La setmana passada es van produir algunes propostes a la sanitat catalana fetes pel Sr. Mas Colell conseller de la Generalitat, que posaven de
manifest les moltes dificultats que té per endreçar les finances de la
Generalitat. Quan el Sr. Mas Colell proposa més mesures per intentar recaptar més
diners, ho fa per tres raons: que ja no es pot retallar ni una coma més, que
amb el que s’ha retallat no n’hi ha prou per equilibrar ingressos i despeses i
que amb les retallades anunciades pel govern de Madrid ni de bon tros s’arribarà
l’any vinent a un dèficit que no superi l’1,5 % del PIB català .
Per això el Sr. Mas Colell demanava que Madrid els autoritzi a cobrar
5€ per cada dia d’hospitalització en concepte de despeses de manutenció, i a
més reclamava que les rendes més altes, les que superen els 100.000€ anuals paguin el 100% del preu dels medicaments estiguin o no en actiu.
Al conseller Mas Colell no li surten els números |
Aquestes propostes que pel que sembla han generat controvèrsia en el sí
de la pròpia coalició que governa Catalunya no són gens desencertades,
especialment la primera que per cert està ja implantada a tota Europa (10€). La segona és més complicada, per que no hem d’oblidar
que som un país de tramposos i amb poc temps ens trobaríem que a Espanya ningú
cobra més de 100.00€ anuals. És per això que em centro en la primera de les
propostes atès que aquesta tindria caràcter universal o quasi.
A l’EESRI de l’any 2009, es veu que a Catalunya es van produir un total de 9.300.000 estades entre centres d’aguts, sociosanitaris i salut mental. Les
estades dels hospitals d’aguts representen el 50% del total d’estades del
sistema. Per tant si tothom pagués els 5€ que reclama es conseller Mas Colell
estaríem parlant d’una recaptació que com a
molt podria significar uns 46 milions d’€. A mi em semblaria molt bé la
mesura, sempre que les quantitats que es
recaptessin formessin part dels ingressos reals dels hospitals. No es tracta
d’una xifra significativa però podria representar un ingrés addicional
interessant per més d’un hospital de la xarxa pública. En qualsevol cas la quantitat a recaptar en prou feines arribaria al 0,5 % del pressupost del CatSalut.
El conseller Ruiz quan ha de callar, parla i quan hauria de parlar, calla. |
Davant d’aquestes propostes ens les que hi pots estar d'acord o no, hi ha hagut un silenci sepulcral del Departament de Salut i en particular del conseller Ruiz. Sembla que fa ja
alguns mesos que el conseller Ruiz ha après a callar, a esquivar els micròfons
i deixar de parlar amb els periodistes que tant li agradava. Però una cosa és
la prudència, i altre molt diferent és no assumir un lideratge clar en temes de
salut i deixar que ho assumeixi un altre conseller. Els líders actuen i parlen quan senten que
cal fer-ho; els oportunistes i els mediocres actuen i parlen quan els sembla
que en trauran algun profit. Aquesta és la diferència.
Però no és només el conseller Ruiz qui no ha sabut estar a l’alçada de
les circumstàncies. Des del col·legi de metges, el seu president Dr. Vilardell,
havia manifestat en moltes ocasions que el govern havia de trobar la manera
d’aconseguir més recursos per la sanitat
pública catalana. Doncs bé, davant de la proposta del Sr. Mas Colell que va en
la línia del que havia demanat el col·legi, el Dr. Vilardell ha fet unes declaracions ambigües, fugint d’estudi i evitant posicionar-se davant de la
qüestió assenyalant que caldria estudiar molt bé con s’aplica la mesura.
El Dr. Vilardell ha reclamat sovint des del COMB més diners per la sanitat pública. |
I que ha fet el sindicat Metges de Catalunya? Doncs com el col·legi no
ha pres part ni a favor ni en contra de la proposta. S’ha limitat a demanar als
governs que deixin d’improvisar i que assegurin d’una vegada la sostenibilitat
del Servei Nacional de Salut. Cap lideratge tampoc en el tema, bé sigui a favor
o en contra.
Perquè ni col·legi ni sindicat recolzen o critiquen obertament la
mesura? Perquè responen d’una manera ambigua i no es posicionen davant del
problema? Quines són les seves raons verdaderes en tot això?
Tinc la sensació que col·legi i sindicat, sempre han posat pel davant
la qualitat del servei i les necessitats dels malalts en totes les seves
reivindicacions, però sembla que ho han fet d’una manera demagògica. Han
utilitzat als usuaris de la sanitat pública en el seu profit, i ara com que si
fossin coherents haurien de recolzar la proposta del Sr. Mas Colell, no ho fan
per que els ciutadans no els vegin com a inductors o defensors d’una mesura que
perjudicarà clarament els interessos de la ciutadania. Tot plegat una mostra
clara de manca de criteri i lideratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada