Els pressupostos de l’Estat pel 2013

El ministre Cristóbal Montoro va presentar ahir els pressupostos de l’Estat per l’any vinent abans del tràmit parlamentari que han de seguir per la seva aprovació. Atesa la majoria absoluta del PP tant al Congrés com al Senat, poden donar-se com a definitius més enllà de petites modificacions sense transcendència que si puguin introduir.

Cristóbal Montoro: Un del ministres més fatxenda
del govern espanyol

No vull entrar a valorar excessivament els pressupostos per ells mateixos. Hi ha experts molt més qualificats que jo per fer-ho. El que si vull fer és analitzar les repercussions que aquests pressupostos tenen per Catalunya.

D’entrada cal establir uns paràmetres que defineixin quin és el pes de Catalunya en el context de l’Estat espanyol:

•   Catalunya representa el 16%  de la població total de l’Estat
•   El PIB català representa quasi el 19% (18,7) del PIB estatal   
•  Catalunya aporta el 25% del total d’impostos i taxes recaptats a l’Estat       

Contra aquesta realitat Catalunya rep només el 12% del total d’inversions pressupostades pel govern espanyol per l’any 2013. Cal ressaltar que Andalusia rep inversions amb un import superior a les que estan previstes per Catalunya

Davant d’aquesta realitat cal preguntar-se quin és el criteri del ministre a l’hora de prioritzar inversions. Diuen els experts que per fer una inversió cal avaluar diferents aspectes: el temps de retorn de la inversió, el valor afegit de la mateixa, els llocs de treball que genera, la riquesa que pot aportar, en definitiva cal avaluar la seva rendibilitat en termes econòmics i socials.  Jo voldria saber quins estudis de rendibilitat ha fet el Sr Montoro a l’hora de prioritzar les inversions a Andalusia o l’AVE a Galícia.  Voldria saber si més enllà del fet que el Sr. Montoro sigui andalús o que el Sr. Rajoy i la Sra. Anna Pastor, ministra de Foment,  siguin gallecs hi han altres raons que justifiquin  aquest disbarat immens que representa el pressupost d’inversions del govern espanyol. Milers de milions d’Euros malbaratats amb inversions que impliquen més  dèficit atesa la seva nul·la o molt baixa rendibilitat. Volen combatre el dèficit públic i amb les seves decisions poc series el que fan és provocar-ne més.

Els pressupostos són impresentables pèro el codi QR
 que no hi falti! només faltaria

Un altre aspecte que afecta directament Catalunya és l’incompliment per tercer any consecutiu de l’addicional tercera de l’Estatut de Catalunya. L’Estatut és una Llei orgànica de l’Estat espanyol i el govern estatal és el primer que no acata les lleis que l’obliguen i l’excusa que dona el ministre Montoro és que no té diners per complir amb aquesta obligació. Jo no puc entendre de quina mena de matèria estan fets aquests fatxendes que ens governen: com poden ser capaços d’exigir que Catalunya acati les lleis espanyoles quan ells són els primers a incomplir-les. Aquest doble raser, aquesta llei de l’embut, és quelcom del tot inacceptable propi de gent mal educada i inepte, i a sobre dit amb aquest to de superioritat que fan encara més execrables aquestes actituds. 

Pastor i Rajoy són gallecs; Montoro andalús

Andalusia i Galícia tenen inversions elevades

Quan els periodistes li han preguntat al ministre Montoro per aquest flagrant incompliment, s’ha rebotat visiblement excitat i ha contestat dient que el govern de la Generalitat hauria d’agrair el molt que el govern espanyol ens ajuda amb el fons de liquiditat autonòmic que permetrà al conseller Mas Colell fer front a una bona part dels pagaments d’aquest mes de setembre. Com si el fons de liquiditat fos només per Catalunya, i sense considerar que el que Catalunya ha demanat no és més que una tercera part del que els espanyols s’enduen cada any sense cap mena de retorn a Catalunya. No em vull excedir, però certament l’actitud d’aquest fatxenda andalús al front del ministeri d’Hisenda del govern espanyol és d’allò més roí i menyspreable. 

Finalment caldrà esperar uns dies per conèixer les repercussions que tindrà a Catalunya la forta retallada del pressupost destinat a Sanitat. Vagi pel davant que el ministre Montoro ha anunciat una disminució d’un 22,6% del pressupost assignat al Ministeri de Sanitat per l’exercici 2013. Caldrà esperar la reacció del Departament de Salut de la Generalitat per avaluar-ne les conseqüències que evidentment no seran gens positives.

www.rbaestudisiprojectes.cat