Es constata un elevat
grau de satisfacció dels usuaris de la
sanitat pública catalana
També s’ha d’assenyalar l’elevada pressió assistencial i l’excés de les càrregues de treball que se’n deriva, com un dels motius de queixa dels professionals, juntament amb les retallades salarials.
El programa “El Matí de
Catalunya Ràdio” ha dedicat aquesta setmana, de dilluns a divendres, un espai
per avaluar “l’estat de salut del model sanitari català”. Cada dia, la
periodista Laia Claret ha visitat centres de la xarxa pública, hospitals i
ambulatoris, ha parlat amb usuaris i treballadors i ha obtingut una informació
que reflecteix amb força aproximació l’estat de la qüestió pel que fa al model sanitari català. Aquestes informacions recollides durant tota la setmana han
estat discutides en una tertúlia celebrada avui divendres, en la que sota la
direcció de Mònica Terribas amb el suport de Laia Claret i ha participat el conseller
de Salut Boi Ruiz, el secretari general del sindicat “Metges de Catalunya” Dr. Francesc
Duch, el sindicat d’infermeria “SATSE” representat per la Sra. Iolanda Garza,
el gerent de l’Àrea Metropolitana Sud (Bellvitge) el Dr. Antoni Andreu i qui
això escriu.
El més destacat de la
tertúlia ha estat la unanimitat de tots els presents al voltant del
reconeixement que Catalunya disposa d’un molt bon model sanitari, que obté
excel·lents resultats en salut que el situen a l’alçada dels millors sistemes sanitaris
dels països europeus, i que és molt ben valorat pels usuaris com ho demostren
les dades publicades en la Central de Resultats i en l’Enquesta de Satisfacció.
Els testimonis que la periodista Laia Claret ha aportat i que ella havia
recollit durant tota la setmana també majoritàriament palesen aquest alt grau
de satisfacció entre els usuaris. Els catalans doncs tenim, un molt bon sistema sanitari públic.
També hi ha hagut
unanimitat en el reconeixement als professionals. Ha quedat prou clar que tot i
les retallades, tot i les mancances d’aquests cinc últims anys, els professionals
sanitaris han jugat un rol molt important en el manteniment de la qualitat assistencial del sistema. Sense la seva
dedicació, sense la seva generositat, sense el seu professionalisme no hauria
estat possible mantenir els nivells de qualitat existent en el sistema sanitari
públic català.
El problema de les
llistes d’espera també s’ha tractat en la tertúlia. I també hi ha hagut
coincidència. Les llistes d’espera han existit des de fa molts anys en la
sanitat. La seva sola existència ja és una prova de la bondat dels sistema,
atès que significa que els malalts tenen confiança en el sistema sanitari
públic. Tanmateix cal reconèixer que com a conseqüència de les retallades les
llistes d’espera van arribar a uns límits inadequats. Avui en dia, gracies a l’esforç
dels centres sanitaris, dels
professionals i de les polítiques sanitàries, la situació s’ha reconduït als nivells del 2010, llevat de situacions que a nivell macro són anecdòtiques,
però que pel ciutadà que les pateix d’anècdota no en tenen res.
Un altre tema que ha
tingut també una acceptació de tots els presents, ha estat la situació dels
professionals. Si en els paràgrafs anteriors es feia un reconeixement a la seva
dedicació i a la seva generositat, ara cal reconèixer que els baixos salaris que
perceben no estan en consonància amb l’esforç i la dedicació als malalts. Ells
han intentat no fer de corretja de transmissió dels inconvenients causats per
les retallades, per pal·liar els seus efectes davant dels malalts, i el sistema
sanitari no només no els ha pogut premiar per aquesta manera de procedir, sinó
que a sobre els ha retallat el salari. És cert que en el pressupost 2015
recuperen una part de les retallades salarials, però encara els queda pendent,
com a mínim, les revisions salarials dels IPC que en aquests anys de crisi no
han estat actualitzats.
Relacionat amb el tema
de personal, la unanimitat també s’ha manifestat en el reconeixement de
l’excessiva càrrega de treball dels professionals, atès que s’ha eliminat una
bona part de les suplències per vacances o per baixes laborals, i fins i tot
s’han deixat de cobrir places quan els seus titulars s’han jubilat. Tot això ha
generat una pressió assistencial molt elevada, que ha afectat al col·lectiu de
professionals i en particular a la infermeria. Aquesta situació, que està
lligada a les directrius marcades per la Funció Pública que emanen del govern
espanyol, no ha tingut tanta repercussió en l’àmbit de la sanitat pública
catalana concertada, atès que les regulacions sobre la funció pública no els
afecta, i els centres han pogut actuar en funció de les seves possibilitats.
El conseller Ruiz ha
explicat també les confusions existents entre els centres públics i privats, i
ha deixat clar que un centre de la xarxa pública és aquell al que s’hi pot acudir
presentant la targeta sanitària del CatSalut que et garanteix que seràs atès
sense tenir que pagar. Per tant, quan es parla de derivacions de malalts a la
privada hi ha una interpretació maliciosa atès que les derivacions es fan
sempre entre centres de la xarxa pública i en benefici dels malalts que
d’aquesta manera poden ser intervinguts quirúrgicament amb més rapidesa.
Finalment, he de
confessar que hi ha una cosa que em costa entendre: Si la sanitat pública
catalana presenta uns resultats excel·lents en salut, si és molt ben valorada
per la població, com és que està constantment sotmesa al debat polític? Quin és
l’interès autèntic dels que estan interessats a propiciar aquest debat? Que
cadascú tregui les seves conclusions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada