En una entrevista al diari El País amenaça amb canvis legislatius a les EBA i parla d’un canvi de model a la ciutat de Barcelona
Està vist que la democràcia no és el seu fort
 |
| Gemma Tarafa comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona |
El diari El País continua en la seva línia de qüestionar la bondat de
la sanitat pública catalana, apostant per la polèmica i per defensar un model a
l’estil espanyol, en el que la major part de la provisió de serveis sanitaris
és de titularitat pública. És evident que el diari està en el seu dret
d’optar per la línia editorial que creguin més oportuna. Però tant evident és
això com que els ciutadans que entenem
que el model sanitari públic del que actualment gaudeix Catalunya és amb
diferència el millor d’Espanya, defensem la seva excel·lència i ens oposem a
qualsevol canvi que no sigui aprovat per una majoria de ciutadans bé per la via
d’un referèndum o bé perquè els nostres representants polítics en el Parlament
de Catalunya això ho decideixin. Un canvi de model no el pot fer un diari, ni la
comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.
Tinguem clar que en democràcia, els models i les polítiques s’aproven
en els parlaments en funció de les majories que s’hi donen. I aquestes majories
venen determinades per la voluntat dels ciutadans a l’hora d’escollir entre els
partits que es presenten a les eleccions i els respectius programes que
ofereixen a la ciutadania. A hores d’ara a Catalunya hi ha el model que hi ha,
fruit de molts anys de feina i del consens entre forces polítiques que tenien
la majoria suficient per arribar a acords. Val a dir que en el cas català,
davant de lleis importants que afectaven al sistema sanitari públic s’ha
tractat sempre de no IMPOSAR un model determinat encara que una MAJORIA li
donés suport, sinó que els diferents equips que han governat del departament de
Salut sempre han tractar d’aconseguir la UNANIMITAT de les forces polítiques
representades al Parlament, cosa que s’ha aconseguit sempre que hi ha hagut una llei important a discutir. Les qüestions relacionades amb la salut són molt sensibles per l'opinió pública i per això no valen ni les frivolitats ni les precipitacions.
Explico això perquè dona la impressió, llegint les manifestacions de la
Sra. Tarafa, que vol canviar el model sanitari públic de la ciutat de
Barcelona, i ho vol fer a través del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB). El Consorci és un instrument tècnic per gestionar la sanitat pública de la ciutat
però en cap cas és un òrgan polític amb capacitat per actuar com un parlament
autònom i decidir al marge del Parlament de Catalunya, que en definitiva és qui
té la potestat per produir els canvis que la Sra. Tarafa propugna.
I aquesta capacitat de produir un canvi de model tan radical com li
agradaria a Gemma Tarafa, no la té ella, ni el consistori barcelonès, ni el
CSB, ni el CatSalut ni tampoc el conseller Comin, tot i que aquest li agradi
jugar sempre al límit del que dictaria el sentit comú de qualsevol persona. El
canvis que la Sra. Tarafa propugna corresponen al Parlament sempre que hi hagi
majoria suficient per impulsar-los.
Això a nivell conceptual, perquè a nivell del dia a dia, al posició de
la Sra. Tarafa em sembla d’un cinisme insultant. Ella parla de “desprivatitzar”
la sanitat pública de Barcelona tant dels hospitals d’aguts (només hi ha el
Sagrat Cor) com del sociosanitari i la salut mental, així com de l’assistència
primària (EBA entitats en base associativa) que hi ha a la ciutat. I dels serveis socials del propi
Ajuntament de Barcelona que té concedits a empreses del Sr. Florentino Pérez no
en diu res? Una mica de decència a la vida sempre va bé, i molt més si s’ocupen
càrrecs públics.
 |
| El Dr. Albert Ledesma està considerat com el pare de les EBA Dirigeix la del CAP El Remei de Vic, de la que es celebra ara el seu 20é aniversari |
Voldria acabar aquesta denúncia contra la manca de rigor i honestedat
de la Sr. Tarafa parlant de les EBA. Foren creades en la dècada dels 90 atenent
a la creixent demanada dels metges de voler-se implicar directament en la
gestió de dispositius sanitaris de la sanitat pública. Va ser el propi Col·legi
de Metges de Barcelona qui es va implicar en la creació d’aquestes entitats
fins que finalment el departament de Salut va legislar per fer-les possibles.
No entenc que llegint el que diu la Sra. Tarafa, el Col·legi Oficial de Metges
de Barcelona no hagi dit ni una paraula en defensa d’unes entitats que ells van
ser els primers a reclamar que es creessin. On és la responsabilitat?
Com tampoc entenc que UCH que és la patronal a la que pertanyen les EBA
tampoc hagi fet cap moviment per defensar al seus afiliats. Encara que el més cridaner és que ACEBA l’entitat que agrupa a totes les EBA de Catalunya tampoc
hagi fet cap manifest en defensa d’aquestes entitats. Però que ens passa? Tan
costa dir quatre veritats? En primer lloc el problema de les EBA no passa
perquè agradin més o menys al Sr. conseller i a la Sra. Tarafa. Les EBA són una
forma de gestió com qualsevol altre, previstes en la llei i amb uns resultats assistencials
en la franja alta de les prestacions de l’atenció primària, molt més eficients
que la gran majoria d’ABS gestionades per l’ICS. El grau d’acceptació dels
usuaris és també elevat. On està doncs el problema?
Per cert, la Sra. Tarafa proposa que les EBA es transformin bé en
cooperatives o que siguin assumides per l’ICS, desapareixent com a tals. Saben
qui propicia aquest discurs des de fa temps i ho diu públicament quan creu que
ho comparteix amb l’auditori adequat? Antoni Comin conseller de Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada