Els contagis es multipliquen arreu, i el virus s’escampa perillosament per barris, pobles i ciutats. Mentre tant, associacions professionals de diversa índole protesten per les mesures preses per l’autoritat sanitària, col·lectius de descerebrats es manifesten sense mascareta i sense guardar cap distància, dient que això de la pandèmia és un invent del poder establert, i els ciutadans marxen de vacances omplint platges i indrets de muntanya, com si això de la Covid-19 fos cosa del passat. Tots plegats ens ho hem de fer mirar...
Que l’Agència de Salut Pública de Catalunya està fent tot el possible per acotar els límits de la pandèmia és una realitat. S’ha passat d’un actitud reactiva, actuant quan el virus ja s’havia manifestat a una actitud molt més proactiva anant a buscar al virus en aquells punts en els que es detecta una incidència elevada de contagis. Aquesta estratègia d’atac al virus seria efectiva si anés acompanyada d’una actitud assenyada per part de la ciutadania però malauradament no és així.
Aquest mes d’agost molts ciutadans han decidit fer vacances com si no passés res. Alguns han modificat els seus hàbits i molts d’ells enlloc d’anar-se’n de viatge a països més o menys exòtics, ha triat majoritàriament fer vacances dins de la mateixa Catalunya, seguint les directrius propagandistes de molts pobles de la nostra geografia, de manera que els pobles de la costa però també els dels Pirineus s’han vist envaïts per estiuejants que a banda de l’equipatge duien també amb ells el temut Sars-Cov-2, i d’aquesta manera els esforços de l’Agència de Salut pública per intentar acotar i acorralar geogràficament al virus se n’han anat a norris. La mobilitat de les persones és incompatible amb l’aïllament del virus.
L’administració és culpable perquè ha permès que la ciutadania incrementés molt la seva mobilitat deixant que les vacances es fessin amb una certa normalitat. Això és fruit de la voluntat del govern espanyol d’intentar perjudicar el mínim possible a la indústria turística que només ella representa més del 12% del PIB de tot l’Estat, i aquesta permissivitat de l’Estat s’ha vist reforçada per els governs autonòmics que han intentat persuadir als seus ciutadans que les vacances d’aquest any tan estrany es fessin en els seus respectius territoris. I la Generalitat també ha caigut en aquest error.
Per la seva banda les autoritats sanitàries s’han inhibit força de la realitat. A Catalunya en concret la consellera Vergés ha continuat gesticulant, parlant de totes i tots, com no podia ser d’altre manera, però més enllà de la ja conegut lema “mans-mascareta- distància” i aplanar la corba, no ha transmès cap altre directriu als ciutadans que han marxat de vacances.
En aquest repàs de responsabilitats sobre la situació actual no es pot deixar de banda a determinats jutges, alguns dels quals deuen haver fet màsters de Salut Pública en la Universitat Juan Carlos I aquella que regalava títols a determinats alumnes “importants”. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tombar un decisió de Salut per fer tancar bars i restaurants a la 1 de la matinada, mentre que també un jutge lleidatà va tombar el confinament de la comarca del Segrià. Per la seva banda, un altre jutge madrileny ha declarat nul·la la decisió de l’Autonomia de Madrid, que prohibia fumar a l’espai públic si no es pot garantir la distància de seguretat. Tot plegat una casa de barrets, que per cert, a partir d’avui també hauran de romandre tancades a Catalunya, a no ser que algun client habitual aconsegueixi que algun jutge també anul·li aquesta decisió.
Per últim cal parlar de la responsabilitat dels ciutadans; o millor dir, de la irresponsabilitat de molts ciutadans. En efecte, molta gent ha marxat de vacances com si estiguéssim en plena normalitat; com han fet altres anys s’han desplaçat a les seves segones residències a la costa o a la muntanya, i aquells que no disposen d’habitacles propis han cercat hotels i altre recursos turístics per assegurar-se les vacances d’agost. El resultat és imaginable: l’alta mobilitat dels ciutadans de Catalunya ha comportat rebrots arreu. Fins i tot les comarques del Pirineu s’ha vist afectades per un increment notable de contagis.
Tot plegat diu molt poc de la maduresa de la societat que entre tots estem construint...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada