Planificar les necessitats de professionals garanteix un sistema sanitari de qualitat (II)

Dr. Marc Ramentol:,

“Tot i que estem d’acord en la recuperació del poder adquisitiu dels professionals, aquesta és una iniciativa que no es pot prendre des del Fòrum de Diàleg Professional, atès que aquest Fòrum no té les competències per això. Si ho féssim estaríem generant frustració entre els professionals. Aquesta competència correspon a la MPAG” 

“De les set especialitats d’infermeria reconegudes, només n’hi ha una a Catalunya que tingui un reconeixement: la de llevadora... el 92% de les infermeres que exerceixen a Catalunya són generalistes i no tenen reconeguda una especialitat”

“L’avaluació dels professionals tindrà un estímul positiu per que s’hi presentin voluntàriament: a aquell petit percentatge de professionals als que es detecti alguna mancança en alguna parcel·la del seu camp de coneixements, se li oferiran gratuïtament, durant la seva jornada laboral, els cursos de formació que es requereixin... No ens plantegem de cap manera que sotmetre’s a aquesta avaluació sigui obligatori.”

(...Continua de l’entrada anterior)

La conversa va continuar amb l’exposició per part del Dr. Marc Ramentol de la segona línia de treball que es va marcar quan va accedir a la direcció general de Professionals del departament de Salut. Es tracta de la creació de l’Observatori de la Qualitat de la Contractació Laboral que “serà realitat quan acabi aquest primer trimestre si la llei electoral ens ho permet, atès que tindrem ben a prop les eleccions i no tenim clar si això ens afectaria o no. En tot cas ho faríem durant el primer semestre d’aquest any”. 

El Dr. Ramentol va continuar explicant que “aquest observatori en el que hi participen les entitats que ja varen donar suport al Pla de Garantia d’Estabilitat Laboral, i entre elles sindicats i col·legis professionals de metges i infermeres, és un espai que neix amb tres objectius: el primer seria fer un seguiment de totes aquestes polítiques que es deriven del Pla Estabilitat, analitzant quin és el seu impacte en el sistema i com milloren les condicions de treball. El segon gran objectiu seria fer un seguiment de la contractació temporal. Sabem que les nostres entitats la necessiten; sabem que aquesta és necessària en alguns cassos però tenim la sensació que la podem ordenar de manera que millori la seva qualitat. Finalment el tercer objectiu seria el de les bones pràctiques en la conciliació de la vida personal, laboral i familiar”. 

La tercera línia d’activitat que el Dr. Ramentol té marcada coma objectiu seria el desplegament de les polítiques de desenvolupament de la professió infermera. En aquest sentit explica que “el decret de prescripció infermera la tramitació de la qual va ser interrompuda pel 155, tal com estava redactat ara ja no té molt sentit perquè l’Estat va modificar la seva normativa, i les modificacions es corresponen força amb el que nosaltres teníem previst; per tant el nostre decret s’ha de revisar. Hem de donar cobertura legal a funcions que les infermeres fan en el seu dia a dia, i hem començat a tramitar una norma legal que regula el procediment d’acreditació, i també hem de regular tota la qüestió dels protocols, que la normativa del govern espanyol ho manté captiu del Consejo Interterritorial de Salud i això no ens agrada, i nosaltres volem que aquests protocols que ja tenen elaborats molts dels nostres centres i equips assistencials puguin ser vàlids”. En aquesta tercera línia d’actuació és molt important el tema de les especialitats de les infermeres. Sobre aquesta qüestió, el Dr. Ramentol explica que “hi ha set especialitats d’infermera de les quals només una té avui en dia un reconeixement a Catalunya, que és la llevadora. Això per nosaltres és molt central perquè un 73% de les infermeres que estudien una especialitat a Catalunya són de la resta de l’Estat on majoritàriament tornen una vegada formades. Estem formant professionals que després se’n tornen als seus llocs d’origen. El 92% de les infermeres que estan exercint a Catalunya són generalistes i no tenen reconeguda una especialitat. Això és una mancança imputable al nostre sistema sanitari. Nosaltres no hem sabut desplegar un reconeixement a les especialitats d’infermeria i aquesta és una de les carpetes que m’agradaria desencallar. Un cop tanquem amb el col·legi professional i les organitzacions sanitàries quin és el model que volem, haurem de veure com això es reconeix en els llocs de treball de les infermeres".

La quarta línia de treball prevista en el programa del Dr. Ramentol és el  Desenvolupament Professional Continu. Explica que sota aquesta denominació s’hi inclouen aquelles actuacions que fan els professionals sanitaris, per fomentar la pràctica professional reflexiva, la formació continuada, o les estades a l’estranger entre altres activitats. “Volem construir un sistema de reconeixement de totes aquestes activitats que fan els professionals i que això tingui impacte al nivell que es consideri. Acabarem de decidir un model de reconeixement que ja està força tancat i el que falta fonamentalment és implantar-lo. Per això ens haurem de dotar d’una estructura normativa. El model preveu que aquesta avaluació i reconeixement sigui assumit per una mena d’organisme autònom amb la participació dels col·legis professionals, societats científiques, departament de Salut, i les organitzacions, que a partir d’uns estàndards de bones pràctiques professionals facin una valoració “peer to peer” de tots aquells professionals que s’hi vulguin sotmetre de manera voluntària. L’estímul positiu que farà que els professionals acceptin ser avaluats és que si es detecta algun professional amb alguna mancança en la seva formació, se li proporcionarà gratuïtament el reciclatge professional en horari laboral i la seva organització li posarà un substitut de manera que la formació que hagi de fer no impacti en el seu temps lliure. La re-certificació a Europa és obligatòria però per això cal una cultura que nosaltres encara no hem assolit. No ens plantegem que el sotmetre’s a aquesta avaluació sigui obligatori". 

(Continuarà...)

Planificar les necessitats de professionals garanteix un sistema sanitari de qualitat (I)

  

Fins fa ben poc, l’ordenament de les professions sanitàries i la planificació de les necessitats futures, no formaven part de les preocupacions més immediates de departament de Salut. És cert que alguns temes relacionats amb els professionals  sanitaris havien format part dels objectius de l’antic IES i posteriorment de la direcció general d'Ordenació Professional i Regulació Sanitària, però ni el departament de Salut i encara menys el CatSalut, havien mostrat una preocupació seriosa per el desenvolupament professional ni per la planificació de les necessitats de professionals i l’anàlisi de les noves professions que puguin sorgir en el futur. 

Una de les poques iniciatives que ha pres el nou equip que governa avui el departament de Salut, és precisament la de sortir al pas d’aquestes mancances i abordar seriosament la planificació de les necessitats de professionals atenent a noves realitats que van sorgint com la feminització de la professió mèdica, les noves tecnologies o les necessitats de conciliar la vida professional i  familiar entre altres. Per donar resposta a aquestes situacions s’ha creat la “direcció general de professionals de la Salut” que recull aquelles funcions que en matèria de professionals de la salut havien estat repartides en diferents àmbits de l’administració i n’hi afegeix de noves.

Fins ara, eren els col·legis professionals els que disposaven de les dades més rellevants sobre les característiques dels seus membres. Ara el departament de Salut s’afegeix com un actor important  en aquest procés, i per tant amb un treball conjunt amb universitats, i Col·legis professionals estarà en situació de preveure les necessitats d’un sistema sanitari públic que té en els seus professionals la pedra angular de la qualitat de la feina que fa.

El responsable d’enfrontar els reptes que aquesta nova direcció general implica és el Dr. Marc Ramentol, amb qui he mantingut una conversa per conèixer els seus objectius més immediats, i poder-los compartir amb els lectors del blog. Aquest és el resultat:  

El Dr. Marc Ramentol entén que la creació d’aquesta nova direcció general “és un reconeixement al fet que per fi els temes professionals estan a l’agenda política del departament de Salut”. Per tirar endavant les noves responsabilitats la nova direcció general es dota amb una part de l’estructura que ve de l’antiga direcció general d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària i es recuperen també algunes funcions de l’antic l’IES. Tot plegat constitueix la nova subdirecció general d’Ordenació i Desenvolupament Professional. “No és una gran estructura però estem treballant al màxim” afegeix el Dr. Ramentol. D’entrada el pla de treball que s’han marcat és realista i no va més enllà de desembre del 2019 com a màxim, per començar a tenir respostes sobre la taula ben aviat. “He preferit centrar-nos en 5 línies de treball concretes i m’agradaria poder presentar la feina feta al proper setembre; una feina que sigui el més transformadora possible a curt termini de manera que hi hagin coses que es comencin a notar amb immediatesa a la practica professional... Hem de fer una feina de disseny de model allà on no hi sigui de forma relativament ràpida i poder dibuixar formes d’implantació el més aviat possible”.

El Dr. Ramentol continua explicant que la primera línia de treball que s’han marcat ve determinada per el Fòrum de Diàleg Professional, que neix davant la necessitat d’entomar un debat difícil però que tothom entenia com a necessari. En l’etapa del conseller Comin hi va haver un debat intens en molts àmbits però ens havia quedat pendent abordar tota la temàtica dels professionals. “El Fòrum de Diàleg Professional és l’intent el més ordenat possible des d’un punt de vista metodològic per abordar aquest debat sobre els professionals sanitaris” va afegir el Dr. Marc Ramentol. 

El Fòrum de Diàleg s’ha dotat d’un any de termini amb l’objectiu que els resultats operatius i les polítiques concretes puguin estar enllestits al setembre del 2019, incloent les corresponents previsions pressupostàries. “Tanmateix anirem implementant solucions a mesura que es vagin aconseguint consensos amb polítiques transversals, sense esperar al setembre” aclareix el Dr. Ramentol. 

Com que la conversa deriva cap a la recuperació del poder adquisitiu dels professionals el Dr. Ramentol té interès en matisar quin és l’abast del Fòrum de Diàleg Professional. En aquest sentit explica que el Fòrum aborda la planificació i ordenació professional i abasta també qüestions relacionades amb la formació dels professionals però va més enllà de les discussions sobre les condicions salarials. “Hem constituït un Fòrum molt representatiu amb més de 70 entitats, algunes de les quals participen per primera vegada en aquest tipus de reunions com per exemple les universitats que s’han sentit molt agraïdes per haver estat tingudes en compte. És un conjunt d’entitats molt competents per arribar a solucions que ens comprometin a tots com a sector. Però aquest Fòrum  no som competents per a tot. Si el Fòrum decideix augmentar els salaris dels metges de l’ICS, generarem  frustració perquè la competència per fer això és a la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics de la Generalitat (MEPAG).Dit això és evident que cal fer un esforç per millorar les retribucions dels professionals però aquest esforç cal fer-lo en el lloc on pugui reeixir. La voluntat pel departament de Salut en millorar les retribucions dels professionals hi és i així s’ha manifestat moltes vegades, ara bé, no demanem al Fòrum de Diàleg que arribi a conclusions operatives sobre aquest tema perquè no és l’òrgan competent per a fer-ho”.  

El Dr. Ramentol continua explicant els avenços que s’han fet des de que a l’abril del 2017 el conseller Comin va presentar el Pla de Garantia d’Estabilitat Laboral, “s’han aprovat 13.000 places d’estabilització, l’ICS ha tret ja moltes places a concurs, més de 1.000 persones han accedit a un contracte fix, i aquest anys l’ICS traurà 3000 places d’infermeres i 700 de metges hospitalaris, per tant en aquest àmbit hem millorat molt".

(Continuarà...)

El bon comportament de les finances de la Generalitat es consolida

Per segon any consecutiu el dèficit català es queda dins dels limitis fixats per el ministeri d’economia espanyol.

Malauradament, aquests bon resultats econòmics es deuen en part a la pervivència  d’algunes de les retallades de l’any 2010 i posteriors en el sector sanitari públic, i en particular als baixos salaris dels professionals.

Tanmateix, cal reconèixer la bona gestió tècnica que s’està fent des del departament d’Economia. Altre cosa és la coherència de determinades decisions, i que aquestes siguin mínimament equitatives. 

Les finances de la Generalitat sembla que van ben encaminades. Partint d’un dèficit a l’any 2010 de 9.100 milions d’€ hem passat a l’any 2018 a un dèficit de 873 milions d’€. Una reducció superior al 90%. A banda de la bona gestió de l’equip del conseller d’economia Pere Aragonès, cal remarcar que això ha estat possible també gràcies a una millora considerable dels ingressos, però sens dubte, la gestió duta a terme per la conselleria d’Economia és remarcable.

Tanmateix, aquesta bona marxa de les finances de la Generalitat té els seus efectes col·laterals, i en el cas del sistema sanitari públic quests efectes col·laterals no són precisament positius atès que alguna de les conseqüències de les fortes retallades que el sistema va patir continuen persistint. S’està millorant, sense recuperar-se del tot, la dotació d’algunes plantilles, sobretot en l’àmbit de l’assistència primària, i en paral·lel s’està reduint la precarietat laboral d’alguns contractes. També s’ha fet un esforç amb les llistes d’espera, tot i que la situació encara no és òptima, i en matèria de farmàcia continuem allà on érem, fent pagar als jubilats, en funció de la seva renda, una aportació al cost dels medicaments. 

Hi ha però un estament, el dels professionals, que continua estant en la mateixa situació que estaven a l’any 2008. Les retallades salarials no han estat ni de bon tros compensades per els ridículs increments retributius que han experimentat els convenis col·lectius, on s’han pactat increments que en cap cas compensen la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors. Una situació del tot injusta que no admet cap explicació mínimament coherent. 

Que el departament d’Economia de la Generalitat ha fet una tasca molt professional a nivell tècnic és indiscutible, i per això als responsables d’aquests resultats tan positius se’ls ha de felicitar. Ara bé, paral·lelament a la felicitació se’ls ha de fer arribar la crítica per la manca de sensibilitat vers la situació retributiva dels professionals de la salut. No es pot acceptar que una bona gestió tècnicament correcta hagi de ser necessàriament injusta socialment. Crec que la gestió eficient i la justícia social són compatibles si els postulats tècnics els dotem d’un cert grau d’humanisme. 

En aquest sentit cal recordar que les “concessions” que Economia ha fet al sector sanitari públic, han estat una resposta a la pressió de les vagues, però en cap cas, abans de l’anunci de vagues, el govern català s’havia platejat  millorar les condicions retributives dels treballadors. Només la pressió de la vaga ha aconseguit doblegar la voluntat del departament d’Economia que té com a prioritat exclusiva la millora dels comptes públics. Però aquestes concessions tampoc han servit per massa. S’han desconvocat les vagues, cert, però el malestar dels professionals perdura. És un malestar que només desapareixerà quan els professionals se sentin compensats amb unes retribucions dignes que els apropin al poder adquisitiu del 2010.  El departament d’Economia té collat al de Salut. El control és força rígid, però la despesa segueix descontrolada, i una bona part del dèficit actual de les finances catalanes ve donat per el dèficit de l’ICS.

Sembla que el model sanitari d’Esquerra Republicana de Catalunya passa per que la prestació dels serveis sanitaris públics de Catalunya estigui centralitzada en una mena de gran ICS. Potser seria el moment de recordar-li al Sr. Pere Aragonès, vicepresident del govern català i conseller d’Economia que el dèficit que encara patim com a país i que entre altres coses no ens permet que els nostres professionals recuperin el poder adquisitiu, procedeix en bona part d’això que el seu partit voldria generalitzar a tot el país. Si avui, el prestador de serveis sanitaris públics a Catalunya estigués exclusivament en mans d’un gran ICS, segur que el departament d’Economia no hauria complert els objectius de dèficit que li ha marcat el govern espanyol. Es miri com es miri, l’ICS i el dèficit van agafats de la ma...    

Val a dir, per intentar ser objectius, que algunes EPiC del CatSalut col·laboren també intensament a fer créixer aquest dèficit del departament de Salut. No és només l’ICS qui genera el dèficit, sinó que les institucions sanitàries públiques del CatSalut també en són responsables.

Malgrat l’epidèmia de grip, els dispositius d’urgències dels centres sanitaris han donat una resposta satisfactòria

Llevat d’alguna situació puntual, aquest any no s’han produït saturacions alarmants dels serveis d'urgències, tal com havia succeït en anys anteriors.

Les previsions del PLANUC, la vetlla constant sobre el terreny de l’Àrea d’Atenció Sanitària del CatSalut, i la potenciació dels  Comitès Territorials, entre altres mesures, han estat claus a l’hora de prevenir situacions no desitjades.

La incidència de la grip està ja disminuint a Catalunya segons dades de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Aquest any l’epidèmia de grip s’ha manifestat amb una intensitat similar a la del any passat però desplaçada en el temps unes quatre setmanes. Això ha suposat que quan ha començat a adquirit nivells significatius, no ha coincidit amb el període de vacances del personal sanitari tal com va succeir l’any passat, i per tant la reacció del sistema ha pogut ser molt més intensa des del primer moment. 

Però no ha estat només aquest el factor que ha permès millorar la situació respecte a anys anteriors. Hi ha hagut altres intervencions derivades de les previsions del PLANUC que han estat del tot efectives. En aquesta línia cal situar en primer lloc la visió territorial que ha permès d’una banda exercir un control molt més directe sobre els proveïdors de cada territori, implicant-los en la necessitat de donar resposta efectiva a la situació que l’epidèmia de grip crea. En aquest sentit, els Comitès Operatius d’Urgències i Emergències de caràcter territorial, estan constituïts per professionals dels hospitals, assistència primària, atenció sociosanitària i servei d’emergències mèdiques, que han aprovat els respectius plans de contingències activant els diferents recursos sanitaris disponibles en funció de la incidència de la grip en aquell territori. Totes aquests decisions s’han pogut coordinar a través de les videoconferències que s’han dut a terme cada setmana amb aquests comitès territorials, i que han permès disposar d’un quadre de comandament general, amb un àmplia informació de la situació real de cada territori. 

Aquest any el CatSalut ha activitat un total de 23 plans de contingència territorial, amb la finalitat de establir les accions a realitzar en funció de la pressió assistencial existent en cada moment. Recordem que l’any passat se’n varen activar 19.  Tot plegat ha permès fer front a una situació complicada que s’ha resolt sense excessius problemes. Ja és el segona any consecutiu amb una situació controlada en l’època en que l’epidèmia de grip es manifesta amb més agressivitat. Però s’ha de dir que aquest any 2019, El CatSalut ha superat els bons resultats obtinguts ja a l’any 2018.

Són per tant dos anys de vigència del PLANUC i dos anys resolts amb uns resultats excel·lents pel que fa a la incidència de la grip. Cal posar en valor que durant dos anys consecutius el problema de les saturacions dels serveis d’urgències hagi deixat de ser una constant pràcticament diària en els mitjans de comunicació. És cer que puntualment encara ens podem trobar algues situacions compromeses, però també és cert que aquella generalització del problema sembla que ha passat a la història. El PLANUC és doncs el responsable d’aquesta nova situació que tant de bo es perllongui en el temps. I no seria just, parlar del PLANUC sense parlar de la Dra. Cristina Nadal que és la persona que més hores ha dedicat a que aquest Pla fos una realitat. 

Ara convé que aquest eina no es malmeti. Acabar-la de polir per aconseguir respostes encara més immediates si això és possible i millorar el drenatge de malalts a altres dispositius per evitar situacions de saturació en els serveis d’urgències hospitalàries. Paral·lelament, la introducció d’incentius/penalitzacions de caràcter econòmic a les institucions que no donin una resposta adequada a les necessitats també podria ser un element capaç de convèncer a aquells centres encara reticents i més inclinats a derivar problemes que no pas a resoldre problemes. Tot arribarà...

Vaig tenir ocasió de parlar ambla Dra. Nadal poc després que ella havia rebut l’encàrrec de fer realitat un Pla Nacional d’Urgències. En aquella conversa vaig manifestar la meva poca fe en que hi hagués alguna solució per evitar les saturacions als serveis d’urgències hospitalàries, partint de la base que dotar un servei d’urgències d’acord a les previsions de puntes màximes d’activitat seria econòmicament molt ineficient i injust perquè implicaria que atenent a que els recursos són escassos, no es podrien fer coses molt més necessàries. La Dra. Nadal va dir: “és cert, però podem coordinar molt millor els diferents dispositius de que disposem i si ho aconseguim segur que la situació millorarà”. Doncs bé, la Dra. Nadal i l’equip que li dona suport ho estan aconseguint. Que l'atenció d'urgències ha millorat en dona fe que tenim molt menys soroll mediàtic al voltant dels serveis d'urgències dels hospitals del sistema sanitari públic. La Dra. Cristina Nadal es mereix per tant una sincera felicitació.              

Avis a navegants: la “des-privatització” de l’Hospital d’Alzira està costant molts disgustos a la conselleria de Sanitat de la Generalitat valenciana.

Quan Carmen Montón, consellera de Sanitat de la Generalitat valenciana va decidir revertir la concessió a Ribera Salut de la gestió de l’Hospital d’Alzira, segur que no es podia imaginar que les coses no li sortirien tan bé com els seus assessors li havien assegurat.

Carmen Montón va ser nomenada ministra de Sanitat del govern espanyol tot just dos mesos mes tard d’haver revertit la concessió a Ribera Salut, però només va poder exercir el seu càrrec durant 100 dies a causa del seu màster a la Universitat Rey Juan Carlos I. 

A l’1 d’abril del 2018, la consellera de Sanitat de la Generalitat valenciana va fer efectiva la seva decisió de revertir la gestió de l’Hospital d’Alzira que gestionava la companyia Ribera Salud, per passar a ser gestionat directament per la conselleria que ella dirigia. Pocs dies després de fer efectiva la reversió varen aparèixer els primers problemes, i entre ells l’acomiadament de 12 treballadors de la direcció del centre.

La ministra Montón

Qui havia causat aquests acomiadaments no va poder seguir en primera persona tots els esdeveniments que es varen produir a posteriori perquè només dos mesos més tard de la seva particular des-privatització va ser nomenada ministra de Salut per el president del govern espanyol Pedro Sánchez. 

Ara, gairebé un any després de fer-se efectius aquells acomiadaments, els jutjats de lo social valencians han dictaminat que aquells acomiadaments eren nuls, i en el cas del l’antic director financer que portava 20 anys en el càrrec obliguen a readmetre’l i ressituar-lo en el càrrec, amb dependència directa del gerent de l’Hospital i en les mateixes condicions que tenia abans de l’acomiadament i amb l’abonament dels salaris deixats de percebre. Haurà, això sí, de retornar la indemnització percebuda quan va ser acomiadat. Aquest acomiadament és ja el cinquè que ha estat declarat nul dels 12 càrrecs directius que varen decidir presentar recurs als seus acomiadaments.

Fins ara, la Generalitat valenciana ha hagut d’abonar en indemnitzacions més de 300.000 € als 8 treballadors que no varen recorre els seus acomiadaments, i està a l’espera d’altres 7 judicis pendents de sentència però que amb els 5 precedents existents és pot preveure quin serà el seu resultat. 

El  “negoci” de la Sra. Montón , que volia "eliminar de l'equació el benefici empresarial" pot acabar resultant ruïnós per les arques de la conselleria de Sanitat valenciana. De fet la Sra. Montón no ha estat massa afortunada després d’haver pres aquella decisió. Dos mesos després de revertir la concessió de Ribera Salud al seu departament, va ser nomenada ministra de Sanitat del govern espanyol, càrrec que va ocupar durant 100 dies mal comptats. Al setembre passat es va saber que les notes del seu màster a la Universitat Rey Juan Carlos I (com no) havien estat alterades, i malgrat la defensa que d’ella va fer Pedra Sánchez es va veure obligada a dimitir del seu càrrec per no perjudicar la tasca del govern.

Aquest fet hauria de servir d’avís a navegants a Catalunya. A casa nostra sovint apareixen veus que defensen l’expropiació d’entitats privades sense ànim de lucre, pertanyents al SISCAT, que tenen contractes amb el CatSalut. Aquestes mena d’opinions van sorgint com el Guadiana: apareixen de tant en tant, desapareixen, i al cap d’un temps algú se’n torna a fer ressò. Els amants “d’una grande i libre” referint-nos exclusivament al sector sanitari públic, els que defensen el gran ICS totpoderós com a únic proveïdor dels serveis sanitaris públics, han de saber que determinades maneres de procedir poden acabar com el rosari de l’Aurora per poc que els tribunals de justícia actuïn amb criteris ben fonamentats, cosa que no sempre es així. Com que parlem de sanitat, diguem que pot ser pitjor el remei que la malaltia...

Per cert, el govern valencià del Sr. Ximo Puig i de la Sra. Mònica Oltra que parlen tant sovint de transparència, encara no han explicat els resultats econòmics d’aquesta reversió... Seria interessant saber-ne els resultats. 

Desconcert en el sector sanitari públic... anem per el camí del pedregar

Els metges de la sanitat concertada desconvoquen la vaga de la setmana vinent, però CCOO, SATSE i UGT en convoquen una de nova per la primera setmana del mes d’abril, una setmana abans de l’inici de la campanya electoral de les eleccions generals. Sortim de Màlaga... i ens fiquem a Malagón...

La nova mobilització és conseqüència de la negociació entre les patronals del sector i el Sindicat Metges de Catalunya, feta fora del marc de negociació del conveni col·lectiu, que ha indignat als sindicats que havien donat suport al nou conveni signat recentment. 

La sanitat pública catalana viu moments de desconcert derivats en bona part de la poca experiència dels directius del departament de Salut en matèria laboral. Des d’aquella irrupció del CatSalut en la negociació col·lectiva del mes de novembre passat, obsessionats en tancar com fos el conveni col·lectiu del sector concertat, el departament no ha parat de ficar els peus a la galleda. Deixar les reivindicacions dels metges fora del conveni col·lectiu va ser un error molt greu, i encara n’estem pagant les conseqüències. 

A partir d’aquell error, el CatSalut ha volgut restablir la normalitat però no han estat encertats a l’hora de trobar el camí adequat. No han negociat amb el sindicat mèdic, però tal com va exposar la consellera Vergés han fet de “facilitadors” entre sindicat mèdic i patronals per tal d’evitar la vaga mèdica que hi havia convocada per a la setmana vinent. I aquesta acció facilitadora ha funcionat, atès que Metges de Catalunya ha desconvocat la vaga. No és que els acords assolits donin resposta a totes les reivindicacions mèdiques, però Déu ni do. El sindicat mèdic necessitava poder presentar algun resultat positiu als seus afiliats per desconvocar la vaga, i més quan aquesta vaga no havia entusiasmat excessivament als metges i no es preveia que assolís un nivell de seguiment excessiu. 

Val a dir però que la negociació va ser llarga. Les patronals tenien la instrucció de donar sortida a les reivindicacions mèdiques intentant minimitzar els costos i procurant afectar el mínim possible els malmesos comptes dels centres concertats que porten anys veient com se’ls han reduït tarifes i la compra de serveis, i tenint que dedicar obligatòriament els petits increments de tarifa que s’han produït a millorar els salaris dels treballadors, però fet tot tan escadusserament que ni les empreses estan contentes ni els seus treballadors estan satisfets dels increments salarials tan minsos. 

Tot i aquesta disposició de les patronals a pactar amb Metges de Catalunya, hi va haver un  moment en el que la ruptura rondava l’escenari de la reunió. S’havia arribat a un acord i Metges de Catalunya el va voler modificar. Si és inacceptable que les reivindicacions dels metges no siguin tingudes en consideració durant la negociació d’un conveni del sector sanitari, és també reprovable que quan s’ha arribat a un acord, aquest es vulgui modificar a posteriori. Només la paciència infinita dels representants de les patronals va impedir la ruptura d’unes negociacions que finalment varen acabar bé malgrat la poca elegància i els pocs escrúpols d‘alguns.    

Tanmateix ningú comptava però, que aquest partit tingués una segona part del tot inesperada. Ningú havia previst que aquesta negociació feta al marge de la Comissió negociadora del Conveni, podria generar el rebuig dels sindicats que varen signar el conveni encara no fa ni 3 mesos. Una vegada conegut l’acord al que havien arribat Metges de Catalunya i les patronals, s’ha produït allò que ningú esperava i els sindicats CCOO, SATSE i UGT han fet arribar una nota a les patronals en la que expressen el seu malestar per aquests acords produïts fora del marc legal de negociació, trenquen relacions amb les patronals, posen sobre la taula noves reivindicacions més enllà de les acordades en el conveni col·lectiu, i anuncien una nova vaga a la sanitat pública per la primera setmana d’abril, just la setmana abans del començament de la campanya electoral de les eleccions generals del 28 d’abril.

És evident que la sanitat ha perdut el Nord. Mai havia anat com ara, de conflicte en conflicte i de mobilització en mobilització. Portem una mica més de mig any amb el nou equip al front del departament de Salut, i en aquest curt període de temps ja s’han convocat 4 vagues en el sector sanitari públic. Lamentablement s’estan batent tots els rècords... negatius.

Aquest acord entre patronals i el sindicat Metges de Catalunya, va ser sotmès per part de les patronals a una mena d’assemblea entre els gerents dels centres concertats, els quals hi varen donar el seu vist i plau expressant però el seu temor davant la falta de compromís del CatSalut a l’hora de finançar els costos que se’n puguin derivar. També va ser ratificat per Metges de Catalunya que va desconvocar la vaga, però res d’això ha resultat suficient: tornem a estar davant d’una nova convocatòria de vaga. Alguna cosa no funciona bé en el sector...         

Els consorcis sanitaris del Garraf i de l’Alt Penedès s’unifiquen

Feia ja mesos que el dos consorcis estaven treballant conjuntament, compartint serveis i la gerència dels centres. Han passat d’una aliança estratègica a una fusió. 

El nou consorci resol el problema del Consorci del Garraf, que al ser un consorci participat només per ajuntaments, estava del tot afectat per la LRSAL, i possibilitarà més i millors serveis per als habitants de les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf. 

El Consorci Sanitari del Garraf era l’únic consorci sanitari en el que la Generalitat no estava representada en els seus òrgans de govern. Era un consorci constituït  exclusivament per 6 municipis de la comarca del Garraf. Aquest consorci es va veure greument amenaçat per la LRSAL (Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local), que obligava a consolidar els comptes del consorci amb l’Ajuntament de Vilanova i a més obligava a que el personal del consorci fos personal dels ajuntaments consorciats.  

Aquesta nova situació va obligar a estudiar possibles sortides i aprofitant que al juliol de l’any 2015, el gerent del Consorci sanitari de l’Alt Penedès va deixar vacant el seu càrrec, es va aprofitar aquesta circumstància per unificar les dues gerències dels dos consorcis, atesa la proximitat física de les dues institucions. Va ser el primer pas cap a una fusió que finalment ha quedat consolidada a nivell formal. Aquesta ha estat, sens dubte, una de les millors mesures racionalitzadores preses a la sanitat catalana d'aquests últims anys 

Aquest treball conjunt del dos consorcis va permetre potenciar els serveis assistencials que cada un dels consorcis oferia a la seva població de referència a l’ensems que es racionalitzava la despesa. Finalment, 3 anys i mig després dels tímids intents inicials d’unificació, el govern de la Generalitat ha acabat formalitzant aquest nou consorci que passarà a denominar-se “Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf” i prestarà serveis sanitaris i sociosanitaris a 32 municipis de les dues comarques amb una població coberta d’uns 250.000 habitants.

En el Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf (CSAPG), adscrit al Servei Català de la Salut, hi participen el propi Servei Català de la Salut, el Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Consell Comarcal del Garraf, l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l'Ajuntament Sant Pere de Ribes, i el seu consell rector estarà integrat per aquests 13 membres:

Set representants del Servei Català de la Salut, designats pel conseller o consellera del departament competent en matèria de salut, a proposta del director o directora del Servei Català de la Salut. 

Dos representants de l'Ajuntament Vilafranca del Penedès.

Un representant de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Un representant de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes.

Un representant del Consell Comarcal de l'Alt Penedès. 

Un representant del Consell Comarcal del Garraf. 

La notícia de la unificació dels dos consorcis ha estat molt ben acollida en general per els diferents ajuntaments que integren el consorci que el veuen com la consolidació d’una oferta assistencial potent entre Tarragona i Barcelona i una solució per les greus amenaces sobre la viabilitat del consorci del Garraf, que es derivaven de la LRSAL comentada abans.

Aquesta unificació de serveis tindrà com a conseqüències immediates assolir una major eficiència assistencial com a conseqüència de la coordinació de serveis, guàrdies, etc. Tot plegat evitarà alguns desplaçaments a centres barcelonins perquè s’oferiran nous serveis a la població de referència, i permetrà potenciar la innovació, la recerca i la docència. També possibilitarà retenir el talent mèdic atès que els professionals disposaran d’unes estructures més potents que les que existeixen actualment, i tindran més incentius científics i professionals per romandre en aquestes comarques.

Com a institucions, formaran part del nou consorci l’Hospital-Residència Sant Camil de Sant Pere de Ribes, l’Hospital Sant Antoni Abad de Vilanova i la Geltrú, el Centre de Rehabilitació de Vilanova i Geltrú i l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès de Vilafranca.       

40 anys d’economia de la salut

La sala d’actes del Col·legi d’Economistes ha estat l’escenari on s’ha celebrat el 40 aniversari de la creació de la Comissió d’Economia de la Salut. Aquesta rama de l’economia vol aprofundir en la problemàtica de l’assignació de recursos en tot allò que afecta a la salut de les persones i als serveis sanitaris. Com que els recursos són escassos l’Economia de la Salut aprofundeix en l’establiment de prioritats, l’eficiència del serveis sanitaris, l’equitat en la provisió, el finançament dels serveis, etc. 

Aquells economistes que fa 40 anys varen tenir aquella inquietud de voler estudiar les relacions entre economia i sistema sanitari, van ser capaços de fer aportacions molt importants que varen incidir positivament en el sistema sanitari que avui gaudim a Catalunya. Es pot assegurar que sense la seva visió i els seus plantejaments, avui el sistema sanitari català no seria com és. La transcendència de les aportacions d’aquells joves economistes només es pot valorar amb la perspectiva que dona el temps   comparant com era el sistema al final dels any 70 i començaments dels 80, i com és ara. 

Tot i que els participants en la Taula han exposat els seus punt de vista d’una manera molt clara, cal destacar la intervenció final de Xavier Trias, exalcalde de Barcelona i exconseller de Sanitat entre altres càrrecs, que va viure en primera persona les aportacions d’aquest grup d’economistes, i que ha definit molt bé el que varen significar per a la sanitat catalana. Trias ha dit “vàreu ser capaços de generar una cultura nova...” Magnífic resum de com aquell grup de joves economistes van contribuir a fer una revolució positiva en el món de la sanitat, des dels diferents àmbits de treball en els que eren presents: l’administració sanitària, hospitals, industria farmacèutica, universitats, etc. 

La taula l’ha presidit el Sr. Francesc Raventós exdegà del Col·legi d'Economistes (any 1979), i han participat com a ponents: Sr. Joan Josep Artells, president de Sanidad, Comunicación y Gestión del Conocimiento, S.L; Sr. Lluis Bohigas, president de la Comissió d'Economia de la Salut del Col·legi d'Economistes de Catalunya; Sr. Vicente Ortun, economista, professor emèrit del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra i Investigador Principal del Centre de Recerca d'Economia i Salut de la UPF; i elSr. Joan Rovira, professor associat de la Escuela Andaluza de Salud Pública i Editor Principal de la revista Cost Effectiveness and Resource Allocation

Aquest és un resum de les diferents intervencions dels ponents:

El Sr. Francesc Raventós ha obert la Taula felicitant als organitzadors per l’encert d’organitzar una trobada com aquesta. Tot seguit ha explicat que fa 40 anys era tota una novetat dir que els sistema de salut havia de ser eficient. En la seva presentació de l’acte el Sr. Raventós ha recordat que l’economista Ernest Lluch va ser nomenat ministre de sanitat del govern espanyol de Felipe González.

Mirant cap al futur, el Sr. Raventós ha recordat que “la societat ha de garantir la continuïtat del sistema sanitari, amb tota les seves característiques i el nivell de qualitat, tot i que els recursos són escassos” i ha defensat que això només es pot aconseguir amb eficiència en la utilització d’aquests recursos, assegurant la sostenibilitat del sistema i mitjançant comportaments ètics. Tot seguit ha donat la paraula al primer ponent.

El Sr. Joan Josep Artells ha situat els orígens de l’Economia de la Salut en el món al final de la dècada dels 50 i començaments de a dels 60, i pel que fa a Catalunya ha marcat el trienni 1979-1982, com a punt fundacional de l’Economia de la Salut, referint-se als diferents esdeveniments que varen tenir lloc en aquells anys: Seminaris del Servei d’Estudis del Banc Urquijo (1979), I Congrés d’Economia (1979), Jornada d’Economia de la Salut (1980) i Jornada d’Economia dels serveis Socials (1982). Ha destacat la ciutat de Barcelona com a primer nucli a partir del qual es va expandir l’Economia de la Salut a la Península Ibèrica (Espanya i Portugal). Ha acabat la seva intervenció posant de relleu que existeix una asimetria entre el potencial del coneixement de que es disposa en l’àmbit de l’Economia de la Salut i la seva influència en les polítiques sanitàries. 

Tot seguit ha intervingut el Sr. Lluís Bohigas. En la seva intervenció i recordant aquell primer congrés de l’any 79 al que hi varen assistir 160 persones, Bohigas es preguntava que feien uns quants economistes en un món de metges i recordava que cap altre col·legi professional a l’Estat espanyol havia donat suport a l’Economia de la Salut. Bohigas ha destacat que avui un 93% dels gerents del sector sanitari són metges, en contraposició al National Health Service on no hi ha cap metge que gestioni un hospital. En aquest sentit  Lluís Bohigas ha explicat que animaven a joves economistes a treballar al sector sanitari i ha dit que gràcies a aquell impuls inicial el nombre d’economistes que ara treballen al sector farmacèutic i a l’administració sanitària s’ha incrementat molt. 

Seguint l’ordre de ponents, la següent intervenció ha estat la del Sr. Vicente Ortun. A banda de nomenar un per un i per diferents motius a bona part dels assistents a l’acte, el professor Ortun ha explicat la síndrome de Tucídides consistent en la confrontació armada entre l’emergent Atenas i l’hegemònica Esparta a la guerra del Peloponès i referint-se a l’economia de la salut, com aquesta ha guanyat reconeixement i valor científic i com el seu impacte ha tingut més efecte entre els professionals que no pas en l’àmbit polític. Ortún ha afirmat que l’economia de la salut no és una cosa només d’economistes sinó de tots plegats. Ha acabat la seva intervenció remarcant tres preocupacions: el deteriorament institucional que estem patint, el finançament públic de l’assistència sanitària i  el relleu generacional. 

L’últim ponent de la Taula ha estat el Sr. Joan Rovira, que ha centrat la seva intervenció explicant com va iniciar-se en el terreny de l’economia de la salut  gràcies a uns encàrrecs que li varen fer des de la industria farmacèutica, que n’esperava quan hi va entrar i finalment com ho veu ara, i en aquest punt va remarcar que finalment el món sanitari ha acceptat la rellevància de l’economia de la salut per el sector i com aquesta ha fet una aportació positiva al sistema sanitari.

I fins aquí, el que va donar de sí aquesta sessió, en la que es va comunicar que al mes de març hi haurà una segona Taula. En parlarem.   

El projecte de decret de prescripció infermera català sembla que es mou...

El sindicat Metges de Catalunya presenta les seves al·legacions a la prescripció infermera, però transita del “No és No” de l’inici a “si, però...” sotmès a condicions. 

Finalment, la sanitat catalana tindrà el seu propi decret de prescripció infermera que sembla que millorarà el Reial decret l’estatal

Catalunya tindrà el seu decret de prescripció infermera. Com és sabut, durant la legislatura passada, i després de moltes anades i vingudes, l’exconseller Comin va agafar el brau per les banyes, i malgrat les reticències existents va decidir tirar endavant el projecte de prescripció infermera i d’aquesta manera donar cobertura legal a les infermeres per que puguin continuar fent una feina que forma part del seu dia a dia habitual en els nostres centres sanitaris. 

Alguns estaments mèdics s’havien oposat fermament a la mesura, en particular el sindicat Metges de Catalunya que sostenia que el diagnòstic mèdic és una competència exclusiva dels metges, i que no hi pot haver prescripció sense un diagnòstic previ si es vol garantir la seguretat clínica del pacient; per tant, diagnòstic i prescripció formaven part d’un conjunt inseparable. “No és no”, deien des del sindicat mèdic. Per la seva banda el CoMB també havia anunciat que presentaria al·legacions al projecte quan es va obrir la fase participació ciutadana. 

A l’altre costat de la balança hi trobem posicionaments a favor com els del COIB, l’AIFiCC, o fins i tot professionals de CAMFIC entre d’altres, que han aixecat la seva veu en favor de la regulació de la prescripció infermera. Un debat per tant, molt interessant, que haurà de resoldre’s finalment amb una normativa que seria de desitjar que comptés amb el màxim consens possible. Una normativa es va quedar al bell mig de la seva tramitació al Parlament de Catalunya com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a la Generalitat de Catalunya, i ara, el nou Parlament constituït després de les eleccions del 21D sembla que mica en mica va reprenent els temes pendents, i entre ells el de la prescripció infermera. 

Les al·legacions presentades recentment per el sindicat Metges de Catalunya passen d’aquella posició inicial del “No és no” a un “Sí, però” sota determinades condicions. Quines són aquests condicions que demana el sindicat mèdic? 

Doncs el sindicat demana que l‘experiència professional d’un any que preveu el projecte de decret no es pugui substituir superant un curs de formació, de manera que les dues coses siguin requisit. En aquest sentit el sindicat també proposa que l’acreditació obtinguda per la infermera sigui vàlida només per l’àrea d’especialitat en que s’hagi obtingut de manera que si en el futur la infermera canvia de seervei, hagi d’obtenir una nova acreditació. 

Pel que fa als cursos de formació, el sindicat també demana que la formació no sigui impartida exclusivament per les organitzacions professionals d’infermeria i proposa que el col·lectiu mèdic estigui present en les ofertes de formació que es formulin. Les al·legacions del sindicat també fan referència al procediment excepcional d’acreditació d’infermeres prescriptores

Sense entrar a valorar la conveniència o no d’aquestes al·legacions, si que cal destacar que el sindicat ha modificat la postura. Des d’una negativa absoluta inicial (No és no), ara han passat a acceptar la prescripció infermera sota determinades condicions (Si, però...). Per tant aquest canvi de postura dona a entreveure que estem a les portes d’un decret de prescripció infermera que comptarà amb un grau elevat de consens, per poc que s’acceptin algunes de les consideracions que els metges han fet.

Tanmateix la infermeria veu amb cert recel algunes de les al·legacions presentades per el sindicat mèdic. Una persona molt implicada en la lluita que ha mantingut la infermeria catalana per assolir un decret propi que les faculti per poder prescriure comentava que no es pot acceptar que els metges ignorin que les infermeres en els seus estudis en totes les universitats catalanes han acreditat sobradament hores de formació en farmacologia, i per tant estan perfectament capacitades per oferir cursos de formació a les seves companyes. 

Sigui com sigui, alguna cosa es mou, i per tant aviat sabrem com queda finalment aquest decret tan esperat, i que no farà res més que reconèixer a nivell legal, allò que les infermeres fan habitualment en la seva feina de cada dia.                          

Mala maror al departament de Salut?

Les desavinences personals estan a la base de no pocs problemes en les empreses. El departament de Salut no és aliè a aquesta problemàtica i pràcticament des dels seus inicis aquestes desavinences s’han anat manifestant d’una manera o altre. Més o menys fortes, més o menys evidents, les disputes entre directius han estat a l’ordre del dia. Convé tallar d’arrel aquestes situacions si no es vol que les seves conseqüències repercuteixin negativament en el sistema sanitari.  

Comencen a circular comentaris que fan referència a la manca d’enteniment entre persones clau en l’organigrama del departament de Salut. Malauradament existeixen antecedents al voltant de situacions com aquesta, que varen generar conseqüències indesitjables per el bon funcionament de la sanitat. Fa més de 20 anys va ser molt comentat el fort l’enfrontament que varen protagonitzar la direcció del CatSalut i la direcció de l’Àrea Sanitària del departament de Salut, amb un gran cavall de batalla com era la Planificació sanitària. Qui havia d’assumir aquesta funció? el departament de Salut? el CatSalut?. Ara sembla que les diferències es situen al voltant de la direcció del CatSalut i de la secretaria general del departament. En aquest sentit cal recordar una època també llunyana en la que la secretaria general del departament era un autèntic escull a l'hora de poder avançar amb propostes innovadores; només es podia superar amb molta imaginació, les moltes traves que posaven a qualsevol proposta que es pogués considerar "fora d'allò normal".      

Sigui com sigui, aquests enfrontaments no comporten res de bo; ni per les persones enfrontades ni per el sistema sanitari. Els enfrontaments entre alts càrrecs sempre acaben amb la dimissió d’algun dels directius implicats en la baralla; habitualment no és el més inepte o el més ineficient qui acaba dimitint, sinó el més dèbil políticament parlant. Els màxims responsables acostumen a seguir aquests enfrontaments des de la tribuna, esperant el resultat del combat, per acabar aixecant el braç del guanyador que no és altre que aquell que compta amb més suport del partit que l’havia situat en el càrrec.  Tant si val com si no; el que té més suport polític és qui guanya.

Aquestes baralles comporten conseqüències colaterals en el sistema, atès que els col·laboradors immediats dels directius enfrontats solen arropar al seu superior, i és aquí quan la feina d’un departament comença a ressentir-se de la situació. Documents paralitzats, acumulació de temes pendents, demores innecessàries en el procés administratiu... la sensació de col·lapse es va estenent dins de l’àmbit dels departaments i arriba un moment en el que aquesta situació es desborda cap a l’exterior; quan això passa estem a l’antesala de la solució final, les coses es precipiten i algun dels directius enfrontats se sent tan incòmode que acaba decidint anar-se’n a treballar a un altre lloc. Tanmateix val a dir que en ocasions, el que acaba marxant és qui encara conserva una certa dosi de dignitat

En el cas del departament de Salut, aquestes situacions repercuteixen a les seves estructures satèl·lit com per exemple l’ICS i també l’Agència de Qualitat Avaluació Sanitàries, que com el propi CatSalut entren en una situació de paràlisi. És un mal difícil d’eradicar. Només es soluciona amb recanvis que probablement no tardaran a arribar.

Pel que expliquen veus properes al conflicte, sembla que l’origen del problema es situa en l’organigrama del CatSalut, que el director se’l va trobar recent cuinat quan va arribar al càrrec, i ara es comenta que no s’acaba de trobar del tot còmode amb algunes posicions, i no troba el suport per poder refer-lo. A partir d’aquí dona la sensació que les desavinences han continuat manifestant-se en les diferents situacions que han anat sorgint. Sigui com sigui, aquesta ambient de treball ha generat recels, mals entesos, i sobretot un cert col·lapse en el funcionament del departament. Fins i tot hi ha algun directiu important, aliè al conflicte, que es planteja deixar-ho perquè no se’n pot sortir per l’acumulació de temes i la manca de respostes efectives. 

Val a dir que tant la direcció del CatSalut com sobretot la secretaria general del departament de Salut, tampoc s’han distingit excessivament, a dia d’avui, en la seva gestió del dia a dia. El director del CatSalut va merèixer la consideració inicial del sector quan recent nomenat en el càrrec va optar per la prudència, escoltant al sector abans de posicionar-se d’una manera clara davant dels problemes existents. La realitat és que avui, després que ha escoltat a quasi tot el sector, ningú no sap quin és el seu posicionament, com pensa pel que fa al futur del model, a la configuració de la xarxa pública, per posar uns exemples més enllà de fer seus alguns dels posicionaments dels seus antecessors. 

I pel que fa a la secretaria general, la situació és encara pitjor. No se li coneixen ni fets ni paraules...