dimecres, 14 de desembre del 2011

L’Estatut de Catalunya és paper mullat


Els països seriosos es caracteritzen per el respecte estricte a la Llei. És el que s’anomena l’Estat de Dret, en el que tothom està obligat per les lleis que democràticament promulguen els seus parlaments. I l’aparell de l’Estat és el primer que està obligat al compliment d’aquestes lleis.

Espanya és totalment diferent: el govern espanyol és el primer que incompleix cada vegada que ho considera oportú lleis aprovades en el propi Parlament espanyol. Ho podríem definir com un govern de república “bananera” on les lleis són "interpretables" en funció dels interessos dels que governen.

La Sra. Salgado, vicepresidenta del govern espanyol
no vol pagar els que deu a Catalunya, tot i que té els
diners consignats en una partida del pressupost

A aquestes alçades no crec que moltes persones es preguntin pe què faig aquesta afirmació; els fets d’aquests últims dies al voltant dels 759 milions d’€ que el govern espanyol deu a la Generalitat parlen per si sols.

Però anem per parts: el Parlament de Catalunya va aprovar en data  30 de setembre de 2005 la proposta de nou Estatut per Catalunya. Al març del 2006 varen ser les Corts Generals al Parlament espanyol qui el va aprovar i dos mesos més tard, és a dir al maig del 2006 fou el Senat espanyol qui en va ratificar l’aprovació.

El dia 18 de juny de 2006, els ciutadans de Catalunya varen votar en referèndum aprovant també el nou Estatut da Catalunya. Aquest nou Estatut preveu en la seva clàusula addicional tercera que cada any el govern espanyol haurà de compensar al govern català per aquelles inversions que l’Estat hauria d’haver fet a Catalunya segons les quantitats que el propi estatut estableix, i no les  ha fet.

El Sr Zapatero s'ha rigut de Catalunya i els catalans
 tan com ha volgut. És un dels governants més
mentiders de la història política
 espanyola més recent

Quan al novembre del 2005 aquest Estatut va entrar al Congrés dels Diputats, paral·lelament el partit Popular va presentar davant del Tribunal Constitucional un recurs  d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. Després de molts i llargs debats, dimissions de magistrats, discussions, recusacions entre els propis magistrats etc., etc., finalment, el dia 28 de juny de 2010 el Tribunal  Constitucional va trinxar l’Estatut i el va deixar reduït a miques i bocins. Fins i tot la llengua, que fins llavors sempre havia estat respectada a nivell legal pels espanyols, va ser objecte de la tisorada.

Però tot i aquesta castració de l’Estatut hi va haver alguns punts que els van passar desapercebuts i van continuar vigents:  entre ells aquesta disposició addicional tercera que ara el govern espanyol es nega a fer efectiva, segons explica la Sra. Salgado per manca material de temps. No tenen nom.

El fet és que hi ha una part de l’Estatut que és legal, i està vigent. Que el Sr. Zapatero es va comprometre amb el Sr. Mas a que faria efectiu aquest pagament en el decurs de l’any 2011. Perquè Espanya se salta les lleis i aquí no passa res?   

Dir que Espanya  és una república “bananera” és una manera suau de dir allò que la Sra. de Gispert presidenta del Parlament de Catalunya va voler prohibir: Espanya ens roba, i Catalunya està sotmesa a l’espoli fiscal que practiquen aquells que ens van sotmetre per la força de les armes.  Això és intolerable!

La ministra Chacon, només ve a Catalunya
a demanar vots. Després se'n oblida 
Aquests dies, mentre segueixo les informacions relatives a l’actualitat, trobo a faltar a la Sra. Chacon que ve de tant en tant a demanar el vot als catalans. Ella està encara al govern d’Espanya, i a més és propera al president Zapatero. Com és que no intercedeix per tal que Espanya compleixi amb Catalunya i per tant amb les lleis aprovades i en vigor? Com és que està ben callada, fent veure que el tema no va amb ella, amagada en un racó?

La Sra. Chacon s’estima tant Catalunya que prefereix no fer res per el país no sigui que qualsevol actuació que pogués fer la perjudiqués en les seves aspiracions a la secretaria general del PSOE. D’això se’n hi diu fer prevaler els interessos personals per sobre dels de Catalunya. Amb aquesta classe de catalans defensant els nostres interessos estem apanyats... 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada