dimarts, 8 de maig del 2012

A la sanitat catalana no hi ha lideratge!



La setmana passada es van produir algunes propostes a la sanitat catalana fetes pel Sr. Mas Colell conseller de la Generalitat, que posaven de manifest les moltes dificultats que té per endreçar les finances de la Generalitat. Quan el Sr. Mas Colell proposa més mesures per intentar recaptar més diners, ho fa per tres raons: que ja no es pot retallar ni una coma més, que amb el que s’ha retallat no n’hi ha prou per equilibrar ingressos i despeses i que amb les retallades anunciades pel govern de Madrid ni de bon tros s’arribarà l’any vinent a un dèficit que no superi l’1,5 % del PIB català . 

Per això el Sr. Mas Colell demanava que Madrid els autoritzi a cobrar 5€ per cada dia d’hospitalització en concepte de despeses de manutenció, i a més reclamava que les rendes més altes, les que superen els 100.000€ anuals paguin el 100% del preu dels medicaments estiguin o no en actiu.


Al conseller Mas Colell no li surten els números 

Aquestes propostes que pel que sembla han generat controvèrsia en el sí de la pròpia coalició que governa Catalunya no són gens desencertades, especialment la primera que per cert està ja implantada a tota Europa (10€). La segona és més complicada, per que no hem d’oblidar que som un país de tramposos i amb poc temps ens trobaríem que a Espanya ningú cobra més de 100.00€ anuals. És per això que em centro en la primera de les propostes atès que aquesta tindria caràcter universal o quasi.

A l’EESRI de l’any 2009, es veu que a Catalunya es van produir un total de 9.300.000 estades entre centres d’aguts, sociosanitaris i salut mental. Les estades dels hospitals d’aguts representen el 50% del total d’estades del sistema. Per tant si tothom pagués els 5€ que reclama es conseller Mas Colell estaríem parlant d’una recaptació que com a  molt podria significar uns 46 milions d’€. A mi em semblaria molt bé la mesura, sempre que les quantitats  que es recaptessin formessin part dels ingressos reals dels hospitals. No es tracta d’una xifra significativa però podria representar un ingrés addicional interessant per més d’un hospital de la xarxa pública. En qualsevol cas la quantitat a recaptar en prou feines arribaria al 0,5 % del pressupost del CatSalut.


El conseller Ruiz quan ha de callar, parla
i quan hauria de parlar, calla.

Davant d’aquestes propostes ens les que hi pots estar d'acord o no, hi ha hagut un silenci sepulcral del Departament de Salut i en particular del conseller Ruiz. Sembla que fa ja alguns mesos que el conseller Ruiz ha après a callar, a esquivar els micròfons i deixar de parlar amb els periodistes que tant li agradava. Però una cosa és la prudència, i altre molt diferent és no assumir un lideratge clar en temes de salut i deixar que ho assumeixi un altre conseller.  Els líders actuen i parlen quan senten que cal fer-ho; els oportunistes i els mediocres actuen i parlen quan els sembla que en trauran algun profit. Aquesta és la diferència.

Però no és només el conseller Ruiz qui no ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies. Des del col·legi de metges, el seu president Dr. Vilardell, havia manifestat en moltes ocasions que el govern havia de trobar la manera d’aconseguir  més recursos per la sanitat pública catalana. Doncs bé, davant de la proposta del Sr. Mas Colell que va en la línia del que havia demanat el col·legi, el Dr. Vilardell ha fet unes declaracions ambigües, fugint d’estudi i evitant posicionar-se davant de la qüestió assenyalant que caldria estudiar molt bé con s’aplica la mesura.


El Dr. Vilardell ha reclamat sovint des del COMB més diners
per la sanitat pública. 

I que ha fet el sindicat Metges de Catalunya? Doncs com el col·legi no ha pres part ni a favor ni en contra de la proposta. S’ha limitat a demanar als governs que deixin d’improvisar i que assegurin d’una vegada la sostenibilitat del Servei Nacional de Salut. Cap lideratge tampoc en el tema, bé sigui a favor o en contra.

Perquè ni col·legi ni sindicat recolzen o critiquen obertament la mesura? Perquè responen d’una manera ambigua i no es posicionen davant del problema? Quines són les seves raons verdaderes en tot això?

Tinc la sensació que col·legi i sindicat, sempre han posat pel davant la qualitat del servei i les necessitats dels malalts en totes les seves reivindicacions, però sembla que ho han fet d’una manera demagògica. Han utilitzat als usuaris de la sanitat pública en el seu profit, i ara com que si fossin coherents haurien de recolzar la proposta del Sr. Mas Colell, no ho fan per que els ciutadans no els vegin com a inductors o defensors d’una mesura que perjudicarà clarament els interessos de la ciutadania. Tot plegat una mostra clara de manca de criteri i lideratge.


    




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada