La primera entrada titulada “El govern dels millors” va tenir 34 lectures
Aquest mes de gener, una de les darreres entrades ha tingut més de 1000 visites
Avui fa 3 anys el blog veia la llum després d’una reflexió
al voltant dels esdeveniments que s’estaven vivint amb els primers anuncis de
les retallades a Salut, i amb l’esperança que la situació canviaria en qüestió
d’1 o 2 anys màxim. Tenia la sensació que havia arribat un punt en la meva vida
en el que finalment podia dir, obertament i lliure allò que pensava sense por
a ser qualificat de rebel. He intentat
al llarg d’aquests més de 300 post dir el que penso dels diferents temes i
fer-ho amb el màxim respecte a les persones, sense estalviar crítiques quan ha
calgut, i elogis quan se’ls han merescut. És evident que tot això sota un
prisma del tot subjectiu (la meva opinió) i segurament equivocat en moltes
ocasions. Opinions que equivocades o no,
en qualsevol cas són les meves.
He d’agrair també la col·laboració d’en Toni Iruela, que ha
aportat una visió de l’assistència
primària que jo no tinc i que ell com a bon metge de família
domina. He intentat aportar també la
problemàtica dels metges d’hospital, però fins el moment no he trobat cap
persona en actiu, disposada a explicar les seves vivències i les seves
preocupacions en un hospital del SISCAT.
També seria interessant conèixer l’opinió de la infermeria. Em
comprometo en el decurs d’aquest 4rt any del blog, a trobar les col·laboracions
per poder abordar aquests i altres temes d’interès.
En aquests 3 anys el blog ha registrat quasi 50.000 entrades,
sent la progressió de les mateixes constant: el primer any de vida el blog va
registrar 5072 visites; el segon any es va arribar a un total de 17.000
visites, vol dir que van ser 12.000 més que l’any anterior, i aquest tercer any
s’ha arribat quasi a les 50.000 visites, és a dir unes 33.000 més que les del segon any.
Aquest tercer any, el blog ha registrat gairebé el triple de visites que l’any passat.
Senyal que mica en mica va creixent l’interès al voltant dels temes que s’hi
van tractant. Gràcies doncs a tots els
que feu possible la consolidació del blog.
En canvi hi ha un aspecte que no he estat capaç de
millorar: des del primer moment vaig concebre el blog com un espai en el que
poder expressar les meves opinions, però també fomentar la participació i el
diàleg, i poder contraposar idees i plantejaments. He de reconèixer que des
d’aquesta perspectiva el blog no ha
aconseguit fins ara els seus objectius. El nivell de participació és molt baix.
Convido, com cada any, a participar; a exposar les idees, a criticar el que
dic, a contribuir a generar opinió en el col·lectiu de persones que segueixen
el blog. Ja se que alguns voldrien participar sense dir qui són; ho poden fer.
El blog admet comentaris anònims. Us animo doncs a participar.
Com a fets destacables de l’any, posaria en primer lloc la
comissió d’investigació sobre la sanitat que es va desenvolupar al Parlament.
He de dir que tot plegat em va semblar decebedor. És
evident que la gestió de la Sanitat ha de ser més transparent que l’aigua
clara, i que cal retre comptes davant dels ciutadans, però no em va agradar
gens que alguns vulguin utilitzar la Sanitat per fer política. No s’hauria de repetir.
Com l’any passat haig de continuar destacant el
desenvolupament del Pla de Salut, que continua sent la guia bàsica de totes les
actuacions del Departament de Salut. Dins del Pla de Salut cada dia adquireix
més rellevància el nou enfocament de la cronicitat. Aquest plantejament va agafant
forma i sembla que els resultats futurs poden ser positius.
Fora del Pla de Salut, han aparegut com un bolet amenaçador
les anomenades RAT. En principi es
tracta d’un bona idea; de fet racionalitzar el que sigui sempre és positiu. El
que em preocupa és que algunes RAT s’estan enfocant exclusivament des de la
perspectiva de retallar. Que sàpiguen els que actuen així que estan malbaratant
i desprestigiant el que podria ser una bona eina. Voldria que aquest any 2014
no es converteixi en l’any que amb l’excusa de les RAT, s’ha continuat
retallant la despesa en Salut, que no pot suportar ja cap sacrifici més; i més
quan el pressupost no ho contempla. Ja n’hi ha prou de retallades! Per cert:
Tots els centres del SISCAT en aquests 4 últims anys han perdut treballadors.
Quants treballadors de menys hi ha al Departament de Salut, al CatSalut i a
l’ICS en aquest mateix període? Si volen aplicar noves RAT, que comencin per
ells mateixos…
Acabo ressaltant una bona notícia que convindria molt que
tingués un final feliç: em refereixo a l’intent de construir un Pacte Nacionalde Salut. El necessitem. Tot el Sistema Sanitari se’n ressent excessivament quan el seu espai es converteix
en camp de batalla polític. Hauríem de recuperar l’esperit dels anys 80 i 90
quan la Sanitat havia quedat tàcitament fora de la confrontació política. Tant
de bo.
Felicitats, moltes felicitats!. Aquest Blog ja és de referència al nostre pais! no només pels temes tractats que indubtablement ofereixen interès, tambè per com els tractes: la visió experta de qui conneix del què es parla i de qui ho protagonitza. La exposició no exempta de crítica del que és més punyent o del que més crema en matèria de salut i de sanitat en una etapa concreta del nostre pais. Quasi bé una Crònica dels "highligths" sanitaris . Reitero les meves felicitacions i espero que el blog continui creixent. Felicitats de nou, mestre!
ResponEliminaM`afageixo a les felicitacions per l`encert de tractar la sanitat del nostre país d`una forma clara, tècnica, respectuosa i amb critica constructiva. Es una necessitat la seva lectura perquè aporta la informació que oficialment no es transmet, ja que per part dels responsables de la sanitat unicament es diu allò que toca per quedar be, però que en realitat és com no dir res.
ResponEliminaS`agraeix la visió de diagnosticar problemes abans que es presentin i de com evitar-los, ja que abunden responsables que en veure un problema miren a una altra banda i esperen que el temps els solucioni per la via falsa.
El bloc deixa constància d`una altra manera d`actuar, amb eficàcia, amb imparcialitat i amb valentia, éssent mes expert -tècnic i menys politic.
Endavant amb el bloc, que el necessitem, les entrades mes de 50.000 ho demostren.
Caldria mes comentaris per veure com es reben i s`agraeixen. Gràcies i desitjo tres anys mes en la mateixa línia.
M.Teresa Rojas Pomar.
Responc al dos comentaris anteriors: agraiexo els elogis, però l'èxit del blog es deu als que decidiu entrar-hi. Jo em limito a decidir temes per parlar, amb millor o pitxor fortuna, amb una visió a vegades encertada i a vegades no. Avui algú del CatSalut m'ha dit que tot i que no coincideix sempre amb el meu de vista, a vegades si que està d'acord amb el que es diu en el blog. Jo crec que el blog s'enriquiria si quan hi han veus discrepants, aquetses ho manifestéssin obertament al blog. Tots hi sortiriem guanyant, i els que el segueixen podrien tenir opinions diferents a les meves i de ben segur més objectives. M'agradaria poder crear finalment l'espai de diàleg que vaig imaginar quan vaig decidir crear el blog. Gràcies pel vostre suport
ResponEliminaFelicitats pel bloc, malgrat alguns punts de discrepància:
ResponEliminaL'ICS ha reduït la seva plantilla en més de 5.000 treballadors des de 2010
http://sanitat-icsc.blogspot.com.es/2013/10/lics-ha-reduit-la-seva-plantilla-en-mes.html
Admeto la xifra, només faltaria, però jo feia referència als serveis centrals; no al personal assistencial sinó al de suport administratiu i tècnic dels serveis centrals. La culpa és meva per no haver-ho dit amb suficient claredat. En qualsevol cas t'agraeixo molt el comentari.
EliminaCrec que tant l'ICS com el CatSalut com el propi Departament de Salut haurien de poder reduir molt la seva estructura de personal sobretot en aquells cassos en els que no hi ha cap aportació de valor afegit per part dels implicats.