Sí...però no és suficient, tot i que és un primer pas important.

El Dr. Jaume Padrós, president del COMB, palesa el seu desacord amb algunes polítiques dutes a terme pel conseller de Salut Antoni Comin.

Denuncia que el nivell de discussió actual desestabilitza al sistema sanitari, i que el focus del conflicte s’ha posat sobre uns centres que representen el 2% de tots els concerts de la sanitat catalana

El diari La Vanguardia publica en la seva edició d’avui una entrevista amb el Dr. Jaume Padrós president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Cal llegir aquesta entrevista, perquè tot i que el Dr. Padrós manté un to institucional i de respecte vers la màxima autoritat sanitària del país, en ella es diuen coses que haurien de fer reflexionar a qui ocupa, com a llogater, el despatx més important del Pavelló “Ave Maria”. Entre altres coses el Dr. Padrós diu:

• No es pot continuar exhibint l’excel·lència del sistema amb uns sous indignes
• Cal un gran pacte entre tots per cuidar el sistema sanitari
• Hi ha massa soroll al voltant de temes que no són els centrals, i que impedeixen abordar els problemes reals
• El nostre és un model d’èxit per la seva qualitat i la seva eficiència, i en això hi ha un consens social. Reobrir un debat (desprivatització) superat fa anys ens porta a un atzucac.
• Els cassos absolutament aïllats (de presumpta corrupció), alguns polítics els han utilitzat perversament per, conscientment o inconscient, desestabilitzar el sistema
• El sistema sanitari no s’ha privatitzat. Que jo sàpiga els ciutadans no estan pagant per un servei... No es pot “desprivatitzar” el que no està privatitzat .
• Vull creure que el conseller Comin no pretén desfer el que s’ha fet fins ara amb tan bons resultats.
• Deixi que li digui que és precisament la diversitat de l’actual model el que ens ha donat més capacitat de resposta i flexibilitat davant de la crisi.
• Revocar el contracte amb el Sagrat Cor seria un gran error.
• Em sembla increïble que es parli d’això (anunci de la voluntat de compra de l’Hospital General) i no de com aconseguir més recursos i tenir un finançament estable.
• M’agradaria sentir que quan hi hagi un Euro més (fent referència a l’oferta de compra  de l’HGC per 55 milions d’€), la prioritat serà per als professionals.
• El que li diria al conseller és que escolti el sector, als professionals i als alcaldes. Un bon conseller de Salut ha de saber escoltar i arribar a acords.... La fortalesa del nostre sistema es basa en el consens.

Fins aquí les frases en la meva opinió més destacables de l’entrevista. Vull incidir en el comentari que feia al principi, en el sentit de remarcar el mar de fons que hi deu haver en el sector sanitari quan el president del COMB s’expressa en aquests termes. Cal agrair-li al Dr. Padrós que hagi donat aquest pas endavant. Diria que en els 35 anys que fa que Catalunya té les transferències en salut, és la primera vegada que un president del COMB s’ha vist obligat a “corregir” el rumb de determinades polítiques del departament de Salut.

Tanmateix  cal anar més enllà. És evident que el president del COMB s’ha d’expressar amb la mesura i el capteniment institucionals que corresponen, però el sector ha de perdre la por a dir les coses pel seu nom. L’esdevenir del sector sanitari no pot estar en mans de la CUP ni del Sr. Dante Fachin, ni tan sols d’Esquerra Republicana de Catalunya, sinó que ha d’estar en mans dels ciutadans. Però els ciutadans per poder decidir el model que volen, han d’estar ben informats lluny d’influències populistes. I aquí és on han de jugar un paper important els professionals de la medicina i especialment aquells que pel seu saber han aconseguit més renom. Ells tenen capacitat d’influència en l’opinió de la ciutadania, i ells coneixen molt bé la realitat de la nostra sanitat. Per això haurien de deixar les pors a una banda i explicar a la societat catalana com veuen la sanitat  avui en dia, quines serien les prioritats que cal abordar amb urgència i on estan els perills immediats que poden posar en risc les excel·lents prestacions del nostre sistema sanitari públic. També el sector sanitari, en un sentit ben ampli i transversal, hauría de participar d'aquesta tasca d'explicar a la ciudadania les fortaleses i les autèntiques debilitats del nostre sistema sanitari.  

Segur que l’abordatge de les llistes d’espera, dignificar la retribució dels professionals, acabar amb la precarietat laboral, i renovar els equipaments estarien entre les prioritats que el col·lectiu de professionals i tot el sector, assenyalaria com a reptes immediats per mantenir la qualitat del sistema sanitari públic de Catalunya. 

www.rbaestudisiprojectes.cat            

Els premis TOP20 de l’any 2016

Els Hospitals catalans aconsegueixen uns resultats excel·lents

Els guardons TOP 20 arriben a la seva 17ena edició

Com cada any, IASIST ha donat a conèixer els resultats del conjunt hospitals espanyols que han decidit participar en el programa TOP 20. Els hospitals són sotmesos a una avaluació que té en compte una  sèrie d’indicadors objectius que s’obtenen a partir de unes dades que facilita cada un dels hospitals que abasten aspectes relacionats amb la qualitat, el funcionament dels centres i l’eficiència en l’ús dels recursos.

Com l’any passat, la Conferència ha tingut lloc a l’Edifici Nouvel del “Centro de Arte Reina Sofia” de Madrid. La participació de centres hospitalaris ha estat lleugerament superior a la de l’any passat doncs s’ha passat dels 155 hospitals que hi van participar a 161 que s’han inscrit aquest any en el programa. D’aquests 161 participants, 72 han estat nominats en alguna de les 8 categories establertes. Del total de participants 113 pertanyen al Sistema Nacional de Salut, mentre que 48 són privats. Respecte de l’any passat, el nombre de centres de la xarxa pública s’ha reduït en un hospital, mentre que pel que fa als centres privats, aquests any hi han participat 7 centres més.

Aquest any s’han repartit 62 guardons en total, dels quals 26 han estat per hospitals catalans (24 per centres de la xarxa hospitalària pública, i dos per centres privats), mentre que l’any passat els hospitals catalans varen repartir-se 24 guardons (21 per centres públics i 3 per centres privats). Per tant, els hospitals catalans continuen tenint un alt protagonisme en el programa TOP 20, i aquest any han millorat lleugerament la seva posició respecte de l’any passat. Quasi un 42% dels guardons han estat pels nostres hospitals front el 40% de l’any passat. 

Veiem quins han estat els resultats:       

En l’apartat de gestió global els hospitals catalans guardonats aquest anys han estat:

Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu d’Esplugues – Hospital Clínic de Barcelona

Clínica Corachan

Consorci Sanitari de l’Anoia

Fundació Hospital Sant Bernabé de Berga

Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

Hospital de Viladecans

Hospital Universitari de Bellvitge

Hospital Universitari Mútua de Terrassa

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

A l’Àrea de Cor, els hospitals catalans premiats són:

Consorci Sanitari del Garraf

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

A l’Àrea  de Digestiu, els hospitals catalans premiats són:

Consorci Sanitari de l’Anoia

Hospital de Sabadell, Corporació Sanitària Parc Taulí

A l’Àrea Múscul-esquelètica, els hospitals catalans premiats són:

Consorci Hospitalari de Vic

Hospital Clínic de Barcelona

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

A l’Àrea de Respiratori, els hospitals catalans premiats són:

Clínica Corachan de Barcelona

Fundació Hospital Sant Bernabé de Berga

A l’Àrea del Sistema Nerviós, els hospitals catalans premiats són:

Hospital Clínic de Barcelona

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

A l’Àrea de Ronyó i Vies Urinàries, els hospitals catalans premiats són:

Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona

Hospital Clínic de Barcelona

A l’Àrea de la Dona, els hospitals catalans premiats són:

Consorci Sanitari de l’Anoia

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

Parc  sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi

A l’Àrea d’Atenció al Pacient Crític els hospitals catalans premiats són:

No hi ha cap hospital català guardonat en aquesta àrea.

(L’ordre dels hospitals es correspon a l’ordre alfabètic, i no a la posició obtinguda en el seu grup respectiu)

Els hospitals catalans amb més distincions han estat l’Hospital Clínic de Barcelona amb 4 nominacions, l’Arnau de Vilanova de Lleida i el Consorci sanitari de l’Anoia, tots dos amb 3 nominacions.

Felicitats a tots els centres pels seus bons resultats, que demostren una vegada més l’excel·lència del nostre sistema sanitari

www.rbaestudisiprojectes.cat 

Mercè Conesa planta cara al conseller Comin

“No es pot gestionar el sistema sanitari d’un país a cops de titular... No anem bé si el sistema sanitari públic està sotmès només a ideologia”

Contràriament al que va succeir a Sabadell, on un alcalde d’ERC va permetre que la ciutat perdés un dispositiu sanitari de la xarxa pública, a Sant Cugat el conseller Comin s’ha topat amb una alcaldessa que prioritza els interessos dels seus ciutadans pel davant dels de qualsevol partit. Inclòs el seu.       

Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, i presidenta
 de la Diputació de Barcelona

El Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar dilluns passat una moció presentada per Convergència i que va comptar amb el suport de Ciutadans i Partit popular en la que es demana a la Generalitat que deixi sense efecte la decisió del conseller Comin d’excloure a l’Hospital General de Catalunya de la xarxa hospitalària pública. En el transcurs del ple representants del comitè d’empresa de l’Hospital varen entregar a l’alcaldessa un dossier amb 4.500 signatures demanant que no s’exclogui a l’HGC del sistema sanitari públic català. Per altre banda els treballadors del centre no descarten mobilitzacions si el conseller Comin no rectifica la seva decisió de deixar a l’HGC sense malalts públics a partir de l’1 de gener vinent. 

Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat va fer una compareixença davant dels mitjans, en la que entre altres coses va dir:    

“...La sorpresa que ha comportat l'anunci del conseller ens fa pensar que no hi havia ni planificació   suficient ni treball previ amb el sector sanitari, ni amb els operadors, ni amb els ajuntaments afectats  .No es pot gestionar el sistema sanitari d’un país sense la complicitat del territori, sense la complicitat del sector sanitari i sense la complicitat dels alcaldes i alcaldesses. No es pot gestionar el sistema sanitari d’un país i les expectatives de la ciutadania a  cops de titular. Em sembla que no anem bé si el sistema sanitari públic està sotmès només a ideologia...”  

Paraules contundents que deixen en evidència les maneres del conseller Comin, que com es sabut va anunciar que havien fet una oferta de compra als propietaris de l’HGC que aquests han negat haver rebut, i que a més han afirmat que l’hospital no està en venda. No és la primera vegada que el conseller Comin es llança a la piscina i aquesta està pràcticament sense aigua. En altres ocasions ha fet afirmacions que després ha hagut matisar, com quan va acusar a l’expresident Mas d’haver privatitzat la sanitat i després va haver de rectificar i dir que fou el tripartit qui havia acceptat la venda dels centres de l’Aliança al grup que llavors s’anomenava Capio. 

L’alcaldessa de Sant Cugat va dir també en al seva compareixença que l’Ajuntament vol que aquesta operació anunciada pel conseller surti bé, però per això es requereix que sigui una acció planificada i treballada per part del departament amb el territori i amb el sector. En opinió de Mercè Conesa, ara per ara, l’anunci del conseller deixa massa interrogants oberts sense resposta sobretot quan l’empresa propietària de l’HGC nega haver rebut cap proposta formal de compra.

L'alcaldessa de Sant Cugat, mostrant la seva targeta sanitària

Davant de determinades acusacions sorgides des de sectors d’ERC, Mercè Conesa ha afirmat que ella no és deslleial amb ningú, i que en primer lloc ella es deu als interessos dels ciutadans de Sant Cugat, i aquesta és la seva primera prioritat. En segon lloc hi situa a Catalunya, i només en tercer lloc hi col·loca els interessos del seu partit. En un moment de la seva intervenció Conesa va mostrar la seva targeta sanitària, i va dir que el que la ciutadania vol és que amb aquesta targeta se l’atengui i li donin el servei que requereixi, independentment que qui presti el servei sigui un funcionari, un laboral o un professional. “La gent només vol que se li asseguri que tindrà el servei sanitari públic que necessita”. Des de l'Ajuntament creuen que la millor opció és comprar o llogar una de les ales buides del centre  i no tot l'hospital.  

Per la seva banda el comitè d’empresa expressa la seva inquietud per l’estabilitat laboral dels 1.200 treballadors del centre, 900 dels quals tenen un contracte indefinit. La presidenta ha lamentat que no tenen cap mena d’informació: “El conseller no ens diu res i l’empresa no té notícies de l’oferta de compra”. La presidenta del comitè també ha expressat els seus temors de que els treballadors de l’HGC puguin integrar-se a la plantilla d’un centre públic, sense una convocatòria púbica de places, fet que vulneraria els principis de mèrit i capacitat.

A mesura que van passant els dies, sembla cada vegada més clar que amb aquest plantejament, el departament de Salut persegueix dos possibles objectius: D’una banda intentar rebaixar la intensitat de les accions que el comitè d’empresa de l’HGC tenia previstes, i per altre banda tenir un culpable per poder aplicar el que en realitat ha estat sempre el seu objectiu: eliminar el contracte amb l’HGC.

Només el temps ens ho aclarirà. 

www.rbaestudisiprojectes.cat             

La història de l’Hospital General de Catalunya és la que és, i no la que alguns voldrien que fos

El diari El País involucra a uns empresaris catalans que ni tan sols van presentar cap oferta en el procediment concursal que va decidir l’adjudicació a IDC de l’Hospital General de Catalunya

El comitè d’empresa de l’Hospital General i el desencert del màxim responsable de Mútua de Terrassa, varen ser claus en el procediment d’adjudicació

Treballadors de l'HGC abraçant-se en el moment de fer-se
pública l'adjudicació de l'Hospital a favor de
Catalana de Diagnòstics i Cirurgia     

El diari El País en la seva edició d’avui, publica l’article signat per Milagros Pérez Oliva amb el títol “A l’ombra de la sanitat pública”, en el que explica el procés històric que va seguir l’Hospital General de Catalunya (HGC). En aquest article la Sra. Pérez Oliva, de la que tinc un gran concepte com a periodista, involucra als empresaris catalans Carles Sumarroca i Jordi Setoain i diu que per culpa de les pressions que aquests empresaris varen exercir, l’adjudicació de l’Hospital es va demorar. Val la pena que el diari El País actualitzi els seus arxius, per evitar caure en aquests errors ates que cap d’aquestes persones que el diari esmenta varen tenir un protagonisme efectiu en aquest procés.

Quan es va produir la fallida de l’Hospital (any 2001), es van nomenar uns síndics de la fallida. Varen ser el Srs. Juan Manuel Sánchez que actuava representant els interessos de la Seguretat Social a Catalunya, Javier Dávalos que actuava en representació dels interessos d’Hisenda i el Sr. Carles Constante que representava els interessos de la Generalitat de Catalunya (ICF i CatSalut). Aquesta comissió de síndics es va convertir en comissió liquidadora, i en aquell moment s’hi van integrar la Sra. Rosa Fabián representant dels treballadors de l’HGC, i un representant de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Es van rebre tres ofertes per escrit. La de Catalana de Diagnòstics i Cirurgia, la de Mútua de Terrassa i una tercera opció procedent d’una empresa ubicada a les Bahames representada a Catalunya per Joan Laporta. Cap oferta per tant de Sumarroca i Setoain. Queda clar Sra. Pérez Oliva, que si no van presentar ni tan sols oferta, poc podien pressionar per aconseguir l’adjudicació. Atenent al fet que els fons procedents de les Bahames creaven reticències entre els liquidadors, es va decidir descartar aquesta tercera alternativa. Quedaven doncs dos finalistes: Mútua de Terrassa i Catalana de Diagnòstics i Cirurgia, filial de la madrilenya IDC Salud, creada  exclusivament per presentar-se a aquest concurs amb el suport de Jaume Roma que actuava com a “mediador” entre els interessos de l’empresa mare madrilenya i la Generalitat.

Les dues empreses finalistes estaven molt igualades econòmicament. Les ofertes econòmiques es situaven en els 1.200 milions de pessetes, i es diferenciaven en el volum d’inversions a realitzar en el centre i en el projecte assistencial que presentaven. La comissió liquidadora va donar opció a que les dues finalistes expliquessin als treballadors de l’HGC els seus projectes i aquí és on es va començar a decantar la decisió final. La presentació de Mútua de Terrassa feta pel seu director general Jaume Suana va ser prepotent i amenaçadora vers els treballadors. Rosa Fabián, assessora del comitè d’Empresa per part de CCOO i algun professional de l’HGC que havia sortit de mala manera de Mútua de Terrassa es van encarregar de convèncer als treballadors per que optessin per la proposta de Catalana de Diagnòstics i Cirurgia. El SATSE també s’hi va posicionar en la mateixa direcció. Quins van ser els motius reals  per decantar-se a favor de l’opció madrilenya? Potser algun dia algú d’ells ho vulgui explicar.

Així les coses, en el sí de la comissió liquidadora es donava un resultat de 3 a 2 a favor d’IDC. Era lògic pensar que tant hisenda com la seguretat social optarien per l’empresari madrileny, i en canvi no era tan evident que el conjunt de treballadors de l’HGC es deixessin convèncer per uns líders sindicals que ves a saber quins eren els seus interessos. Només els representants de La Generalitat i de l’Ajuntament de Sant Cugat optaven per la oferta de Mútua de Terrassa. Com que calia una majoria qualificada per atorgar finalment el concurs, d’una manera que mai s’ha aclarit, l’Ajuntament de Sant Cugat presidit pel convergent Lluís Recoder i per  alguns  sembla que proper a l'Opus Dei, que al seu torn tenia llogada una part de l'edifici de l'HCG on s'hi ubicava la UIC, va canviar el sentit del seu vot, i finalment l’adjudicació va recaure a favor de Catalana de Diagnòstics i Cirurgia, que fou dissolta poc temps després una vegada aconseguida l’adjudicació. 

Per tant, respecte per la història, que va ser com va ser, i no com, pel que es veu, alguns voldrien que hagués sigut, involucrant empresaris de l’entorn convergent per fer mal a opcions polítiques rivals. Voldria pensar, pel respecte que li tinc, que la Sra. Pérez Oliva senzillament estava mal informada quan va escriure aquell article que esmentava al començament d’aquest post.

Una última reflexió. Si la “compra” del General de Catalunya, al Sr. Victor Madera, li va costar 1.200 milions de pessetes (7,2 milions d’€) com és que ara el Sr Comin li vol regalar 50 milions d’€ per la recompra de l’Hospital? o dit amb altres paraules, si la Generalitat no el va voler comprar a l’any 2001 per 7,2 milions d’€?, ara l'ha de recomprar per 50? Tan sobrats de diners anem en aquest país?

www.rbaestudisiprojectes.cat

Comin rectifica: ara vol comprar l’Hospital General de Catalunya (HGC)

Si aquesta proposta es consolida Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, haurà aconseguit pels seus conciutadans que el municipi conservi un dispositiu sanitari públic de  primer nivell

Tanmateix, l’HGC ha penjat una nota en la seva pàgina web en la que nega haver rebut cap oferta del Departament de Salut per la compra de l’Hospital

Una vegada més el conseller Comin canvia el guió, i allò que el departament de Salut tenia perfectament estudiat resulta que no ho estava tant i es veu obligat a canviar radicalment la seva postura. La improvisació i la frivolitat amb que Comin tracta els problemes de la sanitat catalana és certament preocupant.

Aquest matí, d’una manera sorprenent en una entrevista al programa “el matí de Catalunya Ràdio” que condueix  Mònica Terribas el conseller Comin ha deixat anar algunes afirmacions que val la pena tenir presents:

• Al Vallès occidental no tenim hospitals generals bàsics
• En algun moment s’hauria de fe la inversió per construir els hospitals de Rubí i Cerdanyola. No tenim els diners per fer-ho
• L’Hospital General de Catalunya està entre Rubí, Cerdanyola i Sant Cugat. La casualitat ha volgut que sigui el lloc idoni. Té els 80.000 m2 que s’haurien de construir si féssim els dos hospitals nous.
• Pagar 50 milions d’€ pel General de Catalunya és més barat que construir els dos hospitals nous
• Si els propietaris de l’HGC no accepten l’oferta tornem al pla A (que l’activitat es faci a Terrassa) 

Sorprenentment, en la pàgina web de l’HGC la direcció del centre ha penjat una nota informativa en la que entre altres qüestions explica que no han rebut cap oferta formal del departament per la compra de l’Hospital General. Tot plegat sembla que va ser producte d’una “amenaça” del departament als dirigents de Quirón Salud, en el sentit que si no acceptaven determinats plantejaments els podrien acabar comprant l’hospital, però a banda d’aquest fet, sembla que no hi ha hagut cap mena de negociació ni tan sols s’ha manifestat oficialment cap interès per comprar l’Hospital ni s’ha formulat cap oferta de compra. 

Estem doncs davant d’una situació ridícula generada per un conseller que no sap on va, i d’un partit (ERC) que en matèria de sanitat no sap ni de quin peu calça. Començarem pel partit:

Alguns dirigents d’ERC de Rubí, han demanat que es creï un consorci per gestionar l’HGC. A veure, Sra., Alba Vergés, no havíem quedat que segons vostè i el seu partit crear un consorci sanitari a Lleida era “privatitzar” la sanitat? Com és que ara volen un consorci per gestionar l’Hospital General? Per quan la seva dimissió immediata? ERC no té criteri, ni sap on va en matèria sanitària. Què fan governant el departament de Salut? Nyap, rere nyap.

I ara unes preguntes al conseller, sobre les quals segur que no té resposta:

• Si compren l’Hospital General de Catalunya, i això ho fa l’administració pública, que passarà amb l’activitat privada que es fa a l’HGC? Recordem que ERC és contrària a l’activitat privada en centres públics i com el CatSalut va haver de retirar una instrucció que ho regulava gràcies, entre altres, a la posició política d’ERC. Per altre banda, l’HGC sense l’activitat privada que avui representa entre el 80 i el 90%, no és viable. Han fet els números de tot plegat?
• El conseller Comin diu que amb aquesta nova fórmula que ell proposa els treballadors de l’HGC passaran a ser treballadors del departament de Salut. Com es poden atorgar 1000 llocs de treball al sector públic sense convocatòria, vulnerant així els principis de mèrit i capacitat? 
• Què passarà amb el fet que l’HGC té llogades dependències de l’HGC a la Universitat Internacional de Catalunya (Opus Dei)?
• Per altre banda, tots som conscients que la sanitat pública catalana té dos greus problemes del tot prioritaris: les llistes d’espera i els sous dels professionals. Si el departament de Salut disposa de 50 milions d’€, no seria millor destinar-los a aquestes prioritats?

Personalment, la idea no em desagrada, però la veig irrealitzable. Per una banda el preu de 50 milions d’€ el trobo excessiu, sobretot si tenim en compte que IDC Salud va adquirir a l’any 2001 el General de Catalunya per 1.200 milions de pessetes, (7,3 milions d’€) com a conseqüència de la liquidació concursal de la unitat productiva constituïda per l’immoble, l’equipament, el personal i la subrogació dels contractes que poguessin estar en vigor. Pagar-ne ara 50 és una barbaritat, en contra del que pensa la presidenta del comitè d’empresa del General que ho veu un preu escàs.

Una vegada sabut que no hi han hagut converses serioses amb l’HGC al respecte d’aquesta compra, crec que tot plegat és una maniobra del conseller Comin per poder dur a terme la seva “desprivatitzacio” del General, salvant l’oposició de l’Ajuntament de Sant Cugat. Ell ha fet seva la proposta que feia l’Ajuntament de Sant Cugat i si el propietari de l’HGC rebutja l’oferta, els culpables seran ells, i el departament de Salut podrà tornar al seu pla A sense oposició motivada... Maquiavèl·lic? Sí, sens dubte, però possible. I més si el vicepresident Junqueras és al darrere.

Per cert, avui per avui, victòria clara del tàndem Conesa/Candini i per tant dels ciutadans de Sant Cugat. L'alcaldessa de Sant Cugat ha anunciat el seu posicionament en una compareixença dilluns vinent, però fonts de l'Ajuntament ho veuen positivament. Qui ha hagut de rectificar és el conseller Antoni Comin. Veurem com evoluciona tot els propers dies... 

www.rbaestudisiprojectes,cat