Incontinència verbal

En alguna ocasió he comentat en aquest blog els excessos verbals del conseller Ruiz. Al poc d’haver pres possessió del càrrec ens va sorprendre a tots insinuant que els malalts haurien de pagar els àpats en els hospitals. També va deixar clar els efectes beneficiosos de la sanitat privada com a element d’estalvi per la sanitat pública que li va valdre que algun partit polític el qualifiqués de director comercial de les mútues. Més recentment el conseller Ruiz ens va deixar un altre perla: la salut és un bé privat. No allargaré més la llista de declaracions polèmiques del conseller Ruiz, ben coneguda per tots aquells que seguim amb interès l’esdevenir de la sanitat.

Al conseller Ruiz li agrada fer-se notar. Sembla que quan parla en públic tingui la necessitat de convèncer al seu auditori que ell és una persona intel·ligent i sobre tot imaginativa, i que a l’hora de tenir idees brillants no hi ha qui el guanyi. Tanmateix no sempre ho aconsegueix, i sovint es troba amb un resultat diferent al que ell li hauria agradat aconseguir. 

El conseller Ruiz, de nou en l'ull de l'huracà

Posaré un parell d’exemples: Ara fa una mica més d’un mes, el conseller Ruiz va anunciar a bombo i plateret que l’acord entre l’ICS i els sindicats per la rebaixa salarial en la nòmina extra de Nadal estava pràcticament fet. Pocs dies després, els sindicats manifestaven que les paraules del conseller no tenien cap base sòlida. Ahir el propi ICS va donar per acabada la negociació sense haver pogut tancar cap acord.

Però el do de la inoportunitat del conseller Ruiz ha arribat a la seva màxima expressió aquest matí quan ha aparegut per ESADE per inaugurar la jornada organitzada per ACES (Associació Catalana d’Entitats de Salut) que agrupa empreses sanitàries privades amb el títol: “La Sanitat a Catalunya en un escenari de post crisi” que l’amic Francesc Moreu entre d’altres ponents havia de fer sobre el model sanitari català. En la seva intervenció al conseller Ruiz no se li ha ocorregut res més que donar suport formal a una de les moltes idees que en Moreu ha anat desgranant al llarg del anys. Idees que per altre banda en contades ocasions han passat a la fase de realitats exitoses.

Una idea polèmica d'en Francesc Moreu
ha estat l'origen de la desafortunada
intervenció del conseller Ruiz

En concret, el conseller Ruiz ha dit que s’estan plantejant que els ciutadans a partir d’un determinat nivell de renta hagin de subscriure obligatòriament una pòlissa d’assegurança bàsica, a banda de continuar cotitzant a la seguretat social. 

Aquestes paraules del conseller han aixecat un rebombori tal que el portaveu del govern, el Sr. Francesc Homs ha tingut que fer meravelles dialèctiques per no desautoritzar públicament al conseller Ruiz. La cosa no ha acabat aquí, si no que el Govern ha obligat al conseller a fer publica una nota retractant-se de les seves paraules del matí a ESADE. D’aquesta manera han evitat una desautorització pública del Govern de la Generalitat al seu conseller de Salut. 

Per altre banda des de Madrid no han hagut de passar masses hores des del moment en que el conseller Ruiz ha fet la seva proposta per que es sentís  la veu de la ministra Pajín criticant obertament al conseller català.

La Sra. Pajín en companyia de l'exconsellera Geli

No vull entrar a avaluar la proposta; segurament donaria per un debat molt llarg. Avui per avui la sanitat pública es finança via IRPF. Si com  a conseqüència d’aquesta pòlissa obligatòria ens rebaixen l’IRPF ho entendria, però si el que es pretén és mantenir la pressió fiscal i a més obligar a pagar al ciutadà una quota a les mútues i companyies privades, em sembla un abús. Arreglar els problemes de finançament fent pagar més a la gent és una solució que no requereix  cap màster universitari.

Jo no se exactament que és el que realment els passa pel cap a algunes persones quan arriben a consellers: en lloc de pensar que són consellers pels seus mèrits polítics, o que són consellers per que van tenir l’encert d’estar en el lloc oportú en el moment oportú s’arriben a creure que ho són per que són els millors. I quan  pensen això es precisament quan comença el seu declivi com  a persones. Es creuen superiors a la resta; consideren que les seves opinions són sempre les més encertades, no escolten i així els hi va. Jo n’he conegut a dos més que han seguit aquest mateix camí. Un va ser el conseller que menys temps ha exercit en el càrrec de tota la història de la Generalitat contemporània. 

www.rbaestudisiprojectes.cat