dimecres, 21 de maig del 2014

Mar de fons a l’Hospital de Bellvitge


Si a un pressupost pel 2104 similar al de l’any passat, li redueixen 11 milions d’€ (al voltant del 4%), el dèficit d’aquest any serà encara superior al de l’any passat tot i els esforços de gestió que es puguin fer considerant que vens de quatre anys de retallades.


Doncs sembla que algú s’entesta a no voler-ho entendre   



Aquests dies ha estat notícia el conflicte sorgit a Bellvitge amb els 11 milions d’Euros que sembla que l’Hospital haurà de reduir del seu pressupost del 2104, per compensar les desviacions en el tancament del 2013. Són 11 milions menys dels previstos inicialment, per fer front a l’exercici 2014 que té una assignació pressupostària molt similar a la que tenia el 2013. Per tant si al 2013 hi va haver dèficit, al 2014 amb 11 milions d’€ menys, el més probable és que malgrat els esforços de gestió que es puguin fer després de quatre anys reduint despeses, el dèficit sigui encara més gran. Només canvis significatius en l’orientació estratègica i en l’organització del centre ho podrien impedir.


Fins ara, les diferents retallades que el govern de la Generalitat s’ha vist obligat a fer, han estat rebudes amb queixes i protestes que no han anat més enllà per que en el fons la majoria dels destinataris de les retallades hem entès que aquestes eren inevitables si es volia redreçar l’economia del país salvant mínimament el que hem denominat com a prestacions públiques de l’estat del benestar. Ha arribat però el moment en el que no hi ha ja cap marge per continuar retallant, ni la societat ni els professionals sanitaris estem disposats a acceptar cap més sacrifici. És com una mena d’esgotament mental que arriba després de quatre anys d’intenses retallades, del patiment de moltes famílies que han vist com en el seu entorn més proper hi ha algú directament afectat per la crisi i la manca de solucions que la classe política és capaç d’aportar. En certa mesura estem ja farts de tanta retallada, de tant pagar impostos, de veure com les prestacions públiques s’estan ressentint d’aquesta situació, mentre alguns polítics continuen vivint de la comèdia, incapaços d’aportar cap solució més enllà de fer pagar als ciutadans la seva evident incompetència.


Però tot això que li passa a la societat és a gran escala, el que en petita escala està passant a Bellvitge. L’altre dia recollia en aquest blog les queixes dels professionals del centre juntament amb algunes entitats veïnals sobre aquesta qüestió de les retallades. Posteriorment he sabut que el malestar ha anat creixent, i que s’han produït dos fets rellevants. L’un és l’escrit que la Junta Clínica ha enviat a la direcció mèdica del centre. La veritat és que fins a cert punt és normal que la Junta clínica expressi el seu malestar davant de l’anunci de noves retallades. Segurament el que seria anormal és que la Junta Clínica hagués mirat cap a un altre banda davant d’aquesta situació.

Hi ha hagut un altre fet per a mi molt més preocupant que l’escrit de la Junta Clínica, i és al reacció dels Caps de Servei de l’Hospital que han fet arribar un escrit al gerent del centre, amb la petició que l’elevi a la direcció corporativa de l’ICS que en el seu últim paràgraf diu:

“Conscients de la nostra responsabilitat com a Caps de Servei de l’Hospital Universitari de Bellvitge, li volem transmetre el nostre absolut desacord amb aquesta nova reducció pressupostària, atès les conseqüències irreparables que ben segur es derivarien. Li preguem doncs, que faci arribar el nostre advertiment als responsables del Centre Corporatiu de l’ICS juntament amb la petició de que sigui reconsiderada aquesta decisió.”


Sr. Mas Colell: ja NO es pot retallar més a Sanitat
Els que porten alguns anys en la gestió sanitària saben que quan els Caps de Servei d’un hospital fan un escrit d’aquestes característiques, alguna cosa important està passant; alguna se’n està coent. No és habitual que els caps de servei prenguin aquestes iniciatives si no és per que hi ha motius molt importants que la justifiquen. Aquest mal estar, aquest mar de fons pot tenir conseqüències greus si les autoritats sanitàries no saben entendre el perill que aquesta acció entranya.  

A partir d’aquí pot passar de tot: que la situació es tranquil·litzi bé per que l’ICS rectifiqui total o parcialment, bé per que el mar de fons perdi força per ell mateix, però també pot passar tot el contrari és a dir, que s’organitzi un conflicte de dimensions importants del que ningú pot, en aquests moments preveure’n ni la durada, ni la intensitat, ni les conseqüències.

Tant de bo no s’arribi a aquest punt, i s’imposi en la gerència de l’ICS el sentit comú. De tant en tant, Dr. Soley se li ha de dir NO al conseller Mas Colell; és bo per la Salut (dels catalans), cregui’m.  



      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada