dimarts, 1 de maig del 2012

Austeritat i Creixement



Finalment aquests darrers dies sembla que Alemanya (millor dit la Sra. Merkel) s’avé  a parlar de polítiques de creixement. Podríem dir Benvinguda al club Sra. Merkel!, però no ens enganyem, fa molt de temps que la Sra. Merkel és conscient d’aquesta necessitat. El que passa és que ha esperat al moment que ha convingut a Alemanya per començar a parlar de creixement. No ho ha fet abans per que els alemanys tenen molt clar que si no posaven en solfa a Irlanda, Portugal, Grècia, Itàlia i Espanya, ells acabarien pagant tota la immensa deute d’aquests països. Per tant han esperat el moment oportú i quan tots ells ja “han fet els deures”  Alemanya comença a parlar de polítiques de creixement . Tots aquells economistes algun d’ells professor universitari, com el Sr. Gonzalo Bernardos que li deien poc menys que ignorant a la Sra. Merkel per que només parlava d’austeritat i de dèficit zero, s’han quedat amb un pam de nas doncs l’únic que ella esperava era que arribés el moment oportú.

La Sra. Merkel creu que ja ha arribat el moment d'implementar a Europa
polítiques que afavoreixin el creixement econòmic, mantenint l'austeritat  

Aplicar a Europa polítiques de creixement abans, hauria comportat que la majoria de països amb dèficit i fortament endeutats com Espanya haguessin continuat  amb mesures de cara a la galeria, sense resultats clars en l’estructura d’ingressos i despeses del país.

Ara caldrà veure com s’enfoquen aquestes polítiques de creixement. En el cas dels alemanys no em preocupa gens; ho faran bé segur. La preocupació em ve una vegada més del costat d’un govern espanyol que ha demostrat ja ben clarament que no saben què fer, ni com fer, per resoldre els problemes del país. Tots sabem que polítiques de creixement se’n poden fer per la via de les inversions i fent circular els diners de manera que des de la banca flueixin cap a les empreses per la via del finançament de les mateixes a preus raonables, i no als preus que cal pagar avui per aconseguir que un banc et deixi diners, si és que finalment ho acabes aconseguint.

Tots hem vist com són els bancs espanyols. Tot el diner públic que han rebut l’han utilitzat per sanejar els seus comptes de resultats i maquillar tots els actius tòxics immobiliaris que tenien, però en cap cas l’han fet servir per finançar les empreses del país o per crear riquesa. Potser la riquesa que han creat ha estat pels seus consells de direcció del pedregar.que cobra una miliuna millonada i Bankia amb retribucions  vergonyoses com és el cas del Sr. Rodrigo Rato que cobra una milionada i Bankia va pel camí del pedregar. Potser la justícia hauria d’intervenir en aquest cas i en molts altres similars. Per tant, pensar que els bancs col·laborin en la implementació de polítiques de creixement fent fluir diners a les empreses ho veig impossible avui per avui.


El Sr. Rajoy, un president del govern epanyol erràtic, que no sap on va, i amb
 contradicccions constants entre programa electoral i acció de govern 

I les inversions públiques? Poden ser una bona via per créixer? Sens dubte que si, però altre vegada topem amb la incompetència d’un govern que encara no s’ha adonat que en la situació econòmica del país, les úniques inversions que es poden fer són aquelles que produint riquesa, tinguin a més un retorn ràpid a la societat. Inversions que serveixin per que les nostres empreses siguin més competitives, que serveixin per apropar els productes als mercats, Inversions eficients. I en lloc d’això què ens trobem? Doncs l’AVE a Extremadura o a Galicia o a Albacete i Múrcia, o la compra d’avions i vaixells  per l’exercit, o...En definitiva es tracta d’inversions que no estan justificades per la seva rendibilitat econòmica sinó per acords polítics o de pagament de favors,  independentment de la seva eficiència, i és aquí on el Govern espanyol demostra la seva incompetència doncs es gasta d’una manera quasi bé inútil  uns diners que aporten ben poc al país, i en canvi deixa d’invertir en temes que serien molt més positius per l’economia espanyola.

De fet tenim en un govern de contradiccions amb ministres que es contradiuen entre ells, i que prenen decisions que acaben contradit també al que havien dit que farien. L’últim exemple d’això és la pujada de l’IVA anunciada pel ministre de Guindos, quan tot el PP en ple  havia dit que no apujaria l’IVA. És clar que a última hora ha aparegut el graciós de torn , el ministre Montoro, per dir que ells no apujaven els impostos sinó que el que feien era “canviar les ponderacions entre els diferents impostos


El ministre Montoro amb un cinisme molt propi de gent poc capacitada,
es dedica a fer el graciós quan parla sobre Catalunya; fer
 altre cosa deu ser massa complicada per a ell.
Espanya té un dels IVA més baixos d’Europa i segurament hi ha marge per incrementar aquest impost que grava al consum, però justament si grava al consum, vol dir que aquest baixarà i un element dinamitzador de l’economia com és el consum privat es veurà afectat negativament.

Queda clar que amb un govern inepte, amb un President que no dona la cara, amb ministres que es contradiuen, que prenen mesures que van en contra del que pretenen, que malbaraten diners en inversions per compromisos polítics, no anem enlloc. Els grans salvadors de la pàtria s’estan convertint en els principals protagonistes dels seus problemes. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada