Arxivades les denúncies contra l’Hospital de Sant Pau

Els que difamen i calumnien queden impunes davant la Justícia

Qui compensa ara a les persones que ho varen patir a nivell personal, per unes acusacions falses?     

A l’any 2012, Carme Pérez, en la seva qualitat de presidenta del comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau va interposar diferents denúncies contra els directius de la Fundació de Gestió del centre sanitari, acusant-los d’estafa i malversació de fons. Era una denúncia més de les moltes que aquesta metgessa va fer contra l’Hospital. Cal recordar que Carme Pérez va acabar sent diputada de Ciutadans al Parlament de Catalunya, segurament com a premi pels conflictes que aquesta senyora havia generat a la sanitat catalana i contra la honradesa dels seus dirigents.

Aquell seguit de denúncies va ser recollit pels mitjans de comunicació amb grans titulars; les tertúlies radiofòniques i televisives anaven plenes de retrets al sistema sanitari català acusat de ser un sistema corrupte corrupte; alguns partits polítics aprofitaven el rebombori (organitzat a l’ombra per Ciutadans), per culpar al govern de voler encobrir la corrupció. Associacions vàries reclamaven dimissions a tort i a dret. Semblava com si el món ens hagués caigut a sobre, i els que ens estimem la sanitat catalana ens preguntàvem com era possible que s’hagués arribat a aquella situació.

Tot i que la Justícia al nostre país és excessivament lenta, de llavors ençà s’han anat produint sentències, i vet aquí que el 99,9% d’elles han posat en evidència que tota aquella pandèmia de corrupció que alguns havien volgut veure no existeix. En el cas de Sant Pau, s’han anat arxivant les diferents denuncies i tan sols hi ha hagut un cas en el que els jutges han determinat la culpabilitat d’una persona que va ser contractada irregularment, atès que paral·lelament cobrava d’un altre institució.

Tant soroll per a res, o per a ben poc,  però el mal ja està fet. Qui retorna ara la imatge de l’Hospital de Sant Pau i la dels seus gestors al lloc que els correspon? Qui compensa ara a les persones i les seves famílies que varen patir injustament les conseqüències de tanta mentida, i de tanta púrria política? Com es fa per que els culpables visibles de tots aquests disbarats paguin pel mal causat? Mentre la Justícia permeti que qui causa un mal mediàtic difonent mentides i difamant surti indemne de qualsevol responsabilitat, mentre algú no posi remei a tanta hipocresia, anirem malament, per que sempre podrà sorgir qualsevol Carme Pérez que vulgui desestabilitzar al sistema sanitari públic català.

La Dra. Carme Pérez és la quarta per l'esquerra

El que és cert és que de les acusacions fetes a la Corporació Sanitària del Maresme i la Selva, no se n’ha derivat cap sentència condemnatòria, igual que de les acusacions fetes al Consorci Sanitari i Social de Catalunya (CSC) i ara s’han resolt les denúncies a l’Hospital de Sant Pau, que han estat arxivades. Només queda pendent de resolució judicial el tema d’INNOVA, del qual tinc el convenciment que moltes de les persones implicades en resultaran absoltes. Tanmateix, el cas INNOVA toca tangencialment a la sanitat, atès que INNOVA era un holding empresarial de l’Ajuntament de Reus, dins del qual hi havia com una empresa més l’Hospital Sant Joan de Reus. També com a temes pendents hi ha les demandes contra l’exalcalde d’Amposta i actual president del CSC, però tant en el cas d’INNOVA  com en aquest últim si les acusacions resulten certes, afectaran a situacions personals, i no a institucions sanitàries.

Queda clara doncs la intencionalitat  política de totes les acusacions fetes sense fonaments i amb l’objectiu de desprestigiar als professionals de la gestió, i d’erosionar al Departament de Salut i al Govern de la Generalitat. Queda ben clar també per aquells que ho vulguin llegir, que la sanitat catalana ha estat objecte d’una campanya desestabilitzadora i de desprestigi, sorgida d’alguns partits polítics que han comptat amb el suport d’alguns mitjans de comunicació i d’algunes associacions que necessiten d’aquestes circumstàncies per justificar la seva pròpia existència, i como no, d'alguns sindicats que per definició s'apunten a tots els conflictes possibles. Queda doncs evident com la difamació ha quedat sense càstig. És ben bé allò de “calumnia que algo queda”.

Ara caldria treure’n alguna conclusió de tot plegat. El mal fet ja no té remei, però en canvi podem intentar pal·liar el mal futur que alguns vulguin  ocasionar  a la sanitat pública catalana, als seus professionals, als seus gestors, o als polítics que vetllen per la seva millora. No es pot donar crèdit als que es dediquen a difamar o a acusar sense aportar proves. Ja n’hi ha prou de donar més credibilitat a qui vol buscar conflictes, que no pas a aquells que dia a dia lluiten per millorar el sistema. Ja n’hi ha prou de donar credibilitat a partits polítics que fan de la demagògia un arma electoral per guanyar vots encara que això perjudiqui a la sanitat pública. Ja n’hi ha prou d’escoltar a gent malintencionada que juga amb foc, en un tema tan sensible per  a la població com és la sanitat. Ja n’hi ha prou!

www.rbaestudisiprojectes.cat