dissabte, 11 de gener del 2014

Un 2014 sense retallades?


Què passarà si l’executiu català no aconsegueix els 2.318 milions d’ingressos per vendes de patrimoni i concessions administratives?


Hi ha el perill que les RAT perdin el seu sentit i passin a ser pures “RAT-allades”


El projecte de pressupostos de l’exercici 2014 aprovat pel govern de la Generalitat, pel que fa al Departament de Salut sembla que no incorpora un increment del nivell de retallades, més enllà de consolidar totes les que s’han fet des de l’any 2010. Han estat quasi 4 anys de retallades continuades, en els que els treballadors de la Salut, empreses proveïdores dels serveis de salut, i els propis malalts han estat amb l’ai al cor, pendents de quines noves decisions es prendrien per intentar reduir la despesa sanitària.



Ja he dit en més d’una ocasió que calia disminuir el nivell de despesa dels nostre sistema sanitari per adequar-lo als ingressos que el país genera. Durant aquests anys, les retallades han afectat bàsicament als treballadors dels centres sanitaris que en tots els cassos han vist reduir el seu poder adquisitiu d’una manera considerable, i també han vist com algunes conquestes socials es diluïen amb l’excusa de la crisi. Les empreses proveïdores de serveis de Salut integrades al SISCAT també han patit les conseqüències de les retallades de tarifes i activitat i dels retards en els pagaments,  fet que ha posat en risc la viabilitat d’alguna d’elles. Segurament qui menys ha notat l’efecte de les retallades han estat els malalts que han vist com algunes llistes d’espera quirúrgiques o d’accés  a alguns especialistes o a proves diagnòstiques s’allargaven. No és menor el dany produït al col·lectiu de jubilats que han patit el copagament farmacèutic quan mai fins ara això s’havia produït. Tot plegat danys suficientment importants com per que els responsables d’haver propiciat aquesta situació se’n vagin a casa sense pagar per la seva mala gestió i incompetència. Després de tots els mals causats a la societat, als responsables polítics d’haver conduit al país a aquesta situació se’ls hauria de demanar responsabilitats, i en canvi alguns es dediquen a exigir responsabilitats als que estan administrant com poden les conseqüències del malbaratament del recursos públics  que aquells havien fet.

El conseller Ruiz, podrá mantener l'exercici 2014
sense retallades addicionals? 
Tanmateix no es pot dir amb certesa que el perill de noves retallades s’hagi esvaït del tot. De fet hi han dues amenaces. La primera és relativament poc important, i fa referència a les RAT. Les Reordenacions Assistencials Territorials són una bona eina de racionalització de les prestacions assistencials, i per tant una eina útil per redistribuir la despesa de forma eficient, però qualsevol eina en mans de gent poc destra, pot convertir-la en un autèntic problema. En aquest sentit, i per posar un exemple del que no s’hauria de fer, la RAT aplicada als centres sociosanitaris a partir de setembre de l’any passat, no és ni RAT ni res que se li assembli: és senzillament un nyap. I aquest és precisament el risc, que algú decideixi començar a fer tonteries amb l’acrònim de moda: la RAT.

Però l’autèntic perill per noves retallades prové del propi pressupost elaborat per la Generalitat. En efecte, aquest pressupost incorpora una partida en el capítol d’ingressos de més de 2.300 milions d’Euros en concepte de venda de patrimoni, i ingressos per concessions administratives. La gran pregunta és: què succeirà si aquestes vendes no es realitzen i no es poden adjudicar determinades concessions?.

El conseller Mas Colell, un del millors consellers d’economia que mai ha tingut Catalunya, no ha explicat mai quin és el patrimoni que vol posar a la venda, ni quines estructures de la Generalitat vol posar a disposició del mercat mitjançant concessions administratives. I això posa encara més neguit a l’hora de pensar en el pressupost del 2014, per que si això no es materialitza, si no s’aconsegueixen aquests ingressos, tenint en compte que el límit del dèficit no és una variable sinó que està fixat en el 1% del PIB, qui i com es finançarà el dèficit addicional que es generi?


Com que en cap cas, aquest dèficit addicional el finançarà el ministre Montoro ni el govern espanyol (ja han estat a punt de ni tan sols finançar una part del dèficit del 2013 imposat per ells mateixos), només es podrà compensar amb noves retallades i nous retards en els pagaments. De manera que tot i que la situació sembla molt igual a la del 31 de desembre de 2013, no ens en podem refiar del tot: l’espasa de Dàmocles continua sobre els nostres caps mentre Mas Colell no trobi comprador per tot allò que vol vendre o donar en concessió.  Més val fer l'esforç de veure el got mig ple... 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada