La teoria del terratremol: un retrat en plan caricatura de la realitat
No tot són flors i violes
A banda del que ha explicat en Toni Iruela sobre la trobada amb el
conseller, i també del que jo mateix vaig dir en un primer post, voldria cloure
aquests comentaris amb la resta de temes que en major o menor mesura van sortir
a la conversa.
Quan se li va demanar al conseller quina era segons ell, l’amenaça més
important sobre el nostre sistema de salut, la seva resposta va ser immediata:
Jo crec que li va sortir de l’ànima. Ens va mirar seriós i va dir la política!, fent referència a que dona la sensació
que són masses les forces polítiques que en aquests darrers temps estant
utilitzant la sanitat com a camp de batalla política. A títol d’exemple, i
sense referir-ho a cap cas concret, el conseller va explicar que “quan les CUP
són l’epicentre d’un terratrèmol, la primera rèplica es produeix a ICV, i poc
temps després, una segona rèplica al PSC. La tercera rèplica arriba a ERC, i
quan això passa a CiU li comencen a tremolar les cames” és un bon símil que
reflecteix molt bé la “estabilitat inestable” que es produeix quan el Parlament
s’atomitza i aconseguir majories prou sòlides esdevé molt complicat. És evident
que a Catalunya serà difícil que en els propers anys es pugui donar aquesta
estabilitat que ens cal al sector, per això, per intentar que aquest “tremolar
de cames” no afecti a la sanitat, és del
tot necessari que el Pacte Nacional de Salut, que és una exigència del sector
als polítics, tingui el màxim consens possible en el Parlament.
Un altre tema que va sorgir en la conversa, feia referència al
conflicte que s’ha plantejat a Lleida, amb l’intent de creació d’un nou ens públic que aglutini els diferents
recursos públics existents a Lleida. En aquest punt, el conseller va voler
posar un “exemple pràctic” i simplificant molt, del que volen fer: “al
Departament ens dediquem a mantenir els comptes d’explotació del centres del sistema públic; a Lleida pretenem
mantenir un sol compte d’explotació en lloc de tres o quatre”. És evident que
vist com un sol interlocutor, s’han de produir per força millores de
l’eficiència del conjunt derivades d’una
millor coordinació, i d’un millor
aprofitament dels recursos tècnics i humans, etc.
El conseller va parlar també de la potenciació del “061 CatSalut Respon”
amb tot un seguit d’iniciatives força interessants com una aplicació per a
mòbils que es podrà descarregar gratuïtament i que oferirà a l’usuari una
informació molt útil. Es pretén al
potenciació d’aquest servei per tal que esdevingui una eina útil pels
assegurats.
Un tema que també va ser objecte de comentari va ser la situació del
Consorci de Salut i Social de Catalunya. Partint de la base que la part
empresarial del Consorci, que es
denomina Consultoria i Gestió SA, la part de Consultoria s’hauria de quedar com
a empresa consultora treballant especialment pel mercat centre i sud-americà,
atès que en aquells països és una marca reconeguda i valorada, i considerant
que la part de gestió directa de centres hauria de desaparèixer, el conseller
opina que hi podria haver un intercanvi d’accions de aquesta SA, amb el
Laboratori de Referència de Catalunya,
del qual la SA n’és accionista majoritari. D’aquesta manera es podria construir l’embrió
del que podria ser una plataforma de serveis (analítiques, diagnòstic per la
imatge, etc.) pels associats al consorci, que a la vegada es convertirien en
socis d’aquesta plataforma. Ho trobo una iniciativa interessant, a la que pel
moment el Consorci no ha donat resposta. Esperem que finalment es pugui trobar
la millor solució possible per tot plegat. Pinten bastos pel Consorci, i per
tant en “el millor” i “el bo”, a vegades és intel·ligent escollir “el bo”
El conseller es va mostrar fermament convençut que la millora del model
sanitari català té suficient inèrcia per assegurar que aquest canvi no pot
tirar enrere. Si a més de la inèrcia, el model sanitari català pogués comptar
amb el respecte de la classes política i amb la no ingerència dels partits en
el dia a dia dels centres, si es pogués entendre que la sanitat no pot ser
objecte del pim pam pum de la política, el nostre sistema sanitari que compta
amb molts i bons professionals, estaria instal·lat en
l’excel·lència i asseguraria per molts anys aquesta posició que hauria de ser
un orgull per tots els catalans, polítics inclosos.
I fins aquí el resum de la conversa. Agrair als que han tingut interès
a fer-la possible, i al conseller la paciència que va tenir amb nosaltres i el
temps que ens va dedicar.
Tanmateix, aquesta visita i altres que he fet aquests dies pel
Departament de Salut, han servit també per constatar que se’n desprèn un ambient al Departament que no m’acaba d’agradar;
em recorda massa les èpoques finals del conseller Rius. Potser algun dia
escriuré alguna cosa al respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada