El conseller Comin ha exhaurit bona part del seu crèdit

El conseller ataca a tort i a dret a diputats del PDCat perquè no l’aplaudeixen en el seu intent de deixar Sant Cugat sense atenció hospitalària pública de proximitat

La suposada simpatia de Comin es converteix en histrionisme i mala educació quan algú el critica o expressa el seu desacord amb les seves posicions.

Antoni Comin, pràcticament des de l’endemà de la seva presa de possessió com a conseller de Salut va començar a treballar activament per al seu cessament. Mica en mica els difícils equilibris dins de “Junts pel Sí” s’han vist pertorbats per algunes decisions i comentaris generats pel conseller Comin que han posat en risc els equilibris en el si del govern català. Des d’aquells anuncis triomfals sobre la "desprivatització més gran de la història", fins la seva desautorització de Montserrat Candini com a portaveu de “Junts pel Sí”Esquerra Republicana de Catalunya.ats incle Comin utritzaci a la Comissió de Salut del Parlament, passant per culpar al president Mas d’haver encarit la sanitat pública al Vallès Occidental en un 12%, Comin no ha deixat de generar conflictes alguns dels quals han estat rebuts amb desaprovació inclús per alguns membres d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Semblava que l’últim incident originat per Comin en el sí del govern català quedava tancat dimarts passat quan en la roda de premsa posterior al consell executiu del govern català, la consellera de Presidència i portaveu del govern Neus Munté, responent a preguntes dels periodistes relacionades amb les declaracions de Comin contra Montserrat Candini quan indirectament demanava el seu cessament  com a portaveu de Junts pel Sí en la Comissió de Salut del Parlament, va intentar passar pàgina sobre l’incident assegurant que “Aquest és un tema tancat. El govern se sent recolzat pel grup parlamentari i els dos estem treballant per desenvolupar el programa de govern”

Tanmateix el propi Comin, ha tornat a reobrir la polèmica aquest matí, quan en una atenció als mitjans en els passadissos del Parlament, ha fet unes declaracions sense admetre preguntes, en les que obertament demanava una “rectificació” a Montserrat Candini. Comin ha dit que exigia aquesta rectificació “perquè no es pot donar suport al govern i estar en contra del govern. I això ho entenen els nens de P3”. Com es pot veure les paraules que ha utilitzat Comin no són precisament un model de com un membre del govern s’ha de dirigir a cap ciutadà, i menys a qui forma part del grup parlamentari que li dona suport.

He volgut llegir altre vegada el programa electoral de “Junts pel Sí”al que va al·ludir la consellera Munté per veure si hi havia alguna referència a la mal anomenada “desprivatització”. El programa parla de Sanitat a les pàgines 37 i 59, i en cap dels dos llocs he trobat cap referència a la qüestió motiu de la discòrdia: en cap moment es parla de “desprivatització”.

El que si que he trobat és una paràgraf en el que es parla dels bons resultats del sistema sanitari català,  que diu exactament:

“L’evidència indica que la clau d’aquest èxit rau en dos aspectes: d’una banda, en el model sanitari del nostre país, basat en un finançament públic i en la diversitat en la provisió de serveis que l’ha fet més divers i flexible davant els efectes de la crisi i, per tant, amb més capacitat de resistència que molts altres, i d’altra banda, en el compromís i implicació dels professionals sanitaris.”

Cal suposar doncs que les ànsies “desprivatitzadores” del conseller Comin, venen dels seus pactes amb la CUP per una investidura que finalment no es va materialitzar tal com estava previst fer-ho, i per tant aquells pactes assolits per dur-la a terme és evident que no tenen vigència, i el que si que s’ha de mantenir per sobre de tot és el que diu el programa electoral de “Junts pel Sí” que és el que molts ciutadans van escollir quan varen decidir votar aquesta candidatura. Lo contrari és trair la confiança depositada pels votants.

Les reaccions del conseller Comin quan se li torcen les coses, tiren pel terra la imatge de seductor que ell s’esforça en conrear. El mateix Xavier Trias va dir quan el va presentar a la conferència que Comin va fer a ESADE, que Comin era una persona molt simpàtica, però aquells que s’han atrevit a contradir les seves propostes han patit la seva transformació histriònica en un home mal carat, que no sap digerir les crítiques i que no tolera que se li porti la contrària. El comitè d’empresa de la Clínica del Vallès ho pot confirmar quan en una reunió amb el conseller Comin, aquest els va dir que “l’amo del Taulí soc jo”, com també ho poden corroborar l’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa, la diputada Montserrat Candini i alcaldessa de Calella o la secretaria de la secció sindical de CCOO a l’Hospital General de Catalunya, que en una carta dirigida al vicepresident del govern català Oriol Junqueras, es va queixar del tracte rebut per part del conseller Comin en una reunió celebrada el dia anterior al departament de Salut, en la que Isabel Zapata apunta que es varen sentir “insultats i amenaçats amb una prepotència i falta de respecte constants...”. En la primera visita que el conseller Comin va fer a UCH, els assistents a la reunió també varen tenir ocasió de constatar quan de simpàtic i amable és el conseller Comin.   

www.rbaestudisiprojectes.cat