Les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor del 2010, varen
deixar un resultat clar però a la vegada difícil de gestionar, atès que CiU no
va aconseguir la majoria absoluta.
 |
| Aquí varen començar uns acords que sense cap mena de dubtes no poden ser bons per Catalunya |
Des del primer moment, el president Mas va anunciar que no volia cap
acord estable amb cap formació política de l’arc parlamentari català i preferia anar teixint acords amb els diferents partits, en funció del tema a
tractar, el que va ser conegut com la “geometria variable”
En un primer moment, per la investidura com a president de la
Generalitat, va ser el PSC el partit que va donar suport al govern
(abstenint-se en una segona votació) i va permetre que el Sr. Mas fos investit
President de la Generalitat per majoria simple.
 |
| El Sr. Mas va parlar de "geometria variable" per cercar acords al Parlament. |
És cert que aquells acords li van costar molt cars al president de la
Generalitat, atès que ha tingut que aguantar durant un any sencer a l’equip
directiu de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió nomenat per l’anterior govern tripartit, i
que tots hem tingut ocasió de veure com ha tractat al govern actual, aprofitant
per criticar totes les seves principals decisions encara que fossin correctes,
cosa que mai s’havia vist en una televisió pública i democràtica. D’acord a criticar al govern,
només faltaria, però criticar-lo fins i tot quan té raó em sembla una mica
massa fort, sobre tot quan aquesta mateixa televisió mai va fer cap
crítica clara a les desafortunades decisions de l’anterior govern tripartit.
Lamentablement, i vist el preu a pagar, el govern de CiU ha teixit tot
un seguit d’acords amb l’altre opció política que se’ls ha brindat a fer-ho: es
tracta del Partit Popular de Catalunya (PPC).
 |
| El tàndem Mas-Sanchez Camacho està més vist a Catalunya que el tàndem Merkel-Sarkozy a Europa |
El que passa és que aquesta situació és tan injusta com
antidemocràtica: en el govern tripartit, un dels partits integrants de la
coalició era ICV. Aquest partit va obtenir uns resultats electorals molt minsos
en el conjunt de Catalunya. En canvi, gràcies als acords de despatxos, varen aconseguir unes conselleries que tenien una transcendència important en la vida política catalana. El resultat de tot plegat fou que un partit que els catalans
havien decidit amb els seus vots que havia de tenir un paper secundari va acabar tenint un pes polític molt més important que el que
l’essència de la democràcia (els vots)
havia decidit a les urnes.
Doncs ara tornem a estar en una situació no ben bé igual, però
conceptualment semblant: el PPC ha obtingut en resultat electoral a Catalunya
que tampoc és per tirar coets, doncs CiU els supera amb 3,5 vegades més d’escons, i el PSC els supera en 1,5 vegades més d’escons. Vist així és un resultat minso tot i que al
PPC li sembli que són qui sap què.
 |
| Pel que sembla, de moment la única geometria variable està en la vestimenta del dos personatges |
Doncs bé, la tercera força política de Catalunya, com a conseqüència
dels pactes post electorals esta tenint una influència al meu entendre
excessiva en les decisions del govern de Catalunya. Crec no equivocar-me si dic
que el pes que estan assolint no és de cap manera proporcional als seus
resultats. I això no és democràtic. No ho és. Els catalans amb el seu vot varen
decidir que el paper del PPC en la vida política catalana havia de ser
secundari, i la realitat és que el paper del PPC està resultant molt més
important que el que els catalans varen decidir. Estem repetint un “deja vu”
tal com he explicat abans.
 |
| L'alcalde Trias també s'ha vist forçat a recòrrer al PPC |
Les “col·laboracions CiU-PPC són forces en un any de legislatura:
Acord per la investidura de Xavier Trias com alcalde de Barcelona
Aprovació de les Ordenances Fiscals del 2012 a l'Ajuntament de Girona
Encara no és pot donar per tancat però tot sembla indicar que hi haurà
també entesa amb la Generalitat per l’aprovació dels pressupostos 2012
Aquesta llista no pretén ser exhaustiva, però és prou amplia i sobre
tot amb temes tan transcendents que tot fa pensar que aquesta col·laboració no
ens ha sortit de franc. No només pels temes que han hagut de ser objecte de
transacció, sinó també per les penyores que CiU ha de pagar i que de ben segur
no ens han explicat. Per tot això m’atreveixo a preguntar-li al Sr. Mas on és
la geometria variable. El PPC és un mal negoci pels catalans: només cal
recordar que són ells els que van recórrer al Tribunal Constitucional l’Estatut
de Catalunya que ha quedat en paper mullat
i els que estan en contra de la immersió lingüística, i que no volen ni
sentir parlar del pacte fiscal. Amb aquesta gent hem de bastir acords? Segur
que no són de cap manera bons per Catalunya. I pensar que la Sra. Sánchez Camacho ha ofert un acord de col·laboració estable a Ciu. Només ens faltaria això...Tanmateix val a dir que últimament sembla com si a CiU algú s’hagi
adonat de la situació i es vulgui corregir el rumb, però fins que no ho vegi no
m’ho creuré...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada