Aquests dies el mon polític i econòmic
del país van plens de la intervenció per part de l’estat espanyol de Bankia, l’antiga Caja Madrid i la
valenciana Bancaja junt amb d’altres entitats menors com Caixa Laietana.
Rato, Rajoy, Aznar i de Guindos; el rètol que tenen a l'esquena era tota una premonició |
Més enllà de les noticies que han anat apareixent sobre el tema, sembla
que el final de Bankia era del tot previsible si es tenen en compte els seus
antecedents. D’una banda el consell d’administració de l’entitat ha estat des
de sempre molt polititzat. Exministres com el Sr. Acebes entre molts altres han
pres decisions sobre temes que desconeixien absolutament. Fins i tot dirigents
de l’UGT han tingut sous considerables en el sí del consell, fet que ja vàrem
denunciar al seu dia. Val la pena en aquest sentit consultar la llista de
directius majoritàriament del PP que estan en el consell del banc, o de la seva
societat matriu el Banco Financiero y de Ahorros, i val la pena adonar-se que
la majoria de polítics del PP que hi formen part són de la corda de la Sra.
Esperanza Aguirre, Presidenta de la Comunitat de Madrid
Però de l’altre banda Bankia s’ha convertit en el finançador de grans
empreses constructores com ACS del magnat Florentino Pérez, de qui avui el
prestigiós diari The New York Times explica en un article de quina manera el
deute fabulós de les empreses de Don Florentino juntament amb el deute privat d’altres
empreses importants del país poden
induir una estanflació (inflació amb estancament) que pot durar 10 anys.
Val la pena llegir l’article referenciat: “In Spain, a Debt Crisis Built on Corporate Borrowing”.
El Sr. Fernandez Ordoñez serà rellevat al front del Banc d'Espanya. No ho ha fet bé, però en el cas de Bankia ell i els polítics del PP en són els responsables directes |
A banda dels grans préstecs a ACS, Bankia també
ha deixat molts diners a altres empreses
constructores com Acciona i FCC per citar-ne només dues. I per indicacions
polítiques ha contribuït a finançar les autopistes de pagament ruïnoses que hi
ha a la capital de l’Estat entre altres males inversions.
Tot plegat molt impresentable. Com diu el president Mas, que ens haurien dit des de Madrid, i en particular des de la
caverna mediàtica si això hagués passat amb La Caixa. Hauria estat un desastre
nacional causat pel catalans.
Ara sembla que atès que el govern del PP té una
gran responsabilitat sobre el tema com a conseqüència de tots els polítics i ex
polítics que hi té col·locats, cal trobar un culpable. I ràpidament els corifeus del PP han apuntat cap a la figura del Sr. Miguel Angel Fernandez Ordoñez,
President del Banc d’Espanya. I si, és cert que el Sr. Fernandez Ordoñez ha
exercit molt malament la seva responsabilitat de vigilant del sistema financer
espanyol, però també és cert que el Banc d’Espanya no és qui ha nomenat els
consellers de Bankia ni els del BFA entitat matriu de Bankia. En cap cas parlen del Sr. Rato que sembla que per haver presidit Bankia amb
tanta expertesa s’endurà una indemnització superior al milió d’€
Diuen que la intervenció de Bankia, o millor dit
de BFA costarà 10.000 milions d’€. I que atès que el Banc està nacionalitzat
això ho haurem de pagar entre tots els contribuents. Després de totes les retallades
a Salut, a Ensenyament, de les pujades de l’IBI, de les energies, de l’IRPF, de
l’aigua, de les taxes universitàries i de no sé quantes coses més, després d’un
atur galopant, després d’haver buidat les arques de l’Estat, ara es trauran
10.000 milions d’€ del barret per salvar Bankia, mentre que a Catalunya,
Catalunya Caixa ha de ser subhastada al millor postor. I després ens volen fer
creure que Catalunya no rep cap tracte discriminatori i que el govern del PP
ajuda molt a Catalunya. Déu ni do.
Potser caldria recordar-li al Sr. Rajoy i a tota
la seva camarilla que si les coses no canvien, ara als catalans ens tocarà pagar una part dels fitxatges dels Srs. Cristiano Ronaldo i Kaká, atès que el Real Madrid del Sr.
Florentino va aconseguir un crèdit de Caja Madrid per fer front a aquests
costosos fitxatges quan el president de l’entitat bancaria era el Sr. Miguel
Blesa. Si el Madrid no paga haurem de pagar nosaltres. Només em faltava
aquesta. Amb mi que no contin: insubmissió fiscal! Jo no vull finançar al Real
Madrid; fins aquí podíem arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada