El Model Sanitari Català necessita un Marc Jurídic que el consolidi (I)

Els consens  excessius poden comportar desvirtuar l’esperit inicial de les lleis 

Una llei també hauria de poder ser considerada “de país” tot i que no sigui aprovada per unanimitat. Una majoria prou qualificada també la legitima

La nova classe funcionarial és en ocasions un fre per l’aplicació de les lleis

  

La finalitat de les Lleis és la de contribuir a l’assoliment del bé comú de les persones que formen part d’una societat organitzada, sota determinats drets i deures. Vist així es pot interpretar que les lleis han de donar seguretat jurídica a les actuacions de les persones i organitzacions, per facilitar-ne la seva feina.

Malauradament a casa nostra sovint passa al revés, quan persones i organitzacions han d’adaptar-se als requeriments de les lleis, que no tenen en compte les realitats de ciutadans i organitzacions. És el cas de la Sanitat Catalana que al meu entendre no disposa d’un Marc Legal que doni suport a les seves necessitats i peculiaritats, sinó que es veu obligada a tenir-se que adaptar a una legislació que en molts cassos dificulta l’assoliment del bé comú, propiciant traves i dificultats i per tant posant en risc un nivell òptim d’eficiència.

El Model Sanitari Català està integrat per tot un seguit de situacions que el fan un model singular. D’una banda la separació de funcions entre finançament, compra i provisió de serveis, i de l’altre l’existència de diverses formes jurídiques de les entitats proveïdores: les antigues entitats gestores de la seguretat social (ICS), fundacions, consorcis, empreses públiques, societats anònimes, mútues, entitats en base associativa (EBA), etc. Tot plegat configura un Model que es regeix per una legislació en alguns cassos europea (la SEC 95 n’és un bon exemple), estatal (Llei de contractes de les administracions públiques), o autonòmica (Llosc, Llei de l’ICS entre d’altres). Llevat de les lleis catalanes,  cap de les altres lleis ha estat elaborada en funció de la realitat i de les necessitats del Model Sanitari Català, i de les lleis del Parlament de Catalunya, la LLOSC  va ser aprovada a l’any 1990, i la de l’ICS que és més recent (any 2007), mai ha estat aplicada segons totes les seves possibilitats.

Francesc Josemaria va aconseguir aprovar la Llei
de l'ICS per unanimitat

Em voldria centrar en el procediment d’elaboració de les Lleis en general. En ocasions abans de ser aprovades les lleis són objecte de negociació amb determinats grups de poder (lobbies). Una bona prova d’això és la llei de l’avortament que el govern espanyol vol aprovar: és una demanda de la societat espanyola? Sembla que no, que més aviat és una exigència d’alguns col·lectius minoritaris relacionats amb l’església catòlica. Els lobbies tenen capacitat per influir en el legislador i aconseguir que les lleis responguin als seus interessos particulars. Els lobbies poden ser positius, quan es limiten a assessorar al legislador sobre determinades matèries, però és del tot necessari que actuïn amb transparència, fet que mai succeeix en el nostre país. Que personatges com Aznar, Felipe González o l’exministre Solbes entre molts altres, estiguin en consells d’administració de determinades empreses energètiques o de comunicacions no és res més que la constatació que els lobbies a casa nostra no són gens transparents.

Però les lleis, a més de ser negociades amb determinats grups de pressió, també són consensuades en els Parlaments. Dona la sensació que si una Llei es aprovada per unanimitat es pot considerar una “Llei de país”, mentre que si no es així, la lectura que es fa és que la llei no representa els interessos de tothom, tot i que la majoria parlamentaria que li hagi donat suport sigui important. Aquest procés de negociació per intentar que la llei sigui vista com una llei de país (aprovada per unanimitat) comporta necessàriament descafeïnar el contingut original de la llei, per tal de donar satisfacció a les exigències dels diferents partits per votar-hi a favor. A Catalunya i en el cas de la Sanitat hem viscut dos cassos en els que s’ha modificat l’abast inicial d’una llei per assegurar aquesta unanimitat. Em refereixo a la LLOSC de l’any 90, on un hàbil Xavier Trias va aconseguir el suport de totes les forces del Parlament, a canvi de diverses concessions, i un no menys hàbil Francesc Josemaria quan a l’any 2007 va aconseguir també que el Parlament aprovés per unanimitat la llei de l’ICS, renunciant sens dubte a determinats aspectes continguts en l’esborrany de la llei.

Per tant, les lleis poden quedar limitades en el seu abast inicial pels interessos d’uns grups de poder que tenen un pes important, o per intentar aconseguir una unanimitat que no sempre és garantia d’assegurar la bondat de la llei. Segurament, majories qualificades de 2/3 de la Cambra, o votades per més del 60% dels diputats, crec que ja serien suficients per considerar com de “país” una legislació que obtingués aquests resultats. Amb la composició actual del Parlament de Catalunya, algú pensa que avui hi pugui haver una sola llei que s’aprovi per unanimitat? Més val que no hi sigui: a l’intentar complaure a tothom seria la llei més ambigua i inútil del món.

El Parlament aprova lleis, que després alguns
funcionaris "interpreten" 

Hi ha encara un altre factor que impedeix que les lleis una vegada aprovades, aportin als ciutadans aquesta seguretat jurídica de la que parlava més amunt. Em refereixo als que les interpreten. Ens topem amb una nova “classe funcionarial” constituïda per alts funcionaris, interventors i també secretaris d’alguns ajuntaments, que més que aplicar les lleis, les interpreten com millor els convé per tal de continuar mantenint privilegis, estatus, o senzillament protagonisme i capacitat d’influència. Quan el “poder funcionarial” en la pràctica està per sobre de la voluntat dels polítics, és que alguna cosa no funciona correctament.

En base a aquestes reflexions, continuaré en propers post, explorant les conseqüències d’una necessària revisió de la LLOSC, d’un aprofundiment en les possibilitats de l’actual Llei de l’ICS, o de la configuració d’un Pacte Nacional de Salut amenaçat aquestes últimes hores, per noves sacsejades en el sí d’algun partit polític català. 

www.rbaestudisiprojectes.cat