“Calumnia...que sempre quedarà alguna cosa...” Les obres de construcció de l’Hospital Moisés Broggi estan fora de tota sospita.
Quan es falta conscientment a la veritat, la credibilitat de qui ho fa esdevé nul·la.
En el debat de política
general del Parlament de Catalunya d’aquests dies, hem pogut sentir al diputat
Salellas de la CUP una altra vegada posar com exemple de corrupció a la sanitat
el que va passar amb la construcció de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat “Moisés
Broggi”, invocant un segon informe de fiscalització que va elaborar, a petició
expressa del Parlament, la Sindicatura de Comptes l’any 2015.
Podem llegir a l’edició digital de La Vanguardia de 5 d’octubre que reprodueix una notícia d’agència
(EFE) en la que es resumeix la intervenció de l’insigne diputat :
“ Respecte al deute públic, ha
precisat que s’ha triplicat des de 2009, la qual cosa obliga, ha dit, a tenir
que fer sovint “auditories” sobre la mateixa, a fi de conèixer, per exemple,
que va passar amb la construcció de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí
(Barcelona). Salellas ha recordat que en aquesta
obra pública s’ha tingut que invertir molt més diner del que estava
pressupostat i que ara tots els catalans estan pagant els corresponents
interessos a l’operació de crèdit formalitzada.”
Malgrat que ja sabem que és
el que va passar amb la construcció de l’Hospital Moisés Broggi el diputat
cupaire continua entossudit en la seva “denúncia” al voltant d’aquesta qüestió,
ignorant l’existència d’una acta de liquidació provisional exculpatòria del
delegat instructor del Tribunal de Comptes de data 27 de juliol de 2016, que va
decretar que els supòsits constitutius de responsabilitat comptable assenyalats
indiciàriament per la Sindicatura eren inexistents.
Més recentment el 23 de
setembre la consellera de comptes de la Sala d’Enjudiciament del TCu encarregada de l’assumpte ha dictat
una interlocutòria declarant que no procedeix la incoació de judici en el
procediment de reintegrament per abastament derivat del finançament de les
obres de construcció de l’Hospital comarcal del Baix Llobregat i arxivant
definitivament les actuacions, prèvia sol·licitud en el mateix sentit del
Ministeri Fiscal.
No s’entén, o sí?,
l’obstinació d’aquest diputat que ja en el seu dia a la Comissió de la
Sindicatura de Comptes del Parlament en
la que el síndic va presentar el seu informe,
va manifestar la seva estranyesa per la no detenció dels suposats saquejadors
de l’erari públic.
Quan el delegat
instructor del Tribunal de Comptes va
dictaminar que no existien supòsits constitutius de responsabilitat, vaig escriure en aquest blog el 29 de juliol, que
era d’esperar una rectificació pública dels polítics i mitjans que havien construït
un cas de corrupció on no existia i em
vaig formular la següent pregunta : eren uns babaus útils o realment eren
companys de viatge de personatges tan sinistres com el Ministre de l’Interior i
l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya en la seva missió de
destrossar el sistema sanitari català.
Una cosa era segura:
objectivament els feien el joc en la pràctica del fracking sanitari: buscar o crear artificialment casos de corrupció
a la sanitat malmetent el sistema, les organitzacions sanitàries i als seus
gestors sense importar que no hagués res que ho sustentés i amb un menyspreu
absolut per la presumpció d’innocència.
Finalment quan es demostra
que no hi ha cas de corrupció els que es dediquen a aquesta pràctica no només
no rectifiquen sinó que, com ha fet el diputat Salellas en el debat de política
general, faltant absolutament a la veritat, continuen, sense el més mínim
rubor, la seva particular croada guiats exclusivament pels seus interessos
partidistes.
Francesc José Maria. Advocat. Exdirector gerent de l’ICS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada