Fa pocs dies va ser presentat el document base del que ha de acabar sent el Pla de salut de Catalunya pel període 2011-2015. La seva presentació va
representar una important injecció d’oxigen per un Departament, el de Salut,
que estava força baix de moral arrel de les nombroses i desafortunades
intervencions amb que sovint ens obsequia el seu conseller.
El cert és que molta gent ha quedat gratament sorpresa pel contingut
del Pla, començant pel propi Col·legi de Metges de Barcelona i amb ell els
partits polítics que contràriament al que és habitual en ells, tampoc han fet
cap crítica ferotge ni tan sols tèbia al Pla. Però els mes sorpresos han estat
sen dubte els professionals de la salut
del nostre sistema sanitari.
1) orientació als malalts crònics
2) un major nivell resolutiu en tots
els àmbits de l’atenció (també en la primària)
3) una major qualitat en l’alta
especialització.
Al mateix temps el Pla determinarà altres 3 eixos bàsics d’actuació
sobres els tres pilars comentats:
1) programes de salut
2) transformació del model
assistencial
3) modernització del model
organitzatiu
Tot plegat implicarà canvis importants:
a) els ciutadans tindran una millor qualitat de vida i un
model d’atenció més adaptats a les seves necessitats
b) els professionals estaran molt més
involucrats respecte a les decisions del sistema fins a convertir-se en els
principals agents del canvi
c) el Pla impulsarà un canvi en la
provisió de serveis de salut a través d’un sistema de contractació basat en
incentius, i
d) el sistema serà sostenible
És el que el propi conseller ha definit com a “Pla de salut de bata
blanca” en contraposició a la coneguda divisió entre els “de la bata blanca i
els de la corbata”. Aquesta definició del conseller és probablement
excessivament demagògica, i el que busca realment és recuperar una mica la depauperada imatge
que d’ell tenen avui en dia la majoria de professionals de la salut.
En Josep Maria Via va ser impulsor i autor del primer Pla de Salut de Catalunya |
Jo no voldria destacar en cap cas ni la bata blanca ni la corbata; jo
prefereixo fer èmfasi en les millores importants que el Pla pot significar per
a la salut dels ciutadans de Catalunya
si s’acaba d’elaborar amb rigor, i d’una manera fidel a la filosofia que
l’inspira. Les fases que s’han de seguir fins la seva aprovació seran molt
importants per la bondat final del Pla de salut. Tan de bo tot es faci amb els
mateixos criteris de professionalitat que han inspirat fins ara la seva
elaboració, i els polítics es mantinguin tan allunyats com sigui possible de la
concreció final del Pla.
Val a dir que tot i que molta gent ha manifestat la seva sorpresa per
unes bases del Pla de salut tan ben estructurades, a mi no m’ha sorprès gens un
treball tan ben fet, tenint en compte la persona que hi ha estat al davant: en Carles Constante.
En Carles Constante es va iniciar a l’ICS de la ma d’en Salvador Rofes
i en Jaume Bergadà a la subdirecció general de serveis sanitaris. Allà va anar
adquirint experiència fins que va tenir un paper destacat col·laborant amb en
Josep Mª Via en l’elaboració del primer Pla de salut de Catalunya 1993-1995. Més tard va substituir al propi Via i es va convertir
en la ma dreta del conseller Rius, sent en aquella època la única persona que
descollava una mica en aquella grisor que enfosquia el Departament de Salut.
En Carles Constante és qui presideix la mesa |
Més tard, a l’any 1999 en
Constante que volia tastar el gust de la responsabilitat de la gestió, va
assumir el càrrec de President del consorci sanitari de Creu Roja a Catalunya,
director assistencial del Parc sanitari Pere Virgili, gerent de l'Hospital Sant Antoni Abad de Vilanova, Director general dels serveis de salut andorrans,
etc., etc.
En Carles Constante és un home dialogant, ple d’experiència tant en
l’àmbit de la gestió com en el de l’administració pública, i amb unes qualitats
personals molt destacables. Tot això en fa augurar un bon futur per aquest Pla
de salut, del qual fa pocs dies n’hem conegut els seus trets bàsics. Tant de bo
no m’equivoqui...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada