grans superfícies en lloc de comprar a les botigues de proximitat, defensen en definitiva que els ciutadans continuïn gastant-se els diners, per que així ells puguin viure millor.
Malauradament no tenim un govern capaç de plantar cara a tots aquests pocavergonyes que pensen molt més en els seus comptes corrents que no pas en la salut dels seus conciutadans. Els poders econòmics són els que amb la seva actitud estan a l'origen d'aquest caos en que s'està convertint la lluita contra la pandèmia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada